Emmagatzematge i Logística

Stocks i mercaderia. Magatzem. Àrees. Disseny. Mercaderies. Servicis logìstics. Materials

  • Enviado por: Cunyat
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 22 páginas
publicidad

MAGATZEM I STOCKS

ÍNDEX

1.- CONCEPTE DE MAGATZEM

1.1.- DEFINICIÓ

1.2.- MAGATZEM I EMMAGATZEMATGE

2.-ÀREES DEL MAGATZEM

2.1- IMPRESCINDIBLES

2.2.-NO ESSENCIALS O DE SUPORT

3.-DISSENY DEL MAGATZEM

3.1.- LOCALITZACIÓ DE LA ZONA

3.2.- TERRENY

3.3.- EDIFICI

3.4.- DISTRIBUCIÓ INTERIOR

3.5.- SEGURITAT I HIGIENE

4.- TIPUS DE MAGATZEM

4.1.- PER LA FUNCIÓ DEL GÈNERE EMMAGATZEMAT

4.2.- PEL DESTÍ DE LES MERCADERIES

4.3.- PEL RÈGIM DE PROPIETAT

4.4.- PER LA FUNCIÓ EN LA LOGÍSTICA EXTERNA

4.5.- PEL RÈGIM FISCAL

4.6.- PEL GRAU D´AUTOMATITZACIÓ

5.- OPERACIONS AL MAGATZEM

5.1.- OPERACIONS D´ENTRADA

5.2.- OPERAC. DE SORTIDA

5.2.1.- EXTRACCIÓ

5.2.2.- PREPARACIÓ I EXPEDICIÓ

6.- ELS STOCKS

6.1.- DEFINICIÓ

6.2.- CLASSIFICACIÓ D´STOCKS

6.2.1.- SEGONS LA DURACIÓ DE VIDA DELS PRODUCTES

6.2.2.- SEGONS EL TIPUS D´ACTIVITAT DE L´EMPRESA

6.2.3.- SEGONS LA FUNCIÓ QUE EXECUTEN:

-DE SEGURITAT

-MITJÀ

-D´ACCEPTACIÓ ...

7.- PROCEDIMENTS DE L´EMMAGATZEMATGE

1.- CONCEPTE DE MAGATZEM

1.1.- DEFINICIÓ

Per poder parlar de magatzem en primer lloc hauríem de definir el seu concepte en sí: un magatzem bàsicament és un espai, recinte, edifici i/o instal.lació on es sol guardar la mercaderia, però tanmateix pot fer altres funcions com per exemple l´acondicionament de productes determinats, fer recanvis ( tant per al manteniment com per a l´existència tècnica)...Més profundament diríem que el terme magatzem ve derivat de l´àrab ( al-maizan) i és una casa o edifici on es guarden gèneres de qualsevol classe (Tret de l´Enciclopèdia Larousse. Pàgina 329).

Així doncs, un magatzem fonamentalment s´encarrega de guardar l´stock ( la mercaderia) però no hem de confondre els termes. La gestió de l´stock no serà el mateix que la gestió del magatzem. Aquesta primera s´encarrega d´aprovisionar amb la mínima movilització per a un nivell de servici mentre que la segon intenta realitzar les operacions d´emmagatzematge ( algunes vegades també de preparació i producció) amb els mínims recursos propis del magatzem ( com són: l´espai, maquinària i personal).

D´aquesta manera la gestió de l´stock es convertirà per a la gestió del magatzem en proveïdora de servicis logístics d´emmagatzematge i preparació.

Ja havent analitzat les anteriors premises podem arribar a la conclusió de que:

-el magatzem està dedicat a la contenció d´stocks per lo que aquestes àrees dedicades a emmagatzemar són les característiques que el diferencien d´altres instal.lacions industrials.

-al magatzem se n´efectuaràn d´altres operacions ( no sols emmagatzemar) : preparació per al lliurament al client i algunes vegades operacions de producció.

-i finalment, el magatzem és un recinte ( tant tancat com obert) ordenat principalment per complir amb l´emmagatzematge i l´acondicionament que li s´hagin definit.

1.2.- EMMAGATZEMATGE I MAGATZEM

En quan es parla de magatzem també hem de tindre clar la diferència entre els dos termes que s´han mencionat. Un magatzem, encara que és un lloc on es realitza l´emmagatzematge, no totes les seues funcions es donen lloc allí ni com tampoc les funcions de l´emmagatzematge es duen a terme solament als magatzems.

Als magatzems també es solen preparar encàrrecs/devolucions per als clients/sucursals i/o proveïdors.

Ja per donar aquest apartat per finalitzat seria convenient citar un exemple de recinte ( no-magatzem) que fa les funcions d´emmagatzematge: una bodega de vins. A més de ser centre de producció realitza les funcions de l´emmagatzematge.

2.- ÀREES DEL MAGATZEM.

2.1.- ÀREES IMPRESCINDIBLES

  • Zona de càrrega i descàrrega.

  • Zona de recepció i control, també anomenada "platja". Està destinada a depositar la mercaderia descarregada.

  • Zona de reserva o emmagatzematge. Lloc on es guarda l´stock sobre el qual no es realitza ninguna activitat.

  • Zona de preparació (exemple: d´enviaments, acondicionament de productes...)

  • Zona d´expedicions. Allí es verifiquen els enviaments i es preparen per a la sortida.

  • Zona de devolucions.

2.2.- ÀREES NO ESSENCIALS O DE SUPORT

  • Aparcament

  • Magatzem tancat (per a gènere de gran valor o per a aquell que requerisca control -productes farmacèutics-...)

  • Càmares frigorífiques

  • Oficines

  • Aseos i vestuaris

  • Zona d´envases i embalatges ( per a reutilitzar i/o reciclar)

  • Zona de material que es va a destruir

  • Zona de càrrega de bateries

  • Zona de manteniment

Com ja hem pogut veure, un magatzem consta de moltes àrees i zones. Un xicotet magatzem quasi no tindria problemes a l´hora d´utilitzar adequadament les diferents zones però no podríem dir el mateix d´un recinte un poc més gran.

Aquestos últims solen assignar a cada dependència un codi personal ( numèric) per tal d´una ràpida i fácil identificació, és a dir, a les zones essencials del magatzem: corredors i ubicació dins de cada àrea ( prestageries).Aquest codi és conegut com l´ABC i representa:

  • A : el 80% del moviment del magatzem representa el 20% del magatzem. Deuen ser tractats distintament conforme el número de movilitzacions.

Tindrán llocs de privilegio al magatzem:

- Fàcil accés

- Poc recorregut

- No requeriràn mètodes especiales d´emmagatzematge

  • B : el 10% del moviment el 30% del magatzem.

  • C : el 10% del moviment representa el 50% del magatzem.

3.- DISSENY DEL MAGATZEM

El disseny d´un magatzem condicionarà molt la seua operativa posterior per la qual cosa hem de tindre en compte una sèrie d´aspectes:

3.1.- LOCALITZACIÓ DE LA ZONA

En primer lloc hem de localitzar una zona adequada amb unes bones vies de comunicació i principalment prop de les zones de suministre i de demanda. Si el que ens interessa és tindre un magatzem propi haurem de buscar un terreny en condicions.

3.2.- TERRENY

Considerarem els següents aspectes:

Facilitat d´accesos, cost del mateix, existència de servicis ( aigua, electricitat, telèfon, emergècies...), possibilitat d´ampliacions, topografia (amb una forma cúbica en sòl horizontal) i l´ubicació.

Normalment aquest últim aspecte sol donar-se en les perifèries d´un casc urbà, ja siga per una major amplitud i facilitat de futures ampliacions com pel fet de ser els espais més econòmics.

3.3.- EDIFICI

L´edifici, com abans ja s´ha mencionat, cal que tinga una bona forma ( especialment cúbica i d´L en el seu defecte) i una altura uniforme intentant evitar-se les plantes adicionals.

El sòl haurà de ser horizontal, de no ser-ho les prestageries podrien desequilibrar-se. També serà fàcilment llavable i resistent.

Finalment sols cal dir que l´ il.luminació d´aquest recinte vindrà preferentment del sostre, eludint així les finestres a les parets.

3.4.- DISTRIBUICIÓ INTERIOR DE L´ESPAI

Aquesta ha de ser estudiada mitjançant les demés àrees : de preparació, càrrega de bateries...Exemple:

-L´oficina -al mateix nivell del sòl- seria convenient que estiguera entre els molls d´entrada i els de sortida.

-Els servicis d´aseo hauràn d´estar habilitats també per al personal de fora amb entrada directa dels molls.

3.5.- SEGURITAT I HIGIENE

Exceptuant l´emmagatzematge de mercaderies perilloses que conten amb normatives específiques, els magatzems es regeixen per les normes d´instal.lacions industrials, és a dir:

a.- Incendis: es déu de dispondre de red d´aigua o tancs propis, extintors, la no utlilització de materials inflamables...

b.- Les infraestuctures han de constar amb portes d´emergència, ventil.lació, separació de productes ( alimenticis ¹ industrials)

c.- Alarmes i senyalitzacions al sòl i a l´altura dels ulls de, per exemple dels passos de maquinària.

4.- TIPUS DE MAGATZEM

4.1.- PER LA FUNCIÓ DEL GÈNERE EMMAGATZEMAT

Hi trobarem:

  • Magatzems de matèries primes ( part del producte fabricat).

  • M. de materials d´acondicionament de productes ja acabats.

  • M. de producció. Contenen productes intermitjos d´un procés de producció.

  • M. de recanvis ( abans ja mencionats; són tant de recanvis per a l´assistència tècnica de postvenda a clients com per la propia manutenció dels productes).

  • M. de consumibles, amb productes que van a ser consumits per nosaltres ( transport, transformació, emmagatzematge...).

  • M. de documentació o d´arxiu, els quals emmagatzenen informació.

  • M. de producte finalitzat ( ja destinats a la venda)

4.2.- PEL DESTÍ DE LES MERCADERIES

  • Magatzems per a materials dedicats a l´ús o transformació.

  • Magatzems per a materials dedicats a la venda.

4.3.. PEL RÈGIM DE PROPIETAT

  • Magatzems propis.

  • Magatzems llogats.

  • Magatzems en “leasing“.

4.4.- PER LA FUNCIÓ EN LA CADENA LOGÍSTICA EXTERNA

  • Magatzems centrals: Han d´estar preparats per a qualsevol imprevist que puga produir-se al llarg de la cadena de suministre ja que constitueix la part més allunyada del punt de venda.

  • Magatzems regionals. Són els magatzems intermediaris entre el central i el punt de venda.

  • Magatzems de del.legació comercial. Són aquells magatzems que guardaven xicotets stocks i que tenien la tasca de comportar-se com a punt de venda. Avuí la ràpida millora de les vies de transport i comunicació han fet desaparéixer aquest tipus de magatzems.

  • Rebotiga ( trastienda ). També coneguda baix el nom de "el pati de venda". Solen ser espais reduits no accessibles al públic.

  • Magatzems temporals. Aquells que s´utilitzen amb stocks estacionals, estant solament en certs períodes de l´any, i desapareixen al mateix temps que ho fan els productes.

4.5.- PEL RÈGIM FISCAL DEL CONTINGUT

  • Magatzems de règim fiscal general. Des del punt de vista fiscal la mercaderia ja està preparada per a la venda.

  • M. francs o duaners. Contenen mercaderies que abans d´entrar al mercat han de tributar aranzels d´importació. Tanmateix poden estar en zones franques ( ex: ports) com dins d´instal.lacions del client perfectament separades ( depòsits francs o duaners)

  • M. de mercaderies sotmeses a impostos especials nomenats "accises" ( ex: begudes alcohòliques, tabac...) Al igual que els magatzems anteriors, han d´estar en recintes separats, i dur també uns llibres oficials específics.

4.6.- PEL GRAU D´AUTOMATITZACIÓ

  • M. manuals ( molt personal i poca ajuda tecnològica)

  • M. automatitzats. El personal realitza les funcions mitjançant sistemes automàtics i/o informàtics.

  • M. automàtics. Les persones realitzen solament les funcions de supervisió i control.

5.- OPERACIONS AL MAGATZEM

Les empreses necessiten tindre un sistema d´estudi de les entrades i de les sortides tant per les possibles pèrdues en vendes ( carència de mercaderies), com pels costos del manteniment i conservació, capital invertit, assegurances...( existència excesiva d´stocks)

5.1.- OPERACIONS D´ENTRADA

El primer que hem de fer és quan ens van a entrar productes identificar l´orige i destí per tal de comprovar que no es tracta d´una errada. Tot seguit també hem d´identificar l´enviament abans d´efectuar la descàrrega ( per si tenim més d´una zona per a descarregar i hem de traslladar el camió a la seua corresponent)

Ara ja està tot preparat per a la descàrrega de la mercaderia. El personal es avisat , habitualment de forma oral, de quina serà la ubicació de destí : la "platja" de descàrrega, l´àrea de devolucions, zona de preparació d´enviaments o l´àrea de quarentena ( és la zona on les mercaderies han de reposar un temps abans de ser aptes per a la venda. Ex: les càmares frigorífiques als magatzems de taronges)

Al llarg de la descàrrega hem d´anar fent una comprovació o recepció externa del gènere ( aquell que estiga damnat externament haurà de ser rebutjat, podent-se descarregar o no , segons l´acord abans establert.)

Una vegada ja finalitzada aquesta tasca es firmarà la documentació del transportista entregant-li les còpies corresponents. A partir d´aquest moment el transportista pot abandonar l´instal.lació.

Ja descarregats els volums hem de fer una altra comprovació ( la quantitat i la qualitat) i tot seguit separar les mercaderies que hem decidit acceptar , rebutjar i les pendents d´algún control. Aquelles acceptades ( normalment amb un distintiu verd com a etiqueta) han de ser emmagatzemades per lo que hem de buscar-les una ubicació, en qualsevol cas, la més idònia per al seu pes, forma i dimensions.

Finalment haurem d´incorporar l´informació sobre l´activitat realitzada al sistema informàtic analitzant cada aspecte característic que s´haja pogut donar al cas ( incidències o errors)

5.2.- DE SORTIDA

Al igual com hem fet en l´apartat anterior, analitzarem les diferents fases de les operacions de sortida del magatzem:

5.2.1.- Extracció

L´objectiu principal de l´extracció és sustraure les mercaderies per tal de preparar l´enviament després als clients. Aquest fet pot ser de dues maneres:

- extraure els productes en les unitats logístiques especialitzades.

- extraure unitats soltes ( picking). Sol ser més habitual conforme més ens apropem al consumidor o usuari. És a dir, el producte sol entrar en pocs enviaments de molta quantitat i surt amb molts de poca. ( vore quadre 1)

ENTRADA SORTIDA

Hi hauràn moltes maneres operatives de l´extracció entre les quals les més habituals serien:

- per "tall" d´activitat, encàrrec enviament, extracció enviament a enviament, en bloc etc.

Per últim, i igualment com ocorre a l´entrada del gènere; tota activitat haurà de ser anotada al sistema informàtic. Ja sols ens quedara embalar, pesar, etiquetar i expedir.

5.2.2.- Preparació i expedició

Una vegada els productes estiguen a la zona de preparació procedirem d´aquesta manera:

- verificar si és tot correcte

- embalar i precintar

- pesar ( molt important; tant per a saber el cost com per controlar la càrrega)

- etiquetar l´adreça d´entrega

identificació ( del pes principalment )

mercaderia perillosa quan ho siga

- emitir documentació junt a cada volum

- agrupar els enviaments que van a ser carregats al mateix camió

- entregar-los al transportista, però haver firmat abans la documentació corresponent.

5.3.- OPERACIONS DE CONTROL

5.3.1.- Recomptes físics: l´inventari

L´inventari ( llat. inventarium ) és la llista on s´inscriuen i es descriuen, article per article, tots els béns mobles que perteneixen a una persona o es troben a una casa. Parlant en termes contables, és la relació i valoració dels béns, drets i obligacions d´una empresa, que expresa l´estructura del seu patrimoni en un moment donat. Així també, l´enciclopèdia ens parla de dos classes d´inventaris:

-contable: estat de comptes que permiteix conéixer, durant tot el periode d´explotació, les existències en stock.

-extracontable: recompte en magatzem de les existències realment manteses en stock.

El procediment quasi sempre és el mateix:

-preparació d´una ordre per a cada ubicació

-programació d´ordres de recomptes i també de col.locació/extracció.

-incorporació dels resultats al sistema informàtic.

Ampliament parlant podem afirmar que existeixen tres tipus d´inventaris:

  • Complet ( normalment una vegada a l´any)

  • Rotatiu. Consisteix en verificar cada vegada uns productes.

  • Permanent. Consisteix en contar les existències cada vegada que es dóna lloc una operació sobre una ubicació.

5.3.2.- Operacions físiques i administratives

Aquestes operacions busquen un millor funcionament en l´operativa del magatzem i en ell mateix. Es poden donar a lloc

moviments interns de mercaderies i reorganitzacions operatives del magatzem ( d´àrees o recursos) per tal de millorar el negoci.

6.- ELS STOCKS

No podríem parlar completament de magatzem si no intentàrem descobrir allò que és la seua essència : els articles emmagatzemats, per lo que els següents apartats els dedicarem única i exclusivament a aquesta tasca.

6.1.- DEFINICIÓ

Els stocks els podem definir com els articles en espera de la seua utilització posterior.

La possessió d´aquestos és la manera que tenen les empreses per tal de garantir el bon funcionament de la seua activitat, no sols a l´hora de servir a un client sinó també per a poder tindre matèries primes amb les que fabricar.

Aquesta necessitat de tindre existències al magatzem és per a dispondre del producte en la quantitat necessària, en el moment oportú, amb una seguretat de qualitat i un preu més econòmic.

Una xicoteta reducció del porcentatge dels stocks significarà un gran augment dels beneficis.

6.2.- CLASSIFICACIÓ D´STOCKS

6.2.1.- Segons la duració de vida del producte tenim:

  • Els peridors ( castellà: perecederos) Exemple: aliments com el peix i la carn

  • Els no peridors. Ex: articles de bijuteria, mobles...

  • Els datats amb caducitat marcada. Ex: iogurts, ous...

6.2.2.- Segons el tipus d´activitat de l´empresa

Articles bàsics ( Ex: teléfons)

EMPRESES

Articles complementaris (Ex: caràtules, fundes)

COMERCIALS

Articles obsolets ( models antics grans)

(Ex: telefonia mòbil)

Articles deteriorats ( mòbils defectuosos)

EMPRESES

INDUSTRIALS

( Ex: pelleteria)

Matèries primes ( pell, cremalleres...)

Stocks de productes acabats (portamonedes per vendre´s)

Productes acabats

De recanvi i repost ( cremalleres)

Suministres industrials ( gasoil, oli...)

6.2.3.- Segons la funció que executen a l´empresa:

a.- Stock de seguritat o de protecció

És el volum d´existències que tenim emmagatzemat per dalt del que normalment necessitem, és a dir, és la mercaderia que comprem de més per seguritat, i per lo tant estarà per damunt de l´stock actiu.

Aquesta compra superior es sol realitzar per una sèrie de possibles situacions com són:

- un encàrrec i/o el termini de lliurament siga al.leatori

- quan el sistema d´aprovisionament es realitze mitjançant dates fixes preestablertes.

Si els aprovisionaments no són instantanis serà necessari dispondre d´un cert nombre d´existències per poder fer front a la demanda o sortida del magatzem al llarg d´aquest plaç de reposició. A aquesta quantitat se l´anomena "punt de demanda".

Per veure més clar aquest apartat serà convenient citar un exemple:

"Tinc al magatzem unes existències de 10.000 unitats de les que 1.000 són l´stock de seguretat. Diàriament en consumeixc 10, tardant 5 dies en servir-me el proveïdor. Aleshores el meu punt de demanda serà:

10.000 - 1.000 = 9.000 ( STOCK ACTIU )

10 x 5 dies = 50

50 + 1.000 = 1.050 PUNT DE DEMANDA "

b.- Stock mitjà

És la quantitat d´stock equivalent a les diferents quantitats d´stock que hem tingut al magatzem al llarg d´un periode de temps determinat.

Es a dir, la mitja entre el que comprem i les vegades que ho has comprat; i calcularem aquest stock mitjançant una simple fòrmula:

a = stock màxim de les diferents compres que hem realitzat

b = stock mínim " " " " " " "

N = dies de l´any (365)

t = mitja dels dies de les diferents compres

n = N, és a dir, els dies de l´any dividit entre la mitja dels dies de les compres

t

Seguint el mateix model d´abans també citaré un simple exemple per una millor comprensió:

"Amb uns stocks màxims de 10.000, 15.000 i 30.000 unitats i uns mínims de 100, 150 i 300 unit,i una mitja de 20 dies. L´stock mitjà serà el següent:

Sumatori a = 10.000 +15.000 + 30.000 = 55.000

Sumatori b = 100 + 150 + 300 = 550

t = 20

n = 365/20 = 18'25

Sm=55.000 + 550 x 20 x 18'25 = 27.775

2 x 365

L´stock mitjà seria de 27.775 unitats, és a dir, l´inversió que en termes mitjos tenim realitzada en existències.

c.- Stock d´anticipació

És el fet aprovisionar-se d´un producte en concret en l´únic moment en que les màteries estiguen disponibles, si es tracta d´articles estacionals, o també el fet de comprar un producte, que saps que anirà pujant de preu, per tal d´emmagatzemar-lo i vendre´l després quan el preu siga més alt.

Exemple: el marisc. De cara a Nadal en solem comprar congelat perquè sabem que el preu augmentarà.

d.- Stock sobrant

Comprén els articles en bon estat que deixen de ser atractius, de necessitar-se o que han passat de moda i que els hem de donar una eixida:

- tornar-se al proveïdor

- tirar-se al fem

- vendre´ls.

Si la nostra eixida fóra l´última, el més recomanable seria situar-los a la vista del consumidor.

e.- Stock actiu

L´stock actiu és el que s´utilitza normalment ( de rotació contínua) per tal de fer front als encàrrecs. És per tant la producció normal d´una empresa.

També és conegut baix el nom d´stock normal, cíclic o de treball.

7.- PROCEDIMENTS DE L´EMMAGATZEMATGE

Els procediments principals de l´emmagatzematge són els següents:

Entrada de mercaderies

Activitats de recepció, búsqueda de l´ubicació i col.locació en ella

Extracció de mercaderies

Activitats d´extracció des de la seua ubicació

Reposició

Canvi d´ubicació ( extracció col.locació)

Recomptes flísics

Operacions per a conéixer la situació de l´stock

Existeixen moltes raons per a efectuar recomptes físics. Algunes d´elles són:

  • Trencadura d´una mercaderia

  • Operació no controlada o no registrada correctament

  • Robatori

  • Productes peridors sense control de caducitat

LOGÍSTICA

ÍNDEX

1.- ORIGE

2.- DEFINICIÓ

3.- SERVICIS LOGÍSTICS A L´EMPRESA

4.- TIPUS

5.- LOGÍSTICA DE MATERIALS

5.1.- DEFINICIÓ

5.2.- FUNCIONS

6.- JUST IN TIME

7.- L´ENTORN

7.1.- SERVICI AL CLIENT

7.2.- EL TEMPS

7.3.- LA GLOBALITZACIÓ

7.4.- ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL.

1.- L´ORIGE

Etimològicament, el terme logística ve del grec logistikos ( aquell/a qui sap aplicar el càlcul). Posteriorment el logístic era l´administrador o intendent de l´exèrcit de l´imperi romà; començant en aquest periode a utilitzar-se com a terme militar, i que durarà al llarg de l´existència de l´imperi bizantí.

A finals del segle XVI s´introduiren les expresions "logística numerosa" i "log. speciosa" ( per al càlcul mitjançant els números i les lletres respectivament) però aquest caràcter militar s´allargarà fins el XX.

Es després de la 2n Guerra Mundial quan el concepte logístic entra en el terme civil per tal d´identificar aquelles activitats de l´empresa dedicades a utilitzar els recursos de forma racional i dins d´ells els dedicats a l´operativa diària de l´empresa ( aprovisionar i suministrar productes).

2.- DEFINICIÓ

La logística és un conjunt d´activitats que tenen la finalitat d´aconseguir la disponibilitat de tots els recursos necessaris en el moment, lloc i quantitat concrets, sens dubte al mínim cost. Així doncs, el concepte de logística va associat amb l´òptima gestió d´aquells recursos necessaris per tal d´aconseguir la seua finalitat ( posar productes d´utilitat a disposició dels consumidors, prestació de servicis al client...)

Aquestos recursos que es van a utilitzar poden agrupar-se en les següents categories:

  • Recursos materials tipus producte/mercaderia

  • Recursos materials operatius ( ex: infraestructures - fàbriques, magatzems, maquinària...-)

  • Recursos humans operatius ( ex: personal)

  • Recursos d´utilitat a consumir ( ex: aigua, electricitat...)

La seua definició ens indicava que es tracta de que els anteriorment relatats recursos estigueren en el moment ( quan ), la quantitat ( quant ) i el lloc ( on ) adequat al menor cost possible; és a dir, la logística busca l´equilibri entre el servici ( quan, quant i on) i el cost.

Resumint: l´activitat logística no sols és un equivalent nivell de qualitat al mínim cost, sinó també un servici.

3.- SERVICIS LOGISTICS A L´ EMPRESA

Aleshores l´activitat logística és un servici encara que aquest puga ser de mercaderia.

Aquestes empreses que venen els servicis logístics com a producte són les que es dediquen a transportar o emmagatzemar el gènere; i són conegudes baix el nom d´operadores logístiques. ( els que transporten rebràn el nom de transportistes)

Apart de transportar i emmagatzemar també es poden dedicar a recuperar els productes ( sistemes integrats de gestió d´envasos). És una tasca que s´està incorporant cada cop més en l´actualitat i consisteix en la recuperació d´envasos ( palets, botelles ...)

Finalment no caldria oblidar les empreses dedicades a operacions logístiques conjuntes com la dels transitaris ( transports a mida, tramitacions duaneres...)

4.- TIPUS DE LOGÍSTIQUES

  • logistica d´utilitats: posar productes d´utilitat, com per exemple l´aigua, electricitat, gas, telefonia... a disposició dels consumidors.

  • log. de servicis: és la prestació de servicis com l´assistència postvenda, banca, assessoria, transport...

  • log. d´atenció al client: consultes, encàrrecs, reclamacions..

  • log. de materials: que veurem tot seguit.

5.-LOGÍSTICA DE MATERIALS

La logística de materials consisteix en posar productes materials a disposició del client, és per tant, la logística aplicada a la fluidesa dels recursos materials ( productes, envasos, embalatges...) per tal de buscar una màxima rendabilitat en la fabricació, comercialització i distribució.

Les seues FUNCIONS són:

És responsable de suministrar al client els productes que sol.licita, i la seua característica fonamental és la capacitat per a calcular/ dimensionar stocks i planificar accions d´aprovisionament, de manera que proporcione al client el nivell de servici pactat, al mínim cost.

És responsable de realitzar la transformació dels productes ( de matèries inicials també conegudes com primes a productes acabats)

Logísticament parlant la seua característica principal és la capacitat per a calcular/dimensionar els stcoks al taller ( en curs de transformació) amb la qualitat requerida,i és clar, al mínim cost.

Els productes ( acabats o no, transportats o per transportar) ocupen un espai per lo que és necessari depositar-los mentre estàn a l´espera. L´emmagatzematge s´encarrega d´aquesta tasca; per lo que la seua característica fonamental serà la capacitat per tal d´emmagatzemar i manipular mercaderies amb la qualitat de servici requerida pels clients, i com no, al mínim cost.

És responsable de realitzar, com ben bé diu el nom, les accions de transport de productes des de l´aprovisionament fins als nostres clients ( distribució)

La seua característica principal és la capacitat per organitzar els moviments d´aproximació física al client amb la qualitat requerida, al mínim cost.

És responsable de realitzar les accions per tal de revaloritzar un producte que pot reutilitzar-se o reciclar-se. ( És una funció recentment incorporada a la logística)

Aquest fet ve donat per dos raons econòmiques i ecològiques:

-Les raons econòmiques es deuen al fet de que cada cop les matèries primes són més escases i per tant més cares.

-Les ecològiques es deuen al damnatge que els residus i la sobreexplotació de recursos naturals produeixen a l´hàbitat natural.

La característica més destacada d´aquesta funció és la capacitat de planejar l´apropament dels productes rebutjables per tant de reutilitzar-los/ reciclar-los amb la qualitat requerida i també al mínim cost.

6.- JUST IN TIME

El temps és un dels factors fonamentals de l´activitat i cal dir que cada vegada va adquirint millor lloc en l´escala de valors.

Un major avantatge competitiu és el mode en que les empreses gestionen el temps de producció, vendes i distribució. Aquests mètodes de gestió són coneguts com JUST IN TIME ( just a temps)

És per tant una filosofia basada en la bàsica idea de que sempre que és possible no deuria produir-se ninguna activitat en un sistema fins que haja un encàrrec per a ella; així no deurien fabricar-se productes fins la necessitat d´ells.

7.- L´ENTORN

Com abans ja s´ha mencionat, el temps ha anat adquirint major importància, convertint-se en un tema principal en la gestió. En quant a aquest aspecte la logística haurà de vore´s front retes molt importants:

7.1.- SERVICI AL CLIENT

Cada vegada es busca donar més servici al client ja que aquests productes que ho gaudeixen ( televisors, electrodomèstics...) van tornant-se més valuosos.

El personal logístic ha d´entendre el que el client està manifestant ( bé per telèfon, escrit o personalment) per lo que es requereixen dots de simpatia i relació humana amb un tracte exquisit.

7.2.- EL TEMPS

Avuí n dia tot viatja més ràpid que abans, inclús l´informació ho fa més ràpidament que els productes ( via internet)

El client ho valora molt i demana els productes J.I.T per lo que convé acurtar el conducte.

Quan més curt siga aquest més ràpidament viatjaràn les merdaderies.

7.3.- LA GLOBALITZACIÓ

Per exemple McDonald´s. Tots els productes que vén són seus: la carn, les creïlles, les tomaques... Tot exceptuant la Coca Cola ( ja que aquesta empresa és igual de gran)

7.4.- ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL

Cada cop més igualitària. Ja no hi ha tanta diferenciació/ discriminació entre el personal. Teòricament es tendeix a donar-se igual d´importància a cada esglaó: tant al cap com al netejador.

MAGATZEM

MAGATZEM

BENEFICIS

STOCKS

SUMATORI (a+b)

Sm = 2 N x t x n

APROVISIONAMENT

PRODUCCIÓ

EMMAGATZEMATGE

TRANSPORT I DISTRIBUCIÓ

RECUPERACIÓ.

APROVISIONAMENT

PRODUCCIÓ

EMMAGATZEMATGE

TRANSPORT

RECUPERACIÓ