Em dic Paco; Enric Larreula

Literatura catalana contemporánea. Narrativa (novela) # Novella realista. Biografía de l'autor. Joves. Argument. Personatges

  • Enviado por: Pink Panther
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

Em dic Paco; Enric Larreula

  • Argument............................................................pàg. 1

-Cátala, castellà o andalús?......................................pàg. 2

-Possant en pràctica la nova llengüa: Una doble personalitat.................................................................pàg. 3

-La Marta......................................................................pàg. 4

-L'operació de salvar la zona natural del massís

de Queraltiu...............................................................pàg. 5

-Es veritat que quan tens una persona lluny,

l'estimes més?............................................................pàg.6

  • Opinió personal..................................................pàg. 7

  • Biografia de l'autor............................................pàg. 8

En Francesc era un noi de pares andalussos que vivia a Ciutat Badia, Catalunya.

El noi desde que era petit, no es sabia identificar a quina regió pertanyia.

Quan el nen, anava de vacances a Cañete de las Torres, situat a Andalucía, es trobava amb que allà l'anomenaven “el catalán”. I quan el Paco tornava a Catalunya, el miraven amb mala cara perque nomès sabia parlar en castellà i a més era de pares andalussos.

Això li va passar fins que un dia a la classe de matemàtiques, la senyoreta Teresa, li va fer una pregunta en català i ell va tenir-la que contestar. Aquesta profesora li va donar ànims per sentir-se d'una manera o d'un altre i saber-se expresar correctament en la llengüa propia d'aquest país.

Al col·legi en Francisco es sentia marginat. Tots els seus amics s'expressaven en cátala, i ell nomès sabia ser graciós i parlar-ne bé el castellà. Però amb l'ajuda dels seus companys va conseguir parlar-lo perfectament i sese errades.

En Dani, un bon amic d'en Francesc, va integrar al seu company a les associacions ecologistes, a manifestacions per demanar la llibertat dels indepentistes detinguts,... Tot aixó no li feia cap gràcia al seu pare era totalment diferent. Per aixó el noi, quan estava amb els seus amics es mostrava un noi cátala radical com ells, mentre que a casa, no podia ensenyar als seus pares els esforços que havia fet per aprendre la nova llengüa i altres coses bones que feia per la naturalesa. Ell no podia expressar-se tal i com era ara.

Quan es va acabar l'institut i vàren començar les vacances, la Marta, en Dani i en Francesc, es van apuntar a unes colònies que es realitzaven a Espolla, on van conèixer a molts altres joves ecologistes. Durant el temps que va passar en Paco al Camp d'Aprenentatge, es va donar compte de que ell s'havia enamorat de la Marta, la noia que durant tot el curs s'havia assegut al seu costat, i no es va donar compte fins que un altre noi la va piropejar. Al campament també hi havia una altre jove que li agradava a en Francesc, es deia Aurora, anava al seu grup, junt amb altres i dos nois mes, l'Àngel i en Marcel. Pero a ell nomès li agradava aquesta noia, ell sentia que estava enamorat de la Marta i no podia sortit amb l'altre noia per que no era el mateix.

Uns dies desprès de tornar d'Espolla, mentre els nois miraven les notícies de la tevetrés, van veure que sortia per la televisió el seu company, en Marcel. El seu amic estava intentant evitar que es construís una urbanització al massís de Queraltiu, que just un any avans, el van declarar zona natural exclusivament turística. La colla “els bonyígos”, així es com els anomenaven al campament, es van apuntar a l'ofensa de destruír les maquínes que desforestaven aquell preciós lloc. A la tarda, en Marcel i l'Àngel van opedre foc a tot el que es va posar per devant seu, pero no es vàren donar compte de que dins de la barraca hi havia pólvora, que va ocasionar una fortísima explosió. A causa d'aixó també es va cremar part del bosc. En Dani , la Marta i en Paco, van ajudar a encendre tots els bulldozers, i baixaven cap a la carretera per esperar als altres dos que baixarien per l'altre costat i marxarien cap a casa. Sembalava fácil, fins que a mig camí vàren ensopegar amb un cotxe de l'empresa de la maquinària, i van sortir fugint en Francesc i la Marta per poder aturar als que estaven cremant'ho tot. Semblava que no els havia vist ningú i a la nit quan van arribar al poble, vàren estar ajudant a apagar les flames que enlluernaven la foscor del cel. Quan varen sentar-se a descansar, un guàrdia els va reconèixer i els varen portar a comisaría, tots menys un, en Marcel. Els seus amics, van fer un acte de companyerisme perque no volien veure al seu colega a la persó, era l'únic que era major d'edat.

Quan vàren arribar a l'establiment, van interrogar-los un per un i avans d'aixó no els van deixar veure's perque no modifiquessín la realitat. Desprès de l'interrogatori, els van portar a cadascun a una aula diferent, i vàren estar sols aproximadament durant dues hores. Un guàrdia va dir-li a en paco de que havien trucat al seu pare i ara arribaria. El noi va saltar d'alegria i al mateix temps va caure en una tristesa profunda. Quan va tenir al seu pare davant, va pensar que aquest li donaria ósties fins al carnet d'identitat, pero ell nomès va poder abraçar-lo i plorari dir-li que aviat acabaria aquest embolic.

Francament, aquest llibre no m'agradat. Crec que ha sigut massa curt; que les histories podrien haver estat mès pensades; aquests tipus de finals en els quals no acaben de dir que ha pasta tampoc m'agraden; no m'agrada imaginar el que passarà; per resumir aquest llibre en capítols no ha sigut tan difícl com m'imaginava, estava tot partit; etc.

Enric Larreula va néixer a Barcelona l'any 1941. Des dels 14 anys va fer feines diverses fins que, com a resposta a la situació d'opressió política i llingüística que vivia el país, es va vincular als grups que lluitaven per retornar la llengua catalana a les escoles. Aquest fet va comportar que entrés en contacte directe amb el món de la immigració. Des de fa molts anys escriu contes, narracions i novel·les per a infants, joves i adults. Algunes de les seves obres han estat premiades. Actualment treballa com a profesor a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB.