Els nois de Dublin; Jean-Claude Alain

Literatura francesa contemporánea. Irlanda. Independencia # Argument. Situació politica i bel·lica. Amistat. Terrorisme. IRA (Irish Republican Army)

  • Enviado por: Sabate Gomez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

Fitxa bibliografica

ALAIN, Jean-Claude. Els nois de Dublin, Barcelona, Editorial Cruilla, Col.leccio Gran Angular, juliol de 1998, sisena edicio, 161 pagines.

Argument del llibre

En un petit poble irlandes, una familia ha vist morir a cinc dels seus set fills lluitant per Irlanda, i un dia, porten al sise, ja mort, l'Evie. L'Eamon, l'unic que queda viu, decideix marxar a Dublin a defendre el seu pais i a venjar la mort del seu germa. Marxa amb en Christy, i ja cansats pugen a un tren de mercaderies que suposen que va a Dublin. Quan veuen que en Christy esta molt cansat, baixen i demanen aixopluc al poble de Balbriggan. Alla, van a la rectoria on els alimenten, pero el rector els porta a amagar-los a la fleca, on els acullen en unes golfes. A mitjanit els desperta un tiroteig dels Black and Tan (anglesos justiciers) que cremen el poble, afusellen a la gent i maten al forner. El rector els ajuda a fugir, i arriben a Dublin, buscant la casa dels Gruffy (on vivia l'Evie)i els acullen. Poc despres troben feina en una cerveseria, encara que en Christy decideix vendre diaris per guanyar mes diners malgrat la duresa del treball. Quan a casa senten a parlar sobre la masacre de Balbriggan l'Eamon i en Christy exliquen que ho van veure, i en Paddy els porta a parlar amb un periodista frances perque es pugui publicar la crueltat dels anglesos.En Christy, amb el nou treball, aconsegueix una clientela fixa venent l'Irish Times,i un d'ells li diu que vol parlar amb ell. Quan queden, li encomana la missio de portar una importantissima carta a un tal Sr.Green. Mor el lord-alcalde de Cork despres de setanta quatre dies de dejuni en una preso anglesa. Els irlandesos el ploren i volen venjar-lo. Aixi que quan en Christy parla amb en Peter (l'home de la cerveseria)i aquest li diu que es oficial d'informacions de l'IRA, li parla del desembarcament d'un vaixell amb armes dels EE.UU. L'endema, en Paddy, l'Eamon i l'Egan(promes de la Bernadette) van a buscar el carregament d'armes en plena nit, pero els anglesos els hi fan una emboscada, i fereixen a l'Egan, pero aconsegueixen curar-lo en una masia. A casa comenten que si els anglesos els havien enganxat va ser perque algu els va informar. Uns dies mes tard, uns soldats anglesos venen a buscar l'Egan a casa dels Gruffy, i se l'emporten. Llavors en Christy lliga caps adonant-se que ha mantingt una falsa amistat amb en Peter, perque la missio a casa el Sr.Green era una trampa i en Peter un oficial angles, i veient que ell es el dellator indirecte i inconscient de l'Egan i del desembarcament. En Christy, indignat, va a casa d'en Peter i li diu que ho sap tot, pero malgrat tot, com que s'estimen. Li demana que fugi perque no el matin. A l'arriba a casa, en Christy ho explica tot i va amb en Paddy a

informar al tribunal del Sinn Fein. Ho confessa tot, li pregunten i l'amaguen per

protegir-lo. Aixi que van a casa d'en Peter a buscar-lo, on ha cremat tots els documents importants. El porten al Tribunal del Sinn Fein, i no le condemnen a mort per l'amor que veuen que sent per en Christy, un bon irlandes. A partir d'aquí, en Christy aconsegueix prou diners perque la seva mare vingui a Dublin, i a Irlanda s'inicia una treva que no duraria gaire temps.

Situacio politica i bel.lica d'Irlanda al llarg de la historia

Ja es al segle X que els anglesos envaeixen Irlanda, i comenca la guerra. Durant segles, sera pecat a Irlanda ser irlandes, prohibint parlar-ne la llengua nadiva (gael), portar el vestit tradicional o fomentar la literatura i en general el folklore irlandes. Seguidament vingue la prohibicio de la religio catolica per Enric VIII imposant la protestant. La majoria de les terres son propietat dels anglesos, fins que els dobleguen encara mes amb les lleis penals prohibint-lis votar, entrar a l'exercit, poseir armes, esser jutges o mercaders… Durant anys el poble irlandes visque seguint les seves creences, pero amagant-les per sobreviure, fent les escoles i les misses en els boscos. El 1739 pateix una crisi de fam i ja no existeix Irlanda, tot son comtats anglesos, malgrat l'abolicio de les lleis penals. I es en aquesta misera situacio quan els irlandesos decidiran lluitar per la llibertat del seu pais, en mans de monstres. Aixi es forma el Sinn Fein. Primer no volen participar en la Ia Guerra Mundial junt amb els anglesos, i despres ocupen Dublin i proclamen la Republica lliure d'Irlanda. No resulta be, pero al final el Sinn Fein presenta candidats a les eleccions, i guanya. Altre cop es proclama la Republica (Dail Eireann) i De Valera n'es el president. Pero tanta lluita pel seu pais va servir per aconsegui-lo, pero nomes en part, perque el van estripar el 1921, doncs Irlanda del Nord segui formant part del Regne Unit. Pero, encara que funcionava com una Republica, no fou fins al 1948 que es declara Republica d'Irlanda com a un estatsobera, independent i democratic. Aixi, la que abans era una guerra d'Irlanda per alliberar-se dels anglesos, aquestes ultimes decades es una guerra entre catolics (irlandesos) i protestants (descendents d'anglesos) a Irlanda del Nord, sobre si hauria de formar part de la Republica d'Irlanda o no. I aixi, davant les protestes i aixecaments dels catolics i de l'IRA sobre el govern angles i els seus metodes i ciutadans, Anglaterra segueix cada cop mes inflexible. Ultimament s'ha estat negociant sobre si fer un govern local a Belfast, i s'ha reconegut el dret d'autodeterminacio d'Irlanda del Nord, pero ells tampoc s'aclareixen.

Aixi que el poble irlandes ha viscut sempre sota la determinacio i el criteri dels anglesos, i ara que part d'ells son “lliures”, els irlandesos volen tambe la “llibertat” dels comtats del Nord, mentre que Anglaterra, entossudida, no vol perdre mes batalles ni territoris.

Visio del protagonista sobre

la seva situacio

L'Eamon ha estat en una guerra freda i amagada, pero sempre, estant a casa amb la seva familia, mes que viure-la, l'ha temut. I ja es hora d'enfronta-se a ella, d'enfrontar-se als anglesos, quan s'adona que l'ultim germa que estava viu, el que en els darrers anys havia estat el seu idol, el seu heroi, tambe ha mort. I marxa a lluitar per Irlanda, pero malgrat la por i que no vol fer-li mal a la seva mare, s'adona que ha de seguir els passos del seu germa, esperant que tothom s'uneixi contra els anglesos. La forca que el mou es aquest amor que sentia per l'Evie, doncs necessita venjar-lo, ja que es com la venjanca de la mort d'Irlanda, pero que la sent i li dol molt mes. Quan arriba a Dublin s'adona que tot es molt mes complicat del que es pensava, i que tot s'ha de fer pas a pas, i que ells amb molt esforc, nomes podran aconseguir un d'aquests passos necessaris. Per aixo creu que l'Evie tenia rao quan deia que nomes els guanyarien si tothom en manifestes el rebuig. Creu necessari que si no s'uneix tothom, almenys els que hi eren, ho havien de donar tot per Irlanda, fins i tot la vida, morint amb dignitat, com el seu germa.

la gent que l'envolta

L'Eamon, tot i ser un noi callat, pensa en tothom i ho analitza tot. Aixi, tambe s'angoixa no nomes pensant en ell mateix, sino tambe amb la gent amb qui conviu. A casa, veia com la seva mare patia, sense ocultar-ho, la mort dels seus fills, i com malgrat el sentiment d'irlandesa que tenia, preferia tenir-los a tots a prop, pero compren el sentiment que els fa marxar. El pare, en canvi, oculta totalment aquest dolor, pero sent una admiracio pels seus fills que han sigut capacos de lluitar pels seus ideals, cosa que ell no n'ha sigut capac. A casa dels Gruffy, els pares i la Bernadette es senten com els pares de l'Eamon, doncs tot i estimar Irlanda, pateixen mes pels seus essers estimats que pel seu pais. En Paddy es sent orgullos del seu treball per Irlanda, rebosa energia per tots cantons, esta dispodat a fer qualsevol cosa. L'Eamon l'admira. Pero tambe veu com en Sean col.labora amb l'IRA i potser fa tasques mes importants que en Paddy, pero en canvi no n'ostenta, es una persona modesta i reservada, igual que el seu sentiment patriotic. Segons l'Eamon, que enten el Sinn Fein pero tambe els sentiments, potser l'Egan dedica massa temps a les seves tasques de salvament del pais, i n'hauria de

-6-

dedicar mes a la Bernadette. Pero ella es pacient i l'espera.

Respecte a l'altre protagonista de la historia, en Christy; l'Eamon, encara que mai no l'ha arribat a coneixer, se l'estima. El veu un nen ingenu i perdut en una Irlanda cruel, i encara que no ho demostra davant d'en Christy, intenta protegir-lo, mai ocultant-li la realitat, pero si entenent-lo, escoltant-lo i fent-li companyia en silenci. Se sent el seu germa gran.

El valor de l'amistat per resoldre les diferencies socials, politiques i culturals

Es important, com passa en el llibre, valorar l'amistat per sobre de les diferencies entre individus. Es molt dificil fer-ho amb persones que valoren mes els seus ideals que els seus principis i sentiments, i tambe si el sentiment d'amor o amistat no es verdader, perque sino les diferencies, la superficialitat i el rancor, sempre acabaran sortint a la llum. Pero es possible si aquestes persones s'estimen. Potser aquest llibre no n'es el millor exemple, perque tot i que al final es veu que en Peter estima en Christy, tambe es pot pensar que era una amistat falsa nomes iniciada per l'interes del primer en aconseguir informacio pels anglesos, que es una persona sense remordiments, i una persona freda que, com hem dit, valora mes els ideals que els principis. Pero al final se n'adona, potser perque tots tenim aquesta part en la que sabem que, encara que l'altra persona sigui del bandol contrari, si et sembla bona persona i et cau be, no has de reprimir les ganes de coneixer-lo i de fer-t'hi amic. I potser si que tots tenim aquesta part dins nostre, pero es molt mes facil dir-ho que fer-ho, doncs la gent es guia molt pels prejudicis.

Situacions que constitueixen un climax narratiu dins la novel.la

Capitol 2: -Quan pugen al tren d'amagat, doncs el lector esta pendent de si els enganxaran, i pateix, i quan aconsegueixen pujar no es passa durant tot el trajecte, perque no seben si van en la direccio correcta i el tren porta a Dublin.

-Quan els acullen i venen els del Black and Tan, perque es de nit i el lector no s'ho espera, i perque no se sap si pujaran a la casa i els agafaran, i que els hi passara.

Capitol 4: -Quan en Christy reparteix els diaris traduits amb l'article sobre la masacre que van veure, perque es il.legal i fet d'amagat.

Capitol 7: -Quan van a buscar el carregament d'armes provenent dels EE.UU, perque es una situacio perillosa, i perque venen els anglesos i no saps a qui agafaran, a qui feriran…i perque no se sap si l'Egan sobreviura o no.

Capitol 8: -Quan els soldats anglesos entren i la senyora Gruffy es discuteix amb ells, i s'emporten a l'Egan, perque no sabem que li passara, i perque et poses en la pell de la Bernadette i et sap greu tanta desgracia.

Capitol 9: -Es el capitol amb mes climax narratiu, doncs es barregen tota una serie d'emocions al descobrir-se que en Peter ha enganyat a en Christy, i no es fins al final que es descobreix si venc l'amistat o si tot era encara mes fals del que ens pensavem.

Critica literaria

Els nois de Dublin, bon llibre per aquest Nadal, juvenil i entretingut, pero alhora reflexiu i realista. El jove lector disfrutara submergit en les paraules escrites pel vetera escriptor Jean-Claude Alain, novel.lista que ha escrit aquesta novel.la, com moltes altres, explicant la seva propia experiencia, i ensenyant la crua realitat de certes situacions que, encara avui, en el 2001, se succeeixen. El protagonista, com tots els joves d'avui en dia, es mou pel seu sentiment patriotic i pels seus ideals, apresos en una petita familia. Es facil que el lector es senti identificat amb aquest personatge, sino, amb qualsevol altre de la novel.la. L'Eamon, el protagonista de la novel.la, es veu empes a una serie de situacions que haura d'afrontar, primer amb rabia per venjar la mort del seu germa, i despres amb serenitat i consciencia del problema. Es un personatge que, junt amb els que l'envolten, fa una certa evolucio en la visio de la societat de principis de segle i en la situacio bel.lica d'aquells moments. Narrada de manera objectiva, l'autor s'encarna en un jove que descobreix que no nomes les ganes mouen un pais, sino que es un treball de molts, pas a pas. I aixi el lector comenca a estimar el personatge i a interessar-se per la seva vida, el que fa que sentis el que ell sent, i aquesta objectivitat canviï segons el que tu penses respecte al personatge. El protagonista viu una situacio ja passada, pero per desgracia repetida en moltes parts del mon, fet que fara que el lector, si s'adona de la fredor i la crueltat de la situacio, i del valor de l'amistat, d'aprendre a conviure i a sentir alhora la solitud, fara que el lector es solidaritzi amb el protagonista i, en consequencia, amb tots els nens i joves que en aquests moments visquin una guerra o situacio, com aquesta, angoixant i insuportable.

El terrorisme

Sobre aquesta arma politica i social, hi ha diverses opinions en tot el mon, pero tots sabem que es una utilitzacio de la violencia d'una manera sistematica i sovint indiscriminada practicada per un grup reduit de persones que intenten defendre els seus ideals amb aquests actes bandalics. Es un instint natural que aquestes persones intentin defendre els seus pensaments, i mes en situacions que solen ser dificils, sota la repressio d'un regim politic autoritari i que no respecta la pluralitat o la llibertat de pensament. Pero aixo te molts aspectes en contra. I aquests son que un grup terrorista, actuant aixi, tampoc respecta la diferencia de pensament respecte al seu perque creu que qui no es com ells esta equivocat i el que fa no es correcte; no respecta la democracia i creu que la seva violencia esta justificada. Pero justificada per que? Es poden considerar valides situacions en les que, com l'IRA el 1920, no estaven en un sistema democratic i havien de defensar els drets dels ciutadans irlandesos, reprimits durant tota la historia per les “lleis penals” dels anglesos; pero no situacions en un sistema democratic on el govern que hi ha es fruit de les votacions de la gent, com passa al Pais Basc, doncs si hi ha un govern es perque la gent l'ha votat, i no els hi serveix de res als terroristes imposar les seves ideologies a la forca sino intentar convencer a la gent, i si tant clar tenen que la gent els recolza a ells, demanar eleccions i saborejar-ne els resultats. Hi ha nombrosos grups terroristes, sovint moguts per unes ideologies nacionalistes o anarquistes clandestines. Solen ser actes contra el govern d'una zona. A Europa els mes significatius son ETA i l'IRA. ETA (Euskadi ta Azcatasuna-Pais Bac i Llibertat) es crea el 1959 i comenca potser de forma positiva dons estava en contra del govern d'aquell moment, la dictadura de Franco. Aixi, l'esperit de lluita reprimit per la dictadura de tots els espanyols es veia reflectit en les accions terroristes d'ETA (sobretot l'assassinat de Carrero Blanco). Al principi, ETA es definia com a una agrupacio nacionalista, aconfessional i democratica, pero a poc a poc aquesta idea ha canviat de democratica a revolucionaria i armada. ETA es recolzada pel partit politic d'Herri Batasuna (actualment Euskal Herria), i a part d'intentar defensar els seus ideals, tambe vol aconseguir el trasllat de presos etarres a presons del Pais Basc. Ultimament han augmentat els atemptats sobretot per la mala direccio d'Ibarretxe i pel poc dialeg entre els partits politics, que aporta encara menys solucions i mes problemes.

L'IRA (Irish Republican Army)es crea es 1919. Des de la creacio de l'Estat Lliure d'Irlanda el 1921, l'IRA lluita per la unificacio d'Irlanda, la retirada de les foces britaniques de l'Ulster, i contra el predomini dels protestants en la politica i l'economia d'Irlanda del Nord. Els primers membres de l'IRA precedied dels Irish Volunteers, organitzacio creada el 1913, i l'IRA sempre ha estat il.legal, pero la seva ala politica es el partit del Sinn Fein (Nosaltres Sols). El 1993 el govern britanic i irlandes van reconeixer el dret d'autodeterminacio d'Irlanda del Nord i van obrir les portes a la participacio provisional de l'IRA en les negociacions per posar fi al conflicte. Pero ara l'IRA ha trencat la treva, com tambe ho ha fet ETA.

Hi ha tambe d'altres grups terroristes, alguns actualment ja inexistents. A Espanya van actuar el FRAP (Frente Revolucionario Anti-Fascista y Patriotico), el GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre), i a Catalunya, el FAC (Front d'Alliberament de Catalunya) i Terra-Lliure. Tambe hi ha hagut accions terroristes de carácter neofeixista i ultradreta. La guerra d'Algeria va ser tambe escenari d'accions terroristes per part del FLN (Front de Liberation Nationale). Es al 1968 l'inici del terrorisme internacional per part del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina de George Habas. La mafia tambe a recorregut sovint als metodes terroristes.

Ultimament, els metodes mes utilitzats pels terroristes son els cotxes-bomba, els explosius contra edificis i el segrest de persones, sobretot passatgers d'avions comercials. En els darrers anys han tingut especial violencia els actes terroristes de grups religiosos fonamentalistes (islamics a Algeria o Egipte, o vinculats a les sectes als EUA i al Japo). La importancia creixent de les accions terroristes ha mogut als paisos afectats a organitzar forces especials per a la lluita antiterrorista i a promulgar lleis especials per a una major contundencia en aquesta lluita.

Significat del titol de la novel.la

Crec que el titol Els nois de Dublin ja es suficientment expressiu amb l'exposicio de les idees que conte en el seu interior, doncs es tracta de la lluita de gent jove que estima el seu pais, gent que veu destrossada la seva vida amb la repressio, i que encara que la perdi lluitant per Irlanda, ho prefereixen a morir sense honor i sense ser un bon irlandes com cal, estimant el seu pais. No crec que li poses cap altre titol, doncs aquest resumeix exactament el contingut de la novel.la.