Els Moviments i les posicions del pacient

Esqueleto. Articulaciones. Musculatura. Osteoporosis. Artrosis. Movilidad. Posiciones. Areas Corporales

  • Enviado por: Mimi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

ELS MOVIMENTS I LES POSICIONS DEL PACIENT

  • ANATOMIA I FISIOLOGIA DE L'APARELL LOCOMOTOR

  • L'aparell locomotor és el que permet el moviment del cos en conjunt i també el de les seves parts, unes en relació amb les altres, constituïda anatòmicament i fisiològicament per els OSSOS, les ARTICULACIONS i els MÚSCULS.

  • Els OSSOS i l'esquelet

  • Conjunt d'ossos del cos, més de 200 peces diferents i suposa el 18% del pes del cos.

    Funcions:

    • Part passiva de l'aparell locomotor moguda per els músculs.

    • Dona suport al cos.

    • Li dona forma general.

    • Tanca i protegeix el sistema nerviós central, la majoria dels òrgans dels sentits i algunes visceres.

    • En la medul·la òssia vermella al seu interior, es fabriquen cèl·lules sanguínies.

    • Es un dipòsit de calci i altres minerals, que recull la sang o els hi aboca per tal de mantenir allí unes concentracions estables de minerals.

    Formació:

    • Teixit ossi; conté una matriu cel·lular que conté una combinació de proteïnes i glícids, amb fibres de col·lagen i una substància mineral amb calci, fòsfor, magnesi, fluor i potassi. La matriu cel·lular dóna la rigidesa a l'os i duresa.

    • Os compacte a la superfície, rígid i resistent a la deformació.

    • Os esponjós a l'interior, amb espai buit, farcit de moll de l'os. Economitzant material i pes però mantenint la resistència.

    • Medul·la òssia groga, al centre dels ossos llargs, constituïda per greix.

    Formes:

    • Ossos llargs. Sembla un bastó. Format per una diàfisi central i cilíndrica i dos extrems o epífisi, irregulars. Si estan en creixement entre la diàfisi i la epífisi hi ha la metàfisi, zona per on creix d'allargada.

    • Ossos curts. Són esfèrics.

    • Ossos plans. Són com làmines.

  • Les ARTICULACIONS

  • Elements que uneixen els ossos entre si. Permeten els moviments dels ossos un respecte a l'altre i a més donen elasticitat a l'esquelet.

    Tipus segons el moviment que realitzen:

    • Sinartrosi. Poca o cap mobilitat i formen articulacions dels ossos del crani o les unions intercostals.

    • Amfiartrosi. Poca o cap mobilitat i formen articulacions del ossos del crani o les unions intercostals.

    • Diartrosi. De més mobilitat i les superfícies articulars (carilles òssies, recobertes per cartílag articular) estan separades per el líquid sinovial inclòs en la bossa (càpsula articular), i amb lligaments articulars que reforcen l'articulació. Algunes articulacions tenen meniscs entre les dues superfícies articulars, peces de cartílag articular que milloren el contacte entre els dos ossos.

    Sis tipus de diartrosi segons les formes de les carilles i moviments que permeten; l'artròdia, la tròclea, la trocoide, l'articulació amb encaix recíproc, l'articulació condília i l'enartrosi.

  • Els MÚSCULS

  • Element actiu de l'aparell locomotor.

    El seu moviment es bassa en la capacitat de contracció de les cèl·lules i combinant diferents contraccions poden moure diferents parts de l'organisme.

    La capacitat contràctil la donen unes proteïnes amb forma de fibra qui hi ha en el citoplasma. Al activar-se les proteïnes, rellisquen unes sobre les altres, sobreposant-se i escurçant-se.

    Són òrgans formats per fibres musculars agrupades en feixos. Els tendons estan als extrems dels muscles unint-los als ossos i són feixos de teixit connectiu blanc, molt resistents. I per cada acció muscular hi ha un múscul o grup d'ells que fan l'acció antagònica o contrària.

  • LES MALALTIES MES COMUNS DE L'APARELL LOCOMOTOR

  • L'osteoporosi (Alteració òssia)

  • L'os no es renova a la velocitat que hauria de fer-ho i es perd massa òssia, es tornen més fràgils i es fracturen o deformen amb facilitat.

    Forma part de l'envelliment general de l'organisme i es comú en ancians a partir de 70 anys i a les dones després de la menopausa.

    Fractures comuns: columna vertebral, extrem distal del radi i coll del fèmur. Són fractures perilloses per poder-ne derivar a altres malalties i perquè redueixen la capacitat funcional.

    La pèrdua òssia l'accelera la manca d'exercici, la dieta pobre en calci, consum de tabac, d'alcohol i de cafè. I es pot frenar amb exercici físic i una dieta rica en calci (1.200 a 1.600mg/dia) i vitamina D.

    Reduirem les caigudes de l'anciana revisant la TA, la vista i l'oïda, medicar-lo l'imprescindible, visitar al metge al patir inestabilitat i enretirar obstacles del domicili.

  • L'artrosi (degeneració del cartílag articular)

  • S'aprima i perd qualitat i els extrems ossis arriben a tocar-se causant dolor, incapacitat funcional i deformació de l'articulació afectada.

    L'artrosi senil es la mes comú i afecta als ancians. Els punts més freqüents son els malucs, genolls, dits de les mans i la resta del cos en general.

    Manifestacions: rigidesa al inici del moviment articular, dolor, sensibilitat a la pressió i inflor en l'articulació. Impediment per activitats quotidianes.

    La degeneració de l'artrosi s'accelera en les persones obeses, en les que pateixen artritis i en les que han petit lesions mecàniques.

  • Altres malalties: El raquitisme, L'artritis, L'esclerosi, L'hernia discal.

  • Raquitisme: Malaltia dels nens, causada per la manca de Ca, Vitamina D o malalties endocrines. L'esquelet tou es deforma per el pes del propi cos.

    L'artritis: Inflamació de les articulacions causada per traumes o distensions articulars amb trencament total o parcial dels lligaments de l'articulació. La gota o una infecció de la cavitat en pot també.

    L'esclerosi: Deformació congènita de la columna vertebral i amb vèrtebres girades respecte l'eix vertical.

    L'hèrnia Discal: Sortida de la part del contingut del disc intervertebral. No totes donen símptomes. El 20% de la població en té sense molèsties.

  • LA MECANICA CORPORAL

  • Conjunt de coneixements sobre el funcionament mecànic de l'aparell locomotor, aplicable a les postures, al moviment i a la manipulació de càrregues.

    Objectiu: evitar lesions, sobretot de la columna vertebral. Es tracta d'higiene i seguretat en el treball.

    El coneixement de la mecànica corporal permet ajudar la persona malalta a que es mogui amb el mínim risc de caigudes i de lesions.

    Recomanacions per a quan treballis dempeus:

    • Evita treballar amb el tronc inclinat cap endavant

    • Evita girar el tronc de sobte. Gira amb els malucs i els genolls.

    • Si has d'estar dempeus evita els dos peus junts molta estona, posa un peu damunt d'un objecte més alt que l'altre i ves variant el peu.

    • De tant en tant, camina unes passes i recolza't en una paret.

    • Camina amb l'esquena recta i evita els talons alts.

    Recomanacions per a quan treballis assegut:

    • Evita inclinar-te endavant o doblegar l'esquena.

    • La superfície de treball ha de quedar a l'alçada dels colzes.

    • Tria cadires giratòries per no girar la columna. Seient encoixinat però ferm i horitzontal. Els peus plans al terra i el respatller graduable.

    • Un suport al terra permet aixecant els peus i alleugerar la lumbàlgia.

    Recomanacions per a carregar pesos mitjans:

    • Evita les distribucions de pesos que t'obliguin a inclinar la columna o girar-la. Substitueix un paquet gran per dos de petits, un a cada costat

    • Apropar els pesos al cos amb bandes/tirants entre espatlles i pelvis.

    Recomanacions durant la càrrega d'objectes pesants:

    • Evita carregar els pesos si els pots estirar o empènyer.

    • Al empènyer un pes separa els peus, mantenint-ne un més avançat. Contreu els músculs abdominals i utilitza el pes del teu cos com a força

    • Es millor recolzar l'esquena contra l'objecte i fer força amb les cames.

    • Per a recollir objectes petits del terra doblega els genolls.

    Recomanacions per a carregar objectes de les lleixes:

    • Carrega el mínim de pesos que estiguin per sobre de les espatlles o per sota de la pelvis. Fes servir tamborets per arribar a les lleixes.

    • Apropa't tant com puguis a l'objecte abans de carregar-lo. A més distància entre l'objecte i el teu cos més esforç fa la columna.

    • Evita inclinar-te cap endavant mentre estàs carregant un pes pesant.

    Recomanacions per a carregar persones:

    • Porta calçat amb sola de goma per a no relliscar.

    • Informa a la persona del moviment que vols dur a terme perquè col·laborin. Informa't de les lesions o malalties del pacient per a saber per on pots agafar-lo.

    • Apropa't al màxim a la persona per aproximar els centres de gravetat.

    • Mantingues recta la columna vertebral i aixeca els pesos flexionant i estenent els genolls o amb les extremitats superiors.

    • Orienta el peu que anirà endavant cap al destí del moviment de manera que la columna ja estigui girada quan comencis a carregar.

    • Quan carreguis persones els moviment han de ser suaus.

    • Mentre carreguis algú mantén els peus separats per a augmentar la base de sustentació i mantenir l'equilibri.

    • Com més pesi la persona a carregar més cura has de tenir amb l'esforç.

    • Al començar l'esforç expira per a reduir la pressió abdominal.

    • Al moment de màxim esforç contreu els muscles abdominals i del glutis per a estabilitzar la cintura.

    • Amb una persona carregada, si t'has de moure fes servir el teu cos com a contrapès.

    • Quan estiguis carregant el pes, gira tot el cos en bloc, no la columna.

    • Demana ajut sempre que puguis.

    • Els esforços mantinguts cansen més, alterna la càrrega de persones amb altres tasques.

  • LA DEAMBULACIÓ DE LA PERSONA MALALTA amb un punt de recolzament

  • Deambulació normal. Els variants de la marxa depenen del sexe i edat.

    • Fase d'empenta: els dos peus estan recolzats però l'impuls el dóna el posterior. La darrera part de la impulsió es fa sobre la punta del peu.

    • Fase oscil·lant, tan sols el peu propulsor està recolzat.

    • Fase de recepció: doble recolzament amb predomini anterior. Es frena i es regula la progressió de la passa.

    • Fase de recolzament unilateral, mentre el peu propulsor pasa davant

    Quan algun d'aquests no funciona apareix una marxa patològica, necessària supervisió o ajut durant els trasllats.

    Deambulació patològica

    • La marxa amb desplaçament lateral del maluc amb cada passa, provocada per una debilitat del gluti medià.

    • La marxa “del segador”: l'extremitat inferior està estesa i per a fer-la avançar el pacient ha de fer un moviment en cercle. Hi ha una debilitat muscular del sistema nerviós.

    • La marxa amb separació lateral de les extremitats, per augmentar la base de sustentació, perquè la persona perd estabilitat.

    • La marxa “d'ànec”, aixecant exageradament les cuixes amb cada passa. Per malaltia muscular.

    • La marxa “del gall”: la persona no pot mantenir el peu aixecat i quan camina ha d'aixecar molt tota la cama, perquè no li fregui la punta del peu contra el terra. Per inflamació nerviosa que debilita el muscle.

    • La marxa antiàlgica: una extremitat li fa mal quan recolza el pes sobre ella, així que escurça la fase de recolzament. Provocant una marxa desequilibrada ja que recolza el pes més temps sobre l'altre peu.

    • Marxa amb els peus cap endins o cap enfora: degut a un trastorn en l'eix del fèmur o de la tíbia, estan rotats en lloc d'estar verticals.

  • Accessoris d'ajuda en la mobilitat.

  • Marxa amb bastons. Els més còmodes de portar però els que donen menys suport. Indicats amb dificultats lleus per a la marxa.

    Tac de goma a l'extrem, llargada apropiada i a ser possible graduable.

    Marxa amb crosses. Pot caminar en quatre, tres o dos punts, segons força i coordinació.

    • Marxa en quatre punts. Per a persones que no poden sostenir tot el seu pes i que a més tenen alteracions de l'equilibri.

    • Marxa en tres punts. Persona que ha d'aprendre quan pot fer servir les dues extremitats superiors i una de les inferiors, però no l'altra.

    • Marxa en tres punts amb balanceig. Per a persones que no poden sostenir el seu pes sobre una sola extremitat, però té força i coordinació. Semblant a l'anterior però el peu s'avança a les crosses.

    • Marxa en dos punts. Persona amb extremitats inferiors dèbils però cada una d'elles amb capacitat de sostenir el pes del cos.

    • Marxa amb caminadors. Indicats segons malalties.

    • Caminador estacionari. Quatre potes de goma i uns agafadors per sota de la cintura i per caminar ha d'aixecar-lo i avançar.

    • Caminadors rodants. Porten rodes. Són menys estables però els poden utilitzar persones que no el poden aixecar per avançar.

    • Moviment en cadira de rodes. Persones que no poden mantenir-se dempeus. Amb moltes variants segons si pateixen hemiplegia, paraplegia o tetraplegia, paràlisi cerebral, artritis o amputació de les dues extremitats. Segons la persona, infantil, juvenil o adult.

  • LES POSICIONS DE LA PERSONA I LES SEVES ÀREES CORPORALS

  • Sistema d'eixos i plans que ens permet ubicar cada punt i cada moviment.

    Posició anatòmica es la posició de partida.

  • Plans i eixos en el cos

  • El sistema fa servir els tres eixos de l'espai i tres plans.

    • Eix vertical o longitudinal. Perpendicular al terra, del cap als peus.

    • Eix sagital. De davant a darrere.

    • Eix transversal. D'esquerra a dreta del cos, paral·lel al terra.

    • Pla sagital. Vertical i de davant a darrere. Divideix el cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerre.

    • Pla transversal. Paral·lel al terra i de dreta a esquerra. Divideix el cos en una part cranial i una caudal. Una a prop del cap i l'altre dels peus.

    • Pla frontal. Vertical i de dreta a esquerra. Paral·lel al centre del front. Divideix el cos en dues parts: ventral i dorsal o anterior i posterior.

  • Localització de punts en el cos humà

    • Cranial/Caudal. Segons estigui més a prop del cap o del peus. Exemple: el fetge està en posició més cranial que la bufeta urinària.

    • Lateral/Medial. Més lluny o més a prop del pla sagital mig. Exemple: el polze lateral respecte del dit petit. En l'avantbraç, també es fa servir radial/cubital. En les dents parlem de cares mesial i lateral.

    • Superficial/Profunda. Respecte la pell més propera. Exemple: una ferida a la pell es superficial, si afecta al fetge, serà més profunda.

    • Ventral/Dorsal. Més a prop de la panxa o de l'esquena. Exemple: l'estern està a la cara ventral del tòrax i la columna, a la dorsal. En les mans: parella palmar/dorsal i en els peus: plantar/dorsal.

    • Proximal/Distal. Respecte a l'origen: arrel del membre (extremitat); cor (sistema vascular) o encèfal (sistema nerviós).

  • Regions corporals

  • CAP

    Crani, Cara Coll

    Àrea parietal, Temporal, Occipital... Pòmul

    TRONC

    Tòrax

    Clavícula, Estern, Costelles

    Abdomen

    Hipocondri dret, Epigastri, Hipocondri esquerre, Flanc dret, Umbilical, Flanc esquerre, Fosa ilíaca dreta, Hipogastri, Fosa ilíaca esquerra

    Dors

    Columna vertebral, Escàpules, Costelles, Glutis

    Pelvis

    Genitals externs, Perineu

    EXTREMITATS

    Superior

    Espatlla, Braç, Colze, Avantbraç, Canell, Mà

    Inferior

    Maluc, Cuixa, Genoll, Cama, Turmell, Peu

  • Les posicions del pacient

    • Dempeus.

    • Assegut. Auscultar el cor o respiració i prendre la TA o el pols.

    • Decúbit Supí. Pacient estirat boca amunt.

    • Decúbit Pron. Pacient estirat boca avall.

    • Decúbit Lateral. Pacient recolzat sobre un costat.

    • Trendelenburg. Estirat boca amunt amb les cames + altes que el cap.

    • Ginecològica. Estirat boca amunt, amb el sacre recolzat sobre la vora distal de la llitera. Cuixes flexionades i cames reposades sobre camals.

    • Genupectoral. Agenollat damunt la llitera i inclinat cap endavant, gairebé fins que el front toqui els llençols.

    • Semiasseguda o Fowler. Estirat boca amunt amb la capçalera 45º.

    • Semi-Fowler. Semiasseguda amb la capçalera aixecada 30º.

    • Trendelenburg invertit. Decúbit supí amb la capçalera + amunt.

    • De navalla. Pacient en decúbit pron. On la taula forma un angle al nivell dels malucs.

    • De Roser. Decúbit supí amb les espatlles a la vora del llit i el cap penjant per fora.

    • Fetal. Posició de flexió màxima de la columna del pacient, amb els genolls flexionats, com un fetus.

    • Semi prona o de Sims. Intermèdia entre el decúbit pron i el lateral. Si està sobre el costat esquerre, el seu braç esquerre estarà flexionat per darrere del tron i el dret flexionat per davant, amb la ma a prop de la cara o sota d'aquesta. La cuixa dreta flexionada amb el genoll recolzat al terra. Es col·loca així als pacients inconscients o per a rebre un enema.

    Crèdit 3. BENESTAR DEL PACIENT. Necessitats d'higiene i moviment

    UD1 - Els Moviments i les Posicions del pacient.