Els mecanismes de defensa

Psicosociología # Repressió. Regressió. Fixació. Desplaçament. Sublimació. Projecció. Reparació. Racionalització. Identificació. Negació

  • Enviado por: Porreres
  • Idioma: catalán
  • País: Colombia Colombia
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

ELS MECANISMES DE DEFENSA

Els mecanismes de defensa són uns mètodes o tècniques que inconscientement utilitzem totes les persones per evitar el malestar que ens provoca les frustacions i conflictes del nostre psíquic. Aquest nom va ser introduit per Freud. Aquests mecanismes són del yo, i del que s'ocupen es de treure de l'inconcient alguna cosa amb l'objectiu d'evitar el malestar que això produeix a les persones, aquest mecanismes no es limiten a les persones amb alguna deficiencia psíquica, si no que els empleam totes les persones.

Aquests mecanismes són:

  • Repressió: És una forma extrema de negació, que consisteix en que la persona suprimeix un fet de la seva conciencia enviant-lo a l'insconcient, això ho fa per que aquest fet li produeix mal estar o agobi. Aquest fet encara es pot recordar, però quan surt ho fa a traves de somnis o de manera distorsinada. Hi ha distints tipus de repressió, per exemple hi ha la que en vers de enviar el fet a l'insconcient el que hi envia és la sensació que això li va provocar, aquest tipus s'anomena d'aillament.( per exemple recorda la mort d'algu molt estimat, però no recorda el dolor que això li va fer). Un altre tipus és la repressió de negació, que fa que recordis el fet, però que el neguis.

  • Regressió: És quan una persona s'enfronta a un conflicte retrocedint en el temps i tornant a èpoques més satisfactòries on es sentia més protegit i adoptant un comportament més immadur.

  • Fixació: La personalitat es desenvolupa a través de fases, i aquest mecanisme de defensa el que fa és que quan descobreixes que pasar a la seguent fase et provoca agobi, queda a l'altre fase, que els és més satisfactori, i segueixen amb el comportament de la fase anterior. D'aquestes persones es diu que són immadures.

  • Desplaçament y sublimació: El desplaçament és una técnica defensiva que el que fa és substituir la causa del problema per una altra cosa que no està prohibit o que no causa perturbacions i així s'evita l'angustia. La sublimació és un tipus de desplaçament gràcies al qual l'energia que prové de l'ansieta i dels impulsos inaceptables es desvien cap a objectius acceptats per la societat.

  • Projecció: És una distorció de la realitat que consta en atribuir els pensaments o actes indesetjables propis a una altre persona, evitant així sentir-se malament ell, és el mecanisme propi dels paranoïcs.

  • Formació reactiva: És quan es tenen desitjos indeseables o que provoquen ansietat, aquests desitjos es transformen en una conducta contradictoria cap a ells, i així eviten l'angustia. Per exemple un home que es sent dona, pero no ho pot aceptar tendra una conducta d'odi cap als transexuals, que pot arribar a desenllaçar amb agresions físiques cap a ells.

  • Racionalització: És quan algú trata de convencerse a un mateix donantse explicasions a ells mateixos i als altres de tal forma que els sentiments inaceptables puguin justificarse amb uns arguments. En el cas anterior seria algú que justifica la seva conducta contra els transexuals amb arguments, i un altre exemple seria quan no has pugut satisfer un desig, intentar convencerte i convencer als altres de que ralment no el desitjaves.

  • Identificació: És el procés de incorporar-se a un mateix els valors, les actituds i les creencies de una altre persona més “poderosa”, que consideres que és un model a seguir en tots els àmbits, un exemple és quan als adolescents els pega per anar igual que la seva cantant preferida. Si aquest grau d'imitació arriba a ser total s'anomena introyecció.

  • Fantasia: És una actitud que consisteix en imaginarte una cosa que vols fer però que en la vida real no pots dur a terme.

  • Compensació: És que cuan en algun aspecte de la teva vida que era molt important per tu, no has triunfat, mires de sobresurtir en un altre aspecte diferent, o aparenta aver arribat més enfora o ser més amb aquesta que no ha triunfat.

  • Aillament: És el síntoma peculiar de les neurosis compulsives, que despres d'un succes desagradable s'intercala una pausa a on no pasa res i en la que no es fa cap acció.

  • Anulació: Consisteix en una esborrada del primer sentit de la compulsió després d'un acte de sentit contrari.

  • Reparació: És un procés d'autocrítica constructiva que ensenya revisant la conducta pasada, per corregir o modificar la conducta futura.

  • Negació: És negarse a admetre que existeix un problema o que ha tingut lloc un aconteixement. Per exemple els nens reaccionen a la pèrdua d'una mascota fent veure que encara viu. Així permet no donarsen compte del que ha pasat.