Els fruits sabrosos; Josep Carner

Literatura catalana contemporánea. Siglo XX. Novecentismo. Poesía. Tema. Métrica # La poma escollida. Noucetisme

  • Enviado por: Sant
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas

publicidad
cursos destacados
Curso completo de piano - Nivel básico
Curso completo de piano - Nivel básico
Este curso de piano está pensado para todos aquellos principiantes que deseen comenzar a tocar el piano o el...
Ver más información

Iníciate en LOGIC PRO 9
Iníciate en LOGIC PRO 9
Vamos a ver de manera muy sencilla y en un breve paseo de poco más de una hora como funciona uno de los...
Ver más información

publicidad

Comentari d'obra: La poma escollida, de Josep Carner, Els fruits saborosos

Cap a l'any 1906, a Catalunya, comença un nou moviment que s'inspirava en la retornada als clàssics com fora al Renaixement. Aquest nou moviment rebia el nom de noucentisme. El moviment tenia una estreta col·laboració amb els diferents polítics de la època, i durant uns anys compartí protagonisme amb el modernisme (moviment que el precedia) però que tenien idees totalment contràries, mentre que el modernisme es decantava per la paraula viva, el noucentisme ho feia per l'ordre, la raó... Cap a l'any 1906, comencen a aparèixer les primeres obres del noucentisme com les gloses periodístiques (a la Veu de Catalunya) que escriu Eugreni d'Ors, que alhora compaginava el seu treball com a polític a la mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, amb el seu treball diari com a periodista. Al mateix any també trobem les Horacianes de Miquel Costa i Llobera (escola mallorquina) i la obra més representativa d'aquest moviment, “Els fruits saborosos” de Josep Carner, que alhora també formava part del equip de la mancomunitat de Catalunya. L'obra dels “Fruits saborosos” es dividia en tres parts, la primera que parlava de la infantesa, la segona que parlava de la maduresa i la tercera que formava part de la vellesa. Carner va ser el poeta més representatiu del noucentisme i va ser el poeta més important del segle XX, fins a ser comparat amb Jacint Verdaguer. Per acabar també trobem el poeta Guerau de Liost que junt amb Carner va cultivar la poesia amb una majestuositat única.

En el poema de “La poma escollida”, de Josep Carner, que forma part del llibre “Els fruits saborosos”, la mètrica, com és lògic del moviment (noucentisme), esta marcat sobretot per la rigidesa. El poema està format per cinc quartets, i tots els versos del poema són alexandrins, és a dir de dotze síl·labes, dividit en dos hemistiquis de sis més sis amb cesura central. Els versos són de art major. La rima és consonant i encadenada, menys en el tercer quartet que encreuada: ABAB, CDCD, EFFE, GHGH i IJIJ.

El tema del poema, és la vellesa.

En quan a la obra es pot apreciar que l'artista la divideix en tres parts, en la primera, la introducció, que consta del primer quartet, en el que l'autor parla sobre la situació dels dos personatges de la obra, l'Alidé i el Lamon (noms grecs), i sobre com estan ara, són vells, blanc, sempre a la vora... Al nus, en Lamon i l'Alidé recorden com eren abans, a la seva joventut i al desenllaç els dos vells saben que han viscut molt a la vida i que s'emportaran el seu amor més enllà de la vida, i que ara (a la vellesa) són molt sensibles a qualsevol cosa i que la mort està pròxima, però el seu amor serà etern.

La poma escollida és un poema arquetípic del llibre de Josep Carner “Els fruits saborosos” (1906), poemes en els quals l'autor no descuida ni el fons ni la forma. El fons és treballat mitjançant les figures retòriques, que són introduïdes durant tot el text.

Per començar, en el primer quartet, primer vers, s'aprecia una repetició d'una paraula com és l'adverbi vell, amb femení i amb masculí, quan és podria perfectament posar un també, possiblement per a remarcar la paraula vellet i vella. “Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet”. També podem percebre, al llarg dels dos primer versos, una repetició abusiva de la conjunció i, per a donar sensació de la lentitud (polisíndeton) com fent veure que la vida s'acaba, que el cor batega lentament. “Ailidé s'ha fet vella i Lamon és vellet, i més menuts i blancs, s' estan sempre a la vora”. També entra el primer i segon vers es veu una enumeració de qualitats de Alidé i Lamon, d'ells es diu que són vellets, menuts i blancs. “Lamon és vellet, i més menuts i blancs (referint-se a Lamon i Alidé)”.

Posteriorment, ja en l'últim vers, s'observa com hi ha una repetició o reiteració per part del autor a la paraula plora que és utilitzada dos vegades, per a subratllar la tristor que senten els personatges vers el seu estat actual. “Plora Alidé, Lamon vol consolar-la i plora”. Abans d'aquest recurs s'admira com hi ha una personificació en el tercer vers en el qual es dona una qualitat humana a un ser inanimat com seria el cas del sol, ja que aquest no pot pas besar a ningú, antítesis. “Ara que són al llit, els besa el solellet”.

Ja passant al segon quartet, Carner, comença amb una interrogació, que és començada igual com el segon vers, amb la paraula Oh, que té un sentit exclamatiu i d'enyorança vers la seva antiga edat, la joventut, i aquesta repetició crea una anàfora. En el segon vers d'aquest mateix quartet, s'és trobada una interrogació retòrica, mes el signe d'interrogació no és posat, aquesta interrogació no espera resposta. “Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada i sempre sec, i envejo les nores treballant, i quan els néts em vénen em troben tan gelada.” En aquesta interrogació s'aplica la utilització de l'anàfora, amb la conjunció i, i amb la mateixa paraula també hi ha un polisíndeton que fa que la frase tinguí un ritme molt lent, un ritme fúnebre i tenebra. També s'abusa en excés de la paraula tan.

Per comença el tercer quartet, es recalca una anàfora en el primer vers, el tercer i quart amb la paraula i. Una comparació entre el present i el passat (el temps florit) també es apreciat per els lectors, “I no et sabria péixer com en el temps florit”- - i no et sabria alimentar com abans -. I també hi ha una altre comparació “ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen”, sempre comparacions entre present i passat. Ja passant al tercer vers del tercer quartet, on es diu “i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen”- Vols que t'abrigui mes no puc. És com una acció que l'home no pot realitzar mes té la voluntat però no la força física.

Ja arribant al quart quartet es reconeix una exclamació que dura tot el quartet, “Oh ma vida, mos pues són balbs (freds) i sento que se me'n va la llum, i e tinc a vora meu com la poma escollida que es trona groga i vella i encara fa perfum”. Amb la paraula llum es crea una metàfora ja que al referir-se al terme llum s'intenta donar a entendre que la seva vida s'està acabant. En el tercer vers, és on es troba una comparació entre les pomes (antigament usades per a deixar anar aroma fresc dins d'un armari) i la Alidé, comparació feta per en Lamon. “i et tinc (a tu) com a la poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfum”. En aquest mateix vers es troba una reiteració de la paraula i. En aquest quartet Lamon recorda tot el que han viscut junts i no lamenta la situació actual mes recorda que el seu amor segueix viu.

Ja passant al desenllaç, últims quatre versos de la poesia, que exerceixen de conclusió, Lamon afirma que el món és volt i que res ni ningú és agradable a la vista ni als sentiments d'un vell ja que tot esdevé en un malestar “El fred ens fa temença, criden els fills...”. Per acabar l'autor acaba amb una pregunta retòrica que suposa la mort de la persona però no la mort del seu amor per Alidé. “Què hi ha d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Josep Carner com a màxim exponent del noucentisme, en aquest poema i obra en general ens mostra tots els trets d'aquesta època. L'ordre, la rigidesa i el perfeccionisme (va repetir 5 cops aquesta obra amb l'ànim de millorar-la) són presents a tota la obra. La rima és perfecta i el fons ens mostra que no és el més important en la seva poesia, això si mai la descuida. La repetició de la anàfora és un constant i la comparança entre la joventut i la vellesa també. Per a representar la vellesa escull un fruit que s'escau molt bé amb la última etapa de la vida, com fa al llarg de la obra amb tots els fruit i edats.

Per acabar s'ha de dir que és una obra molt bona i que expressa amb majestria els sentiments de la gent gran, i que va significar que Carner sigui recordat per tots a més de les seves altres obres com Nabí.