Els fruits sabrosos; Josep Carner

Literatura catalana contemporánea. Siglo XX. Novecentismo. Poesía. Tema. Métrica # La poma escollida. Noucetisme. Biografia. Argument

  • Enviado por: Blo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

JOSEP CARNER

Els fruits saborosos

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va ingressar a la carrera diplomàtica. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República i no va tornar a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes “Els fruits saborosos” (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner va ser capdavanter. La seva obra poètica va evolucionar cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ve*ntalls, El cor quiet i Nabí. Va destacar també com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, va ser proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.

CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL DEL NOUCENTISME

El segle XX és un segle de grans canvis deguts a les circumstàncies heretades del segle anterior, que suposen una transformació constant i radical de les corrents ideològiques i de les tendències artístiques. Tots aquests fets es veuen reflectits en el autors de l'època i poc a poc, la societat es va tancant en un materialisme, que deprecia els valors humanistes com a conseqüència del progrés tècnic i científic, que desemboca en un obsessiu consumisme.

És durant aquesta època que sorgeixen tots els moviments obrers, això és degut a les pèssimes condicions de treball en que es veuen sotmesos els treballadors. Predomina un estat de crisi i de malestar social que porta a l'individu a la reflexió i l'anàlisi del seu món interior. L'home posa en dubte tot el que sap i descobreix que no té res on agafar-se.

Pel que fa a l'art i la literatura, aquesta es troba carregada de símbols, de sensacions amagades i d'expressions individuals que dificulten la compressió del lector. La corrent que predomina durant aquesta època, primer el Modernisme i desprès el Noucentisme, es veu atapeït de tendències avantguardistes i surrealistes que tenen com a únic objectiu la crítica i denúncia als problemes socials.

CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME CATALÀ

Coneixem per Noucentisme el moviment polític-cultural que es dóna als Països Catalans durant el primer terç del segle XX (1906-1923). Les paraules Noucentista i Noucentisme van ser introduïdes per l'escriptor Eugeni d'Ors. Aquest terme fa referència al segle XX, al nou-cents, un segle que acabava de començar i que era usat com a sinònim de modernitat.

Aquest moviment tipifica les aspiracions dels nuclis més actius de la burgesia catalana, predica els seus interessos, i mitjançant la creació d'un complex sistema de signes lingüístic i iconogràfics formula models i projectes que contribueixen establint pautes de comportament social que possibilitaran una acció reformista. D'aquí podem treure la conclusió que aquest és un corrent propi d'una sola classe, la burgesia.

LES PRUNES D'OR

  • TEMA

El poema ens parla de la relació d'un fruit, les prunes, amb el fi de l'agost i la vellesa d'una dona.

  • ARGUMENT

L'agost s'acaba i la jove Aglaia, d'una bellesa indescriptible, s'amaga de la calor sota un pruner. Aquesta intenta sufocar el calor amb les últimes prunes, que són d'un color daurat intens.

  • ESTRUCTURA

1ª PART

1ªestrofa: Carner fa una descripció de com s'acaba l'estiu, comparant-lo amb les prunes i Aglaia.

2ª PART

2ª i 3ª estrofes: Segueix amb la descripció física i moral de Aglaia, barrejant-ho amb el fruit, les prunes.

4ª estrofa: Descriu com l'agost arriba al seu fi.

3ª PART

5ª estrofa: Aglaia intenta agafar l'últim fruit que li queda a la prunera.

6ª estrofa: L'autor parla de l´ ofrena de la prunera a Aglaia, i com el fruit sacava en mans de la jove.

  • FIGURES RETORIQUES

Al·legoria: tot el text per que parla en sentit figurat del final de l'estiu.

Anàfora: “I l'aire es ...” - “i la calitja...” (14-15) i “i enfonsa ...” - “i enlaira ...” (19-20).

Aposició: “ endins” (4), “ bru com saonada fruita” (5) i “tot sol” (16).

Asíndeton: “un fregadís de mates, l'insecte en bonior” (12).

Comparació: “bru com saonada fruita” (5), “cimat de Cabellera com d'una nit mortal” (6) i “enlaira tot el rostre com si volgués besar-la” (20).

Encavallament: “... de la ferocitat del gran ...” (23-24).

Enumeració: tota la 2ª estrofa.

Epítet: “flama frisosa” (14) i “terrible fosa” (15).

Hipèrbaton: “En un incomparable triomf”(1), “Passada pel flameig, la terra s'aclivella” (2) i “Relluen delitoses, endins, les prunes d'or” (4).

Personificació: “Migdia mor” (1), “la calitja parla” (15), “L'agost com es rebolca” (16),...

  • MÈTRICA

El poema està dividit en sis estrofes de quatre versos de dotze síl·labes (dodecasíl·labs), per tant d'art major. La rima és consonant i la seva estructura és ABBA per a la primera estrofa, ABAB per a la segona i la tercera i ABBA per a quarta, cinquena i sisena.

  • CONCLUSIÓ I OPINIÓ PERSONAL

El tema del poema és la relació d'un fruit, les prunes, amb el fi de l'agost i la vellesa d'una dona. L'argument del poema parla del fi de l'agost i com la jove Aglaia intenta sufocar el calor amb les últimes prunes, que són d'un color daurat intens.

L'estructura es divideix en : La primera part és correspon a la primera estrofa on Carner fa una descripció de com s'acaba l'estiu, comparant-lo amb les prunes i Aglaia; La segona part es la segona i tercera estrofes, on segueix amb la descripció física i moral d'Aglaia, barrejant-ho amb el fruit, i la quarta estrofa, on descriu com l'agost arriba al seu fi; I per últim la tercera part és la quinta estrofa, on Aglaia intenta agafar l'últim fruit que li queda, i la sexta estrofa, on l'autor parla de l'ofrena de la prunera a Aglaia, i com el fruit sacava en mans de la jove.

Les figures retòriques més característiques són: L'al·legoria, en tot el text per que parla en sentit figurat del final de l'estiu; L'anàfora, “I l'aire es ...” - “i la calitja...” (14-15) i “i enfonsa ...” - “i enlaira ...” (19-20); L'aposició: “ endins” (4), “ bru com saonada fruita” (5) i “tot sol” (16); L'asíndeton: “un fregadís de mates, l'insecte en bonior” (12); La comparació: “bru com saonada fruita” (5), “cimat de Cabellera com d'una nit mortal” (6) i “enlaira tot el rostre com si volgués besar-la” (20); L'encavallament: “... de la ferocitat del gran ...” (23-24); L'enumeració: tota la 2ª estrofa; L'epítet: “flama frisosa” (14) i “terrible fosa” (15); L'hipèrbaton: “En un incomparable triomf”(1), “Passada pel flameig, la terra s'aclivella” (2) i “Relluen delitoses, endins, les prunes d'or” (4); I la personificació: “Migdia mor” (1), “la calitja parla” (15), “L'agost com es rebolca” (16),...

El poema està dividit en sis estrofes de quatre versos de dotze síl·labes (dodecasíl·labs). La rima és assonant i la seva estructura és ABBA per a la primera estrofa, ABAB per a la segona i la tercera i ABBA per a quarta, cinquena i sisena.

Aquest poema és una bona mostra del corrent literari noucentista. L'abundància d'adjectius denoten el lirisme d'aquesta poesia, la qual està plena de sensualismes i refinament. En la meua opinió el llibre dels fruits saborosos és com un dietari del que succeeix en cada mes del any i per això no és pesat de llegir.