Els fruits saborosos; Josep Carner

Literatura española contemporánea. Argumento # Noucentisme. Lirica noucentiste. Poemes

  • Enviado por: Chuky
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
cursos destacados
Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
El curso de Reparación de Telefonía Celular o Móvil está orientado a todas aquellas...
Ver más información

Iníciate con Ableton Live
Iníciate con Ableton Live
El curso da un repaso general por las órdenes y menús más básicos, para poder generar...
Ver más información

publicidad

ELS FRUITS SABOROSOS Josep Carner

Aquest treball està fet a partir del pròleg del llibre. En aquest, se segueix l'ordre que li va interessar a la seva escriptora, però jo he agafat del pròleg el que diu de cada poema i ho he inclòs seguint l'ordre d'aparició dels mateixos durant el llibre.

Espero que us serveixi d'ajuda, ja que a mi no em va servir per aprovar l'examen...

I. Com les maduixes

- Un dels 5 poemes on els protagonistes són els infants, i un dels 2 on

- la infantesa és autènticament el centre de la meditació.

- La infantesa implica una joia, una felicitat incondicional, total, efecte de la innocència primigènia (l'infant encara no coneix el dolor ni la malícia)

- Pandara, la protagonista, viu en un món harmònic i perfecte: cull maduixes en un jardí idíl·lic, petit i tancat (“creu que el cel s'acaba darrera del jardí”).

- Pandara simplement frueix d'aquest món i hi és feliç. Però, com una premonició, malgrat la idealització del món descrit, se'ns suggereix també un altre vessant de la vida; el poeta insinua que, encara que l'angelical Pandara ho desconeix (perquè el seu present és fet en bona part d'ignorància i d'innocència), darrera de la joia, en un futur pròxim, es pot amagar una ombra d'infelicitat.

- La funció del fruit adquireix, ni que només sigui conjunturalment, una dimensió simbòlica.

- Les maduixes esdevenen símbol de la perfecció del món.

II. Aglae i les taronges

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són dones en l'etapa de la maduresa.

- La protagonista, després d'un defalliment momentani provocat pel seu estat físic d'embarassada, recupera ben aviat l'ànim: res no és suficient per a aquest fill que està en camí i, en darrer terme, no queda altre remei que acceptar la situació.

- Personatge és explícitament comparat amb un fruit.

- Aglae, la dona embarassada, és comparada amb una taronja amb la relació següent: la taronja és a Aglae com Aglae és al seu fill.

III. Els albercocs i les petites collidores

- Un dels 5 poemes on els protagonistes són els infants.

- Ofereix característiques diferents als poemes I i V.

- El fet que els personatges siguin infants és una mica secundari i casual. Allò que és realment important en aquestes composicions és el seu aspecte didàctic; esdevenen, podríem dir, una mena de faules morals. De totes maneres, no hi és pas absent l'ambient de placidesa que s'observa en els poemes I i V en relació al món de la infantesa; tanmateix, l'alegria i la benaurança que s'hi reflecteixen no dissimulen ni rebaixen, certament, la moralitat del poema.

- El poeta fa un elogi de la sensatesa, de la previsió: cal que els infants deixin fruits a l'arbre, perquè així, quan arribi l'hivern, podran tenir fruita confitada.

- Poema en el qual el fruit no té una analogia clara amb el personatge, sinó que hi manté una relació de tipus metonímic: el fruit és, senzillament, collit, menjat o usat.

IV. La poma escollida

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són els vells, la vellesa.

- La vellesa, segons és analitzada en aquests poemes, té un doble vessant: comporta tristesa i, a vegades, solitud, però, al mateix temps, també dolçor i tranquil·litat. (Aparició insistent d'aquella dualitat goig/dolor)

- Lamon, en consolar la seva muller, Alidé, que plora desconsoladament perquè s'ha fet vella i les coses ja no són com abans, li diu que cal acceptar el seu estat, perquè, malgrat les penalitats que comporta, té també els seus aspectes positius.

- El personatge és explícitament comparat amb el fruit.

V. Les peres jovenetes

- Un dels 5 poemes on els protagonistes són els infants, i un dels 2 on

- la infantesa és autènticament el centre de la meditació.

- La protagonista, Ixena, és també un infant, potser una mica més gran que la del poemaI.

- De la mateixa manera que Pandara, Ixena descobreix el món, clar i radiant, en el qual se sent feliç de viure. No cal dir que aquest món està totalment idealitzat i que el poeta ha escollit amb força cura un llenguatge, una retòrica que connoten felicitat, harmonia, equilibri, ordre. El món, des de la perspectiva dels infants, resulta, doncs, perfecte, gairebé etern.

- Com en el poema I, el poeta insinua també la possibilitat de l'aparició del dolor. És a dir, que, amb el pas del temps, l'infant -en aquest cas, Ixena- pot conèixer la infelicitat, el desordre, el desequilibri.

- Tot plegat es relaciona -cal insistir-hi- amb la concepció de la infantesa com a paradís (un món sense tensions ni desordres, definitivament establert en unes relacions immutables)

- El personatge és explícitament comparat al fruit.

- Ixena és comparada a les peres primerenques, jovenetes.

VI. Les figues matinals

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són els vells, la vellesa

- Dona vídua, potser encara entre la maduresa i la vellesa.

- La protagonista, Neera, “aquella vídua benigna i assenyada” també accepta la seva condició.

- En aquest cas, sembla que Carner s'aparti una mica del to melangiós de la resta dels poemes i es mostri més aviat un pèl irònic amb la pobra Neera.

- Poema en el qual el fruit no té una analogia clara amb el personatge, sinó que hi manté una relació de tipus metonímic: el fruit és, senzillament, collit, menjat o usat.

VII. Agavé i les castanyes

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són els vells, la vellesa

- Dona vella i ja prop de la mort.

- S'accentua el sentiment de solitud perquè es tracta d'una dona que viu sola (no s'ha casat i ja no li queda família), però el personatge és presentat amb tendresa.

VIII. Les magranes flamejants

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són dones en l'etapa de la maduresa.

- És una llarga invocació de la muller d'Alcides a Hera, deessa protectora de l'amor matrimonial; aquesta dona, sola i enyorada per l'absència de relacions amoroses amb el marit, sol·licita fervorosament a Hera el revifament de la passió física, sexual.

- El poema esdevé, doncs, un enaltiment de la sexualitat femenina dins el marc de la vida de matrimoni.

- La funció del fruit adquireix, ni que només sigui conjunturalment, una dimensió simbòlica.

- Les magranes esdevenen símbol de la sexualitat.

IX. Les gracioses ametlles

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són els vells, la vellesa.

- Reflexió sobre la vellesa des de la mateixa vellesa

- De característiques similars a “La poma escollida”

- El personatge és explícitament comparat al fruit.

- La brevetat de la joventut és comparada a la flor de l'ametller, però aquesta comparació esdevé, al final, una metàfora i, així, la vellesa és el fruit de l'ametller.

X. Les prunes d'or

- Semblant a “Cal·lídia i els préssecs” - poema XII

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són dones en l'etapa de la maduresa.

- Dona que es troba en la plenitud física.

- Aglaia destaca per la seva gran bellesa i per la seva sensualitat.

- L'acció és situada a l'estiu, en un ambient de completa exaltació vital.

- Poema que constitueix un homenatge a la sensualitat i a la bellesa física femenina.

- La funció del fruit adquireix, ni que només sigui conjunturalment, una dimensió simbòlica.

- En aquest poema allò que esdevé simbòlic no és el fruit, les prunes, sinó el mateix acte de collir-lo, que aquí equivaldria, per la seva inusitada sensualitat, a l'acte amorós.

XI. Les cireres ingènues

- Un dels 5 poemes on els protagonistes són els infants.

- Ofereix característiques diferents als poemes I i V.

- El fet que els personatges siguin infants és una mica secundari i casual. Allò que és realment important en aquestes composicions és el seu aspecte didàctic; esdevenen, podríem dir, una mena de faules morals. De totes maneres, no hi és pas absent l'ambient de placidesa que s'observa en els poemes I i V en relació al món de la infantesa; tanmateix, l'alegria i la benaurança que s'hi reflecteixen no dissimulen ni rebaixen, certament, la moralitat del poema.

- Els protagonistes, un grup de tres infants, són posats a prova per la seva mare, Pantídia, que els ofereix uns penjolls de cireres; de l'actitud davant d'aquest fet, diferent en cada un d'ells, se'n desprèn la moralitat: l'un és vanitós, l'altre és golafre, però el tercer (significativament el més petit de tots tres), que es deixa fascinar per la bellesa del fruit, és “benaventurat”.

- Poema en el qual el fruit no té una analogia clara amb el personatge, sinó que hi manté una relació de tipus metonímic: el fruit és, senzillament, collit, menjat o usat.

XII. Cal·lídia i els préssecs

- Semblant a “Les prunes d'or” - poema X

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són dones en l'etapa de la maduresa.

- Dona que es troba en la plenitud física.

- Cal·lídia destaca per la seva gran bellesa i per la seva sensualitat.

- L'acció és situada a l'estiu, en un ambient de completa exaltació vital.

- Poema que constitueix un homenatge a la sensualitat i a la bellesa física femenina; que en el cas d'aquest poema és matisat per l'aparició d'un altre tema: l'enaltiment del seny i la previsió.

- El personatge és explícitament comparat al fruit.

- En aquest poema, si bé el préssec serveix com a motiu per exalçar les qualitats morals de la protagonista (“1ª estrofa”), el cert és que també es produeix una semblança entre la constitució del fruit i Cal·lídia (“és harmoniosa la teva perfecció arrodonida...”)

XIII. Les nous del berenar

- Un dels 5 poemes on els protagonistes són els infants.

- Ofereix característiques diferents als poemes I i V.

- El fet que els personatges siguin infants és una mica secundari i casual. Allò que és realment important en aquestes composicions és el seu aspecte didàctic; esdevenen, podríem dir, una mena de faules morals. De totes maneres, no hi és pas absent l'ambient de placidesa que s'observa en els poemes I i V en relació al món de la infantesa; tanmateix, l'alegria i la benaurança que s'hi reflecteixen no dissimulen ni rebaixen, certament, la moralitat del poema.

- Actua un grup de tres germans: mentre dos d'ells es barallen, el tercer, que no malgasta energies i es reserva per a l'ocasió oportuna, és qui, al final, treu profit de la situació; la seva cautela ha estat, doncs, compensada.

- Aquest poema es converteix en l'elogi d'un valor moral: el seny.

- Poema en el qual el fruit no té una analogia clara amb el personatge, sinó que hi manté una relació de tipus metonímic: el fruit és, senzillament, collit, menjat o usat.

XIV. Les serves endreçades

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són els vells, la vellesa.

- Dona vella i ja prop de la mort.

- En el cas d'Hersé, la protagonista, l'acceptació resignada del seu estat s'accentua molt més perquè, encara que és feliç vivint, s'enfronta a la mort propera amb conformació i serenitat.

- El personatge és explícitament comparat al fruit.

XV. Les llimones casolanes

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són dones en l'etapa de la maduresa.

- Aquest poema és l'exaltació de l'ordre i la felicitat de la quotidianitat domèstica més anodina i vulgar.

- Metimna, la protagonista, és la típica i tòpica perfecta mestressa de sa casa i l'acció del poema és d'allò més comú i quotidià: després que els fills, Liceni i Naïs, hagin fet de les seves, Metimna ha restablert la pau.

- Poema en el qual el fruit no té una analogia clara amb el personatge, sinó que hi manté una relació de tipus metonímic: el fruit és, senzillament, collit, menjat o usat.

- La llimona és comparada per la seva qualitat (aspror, acidesa) a l'actitud aparentment rígida de Metimna amb els seus fills.

XVI. Els codonys tardorals

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són els vells, la vellesa.

- Reflexió des de la joventut sobre la vellesa futura.

- És un cas a part perquè analitza la vellesa des de la joventut: dos amics preveuen què pot passar quan Ligea, la promesa d'un d'ells, envelleixi. Però s'arriba a les mateixes conclusions sobre la vellesa: cal acceptar-la perquè té, sens dubte, el seu propi encant.

- El personatge és explícitament comparat al fruit.

XVII. Eglé i la síndria

- Un dels 6 poemes on els protagonistes són dones en l'etapa de la maduresa.

- En un ambient de vitalisme i alegria, de complicitat femenina, ens presenta una matrona que en principi sembla una mica esbojarrada i potser fins i tot un pèl maliciosa, però que després, en la seva invocació a la lluna, es despenja amb una apologia del treball i de la família com a únic mitjà de canalitzar i equilibrar la feminitat.

- Poema en el qual el fruit no té una analogia clara amb el personatge, sinó que hi manté una relació de tipus metonímic: el fruit és, senzillament, collit, menjat o usat.

XVIII. Els raïms immortals

- Aquest poema actua com a cloenda, com a síntesi del llibre, i, al mateix temps, fa tot l'efecte que n'és el punt de partida.

- És l'única composició que està escrita en versos decasíl·labs (la constant del llibre són els versos alexandrins).

- El seu protagonista és “el poeta”, amb el qual Carner introdueix un personatge de tarannà ben diferenciat del dels altres disset poemes (bàsicament, infants i dones).

- En la 1ª estrofa, el narrador presenta aquest personatge i el situa en un marc ambiental de natura serena i radiant.

- En la 2ª estrofa, el poeta reflexiona sobre el pas del temps i la consegüent pèrdua de la seva jovenesa.

- En la 3ª estrofa, constata la tristesa que li produeix el pas del temps però, això sí, es rebel·la contra el fatalisme del destí.

- La funció del fruit adquireix, ni que només sigui conjunturalment, una dimensió simbòlica.