Els fruits saborosos; Josep Carner

Literatura española contemporánea # Noucentisme. Lirica noucentiste. Biografia. Autor. Argument. Tèma. Personatges

  • Enviado por: Gaxiii
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX:

-Introducció

1. Biografia i professionalització de Carner ..................................................1-2

2. Noucentisme ...............................................................................................3-4

-Cos del treball

1. Anàlisi mètrica d'un poema ........................................................................5-7

2. Anàlisi temàtica de la resta dels poemes ....................................................8-9

-Bibliografia .................................................................................................................10

BIOGRAFIA I PROFESSIONALITZACIÓ:

Va néixer a Barcelona a l'any 1884. A dotze anys va fer el seu primer escrit: L'Aureneta. A la mateixa època que Carner entrà en la universitat es feu del moviment catalanista. Es llicencià en dret, filosofia i lletres. Va col.laborar amb Pompeu Fabra per normatitzar i enriquir la llengua. A principi de segle va ser redactor de “La Veu de Catalunya”. Creà un nou estil de periodisme polític, esdevingué un terrible polemista. Un cop mort Prat de la Riba s'allunyà de la Lliga i influí en la creació d'Acció Catalana al 1922. Dirigí l'Editorial Ibèrica i Catalana. A partir de l'any 1921 es passà a la diplomàcia. Exercí càrrecs a Brusel.les, Beirut, París etc, això provocà un allunyament de la vida catalana. Durant la guerra civil es posà al costat de la República. A Brusel.les es casà amb Emilie Noulet (abans estava casat amb Carmen de Ossa, que morí al 1935). Va ser membre del govern de la Generalitat a l'exili (1945-47)

Retornà a Barcelona al 1970. El seu primer llibre fou Al vapor (1901). Escenificar temes populars com El comte Arnau, La Faustots etc.

Llibre dels poetes fou el primer llibre líric, va rebre influència modernista. Carner fou molt important en el Noucentisme, va publicar Els fruits saborosos, la fita en aquest corrent.

Amb l'obra Verger de les galanies (1911) creà l'estil de poesia amorosa. En són altres exemples: Les Monjoies (1912), La paraula en el vent (1914). En aquesta, Carner revela totes les gammes del sentiment amorós.

Auques i ventalls fa que Carner torni a la tradició satírica. Amb Bella terra, bella gent i L'Oreig entre les canyes, continua el tema de paisatges, casolania, amor, i pàtria. Quan marxà de Catalunya les seves poesies van passar de ser una ironia civil a ser poesies que reflectaven el record i la imatge de la Catalunya ideal. Després de la guerra civil, va publicar Nabí (1941), un llarg poema lírico-narratiu.

Les Obres completes de 1986 recullen tots els llibres, tant en vers com en prosa, ja publicats. En teatre publicà Canigó (1910), adaptació de Verdaguer, El giravolt de Maig (1928), El ben cofat i l'altre (1951), etc.

Carner va ser un dels grans traductors contemporanis. Traduí obres de Dickens, Shakespeare, Musset, Carroll, l'antologia de la poesia xinesa Lluna i llanterna (1935).

Carner representa la tercera fita literària, després de Verdaguer i Maragall. Va escriure en castellà, en francès i en Italià. Va morir a Brusel.les a l'any 1970.

NOUCENTISME:

-Té els seus inicis al S. XX. Aquest moviment s'oposa al modernisme, que també pretenia assumir els ideals i l'estètica moderna davant el canvi de segle.

-L'inventor del noucentisme va ser Eugeni d'Ors. I l'ideari, el Glossari, d'Eugeni.

-Es pot considerar que la data d'inici del moviment és la de 1906, encara que s'hagin publicat obres noucentistes abans d'aquesta. Les més representatives són Els fruits saborosos de Josep Carner (la primera edició del qual es va publicar al 1906), i Horacianes de Miquel Costa. El final d'aquest moviment es troba aproximadament cap els anys 1920-23.

-Els intel.lectuals i sobretot els escriptors donen més importància al treball formal de l'obra que en el contingut temàtic. I això queda reflectit, per exemple, en el llibre d'Els fruits saborosos, de Josep Carner.

-Fets històrics compresos durant el noucentisme:

  • Crisi econòmica i social de 1919-1923

  • Es posa fi al proteccionisme. Dictadura de Primo de Rivera (1923).

  • Març del 1921: J. Carner accepta el nou càrrec de cònsol a Gènova.

-La política cultural del noucentisme culmina amb la República proclamada al 1931. Més tard però aparegué la guerra civil que li posà fi.

-1906-1923: Va ser el millor moment del noucentisme.

-1923-1936: Va ser una etapa menys homogènia a la qual encara es podia veure la ideologia noucentista.

-Les característiques del noucentisme:

  • Classicisme i mediterranisme: Tornen valors com la racionalitat, la mesura,

l'equilibri, la claredat etc. Eugeni d'Ors descriu dos tipus de valors (apol.linis, basats en la raó; dionisíacs, basats en el sentiment).

  • Arbitrarisme: Els noucentistes consideren que les obres d'art són el producte

de l'arbitri, de la lliure voluntat, mai de la inspiració.

  • Civilitat: Introdueixen l'espai humà que simbolitza la capacitat ordenadora.

  • Regeneració cultural del país: S'expandeix la cultura. Alguns dels fets més

importants són: la creació de l'IEC (Institut d'estudis Catalans) al 1907, la creació de la secció de Filologia de l'IEC (1911) i al 1914 la creació de la Mancomunitat de Diputacions de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.

  • La tradició popular: L'ideari noucentista reflecteix la moral i els ideals de la

Burgesia. Es fonamenta en la raó i en l'intel.lecte. Valors referits a l'ordre com la família, el treball, l'educació...

ANÀLISI MÈTRICA:

Les gracioses ametlles

Vellegen els amics igual que llurs amigues

i parlen un finíssim capvespre de tardor:

-És dolç el nostre amor i ja no vol fadigues.

Somriure de capblancs, conversa en un racó.

El temps, encara temps, de quietud s'emplena.

Hem vist les flors morint, els falciots passant.

Les fulles cauen tot besant la llum serena

i el cel és més subtil pels homes que se'n van-.

I diuen les amigues: -Oh quin bell seny, amics!

Bé hi ha per al discret, a cada tomb, delícies:

feu versos antiquats, meneu amors fictícies

i encara, a mitja llum, dieu els mots antics.

Nosaltres érem belles, un dia... Ja potser

només us oferim la malenconia.

El nostre encant només l'heu respirat un dia,

com la florida inútil que escampa l'ametller -.

I Filemon, el que era més vell, les saludà:

-Dàveu al cel, oh flors de joia i de tendresa,

no sé quina blavor dels vostres ulls apresa

i, pel camí de veure-us, ho fèieu tot més clar.

I avui encara sou plaents per als amics,

ametlles duradores, ametlles delicades

que amagueu les blancors una mica arrugades

en els vostres velluts suaus i fredolics.

- Són versos isosíl.labics amb un amb quartet per estrofa.

- Rima encadenada en la primera i en la segona estrofa.

- Rima encreuada en la tercera, quarta, cinquena i en la sisena estrofa.

- La rima la té consonant.

- El ritme és binari en tot el poema.

- Contactes vocàlics:

  • Sinalefa al segon vers de la segona estrofa: hi ha

  • Sinalefa a l'últim vers de la segona estrofa: i encara

  • Sinalefa a l'últim vers de la tercera estrofa: florida inútil

  • Sinalefa al segon vers de la quarta estrofa: joia i

  • Sinalefa a l'últim vers de la quarta estrofa: veure-us

  • Sinalefa al primer vers de l'última estrofa: i avui

  • Elisió al tercer vers de la primera estrofa: nostre amor

  • Elisió a l'últim vers de la segona estrofa: encara a

  • Elisió al tercer vers de la tercera estrofa: nostre encant

  • Elisió a l'últim vers de la tercera estrofa: que escampa

  • Elisió al primer vers de la quarta estrofa: que era

  • Elisions al tercer vers de l'última estrofa: que amagueu / mica arrugades

- Figures retòriques:

  • Encabalgament entre el tercer i quart vers de la quarta estrofa:

“no sé quina blavor del vostres ulls apresa

i, pel camí de veure-us, ho fèieu tot més clar”

  • Encabalgament entre el segon i el tercer vers de l'última estrofa:

“ametlles duradores, ametlles delicades

que amagueu les blancors una mica arrugades”

  • Encabalgament al principi de la tercera estrofa:

“Nosaltres erem belles, un dia... Ja pot ser

només us oferim la malenconia.”

  • Hipèrbaton al primer vers de la poesia:

“Vellegen els amics igual que llurs amigues”

  • Comparació a la tercera estrofa:

“El nostre encant només l'heu respirat un dia,

com la florida inútil que escampa l'ametller.”

  • Personificació quan diu: “com la florida inútil que escampa l'ametller”

ANÀLISI TEMÀTICA:

Compara les ametlles amb la vida d'unes dones. Quan aquestes ametlles es fan velles, també s'hi fan les dones. No els agrada gaire fer-se gran, s'els arruga la cara... Tot i així els seus amics les consolen i les afalaguen dient mots agradables.

ANÀLISI TEMÀTICA DELS POEMES:

  • Com les maduixes: L'argument del poema és que l'àvia vol les maduixes collides per un infant, la seva néta, ja que són més fresques. El tema va cap al capritx, el capritx de l'àvia per aconseguir maduixes fresques.

  • Aglae i les taronges: Aglae és una dona que nota el pas del temps, igual com el veu passar en les taronges, que també es fan velles. El tema d'aquest és el pas de la infantesa; les taronges, per exemple, es fan velles.

  • Els albercocs i les petites collidores: Són dues noies que cullen els albercocs i una s'estranya al veure que l'altre en deixa tants. Aquesta ho fa per quan vingui l'hivern fer-ne confitura. El tema seria el record que té la noia de la confitura que els fa la mare a l'hivern.

  • La poma escollida: Alidé és una persona gran que no es vol fer vella, veu que tot se li va acabant, però Lamon la consola dient que s'emporten l'amor. El tema en aquest poema és la vellesa.

  • Les figues matinals: La Neera és una senyora que ha quedat viuda i nota l'absència del seu home, l'enyora, enyora l'amor que li donava. El tema que podria reflectir aquest poema seria l'amor que tenim per aquelles persones que ens estimem i que fins que no hi són o les trobem a faltar no ens n'adonem de com les estimàvem.

  • Agavé i les castanyes: Agavé està soltera i viu en una casa cada vegada més gran segons el seu criteri. En aquí es tracta la solitud.

  • Les magranes flamejants: El tema estaria encaminat cap a la falta d'amor de Zeus i demana ajuda a Hera la qual li té el cor robat.

  • Les prunes d'or: Migdia mor. Aglaia està reposant a l'ombra prop d'un pruner. Llavors aquesta intenta vestar-ne. Es parla de la solitud.

  • Les cireres ingènues: Representa una sortida amb els infants en un prat on els nens quan estan cansats mengen cireres. El tema seria la ingenuïtat dels infants, la seva alegria al sortir.

  • Cal.lídia i els préssecs: Tota l'estona parla d'un noi que afalaga una noia. És tan guapa que, fins i tot els fruits, es deixen agafar.

  • Les nous del berenar: Són uns germans que van a berenar a la vora d'una font. El tema és la responsabilitat.

  • Les serves endreçades: És una dona gran que està tancada dins la seva habitació. Tema: La vellesa.

  • Les llimones casolanes: Metimna és una senyora de la casa que prepara el menjar pel seu home, al mateix temps ha de controlar els nens.

  • Els codonys tardorals: Són dos amics que parlen de les seves dones i treuen el tema de la vellesa, de quan les seves mullers es faran grans.

  • Els raïms immortals: Un poeta tot caminant sincera a Cronos la virtut de la seva bellesa.

  • BIBLIOGRAFIA:

    • Història de Catalunya. Editorial la gran enciclopèdia Vasca

    • Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 4. Barcelona. 1973

    • Llengua Catalana 2º Batxillerat.

    • “Els fruits saborosos”. Josep Carner

    Sempre q em quedo sola a casa penso amb tu, tinc ganes de tornar-te a abraçar, de tenir-te prop meu, de besar els teus llavis... Només vull q tornis amb mi, no t'he deixat d'estimar mai ¿saps?. I quan em posava xula o borde només volia q penséssis q no sòc una noia fàcil, volia q veiéssis q valc. M'has enamorat i no ho veus, però no pq tu no ho sàpigues veure, sinó pq jo no t'ho havia dit mai. El q em sap més greu és q no t'ho hagi dit mai. Ara t'he perdut x sempre i no hi puc fer res, no ho puc arreglar. Em passo estones pensant la solució, pensant quan tornaràs a deixar la teva olor impregnada al meu coixí, aquell q, durant uns dies, portava el teu nom gravat, aquell q a les nits no em deixava dormir pq la olor em feia pensar amb tu. Et necessito, no m'agrada sentir la teva ausència.