Els Crims d Oxford; Guillermo Marínez

Argumento. Personajesd Principales. Personajes Secundarios. Conclusión

  • Enviado por: jero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad
publicidad

ELS CRIMS

D'OXFORD

4t A ESPA

Maig 2007

Camp de Comunicació

Llengua i Literatura Catalana

ÍNDEX

1. Introducció..................................................................................................3

2. Personatges principals

2.1 Guillermo..............................................................................................4

2.2 Arthur Seldom......................................................................................4

3. Personatges secundaris

3.1 Inspector Petersen..................................................................................6

3.2 Lorna......................................................................................................6

3.3 Beth........................................................................................................6

3.4 Mrs. Eagleton.........................................................................................7

3.5 Emily Bronson.......................................................................................7

3.6 Frank Kalman.........................................................................................8

3.7 Ralph Johnsn..........................................................................................8

3.8 Michael...................................................................................................9

3.9 Víctor Podorov.......................................................................................9

3.10 Ernest Clark..........................................................................................9

3.11 El músic del triangle.............................................................................9

3.12 Caitlin..................................................................................................10

3.13 Johnny i Sarah......................................................................................10

3.14 Tinent Sacks.........................................................................................10

3.15 Filla Petersen........................................................................................10

3.16 René Lavand.........................................................................................10

3.17 Andrew Wiles.......................................................................................10

3.18 La primera esposa d'Arthur Seldom.....................................................11

3.19 John i Sammy........................................................................................11

3.20 Periodista...............................................................................................11

3.21 Agent Wilki...........................................................................................11

3.22 Kim i Kurt..............................................................................................11

4. Argument........................................................................................................12

5 Conclusions / Opinió........................................................................................14

  • Introducció

  • Els crims d'Oxford és una novel.la policíaca de trama aparentment clàssica que amb el

    seu sorprenent desenllaç es revela com un magistral acte de prestidigitació.

    L'autor ens trasllada a l'Oxford universitari i, concretament a l'Institut de Matemàtica:

    “ànima mater” de la lògica i la intel.ligència.

    Si al principi de la narració el problema es redueix a resoldre una sèrie matemàtica i de

    crims, Martínez pretèn després abarcar reflexions sobre les idees de Kant, Aristòtil, les

    teories dels pitagòrics i els jocs de llenguatge de Wittgenstein, fins els famosos

    teoremes de Gödel i Fermat. Tota aquesta trama combinada amb un alt grau de precisió

    i eficàcia dóna com a resultat una novel.la indispensable pels amants de les intrigues i

    els enigmes.

  • Personatges principals

  • Guillermo

  • Ës l'autor i narrador de la novel.la. En cap moment se'n diu el seu nom però a la

    pàgina 49 escriu: “Vaig sentir que pronunciava el meu nom, amb un esforç

    conmovedor, ensopegant amb la doble ela”, pel que he deduït que li deien pel seu

    nom. Quan van ocórrer els esdeveniments aquest estudiant argentí tenia vint-i-dos

    anys. S'havia acabat de graduar com a matemàtic a la Universitat de Buenos Aires

    i la seva tesi de llicenciatura tingué per títol “Els espais de Bronson”.Viatjà a

    Oxford amb una beca per una estada d'un any, amb el propòsit secret d'inclinarse

    cap a la Lògica i assistir al famós seminari que dirigia Angus MacIntyre. Havia

    abandonat el tennis el segon any d'universitat i al poc temps d'arribar tornà a

    jugar-hi amb en Johnn, en Sammy i na Lorna.

    Sempre va creure que faria una carrera d'humanitats però el que el va atreure fou

    “la mena de veritat que enclouen els teoremes: atemporal, immortaL, suficient en

    si mateixa, i absolutament democràtica”.

  • Arthur Seldom

  • Home alt de front ample i ulls petits transparents i enfonsats, amb una cicatriu

    notòria a mentó.Tenia cinquanta-cinc anys i el seu aspecte era jovenívol.

    Professor escocès, era considerat un dels quatre genis de la Lògica i una llegenda

    entre els matemàtics. El seu teorema més famós era “La prolongació filosòfica de

    les tesis de Gödel”. Tenia una gran varietat de treballs i el seu últim llibre, una

    obra de divulgació sobre sèries lògiques estava exhaurit des de feia dos mesos.

    D'aleshores ençà Seldom desaparagué del circuit de congresos.

    El seu tutor d'estudis va ser Harry Eagleton, marit de Mrs. Eagleton, la primera

    assassinada., i fou amic del fill d'aquests, Johnny, i la seva dona Sarah.

    Va conèixer la mare de Beth, Sarah, quan aquesta començà a estudiar física i ja era

    la xicota de Johnny. En aquella època anaven sempre a jugar a bitlles i a nedar tots

    tres plegats.Ès, potser aleshores, quan hi va haver alguna cosa més que amistat

    entre Seldom i Sarah. El 25 de juny de 1967, quan es dirigien a Clovelly a passar-

    hi el cap de setmana varen tenir un accident de cotxe on van morir la seva esposa i

    els seus amics inseparables. Ell, l'únic supervivent, va viure al Radcliffe Hospital

    dos anys sencers i després va haver de tornar-hi cada setmana durant tot un altre

    any. Ès allà, durant la seva convalescència, on va conèixer na Lorna que li va

    deixar bona part de les seves novel.les policíaques.

    Visitava totes les tardes al Radcliffe un pacient del segon pis: Frank Kalman.

    Na Beth li deia “oncle Arthur”, i el fet de rebre una nota seva dient: “He

    fet una cosa terrible. Si us plau, si us plau, necessito que m'ajudis, papa” fou el

    motiu que el dugué a protegir-la i amagar el crim en una sèrie de crims (sense

    assassinats),acompanyats d'una sèrie lògica.

  • Personatges secundaris

  • 3.1 Inspector Petersen

    Inspector de Scotland Yard. Era un home alt, prim, canut i de mirada penetrant.

    Tenia els pòmuls esmolats i un aire tranquil però resolut d'autoritat.Era minuciós,

    exhaustiu i implacable. Era difícil de saber si era exemplarment modest, o més

    aviat la mena de persona que s'estima més no deixar saber res de si mateixa per

    esbrinar-ho tot dels altres. D'ençà dels assassinats no dormia i la filla el trobà

    algunes vegades despert a la matinada tractant de llegir llibres de matemàtiques.

  • Lorna

  • Companya preferida de dobles (tennis) del narrador que tenia uns cops de fons

    segurs i elegants. Infermera irlandesa de la sala de Raigs X del Radcliffe Hospital,

    de cabells rogencs flamejants, ulls verds lluminosos i seductors i cames llargues

    bronzejades. Era propietària d'un Volvo vermell i tenia un gat anomenat Sir

    Thomas.Vivia en un apartament, un poc desordenat, a la part alta (segon pis) d'un

    gran casalot victorià. La llibreria de la seva petita sala era plena de novel.les

    policíaques i al dormitori, sobre la tauleta, tenia el llibre de Seldom sobre les sèries

    lògiques, furiosament subratllat, amb anotacions illegibles als marges. Era una noia

    amb molta passio pels crims. Va fer l'amor amb el narrador un parell de vegades.

  • Beth

  • Noia alta i prima de cara angulosa i ulls intrigants d'un color blau fosc. Tenia la

    pell seca, colrada i tibant com si haguès estat massa exposada a l'aire lliure. Això li

    donava un aspecte saludable, alhora que feia témer que aviat es marciria. Tenia 28

    anys i tocava el violoncel a l'orquestra de cambra del Sheldonian Theatre.

    Tenia els dits llargs, amb ungles curtes i meticuloses i el polze era prim i molt petit

    perquè encara se'l xuclava a la nit. Envejava al narrador per fer l'efecte de ser

    lliure. Detestava tocar el violoncel, que des de feia molt de temps no significava res

    per a ella, i odiava haver d'encarregar-se tothora d'una invàlida: la seva àvia Mrs.

    Eagleton, per això la va matar i com a única familiar directe d'ella era hereva d'una

    “modesta fortuna”. Era filla de Johnny i Sarah.

  • Mrs. Eagleton

  • Vídua de Mr Eagleton, antic professor d'Emily Bronson. Anciana amable i discreta

    d'ulls brillants i moviments vivaços, amb els cabells blancs i flonjos, pentinats en

    cura en una orla cap a dalt. Era invàlida, usava una cadireta amb motor i sempre

    duia una manta als peus. Havia estat una de les moltes dones que durant la guerra

    ajudà Alan Turing a desxifrar els codis nazis de la màquina Enigma. Va ser allí on

    va conèixer Mr. Eagleton. Tenia una pensió per herois de guerra. Jugava a

    l'scrabble sempre que podia. Lluitava des de feia temps amb un càncer, i l'havien

    ingressat diverses vegades al Radcliffe Hospital. Però el resultat de les darreres

    anàlisis indicaren una remissió parcial. Era l'avia de na Beth que d'ençà que era

    una nena se'n va fer càrrec d'ella perquè els seus pares moriren en un accident.

    El primer dimecres de maig de 1993, és trobada assassinada a casa seva pel

    narrador i Seldom. Era la primera víctima.

  • Emily Bronson

  • Directora del narrador. Era professora de St. Anne's. Li havia suggerit al seu

    alumne que s'allotjàs a casa de Mrs. Eagleton. Tenia uns 50 anys i físicament era

    diminuta amb els cabells molt llisos i blancs, subjectes sobre les orelles amb

    passadors, com els d'una col.legiala. Els seus ulls eren d'un blau celeste esmorteït,

    gairebé blanquinós. Tenia un aspecte mongívol i una mica tímid. Era modesta tot i

    que de vegades podia mostrar un humor agut i incisiu. Anava a l'Institut amb una

    bicicleta massa gran per a ella.

  • Frank Kalman

  • Continuador dels treballs de Wittgenstein. No era un lògic professional, mai no va

    ser un matemàtic de papers i cogressos. Quan li detectaren el càncer del llenyataire

    volgué provar en ell mateix un experiment i es va autolessionar amb una pistola de

    claus. Estava ingressat al Radcliffe i tan sols era un crani amb uns quants cabells

    grisencs i llisos perquè el cos s'havia consumit sota el llençol. Seldom el visitava

    cada tarda. El pacient que hi havia al llit del seu costat fou la segona víctima.

  • Ralph Johnson

  • Pare de Caitlin, la nena que necessitava un trasplantament de pulmó. Tenia la barba

    una mica crescuda, la mirada llunyana i els ulls envermellits com si no hagués

    dormit en molt de temps. La seva veu era ronca i tenia la vehemència d'un

    autodidacte. Desprenia un baf acre i penetrant de la transpiració de la camisa

    arrugada. Tenia el to de veu impotent i angoixat. No surtia de l'hospital des de feia

    tres mesos i llegia tot el que tenia alguna relació amb trasplantaments. L'últim

    llibre era “Dels Pitagòrics a Jesús”. Des que li van negar per segona vegada un

    pulmó per a la seva filla va començar a concebre les primeres idees per a matar als

    10 nens de l'equip de bàsquet d'una escola de nens amb la síndrome de Down.

  • Michael

  • Company de Beth a l'orquestra i també sentimental encara que estava casat. Tenia

    la cara alegre i ingènua amb les galtes vermelles. Era molt alt i corpulent, però hi

    havia una certa blanesa en les seves faccions. Un floc llarg i llis de cabells rossos li

    queia sobre el front, i el moviment que feia de tirar-se'l amb dos dits endarrere era

    un tic que repetia contínuament. L'assassinat de la velleta el deixà aterrit.

  • Víctor Podorov

  • Company rus de despatx del narrador. Era estudiant de doctorat de la petita ciutat

    russa on s'organitzà un congrés dirigit per Seldom. Allà el conegué i li dugué els

    seus treballs sobre el Teorema de Fermat, però Seldom estava massa enfeinat per

    llegir-los. Wiles, alumne de Seldom, els va llegir, corregir i publicar.

  • Ernest Clark

  • El pacient del llit contigu al de Frank Kalman. Home vell de més de 90 anys que

    estava en coma connectat a un respirador artificial des de feia anys. No tenia cap

    família. Va participar a la II Guerra Mundial. Atribuiren la seva mort a causes

    naturals però un puntet al braç, com la marca que deixa una injecció, va fer

    investigar més profundament la seva mort. Era la segona víctima.

  • El músic del triangle

  • Vell percussionista de l'orquestra, que en el concert a Blenheim Palace va caure

    mort degut a una aturada respiratòria. El seu metge, el doctor Sanders, l'havia

    operat feia uns anys d'un enfisema pulmonar i amb prou feines s'explicà com

    pogué aguantar-se dret amb la seva reduïda capacitat respiratòria. 3a víctima.

  • Caitlin

  • Nena ingressada al Radcliffe que necessita un trasplantament de pulmó.

    Amb l'accident dels 10 nens n'hi troben un de compatible.

    3.13 Johnny i Sarah

    Pares de Beth. El primer era fill únic de Mr. i Mrs. Eagleton. Varen morir

    juntament amb la dona de Seldom en un accident quan Beth era una nena. Sarah

    estava una mica enamorada en secret de Seldom perquè a casa seva sempre estava

    pendent de les seves visites.

  • Tinent Sacks

  • Tinent de Scotland Yard. Investigador i ajudant de l'inspector Petersen. Després de

    la 1a mort tenia la tasca de vigilar les persones que poguessin acostar-se a Seldom.

  • Filla Petersen

  • Al.lota rossa de somriure cordial. Per distreure el seu pare de la feina, el va dur per

    primera vegada al concert de Blenheim Palace.

    3.15 René Lavand

    Mag. Als 10 anys patí un accident que el deixà manc.Tenia el nas ganxut, el bigoti

    negre i els cabells llisos i blancs.La mà gran i ossuda tenia taques de vellesa

  • Andrew Wiles

  • Antic alumne de Seldom. Demostrà la conjectura de Shimura-Taniyama i aquell

    any, 1993, provà l'últim teorema de Fermat a Cambridge.

    3.18 La primera esposa d'Arthur Seldom

    Era de Buenos Aires. Treballava de restauradora al museu Ashmolean,en el gran

    fris assiri “El rei Nissam, guerrer infinit”. Va morir a l'accident de cotxe amb els

    seus amics Sarah i Johnny.

    3.19 John i Sammy

    Companys de Tennis del narrador. El primer és fotògraf, nord-americà i té un bon

    joc de xarxa. El segon és biòleg, canadenc, quasi albí, animós i infatigable.

    3.20 Periodista

    Cronista de l'Oxfod Times. Home llargarut amb rínxols grisos.

    3.21 Agent Wilki

    Enviat per Petersen a recuperar la nota enviada a Seldom al Merton College.

  • Kim i Kurt

  • La primera, és la nova assistent de la secretaria de l'Institut de Matemàtica.

    El segon és el vigilant d'aquest Institut. Tenia la seva cambreta sota l'escala.

  • Conclusions / Opinió

  • Ens trobam davant una novel.la d'estil directa per la presència de diàlegs sobretot entre

    Seldom i el narrador. El punt de vista narratiu es de “narrador testimoni perquè l'autor

    utilitza la primera persona per uns fets dels que en va ser testimoni. L'espai narratiu o

    on té lloc l'acció és a Oxford. El temps narratiu extern o quan ocorren els

    esdeveniments és l'estiu de 1993, i el temps narratiu intern o manera de contar la

    història és retrospectiva perquè comença “Ara que han passat els anys (...) m'ha arribat

    des d'Escòcia (...) la trista notícia de la mort de'n Seldom”, i després continua que

    explicarà “la veritat sobre els esdeveniments”. També ho reflecteix en el capítol 18:

    “Guardo encara un exemplar de l'Oxford Times d'aquell dilluns”, i també a la pàgina

    142, quan diu: “...ara me n'adono, hauria pogut penetrar (...) al fons del seu

    pensament”. La categoria gramatical predominant són els verbs, carácterística que

    indica acció dinàmica, i el temps verbal utilitzat per l'autor/narrador és el passat.

    He destacat només dos personatges principals perquè és en ells dos en qui recau el

    major pes de l'acció. Els restats personatges que intervenen en la història són secundaris

    perquè estan entrellaçats amb els personatges pincipals, no tenen tant protagonisme i

    intervenen en capítols aïllats. Dins aquest bloc he inclòs els personatges anomenats

    “microscòpics”: són els que tan sols són citats dins la novel.la o creuen alguna frase

    amb els protagonistes.

    La novel.la denota la influència en Martínez de Sir Arthur Conan Doyle, que va ser, a

    la literatura, amb el seu personatge Sherlock Holmes, el primer en emprar la criptografia

    per a desxifrar enigmes per a resoldre crims. Oxford fou el bresol d'aquest escriptor,

    que esdevingué paradigma d'aquest tipus de novel.la. Crec que Martínez, com a bon

    matemàtic, ha triat aquest escenari, i en concret l'Institut de Matemàtiques, per a

    desenvolupar l'argument, pel fet també de tractar-se d'un lloc on la lògica i la

    intel.ligència sobresurten per excel.lència.

    La primera part de la novel.la és misteriosa i intrigant amb la primera mort associada a

    un símbol i l'aparició de la sèrie lògica que Seldom planteja a l'estudiant com a un

    desafiament intelectual. Al capítol 7 el suspens és interromput: la lectura ja no és tan

    fàcil i ràpida perquè està plena de tecnicismes matemàtics; hi ha certs diàlegs que he

    hagut de llegir diverses vegades perquè m'han resultat un poc complicats els

    raonaments lògics i filosòfics. A l'última part, els aconteixements tornen a recuperar

    l'agilitat del principi, fins a arribar a resoldre primer la sèrie de símbols, seguit del

    tancament del cas per part de l'inspector Petersen, després del fatal accident, i acabant

    amb el que he trobat que és un final sorprenent: l'explicació de la veritat des

    esdeveniments que anuncia l'estudiant a la cinquena línia només començar la novel.la.

    He pogut apreciar la passió que transmet l'escriptor per les matemàtiques, la lògica i la

    filosofia, i una petita projecció biogràfica del mateix Martínez: el narrador-protagonista

    és un jove matemàtic argentí becat a Oxford (tal com ell).

    Al llarg de la lectura m'ha cridat l'atenció el petit degoteig de paraules anglosaxones

    que crec que són típiques de la parla argentina i que per tant a la traducció s'han

    mantingut talment: fellow, college (10), close papers (44), dona (51), court (70), bed

    and breakfast (89), copycat (103), punting (108), politeness (111), glide (180).

    M'han captivat les petites històries o contes que hi ha dins la novel.la perquè a a

    mesura que avançava en la seva lectura, em submergia dins aquell “mon”. Són:

    el conte de l'escriptor italià Dino Buzzati (70-73); la història de la vida i consumpció

    de Frank Kalman (76-81); la de Mr Jules Amberes (113); la del metge Howard Green

    (122-123); la de William Burke (155); les històries del mag argentí René Lavand (176);

    el cas de Mrs. Crawford (185-188); i la història del rei Nissam guerrer infinit (209-211).

    A destacar una frase transcendental: “L'home no és més que la sèrie dels seus actes”.

    4. Argument

    Un jove estudiant argentí viatja a Oxford amb una beca per a estudiar Lògica.

    La seva tutora Emily Bronson li recomana que s'allogi a casa de Mrs. Eagleton,

    una velleta simpàtica que viu amb la seva néta Beth. Als pocs dies comença a

    jugar a tennis amb tres companys més, entre ells la Lorna per qui té especial

    interès. Un dia, quan tornava a casa, es troba davant la porta de la seva llogatera

    amb un senyor que anava a visitar la seva amiga Mrs. Eagleton. Era el professor

    Arthur Seldom i quan entren es troben amblèscenari del que sembla in assassinat.

    La velleta havia estat ofegada amb un coixí. Comencen les investigacions per part

    de l'inspector Petersen i la sospitosa és Beth perrò Seldom diu haver rebut aquella

    tarda un missatge citant aquell domicili amb una hora concreta, les tres de la tarda,

    i un cercle dibuixat. Aquí Seldom i l'estudiant comencen la seva amistat i van fent

    suposicions filosòfiques sobre teories matemàtiques per descobrir l'assassí.

    Seldom duu a l'estudiant a conèixer un amic seu, Fran Kalman que està agonitzant

    a l'hospital. L'amistat entre Lorna i l'estudiant es fa més ferma i comencen a

    flirtejar. Uns dies després a la porta del despatx de Seldom, el jove troba un altre

    missatge amb el nom de l'hospital, una hora i un altre dibuix: dos parèntesi un

    enfront de l'altre. El professor i ell pensen que el pròxim ha estat Frank però, en

    realitat, es tracta del pacient del llit del seu costat, i que li troben una punxada

    d'agulla a un braç com si li haguessin injectat algún verí. Les investigacions

    apunten a un assassí en sèrie, que empra una sèrie lògica de símbols adreçats a

    Seldom, com si d'un desafiament es tractàs. Un dia, en visitar Lorna a l'hospital on

    fa feina, el jova s'assabenta dels pocs dies de vida que li queden a una nena que

    espera el transplantament d'un pulmó que no arriba, i també coneix al seu pare:

    un home impotent i desesperat.

    Després de diverses hipòtesis, apareix el que sembla un altre assassinat amb un

    altre símbol associat: un triangle. És el músic del triangle que toca a la mateixa

    orquestra en què toca Beth. Però a diferència dels altres dos, sembla ser una mort

    natural. El perfil psiquiàtric que Petersen ensenya a Seldom no els ajuden gens a

    aclarir els crims, anomenats “imperceptibles”, i l'inspector demana al professor el

    següent símbol per a la resolució de la sèrie lògica. Però vet aquí que succeeix un

    fet esgarrifós: un autobús cau per un precipici, anomenat “el triangle cec”, i no ha

    ha cap supervivent dels deu nens amb la síndrome de Down que hi viatjaven. Poc

    abans de que succeís, a l'hospital havien rebut una telefonada anunciant: “El quart

    de la sèrie és el Tetraktys. Deu punts al triangle cec”. El conductor era el pare de

    la nena que esperava el transplantament del pulmó. Petersen ja tenia el culpable de

    totes les morts: matà a Mrs. Eagleton, que coneixia per haver coincidit a l'hospital

    quan ella anava a fer-se les revisions oncològiques. Simulà haver mort el pacient

    del llit contigu al de Frank. I com que figurava a la llista del concert on va morir el

    percussionista, Petersen també el culpà de la seva mort. Aquestes tres morts les

    havia comès, segons l'inspector, per dur a terme l'accident i assegurar-se així

    un pulmó per a la seva filla: “És difícil saber fins on arribaria un per el seu fill”,

    havia dit Petersen.

    De sobte l'estudiant ho va veure, allò que Seldom volia que veiés des del principi,

    i el va anar a buscar perquè li expliqués tot. Seldom li exposà la veritat: el dia que

    es trobaren davant la casa de Mrs Eagleton, havia rebut un missatge de Beth

    explicant-li el que havia fet i va decidir d'amagar aquell crim en una sèrie de

    suposats crims associats a uns símbols que ell anava deixant. Així va fer veure

    assassinats que no ho eren. Però el darrer fou una coincidència: el pare de la nena

    sabia la continuació de la sèrie i allò li donà una possibilitat per al seu pla.