Els Ceps de la ira # Las uvas de la ira; John Ford

Cine norteamericano. Cinematografía # Gènere. Missatge revolucionari. Argument. Personatges. Fets històrics

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

ELS CEPS DE LA IRA

COMENTARI DEL FILM HISTÒRIC:

  • Identificació del film.

  • *FITXA TÈCNICA*

    Títol original: The Grapes OF Wrath

    Producció: 20th Century Fox (USA, 1940)

    Productor: Darryl F. Zanuck

    Direcció: John Ford

    Argument: segons l'argument de la novel·la de John Steinbeck

    Guió: Nunnally Johnson

    Fotografia: Greg Toland

    Música: Alfred Newman

    Direcció artística: Richard Day i Marck Lee

    Actors: Henry Fonda (Tom Joad), Jane Darwell (mare Joad), John

    Carradine (Casey), Cahley Grapewin (avi Joad), Zeffie Tilbury

    (àvia Joad), Rusell Simpson (pare Joad).

    *DIRECTOR*

    John Ford (1895 - 1973)

    El fill d'irlandesos Sean Aloysius Ofeeney, va néixer a Cape Elizabeth, estat de Maine, sent el menor de tretze germans. Després d'assajar diversos treballs, es va anar a Califòrnia al 1914. El seu germà major, Frank, es trobava allà des de 1911 i havia trobat treball en el cinema com actor (amb Thomas Ince) i després com director, guionista i actor en la Universal, sota el nom de Francis/Ford. El jove Sean OFeeney va assumir aleshores el nom Jack Ford i va començar a treballar en les pel·lícules del seu germà com a doble i assistent en general. En 1915 era ja assistent de direcció de Frank i actor. En “EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ”, de David Griffith, va aparèixer com un dels genets del KuKluxKlan. En 1917 va començar a dirigir les seves pròpies pel·lícules, en algunes de les quals va ser també intèrpret principal. En 1919, Ford havia fet ja quinze. A la fi de 1921, va sortir de la Universal i es va passar a la Fox, on treballaria amb exclusivitat els següents deu anys. En 1923, va ser anunciat per primera vegada amb el nom de John Ford (John és la versió anglesa del nom irlandès Sean). En 1924, va tenir el seu primer gran èxit amb l'epopeia de l'Oest “THE IRON HORSE” (El cavall de Ferro). En els anys trenta i quaranta, va produir una sèrie de veritables clàssics com “THE INFORMER”(El delator), “STAGECOACH” (La diligència) i “THE GRAPES OF WRATH” (Els ceps de la ira). En els cinquanta i començaments dels seixanta, les seves obres claus són, més que mai, els Westerns. La seva última pel·lícula va ser realitzada en 1966.

    *GÈNERE CINEMATOGRÀFIC*

    Seria fàcil d'entendre que la pel·lícula té un missatge revolucionari i comunista, amb una càrrega de protesta social molt superior a allò que el propi cine soviètic filmava a la època, però aquest missatge era molt aliè a la ideologia personal dels seus autors. El productor Darryl F. Zanuck, l'adaptador Nunnally Johnson, i el director John Ford, eren homes d'inclinació política conservadora, que no van entrar ni abans ni després en una altra obra d'intenció socio-política similar.

    Una primera explicació d'aquesta paradoxa és que, a pesar de la seva càrrega de crítica social, novel·la i pel·lícula eviten presentar als comunistes com defensors d'uns camperols perseguits per la injustícia i la desocupació.

    Una altra explicació és que la novel·la i la pel·lícula traslladen una realitat històrica innegable, però ho fan amb l'èmfasi en la peripècia individual i familiar, moderant el possible enfocament social i polític.

  • Anàlisi del film.

  • *ASPECTES HISTÒRICS*

    TEMA:

    La vida plena d'inestabilitat i d'inseguretat dels treballadors del camp a EUA després de la Depressió dels Anys 30, i les condicions pèssimes en les quals havien de viure després de haver de patir com a empitjorament unes males collites que els hi van fer abandonar les seves cases i buscar un nou futur a Califòrnia, o es creia que hi havia feina per a tots.

    ARGUMENT:

    La pel·lícula comença quan el protagonista Tom Joad, surt de la presó amb la condicional, doncs havia matat a un home anteriorment, però per bona conducta el van deixar sortir abans.

    Quan arriba al seu poble, a Oklahoma, després de quatre anys, troba que ni la seva família ni ningú de la gent que coneixia es troba a les seves cases, i que han abandonat per complet les seves granges. Llavors es troba al que havia estat el predicador del poble, que després de tants problemes, havia perdut la vocació, i s'havia abocat a la beguda.

    Aquest li diu que tota la seva família s'ha anat, degut a les males collites, ja que, com en aquells temps la gent del camp era autosuficient amb els aliments que ells mateixos conreaven, i temps enrere les collites no havien estat gaire bones, no tenien menjar suficient per a tots, i per això van emigrar camí a Califòrnia.

    Li diu també que s'havien anat a casa de l'oncle George, ja que havien estat desallotjats de casa seva, al no tenir prou diners per pagar el lloguer de les terres.

    Per tant, en Tom decideix marxar-se a casa del seu oncle George, i allà troba a la seva família, que no fan res més que preguntar-li si s'ha escapat de la presó.

    Quan és allà, s'assabenta de que tota la família està treballant recollint cotó per tal d'estalviar diners per marxar a Califòrnia.

    Comencen els preparatius per marxar cap a l'oest, carreguen el camió de les poques provisions que podien tenir, i amb les seves escasses pertinences.

    De camí, l'avi, d'una edat avançada, mor i l'enterren pel camí. Ell es negava a marxar de les seves terres, i potser inconscientment, ho va aconseguir.

    Paren una nit a descansar, i trobem un grup de gent d'Arkansas, que també van haver de marxar de les seves terres, però que tornen de Califòrnia, ja que diuen que allà no hi ha treball per a tots, i que paguen molt poc jornal, encara que diguin tot el contrari. Un home els hi fa una comparació dient-los que si hi ha vuit-cents llocs de treball, cridaran a tres mil persones perquè vagi a buscar-lo, per tal d'assegurar-se que si algú es nega a treballar per aquell jornal i en aquelles condicions, tindrien altres que ho voldrien fer, ja que necessitaven els diners per a menjar.

    La família Joad decideix seguir el camí cap a Califòrnia i arriben a Nou Mèxic. Ja des d'allà, veuen Califòrnia al fons del paisatge.

    Arriben a un campament en el qual hi ha vigilància, i discuteixen per si hi ha o no treball. Llavors, en Tom, en un intent de defensar la seva vida perquè comencen una baralla, mata a un home, però aquest abans de matar-lo, li aconsegueix fer una cicatriu a la cara.

    En Tom i la seva família han de fugir, per tal de que no el trobin i el tornin a portar a la presó. Llavors, segueixen el camí i arriben a un campament del govern en el qual tenen totes les comoditats que sempre havien desitjat: aigua corrent a les cases, les cases en molt bon estat, un lloc on no hi ha vigilants, ni guardes, sinó que els que han de vetllar pels demés són escollits per les mateixes persones que hi viuen allà.

    A més, allà tenen feina per tota la família.

    Una nit, que hi havia ball, hi havia un muntatge per tal de fer que uns homes comencessin a pegar-se entre ells, i d'aquesta manera, vindrien el xerif i els altres que l'acompanyaven que ja estaven avisats i poder matar-los. En Tom, es va assabentar abans d'aquella nit, i va evitar que aquests fets es produïssin, i quan va arribar el xerif a solucionar l'embolic i la baralla que suposadament s'hauria d'haver creat, va haver de marxar.

    En Tom, va anar a parlar amb la seva mare, doncs havien vingut uns revisant les matrícules, buscant a aquell que va matar a un home a un altre campament. Ell vol marxar, doncs no vol que la seva família l'encobreixi més. Però decideix quedar-se i lluitar per els drets de les persones, volia queixar-se juntament amb tots els homes, en comptes de resistir les pèssimes condicions amb les que havien de viure, ja que diu, que, de qualsevol de les dues maneres, quedant-se i lluitant, o marxant-se, l'acabarien matant.

    En Tom diu que ell estarà allà on hi hagi un home que pateixi, i que vol lluitar per aconseguir un poble digne. La seva mare no l'entén, però decideix que el seu fill ha de fer el que ell cregui convenient, però que ells havien de marxar a buscar treball.

    La família, sense en Tom, empren la marxa un altre cop, i coneixen un home pel camí que els hi ofereix feina per vint dies.

    Finalment, acaba la pel·lícula, quan la mare fa una reflexió i diu que sempre sortiran endavant, perquè ells, són la gent.

    IDENTIFICACIÓ DELS PERSONATGES.

    En primer lloc trobem en Tom Joad, el protagonista, (Henry Fonda) un pres amb llibertat condicional que busca la seva família des del començament de la pel·lícula, i quan la troba fa tot allò que està a les seves mans per tal de treure-la endavant i trobar treball per a tots, per tal de tenir prou diners per a viure.

    És un home jove, de caràcter astut i suspicaç, que ha tingut mala sort a la vida, degut a la seva contínua lluita per una vida digna, tant la seva, com la dels seus. Intenta mantenir l'esperit de superació entre els membres de la seva família, i els intenta transmetre optimisme per al futur.

    Però la que realment és l'ànima de la família Joad, és la mare, doncs és ella realment la que dóna el suport i els ànims pertinents per tal de poder sortir endavant i superar tots aquells entrebancs que des de que van sortir d'Oklahoma han anat trobant.

    El pare, no té un paper gaire important, doncs la seva única preocupació és ja la de morir en pau i tranquil, lògicament sap que ha de buscar feina per tal de sobreviure, però no s'esforça tant, o no ho aparenta tant com en Tom i la seva mare.

    L'avi, no deixa de queixar-se des que surten de casa, doncs ell es negava rotundament a abandonar les seves terres, i en el fons, al morir en elles quan la seva família es dirigeix cap a Califòrnia, li fa complir aquell últim desig que anhelava.

    FETS HISTÒRICS QUE APAREIXEN AL FILM. LLOCS ON ES DESENVOLUPA, AMBIENTACIÓ GENERAL.

    El primer fet històric que apareix a la pel·lícula i el més important és el fet de que les famílies han d'emigrar de les seves cases per anar a un altre lloc on les condicions de vida no siguin tan precàries i a trobar un treball per tal de poder subsistir.

    En aquest cas, la família Joad, ha de marxar de les seves terres a Oklahoma i anar-se'n a Califòrnia, on asseguren que hi ha treball suficient per a tots.

    En segon lloc, a la pel·lícula es poden observar totes les dificultats en les quals es trobava tota aquesta gent que va marxar en busca d'una vida millor. Trobem que hi ha gent que no tenia lo necessari per viure i moria de fam, o d'esgotament pels treballs que es veien obligats a realitzar per treure endavant a la seva família, doncs encara que les condicions de treball fossin les mínimes, necessitaven els diners per a viure.

    En tercer lloc, trobem també, la repressió de la gent, el poder dels que manaven contra els pobres que volien treballar per poder sobreviure. Això finalment, acabarà derivant unes manifestacions i unes vagues per als drets de les persones, i la condició humana.

    CONTEXT HISTÒRIC.

    Al 1929 la caiguda de la Borsa a Wall Street va deslligar una crisi econòmica que durant una dècada va afectar a Estats Units i a la resta del món. En 1933 altres desastres van empitjorar la situació, en particular per al camp en el centre del país. Les perllongades sequeres, les tempestes de pols, el fracàs de les collites, la creixent mecanització de les tasques agrícoles, van provocar la pobresa i la desocupació per a milers de camperols, que es van veure impedits de pagar els seus lloguers o hipoteques. Els bancs i les companyies propietàries van començar a expulsar als deutors, en alguns casos destruint els seus camions i tractors i els seus habitatges precaris. Després es va calcular que entre dos-cents i tres-cents mil habitants d' Oklahoma, Texas, Arkansas, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Nou Mèxic i Missouri (genèricament anomenats els Okies) van emprendre la marxa cap a Califòrnia, a la recerca d'una Terra Promesa que oferia nous treballs, especialment la recol·lecció de raïms i taronges. Contra aquest i altres fenòmens de la crisi va haver de lluitar des de 1933 el nou govern de Roosevelt. La situació va atreure l'interès de l'escriptor John Steinbeck, que aleshores residia a Califòrnia i els contes del qual i novel·les havien enfocat ja el món del proletariat. El títol “Els ceps de la ira” al·ludeix que Califòrnia simbolitzava al principi les vinyes promeses en aquesta nova conquesta de l'Oest, però els contratemps del camí transformaven aquesta promesa en una sèrie de conflictes, reconstruïts amb pausa i sense pressa en una gran novel·la.

    3.Valoració personal del film.

    Personalment crec, que la pel·lícula representa perfectament els sentiments, les esperances i els somnis als quals aspiraven aquella gent que va haver de marxar de les seves cases per tal de trobar una vida millor. Representa bé el col·lectiu de camperols que havien de treballar en condicions nefastes per tal de poder sobreviure en aquella societat injusta del moment on es veien obligats a fer el que fos per tal d'obtenir el millor per a les seves famílies.