Els astronautes del Mussol; Sebastiá Sorribas

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana. Novela infantil # Argument. Personatges

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

CONTINGUT

1. Títol

El perquè d'aquest títol esta dedicat a una nau, el <<Mussol>>, que esta tripulada per sis nens de països diferents. Aquesta nau anirà a diferents llocs de l'espai amb aquesta tripulació.

2. Resum

El comandant Nicolai Txeslov crida a els sis tripulants del <<Mussol>, la Jasmina, en Pere, l'Anna, en Ron, la Madi i en Ping per renyar-lo's. El comandant va escridassar als sis nois i noies, que estaven tots quiets davant del comandant. El problema que havien fet era que havien llegit i escoltat els missatges secrets d'una base de Mart. I després es van colar dient als de la base que eren del govern Central Mundial. I això no va agradar al comandant.

Després d'haver-lo's renyat, el comandant va encomanar una nova missió per a els sis nois, però hi havia un problema, i era que tindrien que portar amb ells a Reginald Bowden, un dels cadets de l'escola. En Reginald era molt serio i no li agradaven les bromes. A els nois no els hi va agradar. I va arribar el dia de la sortida. Tots van pujar a la nau i cada un es va posar al seu lloc, i van començar a engegar motors. Cada noi feia la seva feina, i van despegar. La missió era anar a el satèl·lit Ganimedes i tornar amb divuit dies, i llavors va ser que es van donar compte de que el rellotge no anava a l'hora. Així que en Ping hi va fer uns arregles i van continuar. Però fins que per mitja d'un missatge els hi diuen que tenen que tornar a la Terra perquè aquella zona es perillosa, i llavors decideixen investigar. Mentre ho fan, un ésser estrany els adorm i els porta a la nau, i s'adonen de que es una noia. Es diu Serena, i la seva raça i ella volen trobar un lloc per viure. Llavors, els nens pensen en que es podrien quedar a la Terra, i va a buscar al comandant de la raça de la Serena per dir-li. Llavors, quan ja li han dit van cap a la Terra i fan una reunió. I es quan els que manen a la Terra decideixen que la Serena i la seva raça es quedin als deserts d'Austràlia. I tres anys mes tard d'això, criden als tripulants del <<Mussol>> i a la Serena per una nova missió.

3. Tema

Els sentiments predominants que estan en aquest llibre diria que son els de companyerisme i burla (lo de burla per lo de en Reginald, que sempre li fan jugades).

4. Classificació

Crec que aquesta novel·la seria d'aventures i viatges i una mica de ciencia-ficcio, perquè això de que uns nens d'una escola vagin a l'espai no es gaire actual.

5. Elements de la novel·la

Aquesta novel·la transcorre mes enllà del any 2000, i l'expedició de dintre la novel·la dura, mes o menys, uns mes de vint dies. I transcorre tot el llibre en l'espai, dintre una nau anomenada <<Mussol>>.

Els personatges:

Jasmina Bukari: alumna de tercer curs, a l'Escola d'Aprenents d'Exploradors de l'Espai, i primera pilot de la nau d'entrenament NEE-134, mes coneguda per <<Mussol>>. 17 anys. D'Alguer (Federació Àrab).

Pere Amorós: <<Peret>>: Alumne de segon curs, a la mateixa escola, i copilot del <<Mussol>>. 16 anys. De Tarragona (Federació Europea).

Anna Txeslov: Alumne de segon curs i navegant del <<Mussol>>. 15 anys. De Kíev (Federació Russa).

Ronald Pettycoat, <<Ron>>: Alumne de segon curs i meteoròleg del <<Mussol>>. 16 anys. De Cincinnati (Federació Nord-americana).

Madi Borondo: alumne de segon curs i radiotelegrafista del <<Mussol>>. 15 anys. De Kano (Federació Africana).

Ping-Xump-Feng, <<Ping>>: Alumne de primer curs i tècnic de combustible del <<Mussol>>. 16 anys. De Tientsin (Federació Asiàtica Oriental).

Reginald Bowden: alumne de quart curs de la mateixa escola. 18 anys. De Cambridge (Federació Europea).

FORMA

1. Estructura, plantejament, nus i desenllaç

Crec que l'estructura seria quan comença el llibre fins que els hi diuen lo de la nova missió.

El plantejament aniria desde que els hi diuen que tenen que anar a la nova missió fins que senten el missatge secret.

El nus desde el missatge secret fins a la reunió amb els del consell de la Terra que diuen si els centaurins es poden quedar a la Terra o no.

I el desenllaç desde que els hi diuen que si fins al final del llibre.

2. Aspectes tècnics

El punt de vista del narrador diria que es espectador, perquè no es cap personatge dels que intervenen a la historia.

El temps narratiu que es cronològic, perquè tot passa en ordre previst, sense anar cap al present ni cap al passat.

Hi ha diferents diàlegs, com el directe indirecte, que ara posaré com a exemple de la lectura aquí a baix:

Directe

-Cadet Bukari, pilot de la nau d'entrenament NEE-134 a l'escolta! Digueu, PIK-079!

-Parla Bergson, capità d'Exploradors de l'Espai! Informeu sobre la vostra missió, cadet!

-Tenim ordres de la base d'entrenament de Beni-Bart d'aterrar a la base de Ganimedes, després de fer uns exercicis sobre el satèl·lit!

-Teniu combustible per tornar a la Terra, cadet?

-Si, senyor! Com es de costum, no hem de repostar enlloc!

-Com dieu, capità Bergson?

-Que toqueu el dos! No podeu aterrar a Ganimedes! Tot aquest sector ha estat declarat zona d'emergència! Per tant, ja podeu posar rumb al planeta de les verdes prades!

Indirecte

No van haver d'esperar gaire. De seguida va sortir del despatx un noi alt, molt seriós, que els digué:

-Passeu!

Només entrar, els sis cadets es van treure el barret i van saludar. El capità era assegut davant de la seva taula...i no estava sol. A un costat de la taula, hi havia un jove alt, molt elegant, que els va mirar amb un somriure burleta.

-Ja coneixeu al cadet Bowden, oi? - va fer el capità Ramamurtri.

Procediments

El monòleg que intervé en aquesta novel·la seria exterior, perquè no intervé en la historia, solament la explica tal com passa sense fer-hi res ell.

Formes d'expressió

Les descripcions en aquesta novel·la estan en el començament del llibre, que ens explica com son els personatges.

IDEOLOGIA

Crec que esta vist que en aquesta novel·la les persones s'entenen entre si. Fan bromes entre ells, riuen i s'ho passen be, no hi ha baralles... Hi ha molt de companyerisme entre ells, i crec que formen un gran equip.

La meva opinió es que formen un grup espacial molt maco, i també s'entenen amb els personatges secundaris que van sorgit en la novel·la. Tots tenen un comportament molt alegre, i a la vegada seriós quan es necessari.

COMENTARI PERSONAL

No es una novel·la dolenta. Es molt entretinguda i divertida. Ha estat molt ben pensat allò dels noms dels personatges i tot allò de les escoles, etc. Es te que tenir una mica d'imaginació per poder-ho fer. I a mes ho poden llegir casi totes les edats.

CONTEXT

Sebastià Sorribas (Barcelona, 1928)

Va entrar amb molta empenta al mon del llibre infantil i juvenil amb la seva primera obra, El zoo d'en Pitus, que va obtenir el premi <<Josep M. Folch i Torres>> de l'any 1965 i va ser la primera novel·la que va començar, l'any següent, la col·lecció <<Els grumets de la Galera>>. El zoo d'en Pitus ha estat traduït al francès, al flamenc, al castellà, al gallec i al basc. Només en català, ja se n'han venut 200.000 exemplars.

L'èxit dels seus llibres s'ha d'atribuir al coneixement que Sorribas te dels nois i noies, obtingut, segurament, d'haver viscut intensament una infància molt lliure en dos ambients molt diferents: el poble de Sallent i el seu barri humil, a Barcelona; a mes d'haver llegit molt. Ja de gran, s'ha dedicat durant anys a fer de monitor per diferents barris de la seva ciutat i a la seva feina de mestre.

A mes del <<Josep M. Folch i Torres>>, Sebastià Sorribas ha rebut el premi de la Generalitat de Catalunya i el de la critica de <<Serra d'or>>.

2n. ESO

18-11-2001