Eleccions autonòmiques a Catalunya

Sistema electoral español. Partidos políticos de ámbito autonómico # Vots aproximats. Abstenció

  • Enviado por: Yudí
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

1.- Busca informació sobre les ubicacions dels diversos partits i coalicions en la dimensió catalanisme-espanyolisme i calcula els vots aproximats que haurien d'haver obtingut en les eleccions autonòmiques de 2003, tenint en compte el que prediu el model espacial. Comenta els resultats d'aquesta pregunta (en cas de no trobar la informació esmentada, pots calcular a ull les ubicacions.)

Tenint en compte el que prediu el model espacial i segons la funció d'utilitat de l'autoubicació dels electors catalans en la dimensió catalanisme-espanyolisme, es podria representar gràficament de la següent manera:

'Eleccions autonòmiques a Catalunya'

Una vegada analitzat el gràfic podem observar com els resultats obtinguts en les darreres eleccions del Parlament de Catalunya en alguns casos no s'adeqüen amb la realitat. Així, en la formació política que es veuria més clar seria en ICV-EA, que d'acord amb la dimensió catalanisme-espanyolisme obtindria tres vegades més de vots que el que va obtenir en les eleccions al parlament català. Un fet semblant succeiria amb el PSC-CpC que va tenir un 31,07% dels vots i segons l'autoubicació dels electors catalans arribaria gairebé al 40%.

Per contra, en la resta de partits polítics la comparació entre els resultats obtinguts a les eleccions i l'autoubicació dels electors catalans en l'eix catalanisme-espanyolisme, tindria més consonància. ERC segons aquest eix tindria un 2% més de vots, a diferència de CiU i el PPC que n'obtindrien aproximadament un 2% menys.

Tanmateix, crec que tot i haver consultat les diferents ideologies i ubicacions dels partits polítics, sempre pot haver un marge indefinit d'ubicació, fet que en aquest cas pot comportar que l'aplicació als resultats dels darrers comicis al Parlament de Catalunya no siguin del tot exactes, i per tant que aquestes diferències comentades puguin augmentar o disminuir.

2.- Creus que els resultats realment obtinguts s'expliquen a partir d'aquesta dimensió o caldria afegir-hi la dimensió esquerra-dreta? En cas de que calguessin ambdues dimensions, quina seria més rellevant? Argumenta la resposta.

Abans de res m'agradaria comentar que el subsistema de partits polítics a Catalunya té una sèrie de peculiaritats que el diferencien del sistema de partits espanyol i dels subsistemes de partits de les altres comunitats autònomes. Ja que a Catalunya es dóna un doble eix de conflictes que s'entrecreuen, l'eix esquerra-dreta i l'eix catalanisme-espanyolisme. Per tant, el fet que aquest anàlisis el fem al territori català és molt més complex que duent-lo a terme a la resta d'Espanya.

Una vegada aclarit això, crec que apart d'aquesta dimensió, per tal de poder explicar d'una manera més clara els resultats, seria necessari afegir una segona dimensió, la d'esquerra-dreta.

Si tenim en compte els resultats de les eleccions al parlament de Catalunya del mes de novembre de 2003 i les coalicions que es varen formar i que actualment ens governen, la dimensió més rellevant seria la d'esquerra-dreta, atès que l'executiu català el formen tres partits polítics d'esquerra PSC-CpC, ERC i ICV-EA. En canvi, si ubiquéssim aquests tres partits polítics en l'eix catalanisme-espanyolisme, s'observaria com entre ells no hi ha una distància ideològica mínima.

Tanmateix, cal dir que també hagués pogut formar govern una coalició nacionalista, és a dir, dins l'eix catalanisme-espanyolisme, CiU i ERC, ja que arribàvem a la coalició vencedora mínima per poder governar.

Malgrat això, crec que la dimensió més rellevant és la d'esquerra-dreta ja que apart del que he esmentat anteriorment, el fet que CiU, que s'autoproclama un partit nacionalista, sigui de dretes o millor dit, de centre-dreta i que seria l'únic partit polític que podria governar (amb coalició amb un altre, és clar) segons la dimensió catalanisme-espanyolisme, i que no governi, es fa patent que pels dirigents polítics, representants del poble català, en aquest cas, per ells fou més important la dimensió esquerra-dreta que la nacionalista. Ja que ERC què és un partit d'esquerres i nacionalista (només català) en la dimensió catalanisme-espanyolisme va optar per formar un govern d'esquerres abans que un govern nacionalista.

Sense tenir en compte el govern que es va formar després de les eleccions del novembre de 2003 i d'acord amb el percentatge de vots, observem com també s'hagués pogut formar un executiu no-nacionalista amb PSC-CpC, ICV-EA i PPC. Per contra, no s'hagués pogut formar un govern de dretes com va succeir en la legislatura anterior, ja que el PPC i CiU no arribaven a ser una coalició vencedora mínima.

Una vegada vist tot això, crec que tot i que en l'àmbit català la competència política s'estructura al voltant de dos grans cleavages: la dimensió esquerra-dreta i la dimensió catalanisme-espanyolisme, en relació a aquests resultats, els de les darreres eleccions al parlament de Catalunya, crec que aquests s'expliquen millor des d'una òptica esquerra-dreta més que la nacionalista. Tot i que vull remarcar que ambdues dimensions són necessàries per tal d'explicar qualsevol dels resultats electorals en el territori català.

3.- Creus que la diferència entre l'abstenció a les eleccions autonòmiques a Catalunya i qualsevol altre elecció a Catalunya o a la resta de l'estat té alguna cosa a veure amb les dues dimensions esmentades (especialment la dimensió catalanisme-espanyolisme) ? Argumenta la resposta.

Atesos els percentatges oficials de participació en les diferents eleccions generals, autonòmiques i locals a Catalunya, podem deduir que la participació electoral a Catalunya està relacionada amb el tipus d'elecció celebrada. En aquest sentit, el percentatge de participació augmenta considerablement en les eleccions a les Corts generals. Referent a la relació entre les eleccions autonòmiques i locals la diferència no és tan clara, tot i que hi ha un lleuger augment de participació en les municipals.

Per tant, es pot destacar que el percentatge de participació mínima que hi ha hagut a les eleccions generals, el 64,01% de l'any 2000 queda molt per damunt del percentatge de participació mínima de les autonòmiques, un 54,87% l'any 1992 o el 55,87% de l'any 1999 de les municipals, és gairebé 10 punts per sobre el mínim de participació a les eleccions generals respecte les altres dues.

D'acord amb tot això i segons l'abstenció a Catalunya en relació a les diferents eleccions generals podem observar com el percentatge és més baix que a qualsevol de la resta de comicis que es duen a terme al territori català. El fet que en aquestes eleccions sempre surti vencedor un partit polític ubicat al centre de la dimensió catalanisme-espanyolisme, PSC-CpC, podríem deduir que a Catalunya hi ha menys abstenció quan un partit polític tan català com espanyol és el més votat.

El mateix fet succeeix a les eleccions municipals celebrades al territori català, on també és més votat el PSC, un partit polític tan català com espanyol. Tanmateix, en aquest cas, la transformació de vots a escons per mitjà de la Llei d'Hondt i la importància de la distribució dels diputats segons territori, més que població, perquè les zones rurals estiguin també representades en la política del nostre país, provoca que en moltes ocasions tot i que el partit polític més votat sigui el PSC, guanyi en escons, CiU. Per tant, el partit polític vencedor de les eleccions seria catalanista, ja que dins la dimensió catalanisme-espanyolisme el situaríem en l'opció més català que espanyol. En aquest cas, l'abstenció no seria gaire rellevant perquè guanyaria un partit polític tan català com espanyol en vots i un partit més català que espanyol en escons.

Si comparem l'abstenció a Catalunya amb la de la resta de l'Estat espanyol podem observar que a excepció del País Basc, a les comunitats autònomes on guanyen els partits polítics més nacionalistes, tant a les eleccions generals com a les eleccions municipals, el percentatge d'abstenció és lleugerament més elevat que on guanyen partits polítics espanyolistes.

Amb tot això, podem deduir si més no a grans trets, que l'abstenció podria estar lleugerament relacionada amb la dimensió catalanisme-espanyolisme, en tant que quan aquesta disminueix venç els comicis un partit polític més espanyolista que quan l'abstenció augmenta. L'excepció la marca el País Basc on el PNB (partit polític nacionalista basc) sempre guanya i el percentatge d'abstenció al País Basc és un dels més baixos que existeix al territori espanyol.

Finalment, només destacar que potser més que la dimensió catalanisme-espanyolisme, l'abstenció a Catalunya està més relacionada en l'entorn polític del moment. Així doncs, quan hi ha un moment de desconfiança i decepció amb el govern és quan els electors desitgen un canvi i quan van a votar. És llavors quan generalment canvia el color del govern, tal i com va passar al 1982, al 1996 i com, tot i que no és el cas, ha passat en les passades eleccions del 14 de març d'enguany, el Partit Popular va passar de majoria absoluta a perdre les eleccions, s'ha passat d'un 68,71% de participació a un 77,21%!, ha estat l'augment de participació més elevat de la història d'Espanya.

La segona conclusió és que quan els ciutadans observen que el govern en quatre anys encara no ha pogut aplicar tot el seu programa i va funcionant és quan no els interessa tant anar a les urnes. És per tot això que hi ha tots aquests canvis a vegades força destacats de participació.

PSC-CpC

CiU

ERC

PPC

ICV-EA