Elaboración de adapataciones curriculares para alumnos y alumnas con deficiencia visual

Educación especial. Bases pedagógicas. Recursos educativos. Ayudas técnicas. Respuesta educativa

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

TEMA 17: CRITERIS PER L'ELABORACIÓ D'ADAPTACIONS CURRICULARS PER ALUMNES AMB DEFICIÈNCIA VISUAL. UTILITZACIÓ DELS RECURSOS EDUCATIUS I AJUDES TÈCNIQUES. ORGANITZACIÓ DE LA RESPOSTA EDUCATIVA

INTRODUCCIÓ

Ja sabem que la privació parcial o total del sentit de la vista, determina unes característiques específiques en alguns aspectes del desenvolupament evolutiu en aquells alumnes que les presenten, per la qual cosa cal una adequada intervenció educativa amb els nens amb d. visual, ja que permet aconseguir els mateixos progressos que la resta d'alumnes.

Hem de tenir en compte que hi ha nens amb nee capaços d'assolir els continguts curriculars, sense apartar-se del curriculum general, sent la única condició indispensable que els processos d'E-A s'adaptin a les peculiaritats concretes de cada alumne.

Els nens amb dèficit visual necessiten sempre d'una adaptació curricular fet que no indica que aquesta hagi d'incloure una rebaixa dels objectius i continguts generals del curriculum, sinó que en molts casos, només són necessaris uns canvis metodològics i la utilització d'uns materials específics.

D'altra banda, tot i que les adaptacions curriculars es centrin en els alumnes, també es veuen afectades les estructures que incideixen en el desenvolupament del curriculum com són: professorat, centre, aules, activitats, materials i temporalització.

En conclusió, no es tracta d'elaborar programes alternatius al general, sinó que l'estratègia consistirà en adoptar mesures per flexibilitzar el curriculum ordinari en els seus nivells de concreció 2on i 3er (PCC i programació aula) i per atendre a la diversitat de l'alumnat quant a interessos, ritme A....

PEC:

En aquest nivell són rellevants les decisions que afecten a l'organització escolar (creen condicions estructurals que fan possible les adaptacions) o a la normalització dels serveis d'orientació i tutoria (permeten la personalització del procés educatiu per la coordinació d'actuacions docents, canalització participació familiar...).

Cal prendre decisions sobre procediments per identificar, valorar i per organitzar la resposta a les NEE dels alumnes amb d.visual, que s'hauran de donar des dels equips docents.

PCC:

És el procés de contextualització del curriculum a les ne essitats de l'alumnat a cada etapa educativa i a les característiques del context sòciocultural del centre.

De gran importància serà assegurar al coherència i continuïtat en la intervenció edducativa dels nens amb d.visual a cada etapa, sent un dels principals objectius del PCC. Les decisions del PCC afectaran al què, com i quan ensenyar i avaluar. Són competència de l'equip docent.

En el present tema, per tant, esmentarem les necessitats educatives dels alumnes amb deficiència visual tot donant resposta des de les adaptacions, referenciant l'ús de materials específics que necessiten i organitzant la resposta educativa.

2.CRITERIS PER L'ELABORACIÓ DE LES ADAPTACIONS CURRICULARS PER AQUESTS ALUMNES.

Les decisions adoptades per donar resposta a les NEE de tot alumne amb deficiència visual i posades de manifest a través de l'avaluació constitueixen les adaptacions dels elements de la pràctica educativa.

Les adaptacions curriculars no es refereixen només als objectius i continguts del curriculum sinó a com els farem accessibles als nostres alumnes, a la temporalització, utiltizació de recursos, disseny de les activitats que es proposaran i al sistema d'avaluació que s'utilitzarà. Suposa canvis a l'oferta ordinàruia per fer-la accessibel als alumnes amb nee.

Les adaptacions tendiran a que l'alumnat cec o amb visió disminuïda assoleixein les capacitats pròpies de cada etapa d'acord a les seves possibilitats.

Segons els elements implicats en el procés d'adaptació parlem de:

-Adaptacions d'accés al currículum

-Adaptacions curriculars

2.1.Adaptacions d'accés al curriculum

Es refereixen als recursos materials, personals, ambientals o de comunicació que facilitaran que l'alumnat amb nee pugui desenvolupar el curriculum necessari.

Són adaptacions encaminades a:

-Crear les condicions físiques en els espais i mobiliari del centre perquè l'alumnat amb NEE pugui utilitzar-los de manera autònoma

-Aconseguir que l'alumne amb NEE assoleixi la major interacció i comunicació amb el personal del centre: professors, companys.

Les a.d'accés són molt importants ja que poden permetre, en ocasions, que no s'hagin de modificar objectius i continguts.

Les més comuns per alumnes amb d.visual:

-Ubicar l'alumne en un lloc de l'aula on es compensin més les dificultats i ons participi en la dinàmica del grup: prop del professor...

-Mobiliari adaptat al material escolar que farà servir a les seves tasques: taula més gran...

-Proporcionar els recursos materials específics, per la lectoescriptura, mapes en relleu, text en Braille.

-Incorporar ajudes específiques perquè els alumnes d.visuals puguin utilitzar els materialsde l'aula.

-Adaptar els materials escrits d'ús comú a l'aula perquè els pugui utilitzar l'alumne amb deficiència visual: cec o amb problemes de visió, des de canvis en la presentació del text, amb lletres de major tamany, textos en Braille.

-Facilitar en les activitats d'E-A i avaluació el sistema de comunicació que pot precisar un alumne/a per compensar les seves dificultats.

2.2.Adaptacions curriculars:

Són el conjunt de modificacions realitzades en els objectius, continguts, criteris i procediments d'avaluació, activitats i metodologia per atendre a les diferències individuals de l'alumnat (aquestes modificacions poden ser compartides per la resta d'alumnat per la qual cosa no suposaran canvis importants, en aquests casos).

Les adaptacions curriculars hauran de:

-Aconseguir la major participació possible dels alumnes amb NEE en el curriculum ordinari

-Aconseguir que els alumnes assoleixen els objectius de cada etapa educativa, tot partint de les seves característiques i necessitats específiques.

Dins les adaptacions curriculars tenim:

-ADAPTACIONS EN ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS en què i quan ensenyar i avaluar. Són modificacions individuals des de la programació comú amb objectius, cont. i criteris d'avaluació per respondre a les necessitats de cada alumne.

1.Adequació d'objectius, continguts i criteris d'avaluació.

Tenen sentit en àmbits com el Projecte Curricular d'Etapa i la Programació de l'aula. Si aquestes adequacions no es produeixen en aquests àmbits cal una decisió en el procés d'adaptació

2.Priorització de determinats objectius, continguts i criteris avaluació

No implica renunciar a objectius, continguts o crit. avaluació del curriculum, es tracta del fet que per alguns alumnes amb def.visuals pot ser prioritari determiants continguts, objectius i per tant criteris d'avaluació. Així, pot ser prioritari l'aprenentatge del sistema Braille...

3.Temporalització d'objectius i criteris avaluació. Suposa que l'alumne amb deficiència visual pugui assolir els objectius i continguts comuns en un moment diferent a la resta del grup, es tracta de concedir més temps a l'alumne quan sigui necessari.

L'alumne treballar en el cicle tots els continguts relacionats amb un objectiu, però continua realitzant el treball en el curs o cicle sedgüent que serà quan ha d'avaluar-se seguint els criteris adaptats d'avaluació.

4.Introducció de continguts, objectius i criteris avaluació. Es poden introduir objectius o continguts sobre:

-orientació i mobilitat

-percepció

-discriminació visual, aprenentatge tàctil o ús de materials específics...

5.Eliminació d'objectius, continguts i criteris d'avaluació: es tracta d'eliminar del curriculum els objectius i cont. que no són convenients per l'alumne/a per interferir negativament en el seu procés d'E-A. L'eliminació pot ser una forma de temporalització ja que eliminem ara, per fer-los en un curs o cicle superior, quan s'hagin adquirit els continguts bàsics.

-ADAPTACIONS EN LA METODOLOGIA en el com ensenyar i avaluar.

Són modificacions realitzades en agrupaments, mètodes, estratègies i tècniques d'E-A i avaluació i les activitats programades.

Les adapt.curr. més comuns per l'alumnat amb def.visual són:

1.Situació de l'alumne; situar a l'alumne en grups on millor pugui treballar amb els companys.

2.Introducció de mètodes i tècniques específiques: utilitzar tècniques i, estratègies i metodes diferents als del grup de referència, com ara el sistema Braille.

3.Utilitzar procediments i instruments d'avaluació diferents del grup: avaluació de la lectoescriptura segons el sist. de lectoescriptura utilitzat pel nen cec, narracions.

4.Incorporar el tipus d'ajuda més adequada per l'alumne: depèn de la informació recollida en el nivell de competència curricular de l'alumne i el seu estil d'aprenentatge.Les ajudes poden ser diverses:

-ajudes físiques com guiar la mà en dibuixar o ajudar-lo a desplaçar-se

-ajudes visuals: apliquem aquesta ajuda a alumnes amb visió residual, oferint models, presentant informació gràfica.

-ajudes verbals: donarem instruccions senzilles, descripcions detallades...

Són ajudes importants tant en el procés d'E-A com en el d'avaluació.

5.Introduir activitats individuals, alternatives o complementàries per aconseguir els objectius comuns al grup de referència.

6.Introduir activitats individuals per aconseguir continguts i objectius específics de l'alumne.

7.Eliminació d'activitats on l'alumne no es beneficiï o no pugui tenir una participació activa.

Es considerarà important que l'alumne participi en activitats:

-que li suposin un repte i responguin als seus interessos

-que es senti motivat

-en les quals treballi amb els seus companys

-en les quals pugui treballar de forma autònoma

-en les quals pugui assumir una responsabilitat concreta

Les activitats proposades respondran als següents criteris:

a-que estiguin adaptades als interessos reals dels nens

b-que siguin menors en número

c-que siguin significatives per facilitar la consecució dels objectius

d-individualitzades quan calgui

3.UTILITZACIÓ DE RECURSOS EDUCATIUS I AJUDES TÈCNIQUES.

Tot seguit comentarem les diferents ajudes tècniques de les quals disposem per l'alumnat amb deficiència auditiva, tenint en compte que hi haurà alumnes que per les seves dificultats de visió no seran capaços de llegir textos amb funcionalitat, requerint d'altres sistemes de lectoescriptura.

A continuació coneixerem les particularitats del sistema de lectoescriptura BRAILLE.

-El sistema Braille consisteix en un codi de lectoescriptura que genera les diferents lletres a partir d'una matriu de 6 punts, 3 files per dues columnes (signe generador). Consisteix en una combinació de putns en relleu per cada lletra de l'alfabet i la combinació de amtrius donarà lloc a les paraules.

Hi ha dos nivells:

1.suposa lletrejar les paraules, llegir lletra a lletra

2.el segon nivell implica aprendre parts de les paraules, regles específiques per lletres, etc.

Pel que fa a l'escriptura pot realitzar-se de dues maneres, de forma manual o fent servir una màquina d'escriure.

-L'escriptura manual es realitza introduint una fulla de paper en una regleta on estan perforades unes línees d'orificis rectangulars que es corresponen amb les "celdillas". La persona escriu pressionant amb un punxó en les posicions de cada "celdilla" que identifiquen el signe que es pretèn escriure. L'escriptura es fa de dreta a esquerra, perquè en donar la volta al paper, el relleu dels punts pugui llegir-se d'esquerra a dreta.

-La màquina Perkins és una màquina d'escriure que disposa d'una tecla per cada un dels sis punts que constitueixen cada cèl.lula

i d'una altra que actua com a espaciat.Els signes apareixen escrits en el sentit d'esquerra a dreta i en relleu positiu.

Altres recursos:

-La Màquina Delta: màquina de lectura Braille portàtil que permet transcriure al Braille qualsevol document imprès en tinta llegit per la seva microcàmera.

La màquina Delta inclou:

-una microcàmera que la persona cega mou sobre el text que llegeix.

-El processador analitza la imatge rebuda per la càmera i extrau els paràmetres essencials i els representa en forma de Braille integral sobre una línia tàctil.

-És una màquina que pot connectar-se a equips perifèrics com: impressora Braille, microordenadors, màquina escriure.

-La Delta Plus: Màquina amb característiques similars a l'anterior, a la qual pot incorporar-se un teclat Braille del tipus Perkins que permet fer anotacions en Braille i emmagatzemar-les a la memòria de la màquina per ser rellegides posteriorment.

-L'optacon: màquina amb les mateixes prestacions que la màquina Delta. Dissenyat per la lectura de textos impressos, aparell capaç de traduir mitjançant unes cèl.lules fotoelèctriques els grafismes escrits a estímuls tàctils, els quals són rebuts pel dit índex. Es llegeix lletra a lletra, la velocitat lectora es redueix però permet llegir llibres ordinaris .L'optacon II és compatible amb ordinadors.

-Braille's Speak: ordinador portàtil amb comandaments que registren en Braille mitjançant 7 tecles. Entre les seves funcions:

-pot utilitzar-.se com a terminal parlant de l'ordinador

-per transmetre en tionta un text Braille o com a processador de textos

-Pot ser un rellotge i calendari que dona hora i data a una calculadora parlant.

Provist de sintetizador de veu

-Braillex-IB 80 Piezo: ordinador dissenyat perquè les persones cegues pudin fer servir un PC d'IBM o dispositius compatibles.

-VISTAtm. Ordinador amb un sistema dissenyat per ampliar la imatge pels d.visuals, permetent veure més gran allò que apareix en un ordinador personal IBM.

Ordinador valiós al camp educatiu i professional ja que és de fàcil maneig ,amb un "ratolí amb zoom" amb tres botons que permet:

-ampliar per allargar la imatge al tamany desitjat

-representar una línia única del text a la pantalla i tapar les altres, per reduir les possibilitats de distracció

-mitjançant altre botó pot utilitzar-se el ratolí per "rastreo" buscant cap endavant, dalt, baix...

-pot saltar d'una línia al principi d'altra.

-per llegir es mou el ratolí, per escriure es polsa una tecla...

-Magnilink: ha equipat al sistema tradicional tancat de televisió amb "ull" mòbil: el nou mòdul d'òptica frontal. Pot col.locar-se en el braç o de manera fixa sobre la taula de treball. Càmera que permet llegir o realitzar altres activitats durant períodes llargs de temps.

-Pot ajustar-se el contrast i lluminositat.

-Pot col.locar-se sobre la superfície d'un llibre o pot recórrer tota la superfície de la taula de treball.

-S'utilitza per veure fotografies, dibuixos o altres objectes

-Té una considerable profunditat de camp que li permet llegir llibres gruixuts...

*És de gran utilitat per nens integrats a aules ordinàries. Disposa d'un disseny que permet ser utilitzat a l'escola, s'adapta per llarga distància (veure pissarra) o per treball individualitzat a la taula de lectura.

Hi ha diferents versions de magnilink, entre elles parlem de:

-Screen Reader (lector de pantalla) que permet utilitzar l'ordinador i sentir tot el que pot llegir-se en el monitor a través d'un sintetitzador de veu. Pot treballar amb aplicacions de software: Wordperfect, Serie Assistant, Display Writer 4, dBase III Plus o Lotus 123.

-Videotex per a cecs. Aparell amb microprocessador que ha estat preparat per interpretar semànticament la pàgina i transmetre a l'usuari les informacions de manera comprensible i ordenada.La persona cega pot utilitzar un teclat Braille, les informacions se li poden transmetre en Braille o en veu sintètica.

Es tracta d'un equip que permet als cecs l'accés a informacions actualitzades com diaris, comunicació escrita: correu electrònic, consulta de catàlegs, ensenyança programada: idiomes, electrònica, en condicions semblants a les del públic en general.

Cal assenyalar que moltes vegades, en funció de la deficiència visual que presenti el nen o la nena no seran necessaris materials específics (com en el cas de la lectoescriptura Braille) sinó que serà suficient amb el material didàctic que s'utilitza per tot l'alumnat: amb diferents textures, volumns, formes ...

D'altres vegades serà suficient amb material ordinaris adaptats: el color es pot substituir per elements tàctils, altres vegades, però sí que faran falta materials específics com mapes de relleu i altres materials esmentats anteriorment.

4.ORGANITZACIÓ DE LA RESPOSTA EDUCATIVA.

Abans de centrar-nos en desenvolupar aquest apartat, és rellevant assenyalar que la resposta educativa que oferim a l'alumnat amb deficiència visual ha de començar per una organització del centre que faciliti el procés d'E-A, p.ex:

-Eliminar barreres arquitectòniques que dificultin l'accés d'alumnat amb def.visual

-Dispositius i indicadors que facilitin la mobilitat i orientació del nen cec o amb d.visual

-Tenir en compte la il.luminació d'espais, etc.

Això sí, a l'aula caldrà una reorganització per donar resposta educativa a l'alumnat amb d.visual: disposició de taules, tipus agrupaments, posició alumne, professor, tènciques de treball, lluminositat.

En definitiva l'organització de les activitats, espai, temps recursos materials i personals són els aspectes organitzatius de l'aula als quals donarem atenció.

Organització de les activitats d'E-A.

Relacionada amb la metodologia i els continguts i objectius que es desenvoluparan.

La manera com agrupem els alumnes es basarà en la flexibilitat, No tots els nens amb deficiència visual ni tots els alumnes de l'aula són iguals, tenen ritmes, nivells de partida i estils d'aprenentatge diferents que farà que les activitats, els grups o l'organització no podrà ser la mateixa, per tant haurà de ser flexible.

La manera d'agrupació dins l'aula podrà ser:

1.Gran grup: per treballar temes d'interès general, normes de convivència, debats...

2.Petit grup per introduir nous conceptes, sobre tot si presenten dificultats, treballs d'investigació, aclarir consignes que s'hagin donat en gran grup.

3.Treball individual. adequat al ritme i possibilitats de cada alumne. Les activitats del petit grup i treball individual són les més ajustades i aquelles que més afavoreixen a l'alumnat amb d.visual el seu procés d'aprenentatge, tot facilitant la tasca del professor a l'aula.

Organització de l'espai i temps:

-L'organització de l'espai inclou la disposició del mobiliari i la distribució d'espais d'E-A, hi ha possibilitats com racons , espais de jocs, de materials, etc.

-A l'alumnat cec, miop o amblíop cal situar-lo prop de la mestra o del mestre, i procurar espais estables, il.luminats i espaiosos.

-La distribució del temps no ha de ser rigida. Canviar la concepció que tots els alumnes facin el mateix al mateix temps. És important que al mateix temps puguin realitzar-se diferents activitats per diferents alumnes per garantir una atenció més individualitzada d'aquell alumnat que ho necessiti.

Recursos materials. La selecció d'aquests recursos es farà segons les necessitats educatives dels alumnes cecs o deficients visuals,que generalment assoliran els mateixos objectius que els seus companys gràcies a les adaptacions del amterial comú o amb material específic.

Segons Gimeno (2986), els recursos didàctics cumpleixen tres funcions:

-motivadora

-suport a la presentació del contingut

-estructuradora.

Cal tenir en compte aquests requisits quan seleccionem els recursos on ens recolzarem per organitzar la resposta educativa d'aquest alumnat.

Recursos personals. L'atenció a l'alumnat amb deficiència visual requereix la intervenció d'altres professionals i mestres de suport que col.laboraran amb el tutor per donar-los una resposta adequada.

La intervenció d'aquests professionals es farà dins la dinàmica de l'aula, mai reduïda a un tractament individualitzat i al marge dels processos d'E-A.

5.IMPLICACIONS EDUCATIVES.

La presència d'un nen amb d.visual a classe ha d'anar precedida d'una explicació clara als altres nens i nenes sobre la naturalesa de la seva dificultat, tot fomentant el respecte i la tolerància entre els seus companys, per afavorir que es senti segur i confiat.

Serà molt important, prèviament, tenir informació sobre el seu grau de pèrdua visual, ja que no serà el mateix un nen o nena amb una pèrdua total que portarà a no poder llegir la lletra impresa, que un nen/a amb restes visuals. Una vegada identificades les seves nee es portarà a decidir la resposta educativa que caldrà planificar, en col.laboració amb tot l'equip del centre, des del PEC i el PCC, per després passar a la programació d'aula on el mestre/a tutora col.laborarà amb professionals com: professora suport, Braille (especialista de la ONCE),etc.

Per últim, cal defensar la idea que l'alumnat amb dèficit visual ha d'escolaritzar-se en el centre ordinari amb els companys de la seva edat, per respondre a les seves necessitats de desenvolupament cognoscitiu, motriu, afectiu, social i lingüístic, tot participant del currículum ordinari i assolint els objectius establerts per tot l'alumnat dins el sistema educatiu ordinari.

Recordem l'art.36.3. de la LOGSE, títol 1, capítol 5: "L'atenció a l'alumnat amb nee es basarà en els principis de normalització i integració escolar", és a dir oferirem a l'alumne amb d.visual l'accés a un currículum ordinari, per donar-li igualtat d'oportunitats en educació, tot fent les diversificacions o adaptacions curriculars necessàries perquè arribi a assolir els fins educatius establerts per totes les alumnes i alumnes de la seva edat.