Lengua Española


L'elaboració d'un quadern de bitàcola


L'elaboració d'un quadern de bitàcola

Procediment.

Com ja hem anat treballant aquests darrers dies, la primera cosa que ha de controlar qualsevol estudiant de gramàtica és la naturalesa de cada tipus de paraula.

Hi ha dues característiques claus per començar a detectar la categoria lèxica de cada paraula:

  • PARAULES AMB SIGNIFICAT SEMÀNTIC PLE / PARAULES QUE TENEN BÀSICAMENT UN SIGNIFICAT GRAMATICAL.

  • PARAULES INVARIABLES / PARAULES QUE VARIEN SEGONS DETERMINATS TRETS (gènere, nombre, temps, persona...)

  • Per realitzar les següents activitats, pots consultar els següents llocs web:

    http://www.ub.es/slc/autoaprenentatge/gramatik/

    http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp (especialment l'apartat Les categories lèxiques i gramaticals)

    Activitat 1:

    Escriu cinc exemples de cada categoria lèxica (tipus de paraula):

    NOMS (substantius)

    Gat, Marta, taula. Impresora i ulleres.

    VERBS

    Saltar, cantar, treure, substituir i llegir.

    ADJECTIUS

    Alt, esquifit, ros, petit i simpàtic.

    PREPOSICIONS

    A, en, de, amb i sota.

    DETERMINANTS

    Aquest, aquell, massa, algun i un.

    ADVERBIS

    Millor, gens, avall, de seguida i també.

    CONJUNCIONS

    I, però, doncs, sinó i encara que.

    PRONOMS

    Mi, vós, vostès, li i ho.

    INTERJECCIONS

    Ai!, ui! Au!, ei! Oix!

    Activitat 2:

    Situa cada una de les categories lèxiques anteriors a la columna que correspongui:

    PARAULES AMB SIGNIFICAT SEMÀNTIC PLE

    PARAULES QUE TENEN BÀSICAMENT UN SIGNIFICAT GRAMATICAL

    Noms, verbs, adverbis i adjectius

    Preposicions, determinants, conjuncions, pronoms i interjeccions.

    Activitat 3:

    Digues quines d'aquestes categories lèxiques recullen paraules invariables i quines es poden flexionar. En aquest segon cas, indica quins trets gramaticals contenen.

    INVARIABLES

    VARIABLES EN

    NOMS (substantius)

    Gènere i nombre

    VERBS

    Conjugables

    ADJECTIUS

    Gènere i nombre

    PREPOSICIONS

    invariable

    DETERMINANTS

    Persona, gènere i nombre.

    ADVERBIS

    invariables

    CONJUNCIONS

    invariables

    PRONOMS

    Gènere i nombre

    INTERJECCIONS

    invariables

    Activitat 4:

    A més a més de tot això, hi ha moltes altres informacions que ens poden servir per identificar les categories lèxiques.

    Arrossega les següents afirmacions dels teus companys a la graella de la categoria lèxica que els correspon. Modifica la redacció si ho trobes pertinent.

    • serveix per identificar algun objecte, persona, animal...

    • es pot identificar per l'acció que fa algú

    • paraula que defineix la qualitat d'un nom

    • es pot conjugar

    • la seva funció principal és relaciona dues oracions

    • la paraula que substitueix el nom

    • és una paraula que pot indicar el lloc, el temps... on està situada l'acció. També pot indicar la manera.

    • Situa on es troba el nom, paraula que determina el nom.

    • la seva forma d'infinitiu acaba en AR, ER, IR o RE.

    • Uneix paraules dins d'una oració tot marcant una dependència. Són partícules d'enllaç entre les paraules.

    • S'identifica perquè normalment es pot comptar.

    • Concorda amb gènere i nombre amb el nom al qual acompanya.

    NOMS (substantius)

    serveix per identificar algun objecte, persona, animal... / S'identifica perquè normalment es pot comptar

    VERBS

    • es pot identificar per l'acció que fa algú/ es pot conjugar / la seva forma d'infinitiu acaba en AR, ER, IR o RE.

    ADJECTIUS

    paraula que defineix la qualitat d'un nom/ Concorda amb gènere i nombre amb el nom al qual acompanya.

    PREPOSICIONS

    • Uneix paraules dins d'una oració tot marcant una dependència. Són partícules d'enllaç entre les paraules.

    DETERMINANTS

    Situa on es troba el nom, paraula que determina el nom./ Concorda amb gènere i nombre amb el nom al qual acompanya.

    ADVERBIS

    és una paraula que pot indicar el lloc, el temps... on està situada l'acció. També pot indicar la manera

    CONJUNCIONS

    la seva funció principal és relaciona dues oracions

    PRONOMS

    la paraula que substitueix el nom

    INTERJECCIONS

    Si has trobat alguna informació important a les web que et pugui servir per a la identificació de les categories lèxiques, afegeix-la.

    Activitat 5:

    Ara es tracta justament de fer el quadern de bitàcola. Endreça tota la informació que has recollit de la manera que et sigui més útil per manipular-la i estudiar.

    Quan estiguis, desa-la a la teva carpeta (dins del disc S) i envia-te-la per correu per tal que et serveixi per estudiar. Recordeu-vos de posar-hi el vostre nom.

    Activitat informàtica 3

    Avui continuarem amb el Quadern de Bitàcola.

    Repàs activitat anterior

  • A la vostra carpeta teniu corregit el quadern de bitàcola. Teniu marcat en vermell els errors. Corregiu-los.

  • Assegureu-vos que la distribució del document és la idònia per estudiar. Ho teníeu explicat a l'exercici 5 del document de l'altre dia.

  • Noves Activitats

    • Què és un sintagma?

    És una estructura gramatical formada per un nucli i un o més complements. Hi ha diferents tipus de sintagma, tants com categories lèxiques menys el pronom, el determinant i les conjuncions. En tots ells la paraula que forma el nucli és d'una de les categories lèxiques esmentades abans. Per exemple, el SN té per nucli un nom, el SV té per nucli un verb...

  • Completa aquesta graella amb sintagmes amb un mínim de sentit. És possible que hagin de quedar quadres en blanc:

  • Tipus de sintagma

    D'una sola paraula

    De dues paraules

    De tres paraules

    De quatre o més paraules

    SN

    Barcelona

    La nena

    Un cotxe bonic

    Aquesta teva mania de pegar

    SV

    Saltava

    No salta

    Canta molt malament

    Canta la meva cançó

    SA

    Alta

    Molt avorrit

    Ets molt bonic

    Tant avorrit com l'Eduardo.

    SP

    Sense força

    Amb prou feines

    De la meva millor amiga que es diu Marta.

    SAdv

    Tranquil·lament

    Molt tossudament

    Poc a poc

    Molt a poc a poc

    4. Recorda que cada tipus de sintagma té per nucli la categoria lèxica que li dóna nom. Subratlla a l'exercici anterior el nucli de cada sintagma.

    5. Ara jugarem amb el més llarg dels vostres sintagmes. Trasllada'ls a les següents graelles i proposa diferents possibilitats d'especificadors i complements per a cada nucli seguint l'exemple. Observaràs que no tots funcionen igual:

    SN

    Especificador

    Nucli

    Complement

    Aquesta teva

    La

    Una

    Quina

    Mania

    De pegar

    Terrible

    Perpètua

    De tots els humans

    SV

    Especificador

    Nucli

    Complement

    Ella

    La meva àvia

    El meu amic

    saltava

    Tan i tan bé!

    Amb una cama

    Des dels 3 anys.

    SA

    Especificador

    Nucli

    Complement

    Molt

    alt

    Com un sant Pau.

    SP

    Especificador

    Nucli

    Complement

    Sadv

    Especificador

    Nucli

    Complement

    6. Reformula tot el que has après referit al concepte de sintagma i al seu funcionament i afegeix-ho al teu quadren de bitàcola.

    7. Per acabar, fes una síntesi dels conceptes fonamentals de la unitat 1 referides a gramàtica al quadern de bitàcola:

    a) Les modalitats de l'oració (recorda les dels exercicis de la pàgina 38.

    b) La veu activa i la veu passiva

    8. Com sempre, recorda que has de desar el document correctament i enviar-te'l al teu correu com a mesura de seguretat. Fixa't bé que aquest document ha de desaparèixer ja que l'has de fusionar amb l'anterior.

    Apunts quadern de bitàcola

    Noms(variables en gènere i nombre): un nom serveix per identificar algún objecte, persona, animal, etc. S'identifica perquè normalment es pot comptar. 5 exemples: gat, Marta, taula, impresora i ulleres.

    Verbs(conjugables): es pot identificar per l'acció que fa algú. Es pot conjugar i la seva forma d'infinitiu acaba en ar, er, ir o re. 5 exemples: saltar, cantar, treure, substituir i llegir.

    Adjectius(variables en gènere i nombre): els adjectius són paraules que defineixen qualitats d'un nom. Concorden en gènere i nombreamb el nom al qual acompanyen.5 exemples: alt, esquifit, ros, petit i simpàtic.

    Preposicions(invariables): uneix paraules dins d'una oració tot marcant una dependència. Són partícules d'enllaç entre les paraules. 5 exemples: a, en, de, amb i sota.

    Determinants( variables en persona, gènere i nombre): paraula que determina el nom. Concorda en gènere i nombre amb el nom al qual acompanya. 5 exemples: aquest, aquell, massa, algun i un.

    Adverbis(invariables): és una paraula que pot indicar el lloc, el temps... on està situada l'acció. També pot indicar la manera. 5 exemples: millor, gens, avall, de seguida i també.

    Conjuncions(invariables): la seva funció principal és relacionar dues oracions. 5 exemples: i, però, doncs, sinó i encara que.

    Pronoms(variables en g`enere i nmobre): és una paraula que substitueix un nom. 5 exemples: mi, vós, vostès, li i ho.

    Interjeccions(invariables): 5 exemples: ai!, ui!, au!, ei! i oix!.

    Hi ha 4 tipus de modalitats:

    • La modalitat enunciativa o declarativa expressa un fet o un sdeveniment de manera objectiva.

    • La modalitat interrogativa serveix per preguntar les coses. És per això que, en l'escriptura, ha d'anar marcada pel signe d'interrogació. Hi ha de 2 tipus: l'oració interrogativa general i l'oració interrogativa parcial.

    • La modalitat exhortativa expressa un mandat o una prohibició. En el mandat s'utilitza el mode imperatiu i en la prohibició, el subjuntiu.

    • La modalitat exclamativa es caracteritza per l'èmfasi peculiar amb què es pronuncia. Per això en l'escriptura, l'oració acaba amb el signe d'exclamació.

    Una oració es pot expressar en veu activa o en veu passiva:

    • En la veu activa el subjecte gramatical és l'agent que realitza l'acció.

    • En la veu passiva el subjecte passa a ser pacient, és a dir, l'element sobre el qual recau l'acció. Hi ha dos tipus de veus passives: la passiva perifràstica i la passiva pronominal.

    El subjecte i el predicat

    • El SN que fa de subjecte concorda en nombre i persona gramatical amb el SV que fa de predicat.

    • Sobint el subjecte no apareix en una oració perquè queda sobreentès pel context. Això també pot passar amb el verb, direm que es un verb el.líptic.

    • Les oracions impersonals són aquelles que no poden tenir subjecte.

    • Si ens fixem en el verb del SV, les oracions poden ser de predicat nominal o de predicat verbal.

    • El predicat nominal està format per un verb copulatiu i un complement atributiu.

    • El predicat verbal està format per un verb predicatiu i els seus complements.

    Perífrasis d'ús freqüent

    • Obligació (haver de + inf./ haver-se de + inf.)

    • Necessitat (caldre que+ inf/ cldre+ inf.)

    • Imminència (estar a punt de + inf.)

    • Possibilitat ( poder + inf.)

    • Repetició (tornar a + inf.)

    • Inici (posar-se a + inf.)

    • Duració (estar/ anar + ger.)

    • Continuïtat (continuar + ger.)

    • Resultat (tenir + part.)

    Objectiu: Elaborar un document d'estudi individual sobre un determinat tema. En el nostre cas, es tracta de recollir tots els nostres aprenentatges sobre aspectes gramaticals de manera que els puguem anar consultant a mesura que avanci el curs.

    Els avantatges d'elaborar aquest document en un suport informàtic són diversos:

  • La possibilitat de reelaborar-lo contínuament.

  • La possibilitat d'aprofitar d'altres documents que ja estiguin elaborats a la xarxa.

  • La possibilitat de combinar explicacions amb termes tècnics amb explicacions més col·loquials i assequibles.

  • Es pot transmetre i transportar sense problemes.

  • Anirem ampliant aquest quadern sistemàticament.




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar