El violi d'Auschwitz; María Àngels Anglada

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y novela catalana. Comentario personal # Argument. Personatges. Espai i ambientació

  • Enviado por: Uki
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Títol de l'obra

El violi d'Auschwitz

Resum biogràfic de l'autora

Va néixer a Vic al 1930 i va morir a Figueres al 1999.

Altres obres seves són: Les Closes, No em dic Laura, Viola d'amore, Sandàlies d'escuma, Artemísia; La daurada parmèlia; altres contes, L'Agent del rei i Quadern d'Avenu. En poesia: Columnes d'hores i Arietta.

Argument

Un músic (protagonista) està a Cracòvia a un concert.

Coneix, a una dona que toca un violi que sona molt bé. El violí havia estat fabricat per oncle d'ella. Li promet explicar-li la història d'aquell violí. Després d'una festa, el convida al seu pis i es fan molt bons amics.

Ella li dona unes fotocòpies de la història del violí que li havia dit a una amiga que, després li dona a ell, i quan acaba la gira, decideix llegir-les.

En Daniel, protagonista de la història, trobava molt a faltar a l'Eva, la seva parella, perquè havien separats homes i dones.

Van venir nous obrers per cobrir els que havien mort. Un dels obrers que va anar a la seva cambra era el mecànic del carrer on vivia abans d'haver anat a parar allà, es deia Freund. Aquest li diu que l'Eva es trobava bé i tenia un treball. Li explica que la seva neboda petita (Regina) s'havia salvat i es trobava a casa d'un músic client d'ell fent-se passar per la seva neboda.

Un dia mentre treballava, Daniel nota com algú li toca l'espatlla, un dels vigilants l'envia a reparar una porta a casa del comandant. Mentre ho arregla sent un crit del comandant. Un dels violins del concert s'havia caigut i esquerdat i havia quedat desafinat. En Daniel s'ofereix per arreglar-lo i el comandant li ordena que ho fes per a l'endemà. Després de treballar durament aconsegueix arreglar-lo i se sent molt satisfet d'haver tornat a fer la seva feina (la de luthier). El comandant queda content de la seva feina.

El general li fa un nou encàrrec a en Daniel: crear un violí perfecte, semblant a un stradivarius. El violí era per al lager. Un dia el visiten en Sauckel i en Rascher i queden bastant satisfets de la feina.

Mentre feia el violi que ja estava avançat, per no pensar en la dura revisió on l'havien dit que era vàlid, pensava ens la seva neboda de la qual no en sabia res feia temps.

Una cosa, però, li va començar a preocupar molt més des de que Bronislaw va explicar-li a en Daniel que Sauckel s'havia jugat una caixa de vi amb el metge. Si en Daniel acabava el violí dins un termini determinat i sonava bé, en Rascher li pagaria la caixa de vins, en el cas contrari, en Sauckel hauria de cedir el cos d'en Daniel al metge per fer experiments.

En Daniel no parava de pensar en el que li havien dit perquè ell no sabia quin era el termini.

Mentre tocava el violinista, tots els oients estaven en silenci. Quan acaba el concert, el violinista sent com uns quants d'ells aplaudien, fins i tot el comandant. Gràcies al concert i al violí, cap dels dos aniria a la pedrera. Aleshores el comandant li diu a la gent que tots dos es mereixien una paga, però un dels convidats no havia tirat cap moneda; duia un uniforme d'una fàbrica de guerra i possiblement era un músic reconegut.

Aquest s'acosta a en Bronislaw i li dóna un bitllet. En obrir el bitllet veu que a dins hi havia un paper que deia “Et trauré d'aquí”. Bronislaw, era a casa seva, fora del camp. Havien passat molts anys i era un músic molt important. Era interpretant La Follia i aleshores se'n recorda d'en Daniel. No sabia res d'ell des de que marxà.

Al acabar aquell concert, el comandant felicita a Daniel pel seu treball amb el violí. Com a recompensa li dóna un plat de menjar. El següent dia, entre una caixa i una altra de les plantes que anava traient, veu una caixa de vi de Borgonya: havia guanyat l'aposta. Era dins el termini. Aleshores se'n recorda dels últims dies que en Bronislaw anava a la fusteria a ajudar-lo per així, poder viure.

Bronislaw era a casa. Amb molta gent coneguda i, una dona d'ulls clars entre aquesta gent.

Se sent un violí, i Bronislaw endevina de seguida que aquell violí era el d'en Daniel. L'estava tocant aquella dona desconeguda. En acabar, s'acosta cap a en Bronislaw i li pregunta si reconeixia aquell violí. Li diu que ella era la filla d'en Daniel, la Regina. En Bronislaw es queda bocabadat. En Daniel li havia parlat d'una neboda, però no d'una filla. Aleshores ell li pregunta si va sobreviure en Daniel.

Ella li respon dolçament que sí, que havia sobreviscut, però que va morir força jove, quan ella tenia 17 anys. Era legalment la seva filla perquè en Daniel i l'Eva l'havien adoptada quan ell va sortí de l'hospital.

El violí havia estat comprat en una revenda dels béns de l'ex comandant. Sauckel fou jutjat i penjat. Rascher s'havia suïcidat.

Bronislaw es preguntava si tornaria a veure la Regina. En part era feliç, perquè li havien tornat el violí a en Daniel, i potser també la pau, perquè se'n sentia culpable d'haver-lo deixat allà al camp.

Tema

La injustícia que hi havia amb els jueus durant el nazisme, als camps de concentració. Condicions de vida lamentables que havien de patir els reclusos degut als maltractaments i desprecis per part dels nazis.

Anàlisi dels personatges

Principals: - Daniel

- Bonislaw

- Regina

Secundaris: - Freund

Protagonista: - Daniel

Antagonista: - Nazis

Descripcions:

Daniel: Pres jueu al camp d'extermini d'Auschwitz. Era luthier. Ha de fer un violí per a continuar amb vida.

Bonislaw: Violinista al camp d'Auschwitz. Havia de tocar per al comandant i els seus amics. Toca el violí d'en Daniel.

Regina: Neboda d'en Daniel, després filla. Li explica la història al músic i toca el violí del seu oncle/pare.

Punt de vista narratiu

Al primer capítol i a l'últim, el tipus de narrador es intern ja que qui explica la història en forma part. Als capítols intermitjos, el narrador es extern perquè no en forma part.

Espai i ambientació

Els fets ocorren en primer lloc a Cracòvia i en segon lloc al camp d'extermini d'Auschwitz.

Temps narratiu

Quan estan a Cracòvia el temps narratiu podria ser l'actual. Al camp d'extermini el temps narratiu representa els anys 1942-1943.

Valoració personal

És un llibre que m'ha agradat bastant degut a que és una història que va poder haver passat i a demés ajuda a conèixer més la realitat dels camps d'extermini nazis i saber com els tractaven.