El tres de Maig; Francisco de Goya

Pintura neoclásica española. Goya. Fusilamientos del 3 de mayo. Técnica pictórica de Goya

  • Enviado por: Amy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

'El tres de Maig; Francisco de Goya'
1/ CATALOGACIÓ

Títol: El tres de Maig

Autor: Francisco de Goya (1746-1828)

Cronologia: 1814

Estil: Neoclassicisme

Suport: tela

Tècnica: oli

Dimensions: 268 x 347 cm

Localització: Museu del Prado Madrid.

Tema: Afusellaments dels insurrectes espanyols en contra de l'ocupació francesa, inici de la guerra del Francès

2/ANALISI FORMAL

2.1 Tècnica

L'obra està realitzada amb la tècnica de l'oli sobre tela. Els rostres i cossos apareixen deformats, ja que l'autor utiltiza una tècnica expressionista. La pinzellada llarga, àmplia, trencada, amb grans taques crea una atmosfera tensa.

  • Elements plàstics

    • Tractament de l'espai: El joc de colors contrastats i la il·luminació són elements als quals Goya recorre per crear la sensació d'espai. Altres mètodes que utilitza són la realització de escorços molt forçats en les figures dels morts, donant profunditat a l'escena. La diagonal sobre la qual estan situats els soldats aporta gran part de la perspectiva, igual que el paisatge del fons, el qual al tenir l'horitzó alt accentua la profunditat

    • Dibuix i línia: El dibuix gairebé desapareix, predomina la taca. Com hem dit abans els cossos i rostres es mostren deformats, amb una tècnica expressionista. La pinzellada és llarga, àmplia, trencada, amb grans taques, aquests fets units a la intensitat dels colors accentuen l'expressivitat de l'obra i creen una atmosfera tensa.

    • Color: Gamma de colors escassa, utilitza tonalitats fosques (negres, grisos, marrons) i alguns tocs més vius de colors com el verd. Destaquen el color groc i el blanc de la camisa, aixi com el vermell de la sang dels afusellats.

    • Llum: esdevé l'element clau de l'obra. Goya utilitzà el tenebrisme per augmentar el sentit dramàtic. La llum separa els dos grups, el grup d'homes a punt de ser afusellats estan il·luminats, aquesta llum recau amb força a la camisa blanca de l'home central. mentre que la resta del quadre (soldats) roman en una forta penombra.

    2.4 Composició

    La composició de l'obra podem dividir-la en dos grups. En el primer grup, els afusellats o els que han d'estar afusellats. Se situen davant dels seus executors amb actituds molt dramàtiques. L'altre grup, els soldats col·locats en filera formen una diagonal d'esquenes a l'espectador. Els efectes lumínics fan contrastar encara més aquests grups. Al fons , podem observar uns edificis de la ciutat, possiblement la caserna del Conde-Duque.

    L'obra està formada per una gran quantitat de diagonals, les quals donen dinamisme i profunditat a l'obra.

    2.5 Temps i ritme

    Es tracta d'una obra temporal, la qual ens situa en el moment concret en que els ciutadans eren assasinats durant la matinada del 3 de maig.

    2.6 Característiques estilístiques

    És dificil situar a Goya en un estil concret, però podem dir que aquesta obra és neoclàssica (reflexa les arts dels principis intel·lectuals de la il·lustració, el patriotisme) i alhora romantica ( reacció revolucionaria contra el racionalisme, predilecció pels sentiments) Reflexa les idees liberals del poble espanyol.

    3/ ICONOGRAFIA

    L'obra que Goya va pintar, conté una gran iconografia i una gran càrrega simbòlica. L'home que ocupa el centre de l'obra, el qual duu una camisa blanca, obre els braços en defensa de la llibertat de la seva pàtria. El groc i el blanc són símbols del Papa, els quals simbolitzen l'església. L'home adopta la postura de Jesucrist a la creu, esdevenint símbol del nou redemptor (laic) que lluita per la constitució i les revolucions burgeses en l'Europa de la Restauració.

    L'escamot d'execució se situa de manera compacta, en penombra i sense mostrar el rostre. Representen el caràcter anònim de la màquina de guerra que tant criticava Goya. L'únic focus de llum (fanal) il·lumina als autèntics protagonistes de l'obra, el poble i els patriotes que lluiten per la insurrecció i la llibertat del seu país.

    4/ SIGNIFICAT i FUNCIÓ

    4.1 Significat

    Del temàtica històrica, el quadre representa els afusellaments del 3 de maig de 1808, quan els soldats francesos executen a presoners espanyols protagonistes de la insurrecció del 2 de maig, que va suposar l'inici de la guerra del fiancés. És un crit contra la irracionalitat i crueltat de la guerra i un homenatge al poble que lluita per la llibertat.

    4.2 Funció

    De funció commemorativa, aquesta obra era un encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis que se li va fer a Goya l'any 1814, segons el propi autor va afirmar: “para perpetuar las más heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa insurrección contra Napoleón”

    4.3 Context històric

    El quadre va ser pintat l'any 1814, 6 anys després dels fets de maig. Als inicis de l'any 1808 napoleó va entrar al territori espanyol (amb l'excusa de la invasió de Portugal), i varem ocupar les principals ciutats. La invasió francesa va provocar la lluita per la independència (guerra del Francès).

    L'obra és una al·legoria als fets que es van produir a Madrid al tres de maig. El dos de maig del 1808 la població madrilenya va dur a terme un aixecament popular contra les tropes franceses.

    El dia vinent les represàlies van ser els afusellaments dels patriotes de Madrid.

    4.4 L'autor, la seva obra i intencionalitat

    Goya, nascut a Fuendetodos (Saragossa) l'any 19746. Fins als 40 anys va pintar escenes costumistes, fins que l'any 1799 va convertir-se en pintor de cambra de Carles IV. Això li obri les portes dels salons de l'aristocràcia, convertint-se en el pintor del moment.

    Després de la guerra del francès, també fou pintor de cambra de Ferran VII i de Josep Bonaparte.

    Abans d'això, el 1770 viatjà a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l'esteticisme neoclàssic i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques.

    4.5 Relació de l'obra amb estils posteriors

    Aquesta obra, representa la maduresa en la que l'autor no realitza una simple representació d'uns fets, sinó que crea una obra compromesa amb la defensa de la llibertat i l'heroïsme.

    L'autor s'insirava en les obres de Velàzquez, principalment en la perspectiva, llum i llibertat de les pinzellades. També va ser influït per rembrant en la perfecció del clarobscur i en la voluntat realista i naturalista.

    Goya va ser un dels precursors del romanticisme, considerat l'iniciador de la pintura moderna. Amb aquesta obra va influïr fortament en autors com Manet i Picasso. També va influir a Delacroix.

    Manet, execució maximiliana Picasso, masacre en Corea