El Suelo

Biosfera. Superficie terrestre # Sòl. Composició. Classificació. Estructura. Erosió. Desertització

  • Enviado por: Chari
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Recursos de la biosfera i impactes derivats del seu ús

SÒL

Definició: capa superficial, deisgragada, i de gruix variable que recobreix l'escorça terrestre procedent de la meteorització mecanica química de la roca preexistent.

-Serveix per a l'assentament de la vegetació , de la qual depent l'agricultura , que és la base de la subsistència humana i de la vida a la terra

USOS suport de plantes , edificació i construcció, fosses septiques, recursos minerals

IMPACTES(fragilitat) erosio, contaminacio, la sobreexplotacio i l'empobriment de la fertilitat, la degradació biologica , la compactació i la perdua irreversible dde recobriments artificials.

COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA

Hi apareixen els trees estats de la matèria:

-Inorgànics: l'aire , l'aigua i components minerals

-Orgànics: constituïts per matèria orgànica que a sofert processos de transformació i microorganismes que formen l'humus( de carácter àcid).Han patit una serie de tranformacions

Perfil del sòl : pareixen horitzons o nivells , el nombre dels quals está relacionat amb el grau de maduresa del sòl, que depen de les caracteristiques climátoques de la zona.els nivells d'un sòl ideal són:

-Horitzo A de lixiviatat: conté poques sals minerals ja que aquestes són arrossegades per les aigües que s'infiltren.En aquesta zona es troben la major part de les arrels de les plantes i es divideis a la vegada en diversos estrats: nivell A0 format per fulles caïgudes i restes d'animals no descompostos , nivell A1 de color fosc, constituit per humus que forma agregats amb minerals(argiles) i dòna lloc a a seva estructura i capacitat per retemir el aigua i ions nutritius.Nivell A2 domina la matèria mineral.

-Horitzó B de precipitació : té color clar per la seva pobresa en humus , conté sals de calcí , alumini i ferro procedents de nivells superiors.

-Horitzó C : format per fragments de la meteorització mecanica químicca de la roca mare subjacent , o per materials que van ser disposats per l'aigua o vent en époques passades.

-Roca mare: Material original sobre el qual es pot desenvolupar el sòl.

FORMACIÓ D'UN SÒL.

Factors que condicionen l'evolució d'un sòl

-El clima:

-El balanç hidric o equilibri que hi ha entre les entrades(precipitacio) i les sortides (evaporació), si predomina la precipitació augmenta la lixivació d'ions, en canvi si predomina l'evaporació augmenta l'ascensió capilar i formen costres.

-L'augment de temperatura incrementa la velocitat de les reaccions quimiques i biologiques

  • La topografia .El pendent afavoreix l'erosió.

  • La naturalesa de la roca mare

  • L'activitat biologica. L'abundancia d'organismes que contriibuexiquen a la formació del sòl

  • El temps: és el factor que condiciona si el sòl és renovable.

CLASSIFICACIÓ DELS SÒLS

Zonals : major dependència climàtica

Azonals: major inddependència respecte el clima.

Zonals

-Sòls de les zones humides i fredes: són els podzols.Apareixen en climes freds i en els temperats frescos on hi hagi fortes precipitacions.És bastant àcid ja que conté molt d'humus en descomposició lenta, acidesa que incrementa amb la lixivació.Aquest sòl es tìpic de boscos de conñiferes(taiga).

-Sòls de les zones humides temperades : són el resultat de l'alternança estacional i de l'existència del bosc caducifoli o esclerofil.le.S'acumula una gran quantita de necromassa i humus que es descompòn molt poc a poc.dirant l¡estació humida predomina la lixivació d'ions i durant la sequera l'ascensió capil-lar , el resultat són sòls brunns , marrons.Al clima continental, l'escassa precipitació impedeix la pèrdua d'ions per lixivació , per tant hi ha un horitzó A fosc bo per a cultiu i un horitzo B amb excés de CaCO3

-Sòls de climes àrids: llocs on la precipitacióm és molt escassa , l'ascenssió capil.las és constant que dòna lloc a la formació de costres de guix o sals.Els nivells superiors són pedregosos a causa dels vent i no hi ha a penes humus.els sòls són rojos a causa de les argiles.

-Sòls de les zones tropicals : L'elevada temperatura i l'intensa precipitació afavoreix de tal manera l'activitat bacteriana que l'humus desapareix rapidament, per tant el nivell A és molt prim , i és de carácter bàsic .A el nivell B hi ha costres anomenades laterites.

Azonals

Son els que estroben en procés de maduresa.Si la roca subjacent és silicica - ranker, si es calcària- rendzines.Els sóls glei a llocs amb baixes temperatures i elevedes precipitacions que crea condicions anaerobiques poc eficients.

L'EROSIÓ DEL SÒL

L'anterraemnt de pantans , l'agreujament de les inundacions, la deterioració de l'ecosistema natural , l'acumulació de sorrals i graveres i la pèrdua de sol cultivable desertització.

Factors que influeixen en el risc d'erosio

EROSIVITAT: és la capacitat de l'agent erosiu predominant que depent del clima.es pot evaluar de diverses maneres.

El Suelo
-L'index d'aridesa(I).Mijançant la formula , on t és la temperatura i P l'aigua en litres.

-L'index d'agressivitat climàtica Ia= p2 /P

-L'imdex d'erosio pluvial R = E.I30 /100

EROSIONABILITAT: expressa la supceptibilitat del substrat per ser mobilitzat , depennt del tipus del sòl , de la pendent , i de la cobertura vegetal.S=A.100/D

-L'inclinació del pendent(s): al 15% comporta risc d'erosió

-L'estat de la coberta vegetal : a partir d'ell es calcula l'index de protecció vegetal (ip) es troba associat amb la pendent.1 és el factor de protecció maxim Gr= 1-Ip

-Susceptibilitat del terreny : depen del pendent es sol valorar segons la textura , l'estructura i el contingut de matèria orgánica.

Mètodes d'avaluació de l'erosió

Directes físics i biologics

Indirectes usle

Control i recuperació de les zones erosionades

Control de l'erosió en terres cultivades: donar a cada una un ún compatible amb les seves caracteristiques ( ordenació del territori ).Per a aconseguir la recuperacó de les zones s'intebta frenar o atura els processos erosius:

-Augmentar la infiltració i evitar l'escorrentia , mijançant les corbes de nivell i murs que impedeixquiin l'erosió.

-evitar el retrocés dels barrancs miijançant dics o reploblacions forestals.

-Abandonament dels cultius en zones amb pendent excessiu i transformarlos en pastures per a que no es perda el sòl.

-Aplicacio de mesures contra l'erosio eolica com l'instal.lació de barreres tallavents de tipus vegetals

Control de l'erosió originada per obres: les construccions lineals produeixen talls en les vessants, donen lloc a escorrancs i esllavissades que porten a a una intensa i progresiva erosió.

DESERTITZACIÓ I DESERTIFICACIÓ

Desertització : procés de degradació ecologica pel qual la terra productiva perd una part o la totalitat del seu potencial de producció que porta a l'aparició de les condicions desertiques

ELS RECURSOS FORESTALS

L'agricultura ha fet disminuir els boscos juntament amb la pluja ácida , l'obtenció de llenya i fusta , els incendis, les malaties i el desnvolupament urbà.

Els beneficis dels boscos

  • Creen sol i moderen el clima

  • Controlen les innundacions

  • Ematgatzemen aigua i prevenen la sequera

  • Esmorteixen l'erosio, sobretot a les pendents

  • Suporten la major part de les espècies vivents de la terra

  • Prenen i fixen CO2

  • Proporcionen combustible i s'obtenen altres coses.

Ús sostenible dels boscos

-Augmentar l'eficiencia de les empresses fusteres , millorar les xarxes de transport i eliminarel desaprofitament de la fusta.

-Reduir l'ús de paper i reciclar

-Utilitzar combustibles més eficients

-Augmentar la plantació del bosc en terres excessivament explotades

-Buscar alternatives a la tala.

RECURSOS AGRICOLES I RAMADERS

L'agricultura i al ramaderia sempre han anat unides, de manera que constituïen un sistema tancat, ja que el ramat no competia amb l'esser humà degut a la seva alimentació i en canvi li prporciona va adob.

La conversió de l'agricultura i la ramaderia en industries independents s'ha centrat en la cria en granges , on són sobrealimentats.Els fems s'acumulen i contaminen sóls i aigües ja que el transport resulta car.El sistema ja no és tancat.

La solució per ajudar al sector agrícola seria que l'estat bonifiques als cultius sostenibles i conservadors de la terra , que s'adaptes l'agricultua a la regio, la construcció de diposits per retenir l'aigua i fomentar l'estalvi(gota gota), el control biologic de plagues i la lluita per reduir l'erosió.

El Suelo

El Suelo