El Problema de L'Aigua

Escasez. Falta del Agua. Malgastar y Contaminar # Desertització. Contaminació. Problema Futur. Bé Èscas. Conseqüence

  • Enviado por: Maria Lluïsa Lozano Puig
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

En aquest treball pretenem informar i convèncer les persones del perill de malgastar i contaminar l'aigua. Vosaltres direu: Però si jo mai he fet això!

Però inconscientment de vegades tirem papers a terra, que el vent s'emporta i acaben, potser, surant en la platja o en la mar. Un altre exemple: No us heu deixat mai una aixeta oberta o simplement gotejant? Si així i tot encara dieu que no és que mentiu perquè a tots ens ha passat alguna vegada, inconscient o conscientment. En aquest treball anem a parlar sobre els problemes de l'aigua, concretament de la desertització, de la contaminació i del problema futur. Esperem que aquesta redacció us pugui convèncer del gran error que cometem malgastant i contaminant el bé que permet la vida a la terra: L'aigua.

Per si no ho sabeu, el significat de la paraula desertització és el següent: Terme que s'aplica a la degradació de les terres en zones seques, deguda a la manca d'aigua, al canvi climàtic i, sobretot, a l'impacte humà sobre la vegetació i l'ambient. La desertització ha sigut identificada com una sèrie de processos que afecten a totes les zones seques del món. Aquests processos incideixen l'erosió per l'aigua i el vent, la desertització va ser el primer problema ambiental que va ser considerat com un caràcter global. En tot el món són coneguts prop de 3950 milions de casos afectats per aquest factor, en la seva major part en forma de vegetació degradada en terres empleades per al pasturatge. Hi ha diverses causes, com per exemple l'anomenat sobrepasturatge. Aquesta causa és el resultat de mantenir massa ramat a una zona dedicada a aquest. Si la excessiva pressió del pasturatge continua, la pèrdua de la coberta vegetal serà inevitable; i aquesta pot portar a l'erosió del sòl i la formació irremeiable de la zona en un desert passat temps. Altres causes, freqüentment eludides, pel que fa a l'impacte humà són la sobreexplotació i l'erosió amb la tala abusiva de la vegetació, sense contar els incendis provocats pel ser humà. La sobreexplotació es produeix per l'acurtament dels períodes en que les terres queden lliures dels cultius o per l'ús de tècniques mecàniques que produeixen una pèrdua generalitzada de terra. L'erosió per la tala abusiva de la vegetació és provocada, com el seu nom indica, per la tala indiscriminada d'arbres per l'elaboració de paper, mobles i altres productes i per crear zones dedicades a l'agricultura i la pastura de ramat. Però el cas més greu de desertització per aquesta causa és anomenat “crisis de la llenya”, característica de moltes terres seques dels països en desenvolupament. Els incendis provocats pel ser humà poden ser involuntaris o voluntaris, però moltes vegades es diu que un bosc s'ha incendiat accidentalment i és mentida. Açò es deu a l'interès de moltes empreses dedicades a la fusta, ja que la fusta cremada els serveix igual cremada que viva, i d'aquesta manera no els poden prohibir el dret d'apropiar-se'n, ja que eixa fusta ja no li serveix a ningú més. La salinització és un dels exemples més clars de desertització ocasionada per l'home, i afecta a quasi una cinquena part de totes les terres de regadiu d'Austràlia i dels Estats Units; i un terç de les de països com Egipte i Pakistan; En Iraq la proporció és d'un 50%. Aquest factor significa la excessiva concentració de sals en les terres irrigades, i açò afecta adversament al rendiment dels cultius i pot arribar a matar a les plantes i fer la terra estèril.

Els deserts i els seus límits són dinàmics en canvis climàtics apreciats pel ser humà, degut a un règim pluviomètric molt variable d'un dia a un altre, d'una estació a una altra, i per períodes de sequera que poden durar dècades. Resulta difícil atribuir la desertització a factors humans o determinar si s'ha produït una degradació natural dels recursos de certes regions. La pèrdua de coberta vegetal de la terra s'atribueix, a més a factors climàtics naturals. Aquest tipus de problemes han portat alguns experts a suggerir que el paper d'aquesta com a problema mediambiental global ha estat molt exagerat. La mala interpretació del problema ha donat a llum projectes en els quals es planten diverses línies d'arbres per detenir l'avanç del desert. En els últims anys s'han produït canvis respecte als medis per resoldre la desertització. Les idees sobre la capacitat de sustentació en medis ambientals menys variables poden no ser aplicables a l'entorn dinàmic de les terres seques, els canvis naturals signifiquen que les àrees de pastura disponibles es troben en un continu estat de fluix. Els mecanismes socials desenvolupats per pobles dedicats a la pastura , que porten moltes generacions criant ramats de pastura en les terres seques, solen impedir el sobrepasturatge abans de que es produeixi la degradació mediambiental. S'ha arribat a esperar massa de les solucions tècniques als problemes de desertització. Les dificultats a les que s'enfronten les comunitats que viuen en àrees seques estan relacionades amb el creixement de la població i en factors socials, econòmics i polítics. L'importància dels factors no físics a l'hora d'afavorir l'ús no sostenible dels recursos de les terres seques queda il·lustrat pel cas de les “Grans Planures”. Al començament de la dècada dels anys setanta, degut al contacte de les grans exportacions a l'antiga Unió Soviètica es va emprendre l'explotació de grans extensions de terra marginal per al cultiu del blat. Quan la sequera aplega a la zona en 1975 tornaren a veure's grans tempestes de pols. Fins ací la informació sobre la desertització, ara passem al següent apartat, la contaminació de les aigües.

L'aigua en el nostre país és el principal limitant de la productivitat vegetal. L'aigua subterrània que està contaminada per l'agricultura, la indústria i els urbanismes incideix en els aqüífers. La contaminació agrícola de nitrats també ha arribat als pobles i ciutats on vivim, fent que no es puga beure pel perill d'agafar diverses malalties. Aquest problema és un greu motiu de preocupació, ja que ens afecta a tots. Hi ha diversos tipus de contaminació pels que s'hem de preocupar: la contaminació industrial. No s'exerceix el degut control el destí dels efluents industrials i el seu tractament previ. Això provoca una contaminació dels rius i de les costes properes. Un altre tipus de contaminació és la contaminació biològica. És provocada per la evacuació incontrolada dels residus urbans, o pels defectes o trencament del sistema d'eliminació. Sols el 50% dels municipis valencians depuren les aigües residuals i majoritàriament de forma incompleta, creant el risc potencial de contaminació. També hi ha contaminació per residus sòlids urbans. Els vessadors dels residus sòlids urbans son fonts puntuals de contaminació perquè els lixiviats poden infiltrar-se fins els aqüífers subjacents. És freqüent trobar aquests tipus d'abocadors en els llits dels rius de funcionament esporàdic o en les àrees deprimides d'elevada permeabilitat. Aquests abocadors són cada vegada més nombrosos i augmenten la preocupació de la gent que viu prop d'aquestes zones.

La contaminació radioactiva n'és un altra. En aquesta no sembla ser alt el risc de contaminació natural perquè son escasses les localitats on existeixen mineralitzacions amb component radioactiu. Però la possibilitat de fugues radioactives a centrals nuclears representa un clar perill de pluja àcida i gasos tòxics, a més, l'aigua dels rius d'aquestes zones no tornarien a ser potables.

Altra contaminació és la contaminació geoquímica. Aquest tipus de contaminació és totalment natural i sols deure's a la presència de formacions geològiques d'alt contingut en sals que pot aportar-les de manera selectiva a l'aigua en contacte amb elles. Per últim, parlarem de la contaminació per intrusió marina. Per atendre les necessitats de l'agricultura i la indústria, els aqüífers costaners es veuen sotmesos a fortes extraccions d'aigua subterrània, en ocasions superiors als propis recursos de l'aqüífer. Es produeix, aleshores, un fort desequilibri que afavoreix la penetració d'aigua de mar en els aqüífers que es barreja amb l'aigua dolça en una zona anomenada de “transició a interfase”, la disposició i l'amplària de la qual depèn de les peculiaritats hidrogeològiques de cada aqüífer i del grau de sobreexplotació.

La contaminació dels llacs, siga pel motiu que siga té una solució que requereix la depuració de les aigües del llac. Per aconseguir descontaminar l'aigua totalment es requereix una depuració simultània de les aigües i els sediments del llac.

Ens enfrontem a un problema pràcticament inevitable: La manca d'aigua. En el futur la poca aigua que quedarà estarà majoritàriament contaminada i la que quede potable estarà a preu d'or i sols a l'abast dels més rics. L'única manera de retardar el procés és, i insistim per sobre de tot amb açò que feu cas de les nostres advertències. I estem tan segurs de que són acertades que ens atrevim a transmetre el següent missatge:

-DOSSIER DE LA CONTAMINACIÓ, PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT D'INGENIERIA DEL MEDI AMBIENT-DIVERSOS AUTORS

- ENCICLOPÈDIA ENCARTA 98, AUTORS ENCARTA 98

  • INTRODUCCIÓ-------------------1

  • DESERTITZACIÓ----------------1

  • CONTAMINACIÓ----------------3

  • UN PROBLEMA FUTUR------4

  • BIBLIOGRAFIA-----------------4