El pianista

Cine. Cinematografía. Películas cinematográficas. Cine en Cataluña. Oscars. II Guerra Mundial # Cinema en catalá

  • Enviado por: Gis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

1er de Batx. “B”

CATALÀ

Meritxell obiols

La salle bonanova

CARTA AL DIRECTOR

El cinema en català:

La situació del cinema en català avui en dia cada cop va a millor, encara que queda molt per fer. S'anuncien pel·lícules en català a la cartellera, però, tot i aixì no les suficients.

Vivim en una societat progressista, on el català és un idioma parlat tant en el món del treball com en els moments d'oci, per tant hauria d'haver-hi més cinema català.

Els més petits de Catalunya parlen la llengua del país, és trist que no puguin veure les pel·lícules en el seu idioma.

Abans he esmentat que la situació va a millor…pero en tot cas, segueix essent deplorable. Es pot comprovar, agafes qualsevol cartellera i només trobaràs unes tres o quatre pel·lícules catalanes de les vint que hi ha en castellà. Una altra prova, per fer aquesta acitivitat de l'assignatura, tothom hem escollit la mateixa pel·lícula, ja que el ventall de possibilitats per escollir era nul.

Com conclusió vull demanar que es millori la situació del cinema en català, ja que es enrriquidor tant per petits, per joves o adults.

EL PIANISTA

Va estallar la segona Guerra Mundial, quan Alemanya ataca a Polónia, Wladyslaw Szpilman estaba interpretant el nocturn en Do menor sostingut de Chopin, quan una bomba va estallar. Tenia 27 anys, era un brillant pianista jueu que treballava tocant el seu instrument a una emisora de ràdio, la qual va quedar destroçada després d'aquest fatal incident.

L'any 1939 comença la captura dels jueus per part dels alemanys. Els nazis fan decrets injustos, els quals tots el jueus són castigats a cumplir. Un d'ells era que tots haurien de portar un braçalet blanc amb una estrella blava de sis puntes que mesurés 8 centímetres de punta a punta. La família de Szpilman es nega a cumplir-ho però acaba cedint.

Arriba un moment en que crean una espècie de ciutat emmurallada a Varsòvia especialment pels jueus, on són colocats tots en guetos sense cap tipus d'higiene, molt petits i en runes. Allà és on comença a decaure la situació de la família, composta pel pare, la mare, Wladyslaw, les dues germanes i el seu germà. La economia baixa de forma devastadora, no tenen gairebé diners ni per menjar, no tenen “esclotis” (moneda polonesa).

Després d'uns anys de malviure, deporten als jueus a camps de concentració. La família Szpilman es conduida a la mort, sols el pianista aconsegueix salvar la seva vida gràcies a un policia jueu, amic de la família, el qual anteriorment havia tret de la presó al germà de Wladyslaw.

Anys enrere ell havia conegut a noia que tocava el violoncel i de seguida s'enamorà d'ella. Quan escapa del camp de concentració la torna a veure, se'n porta una gran decepció, ja que es troba amb que la noia s'havia casat. Ella i el seu marit l'ajuden a sobreviure durant un temps fins que tots dos han de marxar fora.

Al cap d'un temps es trobat per un general alemany, qui l'ajuda a sobreviure. Li porta menjar, roba, medicaments, … , fins que arriben els russos i aquest es detingut. Els russos confonen al pianista amb un almany, ja que abans de marxar el general li deixà la seva jaqueta, i quasi el matan, però al final veuen que es un jueu que ha sobreviscut i l'ajuden.

Després de la guerra, la ràdio de Varsoòvia torna a funcionar, Szpilman es converteix en el millor pianista de l'época, i va completar la melodia de Chopin que sis anys enrrere havia estat interrumpuda tan brutalment.

Finalment vull esmentar que al llarg de la pel·lícula es pot veure la tràgica i desgraciada vida de tots els jueus en aquesta época, assasinats a sang freda, maltractaments, exterminis, pallisses, morts d'infants, … una situació realment terrible.