El petit heroi; Fedor Dostoievski

Literatura universal contemporánea del siglo XIX. Novela realista rusa # Argument. Personatges. Tema. Estructura

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

ÍNDEX

Dades bibliogràfiques

Autor: DOSTOIEVSKI, Fiodor Mikhàilovitx

Títol: El petit heroi. (Unes memòries desconegudes)

Editorial: Columna Jove

Gènere de l'obra

Es tracta d'una novel·la curta o conte llarg, l'adaptador del text prefereix classificar-la com a narració. El gènere de l'obra seria principalment de tema amorós.

Tema principal i temes secundaris

El tema principal es el descobriment, per part d'un noi d'onze anys, del sentiment amorós.

Altres temes importants són el difícil moment del pas de la infantesa a la adolescència i tota la sèrie de canvis que comporta amb ella, el descobriment del món dels adults pels ulls d'un nen d'onze anys inexpert en la vida.

Un dels temes secundaris més clars es el retrat de l'alta societat de Rússia a finals del segle XIX, abans de que la revolució russa canviés la monarquia centenària dels tsars.

Argument

  • Explica a grans trets l'acció i com hi intervenen els principals personatges

  • Un nen d'onze anys es invitat a una festa en una casa de camp als afores de Moscou que durarà força dies. Una de les convidades es una bella dona que li fa contínuament la guitza. El nen es sent “enamorat” de la millor amiga d'aquesta, anomenada Madame M. El noi passa els dies avorrit i turmentat per les bromes de la bella, i no para d'observar a Madame M, que té alguns problemes amb el seu marit. Aquesta, usa el noi per escapar-ne. Un dia la bella repta el noi a pujar a un cavall salvatge i aquest el munta sense caure. Després d'això la bella deixa de molestar-lo i es preocupa molt d'ell. Madame M sembla cada dia més torbada i el noi es preocupa constantment per ella. Per fi, gràcies a una carta que li cau a Madame M un dia, descobreix el seu secret: el seu amor secret amb un altre dels convidats. Després d'això Madame M se'n torna a Moscou i desapareix de la seva vida.

  • Especifica, més detalladament, alguna escena que consideris cabdal de l'actuació d'un personatge principal o secundari.

  • Una de les escenes que més condiciona la posterior actuació de dos dels personatges principals, Madame M. i el noi, es el fet de que Madame M. perd la carta que Monsieur N. li dóna. Si aquest fet no hagués tingut lloc, el noi mai hagués trobat la carta i no s'hauria preocupat tant per ella. Si Madame M. no hagués perdut la carta l'hagués llegit abans i hauria estat feliç sense haver de passar pel patiment de que algú altre l'hagués trobada i per tant la seva declaració pública de dona adúltera. Així mateix si el noi no hagués trobat la carta no s'hagués creat aquella complicitat que apareix al final de la narració entre el noi i Madame M. Per últim, el fet de que Madame M marxi just després de llegir la carta no demostra res, però fa pensar que hi té una estreta relació.

  • Exposa una escena on hi aparegui un fet inesperat, interessant..., que aporti arguments que justifiquin els temes que has triat o el final de l'obra.

  • Crec que l'element més interessant i inesperat de la narració és el final, ja que, almenys jo, no me l'esperava. El fet de que tota la novel·la sigui tan alegre i en certa manera senzilla i quotidiana, fa que el final de l'obra trenqui l'harmonia del lloc i la situació de la festa. Crec que l'autor vol sorprendre al lector amb aquest final inesperat on la tímida i turmentada dama, se'ns rebel·la com una mostra de la no submissió a les lleis morals establertes i la llibertat del cor.

    Títol

  • Comenta o justifica la relació que hi ha entre el títol y el contingut de l'obra, o entre el títol i la intenció de l'autor.

  • La relació que hi ha entre el títol i el contingut de l'obra es bàsicament que l'autor en nombrar la narració El petit heroi, vol fer-nos veure que el noi d'onze anys es com un petit supervivent enmig del mar que forma la resta de persones. Ell representa una persona que malda per poder sobreviure als constant atacs de la bella, a la soledat en que es troba sense ningú de la seva edat i al canvi psicològic que suposa el pas de l'infantesa a l'adolescència. Així doncs el noi s'ens presenta com una persona que suporta estoicament tots aquests problemes.

  • Proposa un títol diferent i justifica la teva tria.

  • Si jo hagués de renombrar el text potser li ficaria La força de l'amor perquè es aquesta la que, al meu parer, porta al noi a trencar la llei moral que deia que s'havia de denunciar a la dona adúltera, i més a finals del segle passat, on una cosa així era un dels pecats més greus. També és la força de l'amor la qui impulsa als noi a muntar el cavall salvatge per no quedar malament davant de la seva enamorada. Per tant crec que seria un títol força escaient per a la narració.

    Llocs on es desenvolupa l'acció

    L'acció es desenvolupa en un ambient rialler, joiós, ple de música, de festes eternes, de dones encantadores i joves galants.

    Els llocs on es desenvolupa l'acció són bàsicament de dos tipus. El primer són escenaris d'interior de la casa de camp quan els convidats a la festa resten a la casa pairal a causa del temps o de que és hora de retirar-se.

    L'altre tipus d'escenaris són exteriors i són els que es desenvolupen a l'exterior de la cas de camp, es a dir, els jardins, o al bosc que els rodeja.

    La casa de camp es un edifici gran i amb moltíssimes habitacions. És luxosa i està dotada de grans sales d'estar per a rebre i acollir a tots els convidats a la festa.

    La casa disposa d'una terrassa on els convidats es reuneixen i prenen el te.

    També trobem un petit teatre particular on els convidats celebren tableaux vivants.

    Els jardins de la casa són grans i amb caminois que el travessen i que tot sovint acaben al bosc proper a la casa. A l'exterior de la casa, prop del jardí hi ha les cavallerisses, que tenen cabuda per a una gran quantitat de carros i muntures.

    El bosc es un lloc frondós i verd. S'espesseix a mesura que ens internem en ell i està solcat per diferents camins on de tat en tant hi ha bancs per descansar o admirar el fabulós paisatge. Al llindar del bosc hi ha una plantació que en el moment de la novel·la estant segant.

    Temps

    L'obra va ser escrita el juliol de 1849 en una presó de Rússia.

    L'acció esdevé a la Rússia de finals del segle XIX, abans de que la Revolució russa canviés la monarquia centenària dels tsars per la nova estructura del comunisme.

    Narrador

    És un narrador en primera persona. L'autor s'encarna en un jove d'onze anys que explica la història des dels seus ulls de persona inexperta en viure la vida.

    Estructura

    El llibre no es divideix en capítols, sinó que nosaltres individualment podem dividir l'obra en els dies en que transcorre l'acció com una possible divisió cronològica. Sense tenir en compte aquesta possible divisió l'obra es tot un escrit seguit.

    L'obra segueix una estructura lineal. El plantejament va de la pàgina 11 fins, aproximadament la pàgina 20, i ens presenta l'ambient de l'obra i els personatges principals. El nus va des de la pàgina 20 fins a la pàgina 48 on ens narra tota la sèrie d'esdeveniments que tenen lloc durant la narració. El desenllaç va de la pàgina 48 fins la pàgina 53, ens narra el ,ja comentat i inesperat, final de l'obra..

    Personatges

    Personatges principals

    Noi: Té onze anys i es un dels convidats a la festa. Es el primer cop que els seus pares el deixen anar a un lloc d'aquestes característiques. És tímid i vergonyós. En aquesta festa descobreix per primer cop l'amor i es sent “enamorat” de Madame M. Encara que es tan reservat quan li busquen les pessigolles o li fereixen l'orgull es destapa caràcter venjatiu. Jutja segons el seu criteri a tota la gent que l'envolta. No entén el món dels adults i la costa comprendre el perquè de les seves accions, ja que ell mateix ens explica que moltes coses no les entenia quan tenia 11 anys però en el moment d'escriure la novel·la les comprèn com a adult.

    Bella: Té una magnífica cabellera rossa i es increïblement bella, fet que provoca l'admiració per part de tots els convidats masculins de la festa. Es pleneta i no gaire alta, però els trets del rostre tenen un dibuix encisador. Els ulls esbatanats li brillen com diamants. És alegre i graciosa tot i que també és maliciosa i busca les pessigolles a la gent. La rialla no l'abandona mai tot i que fa cinc anys que està casada. Les seves espatlles són arrodonides, plenes i opalines com la llet. Té al nostre petit protagonista amargat i no para de molestar-lo fins que succeeix l'escena del cavall. És cosina de Madame M.

    Madame Natàlia M.: té la mateixa edat que la bella i n'és cosina. En la seva bellesa hi ha alguna cosa que la distingeix de la resta de dones maques. Els trets de la seva cara atrauen totes les simpaties i desvetllen a qui el mira un mena de noble interès. Tothom se sent millor en la seva presencia i transmet una mena de sensació de llibertat, d'acolliment i dolçor. Així i tot els seus ulls, grans i plens de flames i de força, són tristos, el seu esguard es tímid i inquiet com si constantment temes un perill o uns desgràcia i aquesta timidesa li dóna un aire melangiós. Té la cara infantil però perfecta i pura, el somriure es vacil·lant i tímid amb tot sembla silenciosa i retreta, encara que ningú podria trobar una persona més compassiva i atenta a les misèries dels trets. És alta, àgil i desimbolta, encara que una mica prima. Els seus moviments són una mica irregulars, a vegades són lents i harmoniosos i altres d'una vivacitat pueril. Madame M té problemes amb el seu marit i es sent com espantada d'ell. És l'amant de Monsieur N., cosa que li porta força problemes durant l'obra.

    Personatges secundaris

    Monsieur M.: És gelós de vanitat. Vol semblar europeu, modern i ple d'idees noves que el fan sentir important. Es alt i fort i te els cabells foscos amb patilles a l'europea. Els seu rostre sanguini expressa suficiència , les dents son blanques i té l'aire d'un gentleman. Ell es considera intel·ligent però en realitat no es mes que un sac farcit de sentències, de fórmules i de tota mena d'etiquetes. Monsieur M. Te una particularitat curiosa: es enginyós i garlaire i en els salons sempre te un auditori al voltant

    Jove galant: Es un jove alt i esblanqueït i es un fervent admirador de la bella rossa En certa manera es el seu cavaller servant. Es força bon cavaller tot i que també força prudent. Te un rostre simpàtic i intel·ligent.

    Monsieur T.: És un parent del noi i l'amfitrió de la festa. És hússar. Té una filla petita que per les dates en que es produeix la festa celebra l'aniversari. Es orgullós i una mica venjatiu i va perdre el seu prestigi com a cavaller al no poder muntar mai un cavall salvatge.

    Monsieur N.: És l'amant de Madame M. Teòricament ha de marxar al sud de Rússia, encara que pel que sembla no ho fa. Té bastant d'èxit entre les dames de la festa

    Adequació i coherència

    L'obra es desenvolupa al voltant d'un tema central i segueix un ordre cronològic per explicar la narració. L'únic problema de coherència de l'obra es que sol afegir informacions complementàries que distorsionen el text i el fan confús i rebuscat.

    Està escrit en un registre culte, ja que la història esta narrada per un noi que pertany a l'alta societat russa i, per tant, si el text està en primera persona, ha d'estar narrat tal i com parlaria, es a dir, d'una manera força culta que manté al llarg de tota l'obra. No hi ha altres registres.

    Autor

    Dostoievski va néixer l'11 de 1821 a Moscou. Va tenir una infància trista i el seu pare va inscriure'l a l'acadèmia militar només amb 16 anys, però, en acabar-la, va decidir dedicar-se a la literatura. Formava part d'un grup que llegia lectures prohibides pel tsar fins que un dia els descobrien i el condemnaren primerament a presó i després a treballs forçats i servei militar. Quan el van deixar anar va tornar a San Petersburg a dedicar-se a escriure i a casar-se, encara que la seva dona va morir pocs anys després juntament amb el seu germà que li deixà un gran nombre de deutes per pagar. Per culpa d'això va passar els anys següents fora del país. Abans de marxar, però, es casà amb la que havia estat la seva mecanògrafa Anna Snitkina, amb qui trobà la felicitat que no havia trobat amb la seva altre esposa.

    El petit heroi; Fedor Dostoievski

    Dostoievski va ser un novel·lista rus, un dels més importants de la literatura universal, que va escodrinyar la ment i el cor humà fins al fons. La seva obra narrativa va exercir una profunda influència en tots els àmbits.

    Les seves obres més importants són:

      • Pobres gents (1846). Primera novel·la de Dostoievski.

      • El doble (1846)

      • Memòries de la casa dels morts (1861-1862)

      • Humiliats i ofesos

      • Notes d'hivern sobre impressions d'estiu (1863)

      • Memòries del subsòl (1864)

      • El jugador (1866)

      • Crim i càstig (1866)

      • L'idiota (1868-1869)

      • Els endimoniats (1871-1872)

      • Els germans Karamazov (1879-1880)

    El Petit heroi en concret, té una influència de les obres de Shakespeare, ja que l'autor n'estava llegint una obra mentre redactava El petit heroi, on es reflexa l'alegria poètica de la vida renaixentista.

    Valoració de l'obra

    Trobo que es una obra que en aparença sembla fàcil tant per la seva extensió com pel seu contingut si es llegeix d'una manera superficial, però amb una segona lectura te n'adones de la riquesa del llenguatge i la gran quantitat d'informació que ens transmet. Es una obra curta però molt concentrada, ja que hi trobem des d'un estudi de l'inici de l'adolescència, com una crítica de la societat de finals de segle, fins a una tràgica història d'amor dels quals l'autor ens deixa el final obert per poder pensar cadascú el final que més li plagui.

    9