El perque de tot plegat; Quim Monzó

Literatura catalana contemporánea del Siglo XX. Relatos. Amor. Fantasía. Argumento. Tema. Personajes. Espacio y tiempo # Argument. Personatges. Espai i temps

  • Enviado por: Ariadna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas

publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
El curso de Reparación de Telefonía Celular o Móvil está orientado a todas aquellas...
Ver más información

publicidad

Introducció:

El perquè de tot plegat es una obra escrita per Quim Monzó, periodista (articulista) i escriptor actual. En les seues novel.les alterna la narrativa i columnisme on ha fet diferents llibres. També a guanyat premis de tot tipus.

Les novel.les que he elegit per fer el treball recullen els temes d´amor que responen a la vida real y de fantasia que es com un conºte.

-AMB EL COR A LA MÀ-

Argument: Doncs la historia tracta sobre una parella d´enamorats que comencen la seua vida junts i es prometen sinceritat. Però aquesta sinceritat fa que el duga a trencar la relació. Ell esta molt enamorat d´ella i per això seguix la seua promesa (sinceritat) pero arriba a un punt siguent tan sincer que ferix els sentiments d´ella i ella ofesa talla amb ell.

Tema: El tema principal es la sinceritat ja que en tot moment es el que te la parella més present (més l´home que la dona) i desgraciadament es el que fa que trenquen.

El tema secundari es l´amor ja que encara que al final ho dixen, son una parella d´enamorats que s´estimen molt.

Personatges: Els personatges son una parella d´enamorats (un xic i una xica).

El xic es una persona sincera, enamorat de la seua xica.

Ella en canvi, no es tan sincera i té molt de carácter.

Tots dos personatges estan ben adaptats i construits perque podria perfectament semblar-se a qualsevol parella d´enamorats.

No hi ha personatges secundaris ja que nomes apareixen ells dos.

Espai i Temps: En la historia no s´expressa massa be l´espai pero es troben en un pirncipi al carrer, mirant els castells de foc (espai obert) después a casa seva, i finalment al carrer una altra vegada.S'intercalen l'espai obert i el tancat,, tots dos influixen en la historia.

Pel que fa al temps es lineal, perque no s´interromp, els fets es segueixen. Al principi en la nit de Cap d´Any, después es giten a dormir, al dia seguent s´alcen i per últim van a dinar.

Conclusió: Pense que aquesta historia ens intenta donar una mena de lliçó moral sobre la sinceritat, perque ens ensenya que hem de ser sincers pero no totalment, ja que pots fer que la cosa canvie, com en aquest cas, trencar una relació.

Crec que aquesta historia esta ben construida i ben adpatada ja que equival a la realitat i perque te un principi i un final coherent. Es una de les histories amb mes sentit, algunes son menys comprensibles.

-LA FORÇA DE VOLUNTAT-

Arguemnt: Doncs la historia tracta sobre un home que intenta parlar amb una pedra (vol que aquesta diga “pà”) pero no responia, així i tot l´home es va fer per vençut i continua. Ho intentà tant que al final es cansà i llençà la pedra molt lluny, i la pedra va parlar.

Tema: El tema principal es l´eperança o la voluntad, perque ell te la esperanza de que la pedra parle pero també no perd la força de voluntad fins al final.

El tema secundari es la igenuïtat, ja que una pedra no pot parlar per molt que ho intentem i en canvi aquest home era molt ingenu pensant que sí. De tota manera al final de la historia la pedra parla.

Les idees que he pogut trobar son la cabuderia, com ja he esmentat abans, i l´amor (l´home arriba a estimar la pedra).

Personatges: Els unics personatges que hi apareixen son l´home porfidiós i la pedra.

L´home porfidiós es molt cabut, amb paciència i força de voluntad, pero com totes les persones arriba a un llímit i es cansa. També es una persona ingènua o innocent. Aquest pesonatge està ben contruït i adaptat encara que en la vida real, només una persona que no està bé, intenta fer parlar una pedra.

Respecte a l´altre personatge (la pedra) pense que no esta ben adaptat perque finalment diu “pà” i per tant es imaginari o fictici.

Espai i temps: L'espai primerament es obert, que es on es troba la pedra(aquest espai influix en la hisotira, perqué si no existira l´espai obert no et podries trobar una pedra, i aleshores no podries desenvolupar el reste de la historia) pero seguidament l´home la porta a sa casa i canvia l´espai. Finalment la pedra torna a l´aire lliure trencant-se en dues parts.

El temps en un principi és lineal pero te un trencament (el·lipsi). Aquest salt ocorre quan es porta la pedra a sa casa i intenta fer que parle, pero passa tres dies mes a casa seva i en la historia no les conta,fa un bot; un bot capavant, no retrospectiu.

Conclusió: Pense que aquesta historia es prou imaginària per tant no esta molt ben adaptada ja que no es creíble que una pedra parle.

Crec que ens intenta donar una lliçó moral respecte a la força de voluntad, on ens intenta demostrar que no hi ha que perdre-la mai, que intentant les coses i posant-li esforç podem aconseguir-les. A més, la historia es parcialment irònica.

-SANT VALENTÍ-

Argument: Doncs la historia tracta d'un home que li costa molt enamorar-se encara que ha estat amb moltes dones. Coneix a una dona en el museu i fa memòria amb totes les que ha estat i es pregunta si amb aquetsa s´enamorarà.

Tema: El tema principal es l´amor ja que es alló que busca el protagonista: poder enamorar-se de veres com quan era menut.

Personatges: El personatge principal es l'home que no s'enamora mai. Ha estat amb moltes dones pero no troba l´amor vertader. Segons li va dir una de les dones es una persona que només s'estima a ell mateix. També es caracteritza per tindre claustrofòbia, ja que recorda la seua infantesa.

Un altre personatge que també podria ser principal pero no tant es la dona que coneix al museus i la que finalment intenta coneixer més. Ella es caracteritza per tindre els ulls nets i profunds amb una punta de milicia.

Hi apareixen tota una mena de personatges secundaris quan anomena a totes les dones amb les que ha estat o s'ha enamorat:

-La filla dels llibreters. S'enamora d'ella als cinc anys, te els ulls nets i també amb una punta de milicia.

-Una amiga de la seva germana gran. S'enamora d'ella als dotze anys.

Aquestes dues anteriors son les uniques de les que s´enamora ell.

-Marta: es arrogant, obsesiva, calida, comprensiva i acollidora.

-Neus: es calida, comprensiva, acollidora i massa banal.

-Tessa: intel·ligent, enginyosa i divertida.

-Anna: possessiva.

-Sefa: hermosa.

-Cuqui.

Totes aquestes son amb les que ha estat pro no s'ha enamorat de cap. Els personatges estan ben adpatats i construïts ja que podrien ser perfectament persones reals.

Espai i temps: L´espai transcorre al museu però quan recorda la infantesa no te un espai concret. Referent a la influència d l'espai en el personatge, pense que en part si que influix i en part no; ja que si no existira l' espai obert (el museo) no haguera conegut a la dòna, en aquest cas si que influix l'espai. Però si ens referim en el moment en que ell fa memòria de les altres dones, l' espai no influix ja que en qualsevol lloc ja siga obert o tancat es pot pensar.

El temps es trenca i fa un flash back perque torna enrere en el temps recordant totes les dones amb les que ha estat en la seva vida passada, es a dir una visió retrospectiva.

Conclusió: Pense que aquesta historia el que més ens resalta es que el protagonista encara que ha conegut a diferents tipus de dones amb diferents caràcters no s'ha enamorat mai.

Aquesta historia podria equivaldre a una de la vida real perfectament, per tant esta ben adaptada. La continuació de la historia et deixa que te la imagines tu amb diferents finals, no l'acaba del tot.