El nombre de la rosa

Cine medieval. Cinematografía. Argumento. Contexto histórico y social

  • Enviado por: Efebus
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

  • Fes un breu resum de l'argument de la pel·lícula. Fra Guillem de Braskerville, junt amb el seu aprenent Adso, són cridats a un convent de Franciscans, per resoldre el cas d'una mort, bastant estranya. Al arribar al monestir es troben amb que els monjos franciscans pensaven que era tot culpa de l'Àngel caigut o d'algun dels seus fidels com ara Lucifer. Però Fra Guillem, amb el seu mirar de les coses, que no és el típic d'un monjo. Arriba a la conclusió de que no ha sigut causa del maligne, si no, que aquella mort ha sigut provocada. En uns primers moments a l'espectador se'l fa creure amb la possibilitat que un altre monjo més aviat gras i de pell molt blanca, hagi sigut l'autor del crim i sortint a l'escena del crim, veuen una petjada força peculiar que memoritzen i així creuen encara més fermament en l'opció de que la mort no s'ha fet així com així, però crec que aquest no seria el fi d'un Betseller, així que l'historia continua. Al cap d'uns dies, és troba una segona mort, en unes circumstàncies no gaire, agradables de veure (cap avall en una cassola plena de sang, amb els peus enfora). Però a la seva autòpsia, Fra Guillem observa que aquest pobre home té un dit i la llengua pintats de negre.

  • Com que les coses no es solucionen, al dia següent apareix la figura de l'inquisició, cosa que no fa gaire gràcia als monjos, i també apareixen els portaveus del papa tots bens vestits amb unes fatxes del tot peculiars. Aquella mateixa nit, es troba a una dona i un home geperut, però també es troben un cap de gall i alguns estris més per un ritus satànic, l'inquisidor ràpidament dictamina sentencia i fa parlar al geperut, aquest li confessa que també hi ha per mig un altre monjo. Així l'inquisidor dictamina, que s'han de cremar als tres infidels. Abans d'això però Adso, manté una relació sexual amb la noia, i s'enamora d'ella.

    Fra Guillem i Adso, durant aquest temps, han anat descobrint fets com que a un monestir on és famosa la seva biblioteca els llibres no hi siguin presents, i van movent-se fins que descobreixen que es pot anar a la biblioteca per una porta secreta. Passen uns dies més i apareix l'home que sospitàvem abans que era l'autor dels crims, també mort, però a la seva sabata i ha la marca de la petjada que van memoritzar. Però també tornen a observar que aquell home té el dit i la llengua de color negre. Fra Guillem, pensa que segurament tot això ha passat al llegir algun llibre enverinat amb cicuta o alguna cosa, així que busquen i busquen, fins que troben en una sala a un monjo que es el que “portava els pantalons” dintre del monestir, que els hi dóna el llibre, però Fra Guillem erra i li diu que llegirà el llibre amb guants, cosa que fa que el monjo s'emporti el llibre, durant el transcurs de la persecució, i mentre s'estan organitzant els preparatius per “fer justícia”, el monjo diu una frase que farà historia és algo així El riure treu la por, la por és el que fa creure, i si treiem la por treiem la fe, també cau una llum d'oli i es comença crema la biblioteca. Els monjos que estaven veient com cremaven a aquells tres personatges, marxen d'allí precipitadament a apagar el foc. Durant el transcurs d'això, els homes del poble alliberen a la dona. Adso i Fra Guillem, aconsegueixen sortir de la biblioteca en flames.

    Quan els monjos marxen a apagar el foc, l'inquisidor intenta fugir però es seguit pels homes del poble i durant aquesta persecució aquest inquisidor pateix un accident i mor. Al matí següent Fra Guillem i Adso, marxen del monestir, quan estaven de camí a no es sap on, Adso troba a la dona, i durament, decideix, opta per l'opció de seguir a Fra Guillem, però ja per acabar, al final Adso, que és el qui ens narra l'historia, deixa caure aquesta pregunta:

    - On deu ser en aquests moments aquella dona? Si almenys sabés com és diu.

  • Quina jerarquia et suscita que tenien al monestir de la pel·lícula. Per què.

  • En aquella època pel que tinc entès hi havia dues classes de clero:

    L'alt Clero (papa, sacerdots, diocens, inquisidors...)

    Baix Clero (petits capellans de poble, monjos...)

    Però crec que a un monestir, hi devia haver la següent jerarquia:

    Hi havia algú que s'encarregava de portar-ho tot i prendre decisions, com una mena de cap suprem “pare”, després hi havia dintre del que serien els monjos, alguns amb més rellevància que d'altres, per exemple: un escriptor, no tenia la mateixa posició que el bibliotecari, i baix d'aquests doncs hi havia aquell home que no hi tocava gaire, que era geperut, aquesta seria quan no tenien problemes o no havien de prendre decisions gaire decisives, perquè quan havien de prendre'n sempre apareixien figures superiors o més properes a Déu com ara els inquisidors i els portaveus del papa que actuaven com a jutges i manaven sobre ells. Però, encara que jo no sóc gaire religiós, la bíblia diu això:

    “Tots som iguals i ens diem germans”,

    cosa que no compleix el cristianisme, però si ho té una mica més mirat altres rames del catolicisme, com ara els protestants “Martí Lutter”

    Però, si suposadament ha de ser així, perquè hi ha sempre figures autoritàries, dintre del que suposadament és la representació de Déu a la terra?

  • Quins espais físics són més importants per l'argument de la “peli”. Et sembla que va en relació amb els espais més importants de l'època. Per què et sembla que eren els espais més rellevants.

  • La biblioteca “sobretot”, la sala capitular, el receptori, l'habitació d'Adso i Fra Guillem de Baskerville.

    Sincerament crec, que els espais físics de la pel.lícula no tenen res d'importat amb l'època, l'únic que ens ensenyen és com eren els monestirs per dintre, cosa que al a gent li pot importar o no però que no te gaire rellevància amb el que passa en aquella època.

    Són els espais més rellevants perquè són allí on es desenvolupen les accions i allà on hi ha les conversacions més transcendents per l'argument de la pel.lícula.

  • Quins aspectes diferenciadors de grups socials observes al film. Observo una diferència asombrosa entre el que és el poble, si és pot dir poble,((en el que hi predomina l'analfabetisme, però no té perquè faltar-hi el que és diu cultura de poble (llengua pròpia, tradicions, etc...), cosa Umberto Eco o els productors de la pel.lícula no van tenir gaires miraments per no ficar-ho i ensenyar-nos al poble com un conjunt de pobres, analfabets i bruts. Cosa que segurament no és del tot fals.)) i el que és el clero ( en el que hi ha, cultura, saviesa, potser massa credulitat,) però també dintre d'aquest últim grup hi ha unes diferències abismals entre les diferents persones que el componen, cosa que no hauria de ser així.

  • Comenta el paper que es dóna a la dona a l'època medieval. Dintre de la pel.lícula, tractaven a la dona com a la representació del mal, del diable i sobretot ho relacionaven tot amb l'atracció carnal de la dona, cosa que és del tot masclista, al utilitzar a la dona com a objecte i no com el que és, simplement sense més ni menys una dona, amb igualtat de condicions, crec. Encara que ara és segueix igual, però se'ns està inculcant l'idea de que “som iguals” entre sexes i rases. O això és el que ens fan creure...

  • Per què creus que està prohibit riure a la comunitat de monjos de la pel.lícula? Quan veiem la pel.lícula, em vaig quedar amb aquesta frase que he memoritzat a la meva manera i que crec que és la resposta:

  • El riure treu la por, la por és el que fa creure, i si treiem la por treiem la fe.

    Amb això el que em va semblar que va voler dir aquell home cec. És que no havien de riure, per no posar en dubte el que deien les escriptures, perquè al estar en un estat “maligne” podíem interpretar malament el que veritablement ens volien dir.

  • Quants i quins tipus de música creus que existien a l'edat mitja? El romànic, el gòtic, cant gregorià, i la música profana que podien cantar els trobadors i les gents dels pobles.

  • Quins punts de connexió creus que hi ha entre aquesta remota època i l'actual?

  • La figura d'un rei, (cosa que potser no seria del tot necessària).

    la de l'església ( tinc dret a no saber si creure-hi o no creure-hi

    perquè mai se m'ha ensenyat el que explica).

    la d'alguns tipus de música. (com ara la mal dita música clàssica i la d'alguns

    tipus de música eclesiàstica).

  • Fes un breu comentari crític-personal de la pel.lícula . La pel.lícula em va agradar força, crec que és una molt bona manera d'iniciar-nos en el que és l'època medieval tot trencant la monotonia de les classes de llibre, llibreta, bolígraf i posar-se a copiar...

  • Però com que em sembla que ningú és perfecte, i tot i que al començament no sabia que dir, he trobat alguns aspectes de la pel.lícula que no m'han agradat gaire, però no per que estiguessin mal fets si no per la seva absència. El m'hagués agradat que aparegués més o que se'n dediquessin alguns fotogrames més és al que és diu la cultura de poble i les seves tradicions, ja que, en la pel.lícula brilla per la seva absència.

  • Quins aspectes et criden més atenció de l'edat mitjana. Em criden l'atenció coses que crec que encara amb els anys que fa d'allò no s'han arreglat del tot, com ara l'utilització de la dona com a objecte, la superioritat opressora d'uns homes a un altres, encara que, el que deia l'església al respecte era: Que érem tots homes, però que uns portaven una roba i uns una altre, però que quan moríssim i passéssim a “millor vida” que el que passaria a millor vida seria l'ànima i no la roba. Cosa que crec que és bastant discutible, ja que l'església i la noblesa anaven tots dos a una. Potser el poble era utilitzat gràcies a la seva credulitat ? Perquè, si tu creus en una cosa fortament ningú et farà enrere o almenys si no hi ha un període secularitzador com ha passat a Europa, serà difícil que torcin la teva credulitat.

  • Si haguessis d'escollir un personatge de la pel.lícula, quins seria, i per què? Potser escolliria a Fra Guillem de Braskerville, perquè pel que és diu a la pel.lícula és un home que ha vist món, quan parla sap del que parla i sempre respecta més o menys la postura dels altres. Però sempre vigilant els perjudicis que li puguin venir després de dir el que pensa. Potser és que, és més pensador que monjo.

  • TREBALL “EL NOM DE LA ROSA

    4