El nacimiento de Venus; Sandro Botticelli

Arte renacentista del siglo XV. Quattrocento. Pintura italiana. Mitología # El naixement de Venus. Context històric. Estil. Aspectes visibles de l'obra. Iconografia

  • Enviado por: Jenny
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

El naixement de Venus :

'El nacimiento de Venus; Sandro Botticelli'

a) Situeu l'obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el seu context històric.

Aquesta obra s'anomena El naixement de la Venus, i l'autor es Botticelli, conegut pintor Italià (1444-1510), Aquest quadre esta pintat l'any 1485, dins l'estil del Renaixement, i dins del corrent Quattrocento.

La tècnica escollida és la pintura al tremp, i el suport del quadre és una tela de grans dimensions.

El lloc de localització original fou per la villa de Lorenzo Médicis i l'actual és la Galeria dels Ufizzi a Florència.

L'obra segons l'estil pertany a la pintura del renaixement amb unes característiques bàsiques com són: L'home com a tema central, l'ús de la perspectiva, que permet donar corporeïtat a les figures, el màxim naturalisme en la representació, la incorporació de noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l'oli, com la de tela com a suport, els esbossos preparatoris, i l'utilització de la tècnica del clarobscur, consistent a definir els contorns de les figures a través dels contrastos entre les zones il·luminades i les ombrejades. Però Botticelli tot això ho va portar més enllà, i va fer seus els detalls de les obres que li servien per expressar millor les seves idees. Botticelli era un pintor que s'endinsava en la significació i el dramatisme de les escenes que pintava. Botticelli no dubtà a sacrificar la realitat per tal de dotar d'harmonia i gràcia les seves figures. Un examen més atent de l'airosa i bellísima Venus revela que el coll és massa llarg, que les espatlles son massa estretes i caigudes i que el braç esquerre des del punt de vista de l'espectador, té una posició poc natural i s'uneix al cos d'una manera una mica estranya.

Aquest quadre capta el moment en què Venus, que acaba de neixer,i es degut als genitals del deu Urà, tallats pel seu fill Cronos i llençats al mar. El moment que presenta l'artista es l'arribada de la deesa, a l'illa de Xipre, consagrada al seu culte su nacimiento, empenyada pel vent com descriu Homer, qui li va servir de font literaria per l'obra de Botticelli. Venus apareix al centre de la composició sobre una enorme petxina; els seus llargs cabells rossos cobreixen les seves parts íntimes mentre que amb el seu braç dret tracta de tapar-se el pit, repetint una postura típica en les estatues romanes de les Venus Púbiques. La figura emblanquida s'acompanya de Céfir, el deu del vent, junt a Aura, la deesa de la brisa, enllaçats els dos personatges en una estreta abraçada. En la zona terrestre trobem a una de les Hores, les deeses de les estacions, en concret de la primavera, ja que porta la seva capa decorat amb motius florals. L'Hora espera a la deesa per tapar-la amb una capa també florejada; les roses cauen junt a la Venus ja que la tradició diu que van sorgir amb ella. Venus es correspon a la deesa grega Afrodita, i se l'associa amb la bellesa, l'amor, el riure i el matrimoni.

El tema mitológic era habitual en quadres destinats a emplaçaments camperols, com el d'aquest quadre.

L'autor d'aquesta obra pictòrica s'amagava darrera aquest nom ja que el seu veradaer era Alessandro Filipepi i va neixer a Florencia l'any 1445, on mor l'any 1510. Apren amb Filippo Lippi l'art de la pintura i també l'elegancia del seu mestre. L' any 1469 el pasa al taller de Pollaiolo, i poc després entra al servei de Lorenzo el Magnific, nét de Cosme de Médicis, el qual el seu govern de Florencia coincideix amb la violenta explosió del dominic Savonarola, qui predica contra les costums paganes i licencioses de Florencia.

Botticelli es fruit del periode crític que li va tocar viure. Home de fe, que arriba a abraçar la causa de Savonarola, pero d'uan altra banda es de ment liberal, donant-se en ell una crisis espiritual que es reflexa en la seva pintura a través del movimient i expresions de melancolía i presagi de sucessos catastròfics. Aquest estat va fer que Vasari el describis com "sempre inquieto".Botticelli reflexa com ningú els impulsos de l'anima tant en les seves pintures religioses com paganes. La seva greu melancolía substitueix l'inmovilitat espiritual dels seus predecesors.

   

El pintor desenvolupa la seva obra en el marc de la cort de Lorenzo el Magnific, asidu a l'Academia Platónica i autor dels versos continguts en els seus "Canti carnascialeschi", en els que presentía que el temperament artístic de Botticelli floreixia molt especialment cap a la fábula pagana, sempre inspirada en algún text clássic, encara que fos interpretada com una renovació renacentista. Al servei d'ella i dels temes religiosos posa la seva sensibilitat exquisita i el seu perfecte i nervios dibuix, agitant els cosos dels seus personatges i les expressions dels seus rostres carregats de melancolía. Botticelli era un dels genis més originals de la pintura, un geni creador, inquiet i atormentat, en el qual la seva pasió per la línea expresiva el porta frequentement a lo extravagant.

En el naixement de Venus Botticelli tracta de reconstruir una pintura d'Apeles descrita en un poema de Poliziano

b) Digueu a quin estil pertany l'obra que heu triat i descriviu els elements més importants d'aquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de l'obra per basar la vostra descripció.

Segons la descripció de l'obra , i el seu anàlisi formal dins els elements plàstics

Botticelli va ser un pintor fonamentalment poètic. Si seguim el tractament de l'espai, veiem que com es tracta del Renaixement podem parlar d'una perspectiva lineal , i com la línia de l'horitzó es podia considerar mitjana , ens mostra l'equilibri en el resultat. La seva pintura es basa en el predomini de la línia i la suavitat cromàtica, els colors del quadre són tan discrets com la mateixa deessa que cobreix la seva nuesa amb les mans. Les elegants figures, molt estilitzades i en perfecte equilibri, semblen suspeses sobre un fons pla. La fredor dels verds i blaus del fons se suavitza pel contrast amb les zones càlides de tons rosats de les pells dels protagonistes i pels tons daurats dels cabells i, també, per altres motius dispersos aquí i allà com ara les vores de les fulles o els joncs.

Una llum interna gairebé uniforme que il·lumina delicadament les figures, i l'expressió dels sentiments ve donada natural pel mateix quadre, on se li ha de sumar la que provindrà de l'exterior l'artificial il·luminat pels focus de la galeria.

La seva composició respon a un esquema senzill que aconsegueix una insòlita harmonia que integra perfectament tots els elements. Amb un mar al fons que no pretén en cap moment ser realista, sinó una recreació romàntica feta de ratlles ondulades, Venus, representada en la mateixa posició que les estàtues gregues -amb la cama lliure contraposada a la que serveix per sostenir la figura -, ocupa el centre de la pintura. A l'esquerra, acostant-la al seu alè, hi ha Zèfir el vent de l'Oest, que vola entrellaçat amb Cloris, la seva consort i senyora d eles flors. A la dreta de la deessa de l'amor hi ha la primavera - una de les quatre Hores- que l'espera per cobrir-la amb una capa rosada. Botticelli demostra un gran sentit de la proporció entre les figures i l'espai, i un ritme lineal que reuneix figures i grups en masses harmòniques disposades en perfecte equilibri.

Les formes d'aquests elements són tancats, i si partim del centre del quadre, de la Venus si que hi ha una certa simetria, ja que als dos costats hi ha més personatges, però per la resta seria asimètric tan per la posició dels personatges, com per la quantitat i tan perquè a l'esquerra des del punt de vista de l'espectador es veu un arbre i el començament d ela vora de la platja.

L'estructura dels elements podria ser diagonal ja que per la posició del personatges veiem com Zéfir i Cloris estarien a la part superior esquerra, mentre que Venus es manté a la part central i centrada dins l'altura del quadre, i mentre que el tercer personatge situat a la part inferior dreta seria l'Hora de la primavera.

El temps seria atemporal, ja que ens parla del naixement d ela bellesa, l'amor, el riure, i el matrimoni, coses transcendentals i ideals els dos primers. I segons el ritme diríem que es de moviment ja que els personatges dels laterals fan un gest de moviment d'acollir-la.

La textura del quadre serà suau per la pintura, tova ja que esta pintat sobre tela, i llis ja que no presenta relleus.

Aquest quadre que representa la Venus de Botticelli, ens mostra l'ideal transcendent de bellesa i amor, i es presentat amb ésser mitològics que donen bons auguris i reben a la deessa, amb flors, i en l'estació de la primavera, estació de l'amor. Aquesta pintura segueix línies tancades i té una llum que prové del mateix quadre molt ben reflectida sobre els punts més rellevants.

c) Identifiqueu i comenteu la iconografia de l'obra que heu triat i resumiu-ne el significat i la funció.

Dins l'apartat d'iconografia trobaríem la temàtica mitològica clarament ja que tots els personatges plasmats en aquesta obra pictòrica són de la mitologia romana, i ens ensenyen a mode de mite la seva relació. Té una simbologia mitològica, ja que va molt lligat a ella, ja que el naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de la bellesa fou otorgat al món. I també dels quatre elements, ja que Zéfir simbolitzaria el vent que l'empeny , el mar com podem veure al fons es un element que simbolitza el romanticisme, i d'altres elements del mar com ara la petxina amb la que arriba aquesta Venus a la vida i la humanitat , que es símbol de fertilitat, envoltada en un aura de misteri, només cal veure els ulls absents i l'expressió distreta, concentrada en el seu món interior. I de tots els símbols relacionats amb l'amor, les roses que surten de la terra, i que cauen al seu damunt, creades en el mateix moment de la seva concepció, són les flors sagrades, i amb la seva bellesa i les seves espines la perfecta expressió de l'amor. La garlanda de murta que llueix al coll l'Hora significa l'amor etern, i la passió i la força d'aquest sentiment moltes vegades representada amb el foc, la mateixa passió i amor etern que porta a Zéfir a raptar a Cloris en el jardi de les Hespèrides i finalment se n'enamora, el poder d'aquest sentiment.

La intenció de Botticelli era reconstruir una pintura d'Apeles descrita en un poema de Poliziano. Sembla que la idea de la composició va ser presa pel neoplatónic Marsili Ficino. Aquest quadre el va fer volen que signifiques la fecundació de la humanitat pels deus i l'origen del sentiment de la bellesa en l'ànima dels homes. Sembla que el model de Venus està inspirat en Simonetta Vespucci, l'amant de Lorenzo de Médicis.

El significat d'aquesta obra, temàtic és figuratiu ja que podem distingir perfectament les figures i reconèixer-les, i simbòliques perquè darrera d'aquella figura o personatge s'amaga un significat, com també al·legòric ja que tracta de temes transcendentals com la bellesa, l'amor...

Segons el seu gènere podem dir que és un retrat ja que està inspirada la Venus en l'amant del comitent i representa Simonetta Vespucci, i narrativa perquè ens explica el naixement de la bellesa entre la humanitat.

La seva funcionalitat fou decorativa perquè va ser encarregat per decorar una de les parets dels palaus de camp de Lorenzo Medici.

El seu comitent fou Lorenzo Medici, qui ja l'havia encarregat un quadre anterior La primavera, l'art en aquell moment era important en aquella època. Malgrat la seva importància a l'hora de definir les bases de la pintura moderna i malgrat que a la seva època va obtenir reconeixement, Boticelli fou oblidat durant tres segles fins que el van recuperar a la meitat del segle XIX els prerafaelistes anglesos. La pintura deu a Botticelli que contribuís decisivament a acostar aquest art a la realitat. Fins que aquell moment, els pintors situaven les figures per crear un esquema perfecte i un disseny harmònic, però el problema sorgia quan, en comptes de distribuir els personatges sobre un fons d'or o sobre un fons decoratiu totalment pla que no tenia res a veure amb l'acció, es plantejaven d'integrar el paisatge en el conjunt i dotar-lo de significació i perspectiva. Boticelli aconseguí resoldre de manera efectiva la perspectiva alhora que, per primera vegada, tractà conjuntament les figures humanes i l'escenari.

Si comparem les seves obres amb les d'una autor contemporani com va ser Giotto i Ghirlandaio podem veure que a diferència d'ells, el pintor florentí no era un espectador impassible del que succeïa davant seu , sinó que s'endinsava en la significació i el dramatisme de les escenes que pintava i això es reflexa en tots els seus quadres mentre que no ho fa cap altre pintor més contemporani.

15

Vídeos relacionados