El milagro de Ana Sullivan; Artue Penn

Cinematografía. Cine americano. Psicología. Familia. Conducta humana. Personajes. Discapacidad # Cine americà. Personatges. Discapacitat

  • Enviado por: Neburig
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

És una pel·lícula basada en un fet real tracta de com amb l'ajuda de una mestre( Anna Sullivan) una nina (Helen Keler) sord-muda i cega que no havia rebut cap ajuda i educació per integrar-se entre el demés, aconsegueix la mestre, després d'un dur procés d'aprenentatge, trencar la barrera comunicativa que hi havia entre la nina i el resta de les persones.

És una pel·lícula de 1962 dirigida per Arhtur Penn ambientada a finals del segle XIX.

1.- Descriu els personatges fonamentals de la pel·lícula com la relació que es dóna entre ells.

Helen Keller: és una nina molt intel·ligent, que a conseqüència d'una malatia als primers mesos de la seva vida, presenta una discapacitat, és sord-muda i cega. Viu a una família acomodada a una casa de camp amb el seus pares i germà. No ha rebut cap suport específic per superar la seva discapacitat i ha esta consentida i superprotegida per els seus pares, això ha fet que fos malcriada. Si no li donen el que vol, es posa agressiva i així ho aconsegueix. A n'Helen no li agraden les carícies ja no las compren. N'Helen després d'un procés d'aprenentatge i gràcies al recolzament de la seva institutriu (Anna Sullivan), apren a comunicar-se amb el altres a traves del sistema dactitológic.

Anna Sullivan: És la institutriu de n'Helen, és graduada en el institut Perkins de Boston per a cecs. N'Anna té un problema en la visió, sempre fa us d'unes ulleres que protegeixen el seus ulls de la llum ja que quant era petita va ser cega, però després de varies operacions va recuperar la visió.

Na Anna té un trauma de la seva infància i recorda com van ser tractats ella i el seu germà petit a la seva infantesa. El dos presentaven discapacitats ella a la visió i el germà tenia tuberculosis als óssos que li va provocar la mort. Els dos van ser reclusos en un internat on es recloïen totes les persones que eren considerades anormals sense fer cap distinció. Aquesta etapa de la seva vida va ésser molt dura per n´Anna i la va marcar, fins i tot, de tant en tant té mal sons.

N'Anna arriba a casa de n'Helen després d'un llarg viatge en tren i just des de el primer contacte comença a fer feina amb ella. Mantenen una relació dura, fins i tot, en varies ocasions es agredida per n'Hellen. També n'Anna té discrepàncies amb el pares de n'Hellen respecte el seu mètode de ensenyament, però malgrat tot, li donen un marge de confiança. N'Anna no veu a n'Hellen com anormal i mostra la seva oposició a que sigui internada.

Pares de Hellen: El pare Capità Arthur i la mare la Sra. Keller veuen la discapacitat de la seva filla com un problema i quant és van adonar de la seva discapacitat ( quant era un nadó), segons es veu a la pel·lícula, ho van viure com un drama. Són una família acomoda, uns terratinents i tenen criats, aquest fet segurament a fet que n'Hellen no fos internada en cap centre ja que és podien permetre que visques a casa, ven atesa i vigilada per els servents.

Tant el pare com la mare estimen molt a n'Hellen, però aquest amor és més exterioritzat per la mare que sempre la defensa dels seus actes capritxosos i a vegades violents. També la mare és la qui dóna més suport a la institutriu.

El pare és una persona autoritària i recta segurament per el seu passat militar, i no confia que puguin ajudar a n'Hellen, la veu com “anormal”, pensa que hi ha que imposar-li disciplina i que el millor és dur-la a un internat. Veu la situació com un problema que vol evitar.

Germà de Hellen: En Jimmy, és un jove elegant i ven plantat, és el germanastra de n'Hellen i viu amb ella i els seu pares.

En Jimmy al principi pensa igual que el pare, veu a n'Hellen com un problema i creu que ha de ser internada. Però quant veu el avanços que fa n'Anna amb la serva germana canvia d'opinió, fins i tot arriba a mostrar el seu acord amb n'Anna quant s'enfronta amb el pare, i li diu el que pensa de la situació.

2.- analitza els diferents ambients en els que es desenvolupa el personatge amb discapacitat: familiar, escolar, social, laboral, altres.

N'Hellen es criada en un ambient d'una família rica terratinent, a finals del segle XIX. Viu amb els seus pare i germà, i té l'ajuda dels criats. No ha sortit d'aquest ambient i no ha rebut cap educació per poder superar la seva discapacitat. Sempre ha estat ben atesa. Segurament de no haver estat per aquesta bon estatut familiar hauria estat internada en un centre, ja que en aquells temps, era així com tractaven a les persones amb discapacitats Eren recloses a internats on es barrejaven sense fer cap mena de distinció, tots junt, malalts mentals, delinqüents, persones majors, etc. . Això feia que les persones amb discapacitat fossin discriminades. Veien a aquestes persones com anormals i les consideraven com un problema, pensant que la solució era que estiguessin internades en centres.

N'Hellen tants sols es relaciona amb les persones del seu ambient més pròxim, els seus pares, germà, criats i s'avia. No ha anat mai a l'escola i té moltes dificultats per comunicar-se a pesar que sent aquesta necessitat.

3.- Quins suports rep la persona amb discapacitat a la pel·lícula? Distingeix entre els que són naturals i els específics.

Els sopors naturals que he pogut adonar-me son ajudes espontànies que n'Hellen ha rebut com agafar-la del braç per ajudar-lo a pujar les escales, ajudar-li per que es reincorpori si ha caigut, en la seva neteja personal, ajudar-li a trobar els objectes que vol, tota mena d'ajudes que poden sortir inconscientment.

Els sopors específics són el recursos tècnics que empra n'Anna quant fa feina amb ella: aplica una tècnica conductiva utilitza estímuls negatius per canviar la conducta de n'Hellen. Vol fer-li comprendre que hi ha accions que no pot fer. En un moment donat a la cabanya empra un nen, fill del criats, per despertar l'interès de n'Hellen en una mena de joc de relacionar símbols amb objectes.

Li mostra el llenguatge del signes per què pugui relacionar objectes amb símbols, empra el sistema dactitològic en que cada lletra se representa. N'Anna és molt constant, perseveren i confia plenament en el seu mètode i la capacitat de aprendre de n'Hellen, però creu que a l'entorn familiar és impossible aplicar els seu sistema d'aprenentatge, per això, es du a n'Hellen a una cabanya fora del seu entorn, així la pot tenir sota la seva vigilància durant les 24 hores del dia.

Na Anna adapta la educació de n'Hellen a les seves necessitats i pensa que educar no es té que limitar a obeir i deixar-li fer el que vulgui, això és un engany. Cada paraula que li mostra la relaciona amb l'objecte a que es refereix perquè amb el tacte ho pugui relacionar.

Els sistema educatiu de n'Anna provoca una reacció de la família keller discrepant i en contra (fins i tot el pare la vol despatxar l´Anna, però gràcies a la mare, això no passa, ja que suplica al seu marit que no ho faci). Els pares sempre havien donat a n'Hellen el que desitjava i així la podien dominar, deixaven que fagués el que volia i no donaven importància a la seva mala educació, per ells era més fàcil la compassió. Això va fer que n'Hellen, amb aquesta superprutecció, fos una malcriada.

Sorprèn molt el gran valor que li dóna la mare a que n'Hellen hagi estat capaç de doblar la seva cervilleta, s'ho pren com un gran progrés, quant tants sols es una acte mecànic.

4.- A partir de l'enfocament que es dóna al tema de la discapacitat, què penses que volen transmetre el director i/o el guionista?.

Crec que el director de la pel·lícula, Arthur Penn, presenta una realitat de l'època on esta ambientada, mostra la mentalitat d'aquells temps, el tractament que és feia a les persones amb discapacitats que eren considerades anormals. Planteja que amb ajuda i aplicant mètodes adients a les necessitats educatives de les persones amb problemes d´aprenentatge és poden fer progressos i afavorir la seva integració, i que no té res a veure la discapacitat amb la intel·ligència com és el cas de n'Hellen, que fins i tot, és va graduar a la Universitat de Radcliffe, va donar conferències per tot el món, va arribar a dominar diferents llengües, va aprendre a llegir en diferents sistemes per a cecs i va publicar llibres.

5.- Penses que és un plantejament adequat? Argumenta la teva resposta.

Crec que en l'època en que està ambientada la pel·lícula a finals del segle XIX, en aquells temps tractaven a les persones així, les consideraven anormals i eren recloses dins internats on vivien en condicions inhumanes.

El director es centre en les grans dificultats que té n'Anna en aplicar el seu mètode d'aprenentatge i com aquest mètode no es entès per els pares que pensen que no hi ha res a fer. Com amb la convicció, confiança i una feina específica adaptada a les necessitats educatives de n'Hellen, n´Anna, malgrat tot, amb les grans dificultats que es troba , arriba a aconseguir els seus objectius.

6.- Que és el mes que t´ha agradat/disgustat/sorprès d'aquesta pel·lícula.

El que més m´agradat han estat dues escenes, la primera ha estat l'escena del menjador quant n'Hellen i n'Anna es queden totes soles. M´ha sorprès la perceberància i convicció de n´Anna en intentar de mengés del plat i amb cullera , fins i tot perillant la seva integritat física. Això demostra el convenciment, la confiança en el seu mètode a pesar que no sigui fàcil, i com creu en la capacitat d´aprendre de n'Hellen valorant la seva intel·ligència. Com es capaç d'enfrontar-se amb la família ja que creu que és el millor per n'Hellen.

L'altre escena que m´ha agradat i estic segur que coincidirem la majoria de companys és quant es produeix el “miracle”, al llarg de la pel·lícula n´Anna prova que n'Hellen connecti símbols manuals amb realitats, en un moment donat, la escena de la font, és quant es produeix el miracle. Hellen connecta per primera vegada els símbols que ha après amb la realitat, l´aigua, terra, arbre; comença a exercitar la seva vida racional. En certa manera troba el món a les seves mans. En aquesta escena el pare i la mare al veure la reacció de n'Hellen deixen lliures els seus sentiments d´amor cap a ella. Fins i tot n'Hellen dóna un petó a n´Anna que s´intèrpreta con un agraïment.

7. Havies vist la pel·lícula amb anterioritat?

No, no l´havia vista i he de dir que m´agradat molt m´ha sorprès l'actitud de la mestra i el seu convenciment en el que feia. La he trobada més entretinguda que la de l´home elefant fins i tot , sense oblidar la problemàtica que planteja, hi ha escenes que m´han fet somriure i m´ha commogut com l'escena de la font. També m´agradat molt la interpretació de l´actriu que encarna a n'Hellen.

Després del debat

8. Comenta els canvis i les noves reflexions que t´hagi suggerit el debat que s´ha generat a l´aula.

M´ha quedat clar que fer la feina de mestre no es una feina fàcil i que hi ha que tenir vocació. Que l´important per ser un bon mestre es creure en el que fem i tenir confiança tant en nosaltres com en la capacitat d´aprendre dels alumnes. No hi ha que desanimar-se i tirar la tovallola hi ha que cercar quin es la millor manera per satisfer les necessitats educatives dels alumnes, així con fer feines personalitzades en aquells presentin problemes d'aprenentatge.

1