El Llibre de les bèsties; Ramón Llull

Literatura española de la Edad Media. Prosa didáctica medieval catalana # Enciclopèdia dialogada. Argument

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

Llibre de les

bèsties

Ramon Llull.

1- De l'elecció del rei.

En una plana on hi vivien moltes bèsties, estaven decidint qui escollir rei. La gran part volia que fos el Lleó, però el Bou s'hi oposar i explicar un exemple fent veure a les demés bèsties que si el Lleó sortís elegit tindríem un rei carnívor, malvat i , donar com a solució que sortís el Cavall com a rei, perquè era una gran bèstia, menjava herba i era bona persona.

Totes les bèsties herbívores i van estar d'acord, ja que Na Renard s'hi oposar explicant per mitja d'un exemple dient que em de fer cas del que diu Déu sobre l'home, que l'hem de estimar i respectar per com és, no per com hauria de ser. Per això creu que no té importància si el Lleó és bona persona o no.

El Bou respecte el que havia dit Na Renard, va aclarir que ella volia que el rei fos el Lleó perquè ella menjava de les sobres del menjar d'ell, així que totes les bèsties d'herba havien de recolzar al Cavall per ser bèstia com ells. Com que no es posaven d'acord, el Linx, el Lleopard i l'Ós pel seu propi be van decidir d'ajornar l'elecció, però Na Renard va veure el que pretenien i va fer entendre el Linx, el Lleopard i l'Ós de que si s'oposaven a l'elecció del Lleó com a rei, serien malvolguts i si el rei fos el Cavall al ser una bèstia dèbil, no es pot defensar.

Seguidament d'haver escoltat l'exemple de la Guineu tots es animals carnívors elegiren al Lleó com a rei, superant als herbívors, d'aquesta manera el Lleó fou rei.

Un dia que a la cort passaven fam, li demanaren a Na Renard que podien menjar i ella els i va dir que podien menjar-se el vedell fill del Bou i el pollí fill del Cavall, i el rei així ho manar i se'ls menjaren. El Bou i el Cavall en saber-ho es van entristir i van fugir a servir a l'home.

Al cap d'un temps el Bou i el Cavall es trobaren i s'explicaren cadascú la seva vida amb l'home. Els dos estaven cansats de treballar per l'home i volien fugir de la seva servitud, però alhora no volien estar sotmesos al Lleó, així que van preferir continuar servint a

l'home.

4.De com Na Renard fou porter del rei.

A la cort es decidir els càrrecs de porter i de cambrer, que foren el Gos i el Gat respectivament. Na Renard marxar en busca d'ajuda, la del Bou i el Cavall, els quals havien escapat.

En trobar-se el Bou, aquest li explicar la dura vida de l'estada amb l'home. Fugia de l'home i tornava a la cort del rei, el Lleó.

Na Renard li va donar un exemple de com estava de malament la cort. El Bou li digué que no aniria aquella terra i que no volia posar-se a disposició del rei. La Guineu per intentar convèncer el Bou de que tornés li explicar per mitja d'un altre exemple que ell ajudaria el rei perquè estigues en bona vida i el seu regne ben governat. Després el Bou sent un bèstia de santa vida, accedir a ser conseller, perquè el rei i el seu poble estiguessin en bon estat.

Na Renard en tenir el pla per entrar a formar part del consell, li explicar al Bou que havia d'anar a prop d'on estaven el rei i el seu consell, per menjar, descansar i després bramular fort, i que ell mentrestant parlaria amb el rei del seu estat.

Na Renard arribar a la cort i vague que tots temien d'aquell animal que bramulava tan, inclòs el Lleó. La Guineu els hi donar moltes raons de que encara que aquell animal bramulés molt fort no tenia perquè ser un bèstia grossa i forta. Però igualment tots seguien temen a la bèstia i es preguntaven com Na Renard no podia tenir por. Ella els hi donar un exemple de com l'astúcia venç la força, o sigui que una bèstia intel·ligent pot guanyar a una altre bèstia mol forta. En acabar la Serp posar un exemple retreien el que deia Na Renard sobre l'astúcia i l'enginy poden acabar amb la mort d'un mateix, i la força pot sortir victoriosa.

La Guineu fou entendre al Lleó, el rei, que la Serp era el mal, explicant la història de Adam i Eva i sent la bèstia més contrària a Déu.

El Bou tornar a bramular i Na Renard i decidir anar a buscar la bèstia, si el rei li prometia que aquesta bèstia quan tornés estaria salva i segura. La Guineu portar el Bou al rei. El Bou li explicar l'experiència amb l'home dient-li amb exemples que l'home pot se mol cínic, traïdor, egoista, fals i molt dolent, i a part li demanar perdó pel mal entès del passat. Després tots van tenir por dels homes, però Na Renard va fer entendre que en ser l'home orgullós i avar, caldria donar-li regals per agafar estima i ser amics.

El Gall s'hi oposar i va dir que si fossin amics tindrien confiança i al final s'adonarien que no podríem defensar-nos i ens vencerien amb astúcia i enginy. La Guineu respecte a l'exemple del Gall, explicar que Déu ho fa tot sense astúcia i dins combat guanyarien els que combaten amb armes iguals que els seves.

Finalment el Lleó plagué l'exemple de Na Renard i va transmetre joies i missatgers: el Lleopard, el Linx, el Gat i el Gos. I així es com el Bou fou cambrer i Na Renard porter del rei.

2-DEL CONSELL DEL REI.

El Lleó va anunciar que necessitava un consell a la seva cort, i així es reuniren totes les bèsties i elegiren l'Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard es va sentir ofesa perquè no la elegiren i es va dirigir cap al Lleó o li va dir que Déu va escollir els seus apòstols per ser homes simples i pobres per sentir-se més superior, ell va fer malament en escollir aquests consellers perquè son bèsties amb poder, en canvi les d'herba són d'esperança i humilitat

A les bèsties d'herba els hi semblar correcte el que deia Na Renard i li digueren al Lleó que Na Renard era un bon conseller i elles també.

El Lleopard i el Linx tingueren por de Na Renard a la cort perquè manipulava el Lleó i van fer el possible perquè no hi entrés, ja que la Guineu tenia el suport de les bèsties herbívores. Però el Lleopard es va avançar dient que a la cort un conseller astut, faria posaria fi al poder del rei . El rei va entendre el missatge i va voler que el Gall formés pat del seu consell, però Na Renard no.

3. DE LA TRAÏCIÓ QUE NA RENARD ORDÍ CONTRA EL REI.

Na Renard i les altres bèsties els desplagué que no fossin elegits, i Na Renard va tenir un pla per venjar-se del rei, i li va dir a l'Elefant que a partir d'aleshores hi hauria enemistat entre les bèsties carnívores i les herbívores. L'Elefant esperava que el Gall i la Serp es posessin al seu bàndol, però Na Renard li va fer entendre que elles són molt diferents a ell, eren bèsties mesquines, encara que mengessin herba, i la Guineu per deixar tranquil a l'Elefant li va dir que no tingués por del rei perquè ella faria el que fos per destronar-lo, i així ell podria ser rei.

L'Elefant no es fiava del que deia Na Renard per por del que el traís i li explicar que ell no canviarà per més que el manipuli. Aleshores es quan Na Renard temé que el descobrís i li digué que ell sempre faria el que ell li demanés i no el deixaria mai de banda, i l'Elefant li preguntar com faria que el rei morís, i ella va dir que el guanyaria amb la seva astúcia i manipulació. L'Elefant per això va dir, que el rei no cauria tantes vegades en les seves trampes i que podria ser que aquest cop no se'n refiés. Però la Guineu li va dir que ella, com la Serp que va fer tan mal a Eva i els seus, podria vèncer amb el seu enginy i la seva astúcia. Aleshores l'Elefant va acceptar en trair el rei, i Na Renard li va prometre que el faria rei.

5.DELS MISSATGERS QUE EL LLEÓ ENVIÀ AL REI DELS HOMES.

El Lleó parlar amb el Linx i el Lleopard i els i donar savis consells per com comportar-se davant el rei dels homes, acabat el discurs se'n anaren cap a ciutat. En arribar-hi s'instal·laren a un hostal i anaren directament a veure el rei, el qual no els va atendre fins al cap d'uns dies perquè això significava noblesa. En l'espera un home que portava esperant molt temps va dir que aquest rei era injuriós, no com el rei del cel (Déu) que sempre tenia les portes obertes per a tothom. Després de l'exemple explicat el Linx li va dir un al Lleopard que no sabia de fiar del que deien la gent desconeguda, podrien ser mentiders i falsos, només es preocupaven del propi benefici.

Aconseguiren parlar amb el rei dels homes i arribar a donar-li els regals i una carta, que explicava al rei dels homes que ell (rei de la selva) estaria a la seva disposició.

El rei dels homes va acceptar els presents, junt amb el Gat i el Gos que els donar a diferents amos per treballar. Ells estaven descontents per la feina rebuda i per la desconfiança que els hi tenia, però el rei els convidar a menjar a la cort i acceptaren. Durant la festa un home pobre va dir en presència de tots que els reis eren persones menyspreables i que no se'n recordaven de Déu, que era una persona humil i que ajudava a els altres, no com ells. El rei es defensar dient que ell és just i misericordiós igual que Déu, però alhora es contradeia dient que no perdonaria a la gent que ha comès un pecat per injust que sigui. El Linx i el lleopard ho comentaren i s'adonaren de la falsedat i manipulació del rei. Se'n anaren cap a l'hostal on parlaren amb l'hostaler sobre el rei, aquest els hi digué que era un rei egoista, dolent, etc, perquè s'aprofitava del tot el poble, agafant part del benefici que feia cadascú en al seva feina, ja que ell no tenia tresor, i vivia dels altres. El Lleopard i el Linx decidiren abandonar ciutat, però abans volien parlar amb el rei per saber que li havien de dir al seu senyor rei. Ell els hi va dir que li demanessin al Lleó un Ós per fer-lo lluitar amb un senglar i un Llop per fer-lo lluitar amb un gos de presa. I així se'n caminaren cap a casa. Mentrestant a la cort del Lleó, Na Renard ja havia fet de les seves convenen al Lleó perquè es casés amb Na Lleoparda, esposa de Lleopard, el rei tingué els seus dubtes, però al final acceptar. Ja que el Bou va tenir por perquè el Lleopard no els matés en saber el tripijoc, però la Guineu el tranquil·litzar dient-li que el Lleopard no es venjaria perquè tindria massa por al Lleó.

Quan arribaren a la cort i en saber-ho el Lleopard va despendre ràbia i venjança contra el rei.

6. DEL COMBAT DEL LLEOPARD I DEL LINX.

El Lleopard anar a visitar el Lleó, i Na Renard en veure'l li va dir al rei que l'havia de fer conseller perquè així no li passaria res al seu costat, i de porter quedar el Paó que hi sent molt. En arribar el Lleopard, davant de tothom acusar de traïdor el rei, i demanava justícia i volia una batalla. El rei no va voler presentar-s'hi i demanar al poble qui volia substituir-lo. Ningú va voler fins que Na Renard va explicar que la bèstia que ho fes seria honorada i premiada amb un guardó per protegir el seu honorable rei. I finalment el Linx acceptar. Tothom es preguntava qui guanyaria falsedat i veritat, i la Serp li va dir el Gall que guanyaria veritat perquè si no seria un combat contra Déu. El Linx aleshores va tenir remordiments. La batalla va durar tot el dia, però finalment va guanyar el Lleopard per la seva veritat i davant de tots va anunciar que el rei era un traïdor, el Lleó es va sentir tan avergonyit que de la ràbia es llançar contra el Lleopard, i al no poder-se defensar per l'esgotament de l'altre batalla acabar mort. Tot el poble davant aquella situació demanaren un altre rei. El Lleó se sentir molt disgustat del que havia comès i l'endemà al matí demanar ajuda al consell, sobre el tema del rei dels homes, va haver-hi diferents opinions entre Na Renard i la Serp, però al final el Lleó va fer cas a la a Na Renard i va enviar al Llop i l'Ós junt amb un gran missatger, la Serp, ella com a venjança va dir que des de que el Bou i Na Renard estaven a la cort no havien parat de sorgir problemes. El Bou s'excusà de que ell no havia fet res i que ell va ser manipulat per Na Renard al entrar formar part de la cort. Aleshores va ser quan Na Renard es va veure retratat, però immediatament es venjar de la traïció del Bou. Feia dies que passaven gana a la cort i el Bou va tornar a ser enredat altre per la Guineu, i se'l van menjar tots els membres de la cort.

Es va engrandir el consell per la mort del Bou, i Na Renard va dir que el Conill com a l'ofici del Gat i el Bou. Tots acceptaren per por de portar la contrària a la Guineu, però el Gall aconsellar al Lleó que engrandís el consell perquè ell tot sol no podia, ja que Na Renard de sobte explicar un exemple dient que no calia que s'engrandís el consell perquè el Gall tot sol té la suficient saviesa per aconsellar qualsevol cosa i que amb una sola opinió hi ha menys mals entesos. El Gall temia a Na Renard, per això explicar que no se'n fiava d'ell perquè tard o d'hora el mataria.

Na Renard en sentir-ho no va dubtar ni un moment i el va matar davant el rei. Ella va estar contenta perquè ara tenia el poder.

7. DE LA MORT DE NA RENARD.

Na Renard li va dir a l'Elefant que ja era hora que el rei morís, ell per això no les tenia totes però no li volia fer saber a Na Renard perquè si no el mataria. La Guineu va decidir que volia actuar abans que la Serp arribés de la missió, però l'elefant volia esperar-la perquè així també participés. Ja que Na Renard no li va fer molt de cas i li va explicar el seu pla: Ella faria creure al rei que el senglar el vol matar i el senglar a l'invers i això provocarà una baralla i guanyarà el Lleó, però com que ell estarà cansat l'Elefant podrà matar-lo fàcilment.

L'Elefant acceptar, ja que ell es va proposar d'enganyar-la, però abans li demanar que havia de buscar testimonis per confirmar el tracte i elegiren al Conill i el Paó, que temien molt a la Guineu. Lles bèsties guardaren el secret, i mentre Na Renard anava fent els seus tripijocs amb el Lleó i el Senglar, l'Elefant anar a parlar amb les dos víctimes i les dos se'l cregueren i decidiren reunir al Paó, el Conill i a Na Renard. El rei parlar amb el Conill i el Paó dient que si era cert el pacte que havien fet amb Na Renard, elles primer no digueren res per por a Na Renard, però el Lleó si va imposar i li van dir la veritat, així que el Lleó matar a Na Renard.

La cort va estar en bon estat com a rei el Lleó i els seus consellers l'Elefant i el Senglar.