El Llibre de les bèsties; Ramon Llull

Literatura española de la Edad Media. Prosa didáctica medieval catalana # Enciclopèdia dialogada

  • Enviado por: Lorena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Exercici 6

Fes un esquema que reflecteixi com està construït l'exemple que explica Na Renard sobre l'home que entenia el que deien els animals.

  • Quina és la funció de la història del bou i de l'ase?

  • En aquest capítol es veu, per una part que l'ase busca el seu benefici per només treballar el que li toca i no el treball d'altre animal i per altra banda es veu la misogínia que existia a l'Edat Mitjana i que es veu reflectida en el Gall.

  • Quina és la finalitat de l'exemple?

  • Na Renard vol expressar amb aquest eximpli que el Gall vol més consellers per tenir menys feina i així si hi ha més consellers tocaven a menys feina.

  • Quina lliçó se'n desprèn?

  • S'explica dues lliçons, una és que les persones busquen la comoditat i l'altre lliçó és el pensament de que les dones no són un ésser independent i que s'han de portar a ratlla, sense consentir-li cap cosa.

    Hi estàs d'acord?

    En la primera lliçó estem d'acord, ja que l'ésser humà busca la comoditat per fer el mínim esforç possible i en la segona lliçó no estem d'acord perquè la dona té les mateixes capacitats que l'home.

  • El fet de no estar d'acord amb la lliçó que transmet l'exemple condiciona que la narració sigui més o menys agradable o interessant?

  • No, perquè es important conèixer diferents opinions.

  • Resum de l'exemple del bou i del ase.

  • En una terra hi havia un home que tenia la capacitat d'entendre als animals, però no ho podia dir a ningú si no volia estar en perill de mort. Aquell home tenia un hort on hi havia un bou i un ase i d'altres animals. Un anit el bou no es trobava bé, llavors l'ase l'aconsellà que no mengés, que descansés i, per tant, que al dia següent no treballés. A l'endemà, com que el bou estava malalt, l'home va encomanar a l'ase la feina del bou a part de la seva. Al veure això, l'ase diu al bou que si no treballa la intenció de l'home es matar-lo.

    L'home ha escoltat tota la conversació i se'n va rient, però la seva dona el veu i li pregunta de que es riu. L'home no li respon, però la dona insisteix fins el punt que amenaça en deixar de menjar fins morir. L'home que estimava molt a la seva dona, va haver d'escollir entre la seva mort o la de la seva dona. Finalment, decideix explicar-li i morir ell abans que la seva dona.

    El gos escolta la conversa i es posa molt trist. El Gall li diu que l'home ha de seguir el seu exemple i mantenir a la dona a ratlla.

    El gos li pregunta que faria en lloc del seu amo i li explica que la deixaria sense menjar i sense beure o li donaria molt de menjar i de beure. L'home, com té la capacitat d'escoltar als animals, fa el que el Gall diu i manté a la seva dona a ratlla i li donà molt de menjar i de beure.

    Llibre de les bèsties

    El Llibre de les bèsties forma la segona part del Fèlix o Llibre de meravelles. El protagonista és com el centre d'una obra on es reflecteix com en un mirall, el món moral i material que l'envolta.

    D'aquest llibre sabem que fou escrit en estranya terra i en tristícia i llanguiment.

    El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes.

    Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d'elles és atribuïda en el fabulari, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.

    Ramon Llull ja tenia compost el Llibre de les bèsties abans d'escriure el Llibre de meravelles.

    El capítol cinquè d'aquesta obra tracta de la missatgeria al rei dels homes, es una critica dura i sostinguda contra els vicis de la seva societat.

    És en funció d'aquest capítol que cal interpretar la primera intenció amb la qual Ramon Llull escrigué el Llibre de les bèsties. Llull sempre escriu amb una finalitat adoctrinadora. En aquest llibre tingués presents dues de les obres de més divulgació en les lletres medievals, en les quals també els animals són els protagonistes: el Roman de Renard i El Calila i Dimna. En el Llibre de les bèsties són de dues classes: francès i orientals. El nom de Na Renard fa pensar tot seguit en el Roman. Una de les característiques del Roman francès és l'atribució de noms de persones a animals.

    Aquest llibre no és una sàtira antifeudal sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.

    Ramon Llull agafa molts exemples extrets de Calila, però també hi ha d'altres que són de pròpia producció.

    Tots els animals de major poder que Na Renard són successivament víctimes de la seva mala fe i es mostra les arts de la guineu que vol quedar-se sol per tenir una influència sobre el rei.