El llibre de les bèsties; Ramon Llull

Literatura española de la Edad Media. Medieval. Bestiario. Fantástico. Beato

  • Enviado por: Mutsumi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

1- Fes un esquema del desenvolupament de la trama de tot el llibre. Indica sobretot allò que fa que l'acció avanci. Fixa't especialment en com Na Renard va preparant i va fent el seu assalt al poder.

1- Elecció del rei:

Hi ha dos candidats a rei: el Cavall ( no es menja els altres) i el Lleó ( es menja els altres, però és l'ordre establert)

El Lleó és escollit com a rei perquè Na Renard convens els altres de que s'ha de respectar l'ordre establert per déu.

El cavall i el Bou no estan d'acord amb la tria, a més el rei es menja els fills del Bou i aleshores dos marxen a la terra dels homes.

Al cap d'un temps tornen perquè descobreixen que allà també hi ha crueltat i ells prefereixen estar amb els seus semblants.

2- El consell del rei:

Na Renard intenta mostrar-se com un animal humil amb els seus exemples, però al final no és escollit. ( Ell no és un animal noble).

3- De la Traïció que Na Renard ordí contra el rei.

Na Renard vol aconseguir poder i convens a través dels seus exemples i la seva astúcia convèncer l'Elefant.

4- De com Na Renard fou porter del rei:

Na Renard enganya al Bou ( el fa creure que ell pot canviar el consell del rei) per a fer-lo bramar quan la guineu estigui parlant amb el rei, per a simular que ell no té por del que els altres estan sentint i d'aquesta manera poder demostrar la seva valentia i la seva astúcia.

Na Renard convens el rei per a que es faci amic dels homes i no tingui un enemic poderós. Envia com a regal el Gat i el Gos i de missatgers el Linx i el Lleopard. El lloc de porter queda lliure i Na Renard l'ocupa.

5- Dels missatgers que el Lleó envià al rei dels homes:

El Linx i el Lleopard van al món dels homes i allà veuen que la cort no governa segons la paraula de Déu, és a dir, blasmen el que han de lloar i lloen el que han de blasmar.

Na Renard incita el Lleó per a que tingui relacions amb la Lleoparda, que es considera la més bella del regne. Quan el Lleopard torna se n'entera i sap que la causant ha estat la guineu. Per recuperar el seu honor i demostrar que el rei és deshonest el desafia a un duel. El Lleó no te més remei que acceptar.

6- Del combat del Lleopard i del Linx:

el Linx lluita amb el Lleopard per defendre el Lleó.

El Lleopard guanya i queda demostrat que el Lleopard té raó, aleshores el Lleó queda en ridícul davant del seu regne i de la ràbia mata el Lleopard. El Lleó cau en el pecat i això fa que perdi enginy.

Lleó té gana i demana a Na Renard a qui es pot menjar, aleshores la guineu munta una estratègia per a enganyar al Bou, que ha jurat lleialtat al rei i aleshores fer que se'l mengi. El bou cau en la trampa i Na Renard esdevé un candidat del consell.

7- De la mort de Na Renard:

La guineu intenta convèncer l'Elefant per a que mati el rei, com que sap que el Lleó i el Senglar no es duen bé, decideix organitzar una baralla entre ells dos per a que després de la batalla el Lleó estigui dèbil l'Elefant el pugui matar fàcilment. Però el Lleó i el Senglar s'assabenten dels plans de la guineu gràcies a l'Elefant. Na Renard queda delatat com a traïdor i el rei el mata.

2- Fes un esquema que reflecteixi com està conduint l'exemple que explica Na Renard sobre l'home que entenia el que deien els animals.

a) Demostrar que tot va bé quan es segueix l'orde establert, a cadascú li toca la seva feina. Na Renard no vol que el consell es faci més gran perquè aleshores ell perdria poder.

b) El que vol la guineu amb aquest exemple és que el consell no es faci més gran, perquè això comportaria una pèrdua de domini que té la guineu sobre el rei.

c) Que el rei està per damunt dels altres, és a dir, que la seva vida i la seva opinió són més importants i no necessita que éssers de menys categoria el dominin o el facin rebaixar. L'important és que ell com a sobirà visqui bé. / No hi estic d'acord, jo penso que tots som igual, no hi ha res que ens condicioni a tenir més drets que uns altres perquè tots som humans, al final després de tot no som tant diferents entre nosaltres.

d) És desagradable llegir aquest tipus d'idees en la època en la que estem i és interessant perquè tot el que es basa en aquesta idear d'ordre establert i de superioritat d'uns éssers envers uns altres i en aquest cas és Na Renard qui diu l'exemple, per tant, és com si l'haguéssim de fer al contrari.

e) Hi ha una intervenció del Lleó i després la història comença a narrar-se en tercera persona del singular. A més, el protagonista de la història és un gall, com el conseller al que no ha de fer cas el rei, és com si Na Renard s'estigues fent passar pel conseller del seu exemple. El que no té res a veure és l'aparició de la dona, que no es sap si es refereix a un personatge concret, potser la dona faria la funció de representar el poble sencer, però no queda molt clar.

3- Compara la traïció que Na Renard ordeix contra el Bou i que acaba amb la mort d'aquest, i, la que prepara L'Elefant contra Na Renard i que acaba amb la mort de la guineu.

Totes dues traïcions acaben amb la mort d'algun dels personatges. Però Na Renard traeix el Bou pel seu benefici, és a dir, per obtenir el seu lloc al consell i aconseguir més poder. L'elefant en canvi no ho fa per ell mateix, és més com un exemple de lleialtat al seu senyor.

6- Què critica Llull del funcionament de la cort del rei dels humans?

El que Llull critica és que no governen segons els dos principis bàsics, que són l'honor i la lleialtat, sinó que tothom fa les coses segons els seus interessos. A més, el rei ha de manar seguint la paraula de Déu perquè ell és el seu semblant, i d'aquesta manera el seu poble serà feliç, en canvi aquest rei governa sense tenir respecte a Déu, blasmant el que s'ha de lloar i lloant el que s'ha de blasmar i divertint-se amb els joglars.

7- Busca la relació que hi pugui haver entre els problemes i els vicis que es posen de manifest en la visita del Linx i el Lleopard a la terra dels humans i que ja sabem que hi ha a la terra dels animals en aquest moment de la narració.

En els dos móns no es respecta l'ordre establert i el poble pateix pel mal govern, perquè el consell està format per vils i el rei només busca plaers. En els dos móns existeix la traïció i el pecat. A la cort dels animals el Lleó peca de luxúria, i a la cort dels homes el rei es passa el dia pensant en divertir-se.

8- Fixa't bé en el moment en què a la cort dels humans apareix un home que podria ser el mateix Ramon Llull. Quina funció té aquest episodi en el qual l'autor fa una al·lusió a ell mateix?

És l'alter-ego de Llull. Té la funció de criticar als joglars que no fan bé la seva feina. La feina dels joglars hauria de ser la d'estendre la paraula de Déu per la població, en canvi el que ells fan és blasmar el que s'ha de lloar i lloar el que s'ha de blasmar.

1- Fes un seguiment del personatge del Bou al llarg de la història. Com resulta caracteritzat?

El Bou al principi s'oposa que el rei sigui el Lleó perquè és un animal que es menja els altres. Marxa del regne perquè no està d'acord amb l'opció triada i perquè el Lleó es menja els seus fills, aleshores es fa vassall d'un home però s'adona que també són cruels i torna. Al tornar jura lleialtat al rei Lleó i es fa conseller. Al final acaba mort i menjat pel rei a causa de la traïció que Na Renard li fa.

2- Analitza l'actuació del Paó en el capítol 6, en l'episodi que porta a la mort del Bou. Quins són els mòbils de la seva actuació?

El Paó és porter de la cort, quan veu que Na Renard li està proposant fer una traïció ell participa perquè li té por i d'aquesta manera també es lliura de ser menjat pel Lleó.

3- Quina funció fa l'Elefant en el desenllaç de la trama?

Representa la lleialtat al seu rei, no el traeix com vol que faci la guineu, ell és el que fa que la guineu quedi delatada i la matin.

4- Es pot dir que el Lleopard és un personatge íntegre en qui Llull projecta les qualitats més elevades? Raona la teva resposta a partir de l'anàlisi de la seva actuació en l'ambaixada al rei dels homes i en el combat amb el Linx.

Sí que podria ser perquè el lleopard sempre està criticant el comportament dels homes i ell té molt clar que una bona cort és la que es regna segons la paraula de Déu, amb honor i lleialtat. A més ell confia en que Déu donarà la raó a qui la té, i és per això que lluita amb el Linx i sap que guanyarà perquè Déu li donarà la raó a ell.

5- El cinisme del comportament de Na Renard, en què es caracteritza?

Na Renard és un personatge cínic perquè ell no és bondadós ni religiós però utilitza exemples i episodis bíblics per enganyar els altres i aconseguir els seus objectius.

6- En què consisteix la perversitat dels arguments i dels exemples que posa Na Renard? Fixa't en les raons de tipus teològic i religiós que addueix de vegades. Quan són indiscutibles, i quan, inacceptables?

Utilitza proverbis bíblics i exemples per enganyar als altres i aconseguir el que ell vol, els proverbis bíblics han de servir per fer bones obres, en canvi ell els utilitza per els seus interessos, que són pel seu propi profit. Utilitza el que diu la Bíblia perquè aquesta és el llibre sagrat de Déu, i per tant, el que allà hi posa no es pot discutir i és el que s'ha de fer per anar bé. Per això la guineu sap que si parla amb exemples de la Bíblia ningú la podrà contradir i tothom farà el que ella digui. En canvi els que sí que es poden deixar d'admetre són els exemples que utilitza i que no són bíblics.

7- Analitza les estratègies amb què Na Renard es va defenent dels seus rivals.

A part d'utilitzar els exemples per conduir els altres per on la guineu vol, també utilitza traïcions i estratègies per anar guanyant esglaons en el poder. A ella el que l'interessa és primer de tot tenir un lloc al consell i després desfer-se dels altres consellers per poder dur al rei per on ella vulgui.

Al Bou fa que se'l mengi el Lleó mitjançant la lleialtat que aquest li té al rei, i és aleshores quan ella pot ocupar el càrrec al consell.

A l'Elefant intenta convèncer-lo de que mati al rei, però és l'Elefant qui delata la guineu.

El Lleopard mor a causa de l'adulteri que provoca Na Renard, el Lleó el mata de ràbia per haver-lo deixat en evidència.

El Linx mor en el combat amb el Lleopard quan està defenent el rei, el Linx es veu embolicat en el problema de l'adulteri, per a la guineu és com matar dos ocells d'un tir.

El gat i el gos passen a formar part del regal que el rei Lleó fa al rei dels homes.

8- Analitza l'última argúcia de Na Renard per salvar-se.

Enganya al rei dient-li que el que ell volia era provar si els seus súbdits li eren prou lleials, però el Lleó no s'ho creu i el mata.

9- Arriba Na Renard a una plena felicitat com a resultat de les seves maquinacions?

Al final arriba a ser l'únic conseller, és a dir que domina el Lleó com vol, però aleshores és quan el maten.

10- Analitza en quin sentit hi ha una progressió en els errors que el Lleó comet com a rei, i quin significat té aquesta progressió.

El rei primer té por del rei dels humans, es deixa portar pel seu consell que està format per vils, que no són de sang noble, peca d'adulteri i finalment acaba matant el Lleopard perquè no vol acceptar que no té raó. Tot això fa que estigui en pecat i que perdi enginy, a part, això també fa que el seu poble pateixi les conseqüències d'un mal govern.

11- quin grau de culpabilitat atribueix Llull al Lleó en tot el que ha passat al seu regne? De què és responsable? Tingues en compte que la història no acaba amb la destitució del rei.

Ell és responsable perquè ha estat ell el que ha triat el consell i s'ha deixat portar per ell. El consell estava format per alguns animals que eren vils i per això es pot dir que el rei no respectava l'ordre establert per Déu. Hi ha un episodi que peca de luxúria i això fa que perdi enginy i que no s'adoni de les coses.

El mal govern d'aquest rei fa que el seu poble pateixi, és per això que poc a poc van morint els seus súbdits.

La història no s'acaba amb la destitució perquè al final s'adona de quina és la causa dels seus mals i ho soluciona, és a dir, mata la guineu.