El hombre elefante; David Lynch

Cine. Película. Drama. Deformación. # Personatges. Ambients. Discapacitats

  • Enviado por: Ruben
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

1.- Descriu els personatges fonamentals de la pel·lícula com la relació que es dóna entre ells.

- John Merric: jove de 21 anys que té deformacions a tot el cos, el rostre deformat i molt degradat, crani molt gruixut, tumors fibrosos en el 90% del cos, bronquitis crònica, presenta discapacitat per caminar i en el braç dret. Les seves deformacions són incurables. Segons la seva biografia aquestes deformacions van començar ha aparèixer als cinc anys.

És utilitzat com atracció de fira on es exhibit i maltractat per el seu "amo". John es un jove educat, amable, sensible ,sap llegir i és manyós, malgrat tot, la vida que ha tingut. John és conscient de les seves deformitats, que la societat el veu com un monstre i la incomoditat que ocasiona la seva presència en els que l'envolten.

Quan coneix al Doctor Frederic al principi està insegur, però poc a poc es va sentint més segur en adonar-se que el vol ajudar i el considera com un amic. Fins i tot el Doctor el duu a casa seva per prendre te i li presenta la seva dona, Ann.

- Frederi Free: Cirurgià Cap del London Hospital i professor d'anatomia. És una persona elegant, educada, amable. Troba a John en el lloc on era exhibit. Quan el veu queda bocabadat i decideix ajudar-lo, el fa dur al hospital per poder fer feina amb ell amb la intenció que pugui superar les seves discapacitats e integrar-lo en la societat. El Doctor malgrat tot la seva educació, arriba a perdre el control i recórrer a la violència quant s'hi n'adona que en John va desaparèixer de l´hospital desprès de que un vespre el vigilant nocturn s'aprofités d'ell exhibint-lo davant els seus amics.

Entre el Doctor i en John sorgeix l´amistat i això fa reflexionar al Doctor si el tractament que li dóna es l'adequat, fins i tot es arriba a comparar amb la persona que l'exhibia com un fenomen, ja que, encara que de manera diferent, ell també l'exhibeix.

  • Cuidador d'en Jonh: Home ja d'avançada edat que l'agrada la beguda. Empra al John per treure dobles. L'exhibeix a la seva atracció de fira juntament amb altres persones com si fossin fenòmens. Es una persona cruel i sense cap mena de sentiment i de compassió cap en John. El Maltracta i pega.

El cuidador d'en John creu que es el seu amo. Coneix al Doctor quant aquest va a la seva atracció i aquest li demana per emportar-se'l a l´hospital. Ell ho deixa fer a canvi de dobles.

- Vigilant nocturn de l'hospital: Persona de mitjana edat que cobra als seus amics de la taverna per mostrar als vespres a nan John dins la seva habitació i per culpa d'ell en John torna a mans del seu antic cuidador que el torna ha exhibir i maltractar.

- Sra. Kendal: brillant actriu del teatre anglès. Quan veu una noticia al diari que parla d'en John sent curiositat i el vol conèixer. Quan coneix a nan John queda sorpresa de la seva personalitat i el compara amb Romeo de Shakespeare, li regla la novel·la Romeo i Julieta.

La Sra. Kendal el convida al teatre i li dedica la obra; d'aquesta manera aconsegueix que tots els assistents a l´obra aplaudeixin a nan John afavorint així la seva integració social. També es considera una amiga d'en John.

- Director de l'hospital: Es el director del London Hospital, es el Cap del Doctor i al principi és contrari a que en John es quedi a l'hospital. Pensa que no és el seu lloc. Quant coneix a nan John, és ell el que proposa a la junta directiva de l'hospital que es quedi i que tingui allà la seva residència.

  • Sra. Modelti: Infermera Cap del London Hospital. És una senyora gran, seria i recta a la seva feina, es preocupa per en John i creu que el tenen allà com a una curiositat.

La seva relació amb John, el doctor i el director de l'hospital es una relació laboral.

2.- analitza els diferents ambients en els que es desenvolupa el personatge amb discapacitat: familiar, escolar, social, laboral, altres.

En John Merrick, viu d'una manera aïllada de la societat. Està reclòs dins una caravana, les úniques persones amb les que té contacte són el seu cuidador, un noi que va amb ell, i altres persones que també pertanyen a l'espectacle. Quan surt fóra d´aquest espai és per ésser exposat davant dels assistents com a una atracció, un fenomen. En John viu esclavitzat , en condicions higièniques pèssimes i a més és maltractat pel seu cuidador.

Quan en John arriba a l´hospital, gràcies al Doctor, es troba en una ambient totalment diferent: es atès i alimentat com cal, la gent que l'envolta encara que al principi els costa un poc , el tracten com a una persona més , i es preocupen per ell , fins i tot li agafen afecte.

Abans de que en John arribés a l'hospital, no tenia cap relació social, però el pas important per ser presentat en societat arriba gràcies a una famosa actriu anglesa , en el moment que el convida al teatre i li dedica l'obra.

En John ha rebut una educació, ja que sap llegir, escriure, i és una persona amable i educada de veu cultivada, afable i pausada, té un extens vocabulari i escriu amb correcció. A la pel·lícula no queda clar on a rebut la seva educació, però segons la seva biografia quant era infant va assistir a classe fins els dotze anys.

3.- Quins suports rep la persona amb discapacitat a la pel·lícula? Distingeix entre els que són naturals i els específics.

Els suports naturals que he pogut adonar-me son ajudes espontànies que en John ha rebut com agafar-lo del braç per ajudar-lo a pujar les escales, la ajuda del companys de l'espectacle d'atrocitats quan l'ajuden a escapar, l'ajuda de les infermeres de l'hospital per millorar la seva estància.

Els suports específics són el recursos tècnics que empra el doctor quant fa feina amb ell per exemple li dóna un bastó per que superi la dificultat que té al caminar, li facilita un ambient adequat per poder fer feina amb ell dins l'hospital.

4.- A partir de l'enfocament que es dóna al tema de la discapacitat, què penses que volen transmetre el director i/o el guionista?.

Crec que el director de la pel·lícula, David Lynch, vol fer una crítica a la societat, els prejudicis i a la por que tenim a les persones que són diferents a nosaltres, ja que el primer judici de valor que fem d'aquestes persones és a traves de l'impacte visual que ens causen. En el cas de la pel·lícula el director exposa un cas real, el protagonista presenta grans deformació a quasi tot el seu cos. El director vol que ens adonem del tractament que fem a la diferència, i que el desconeixement condiciona els sentiments.

Al principi de la pel·lícula l'escena de la primera presa de contacte d'en John amb el doctor dóna la impressió que es tracte d'una pel·lícula de terror. El Doctor camina per uns passadissos foscos seguint un policia i quant arriba a veure a nan John la expressió de la cara es de por, fins i tot li salten les llàgrimes, tot aquesta escena s'envolta d'una música que vol transmetre terror i misteri.

A mesura que coneixem el personatge se arriba a sentir compassió per ell i rebutgen el tracta a que ha estat sotmès. Al llarg de la pel·lícula la música canvia és una música mes tendra, sobre tot a la darrera escena quan en John es lleva la vida.

5.- Penses que és un plantejament adequat? Argumenta la teva resposta.

Crec que en l'època en que està ambientada la pel·lícula a finals del segle XIX, en aquells temps tractaven a les persones així, les consideraven “anormals” i eren tancades dins internats on vivien en condicions inhumanes. El cas que exposa, malgrat tot ésser real, es molt exagerat i així ens mostra clarament com estem condicionats per uns prejudicis.

A la pel·lícula el director, planteja dues maneres diferents de mostrar a John, una és davant el “populaxo” i l'altre davant la comunitat científica.

El plantejament que far el director a la pel·lícula de l'actitud de l'empresari de la fira, discrepa molt de la biografia d'en John, ja que diu: que va rebre d'aquest, el més gran afecte i atenció, i va ser tractat amb respecte.

6.- Que és el mes que t´ha agradat/disgustat/sorprès d'aquesta pel·lícula.

El que més m'agradat han estat dues escenes: quan tot els assistents al teatre aplaudeixen a en John, ho he interpretat com un reconeixement per l'esforç que fa per superar les seves discapacitats. També m'agradat el fet d'amistat que fa la famosa actriu dedicant-li l'obra de teatre i quan els seus companys de l'espectacle el alliberen, ja que senten pena per ell en el penós estat que es trobava, i sobre tot, la intenció i preocupació que mostra el Doctor per ajudar-lo i fer feina amb ell.

El que m'ha disgustat ha sigut el tractament que rebia John del seu "amo", quant el pega i abusa d'ell, guanyant dobles a costa de la seva aparença. També m'ha disgustat l'escena de dins el metro quant tothom el segueix con si fos un monstre. La por que sentia en John es podia percebre.

El que m'ha sorprès de la pel·lícula ha estat el seu final, no m'esperava que en John es llevés la vida ara que podia dur una vida digna, ben atès i ajudat per superar les seves discapacitats. Crec que es lleva la vida per que ja esta cansat i pensa que no vol lluitar més.

Altre cosa que ma sorprès és el valor que li dóna en John a una foto de la seva mare que guarda con si fos un tresor. A la pel·lícula en dóna la impressió que la mare mort al part, però segons la biografia la mare va morir per bronconeumonia i en John va passar els primers anys de la seva vida amb ella.

7. Havies vist la pel·lícula amb anterioritat?

Hi havia vist un tros però no l'havia vist acabar, ja que m´ha va semblat molt lenta i no la vaig mirar des de el punt de vista que planteja el director, respecte com una persona amb discapacitats és rebutjada per la societat per el seu aspecte físic.

Després del debat

8. comenta els canvis i les noves reflexions que t´hagi suggerit el debat que s´ha generat a l´aula.

Ha canviat el concepte que tenia del que era una persona amb discapacitats, creia que eren tots els que tenen problemes físic irreversibles, mal formacions, cecs, sord, etc. confonia aquest terme amb minusvalidessa, però m'he donat compte que tots poden tenir una discapacitat. També crec que té raó el professor quan ha dit que quant es corregeix la discapacitat d'una persona deixa de ser discapacitada. He pogut diferenciar el tractament social que es dóna a aquestes persones, ja que són tractades com minusvàlides, i que malgrat tot, la feina que es fa per la seva integració realment seguim aïllant-les. Tot això me fa adonar-me la importància que té l'educació en els nens, tant en l'entorn familiar com l'escolar, i la necessitat de afavorir la integració dels que tenen discapacitats per que no és sentin diferents i rebutjats. També fem prejudicis de valor condicionats per l'impacte visual que ens causen algunes persones i que la nostra actitud ha de ser integradora ja que aquestes persones són conscients d'aquest aïllament i con tots nosaltres, poden veure ferits els seus sentiments.

1

5