El gat negre; Edgar Allan Poe

Literatura universal contemporánea del siglo XIX y XX. Narrativa de misterio y terror # Relats. Personatges. Argument

  • Enviado por: MaX
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

1·El gat negre

1·1. Segons les teories de Poe sobre el conte comentades a la <<Introducció>> (p.XXVI) i al text auxiliar 1·1, tots els elements que constitueixen la composició del relat breu han d'apuntar a un mateix objectiu i han de subordinar-se a la consecució d'un <<efecte únic>> que culmina i s'intensifica en el desenllaç.

El primer paràgraf del conte - argumenta Poe - és molt important perquè és on comença a definir-se el to de l'atmosfera de tot el text.

b) Quins substantius i adjectius destaca preferentment el narrador?

Fantàstica, senzilla, testimoni, horror, barrocs, terribles, fantasma, espant.

Coincideixen amb l'<<efecte>> que es pretén aconseguir?

Sí, perquè d'aquesta manera pretén donar efecte de terror i mantenir tensió al conte fins al final.

L'actitud del narrador, pel que fa als fets relatats a si mateix, és fonamental per difondre versemblança al conte, per fer-lo creïble (vegeu el text auxiliar 1.3)

c) Des de quina situació personal afronta el narrador el relat?

Des de el paper de protagonista, l'amo del gat.

En què coincideix la presentació dels fets d'aquest conte amb allò que Poe suggereix en el text auxiliar citat?

En que el narrador ens dóna una impressió de versemblança. Insisteix molt en la seva salut perquè ens donem compte de que Poe és una persona molt sentimental i feliç amb les coses que l'envolten. La primera impressió que ens dóna és que és una persona normal però que a vegades es transforma i no es reconeix.

Per què insisteix tant el narrador a proclamar la seva bona salut mental i quina és la primera impressió que rebem de la seva personalitat?

Perquè la impressió que dóna durant la història, és de boig perquè els assassinats que comet son molt greus.

1·2 El narrador assegura que no és un boig i, no obstant això, comet crims atroços. Des de bon començament se'ns planteja una de les característiques més destacades del conte: l'ambivalència, la dualitat.

a)Com es descriu el narrador durant la infantesa i quina relació manté amb els animals? (p.4)

“Es distingeix per docilitat i la humanitat del seu caràcter. Tan notable és la

tendresa el seu cor, que s'havia convertit en l'ase dels cops dels seus companys. Sentia una autèntica passió pels animals, i els seus pares li permetien de tenir una gran varietat d'animals domèstics. Gairebé tot el temps el passava amb ells, i mai no es sentia tan feliç com quan els alimentava o els acariciava. Amb els anys va augmentar aquesta particularitat del seu caràcter i, quan vaig ser una persona adulta, em vaig fer unes de les meves principal fonts de plaer.”

Com es comporta i a què atribueix el canvi? (p.5)

“Dia a dia es tornava més taciturn, més irritable, més indiferent als sentiments dels altre. Utilitzava amb la seva dona un llenguatge brutal, fins i tot la va maltractar alguna vegada. Als animals també els va maltractar i no els feia cas. Aquest canvi s'atribueix a la falta de moderació, incontinència, que en aquest cas fa referència a la tendència a l'abús d'alcohol.”

Una de les oposicions o contradiccions que més criden l'atenció és la que es produeix entre raó-seny i irracionalisme-bogeria.

b)Quina acció inicial del protagonista resulta desmesurada, irracional?(p.6)

Una nit que anava ebri, arriba a casa i li sembla que el seu gat evita la seva presència. Llavors el va agafar i a conseqüència d'això el gat li va clavar les dents i li va fer una ferida a la mà. De la fúria que tenia va treure un ganivet de la butxaca, el va agafar pel coll i li va buidar l'ull.

N'és conscient?

Quant ho fa, no es conscient, però al matí següent s'adona del crim que ha comès.

Com reacciona després de la seva crueltat?

Torna a submergir-se en els excessos de la beguda i no triga a ofegar en el vi tot record de la seva actuació.

EL narrador atribueix les seves accions successives a l'<<instint de la perversitat>>, una tendència que ell mateix descriu com <<una constant inclinació, a desgrat de l'excel·lència del nostre judici, a violar allò que és Llei, simplement perquè comprenem que ho és>> (p.7). Poe va dedicar un conte a l'instint de la perversitat (<<El dimoni de la perversitat>>, del qual reproduïm un fragment del text auxiliar 3.2), un instint que porta, com comprovem llegint aquest conte, a l'autodestrucció.

c)Quins altres actes emprèn el narrador d'<<El gat negre>> condicionat per la perversitat?

Va penjar el gat, amb una corda al coll, d'un arbre. Després vol matar al segon gat amb una destral, però la seva dona l'impedeix que ho faci i llavors, a causa de la ira, li clava el ganivet a la dona.

Quina actitud final l'aboca, com a <<El dimoni de la perversitat>>, a l'autodestrucció?

Va penjar al gat perquè sabia que l'havia estimat i reconeixia que no l'havia donat cap motiu per detestar-lo.

d)Comenta, des del punt de vista psicològic i ètic, aquesta atracció pel mal que Poe anomena <<instint de la perversitat>>. Posa exemples d'accions impulsades -com a mínim parcialment- pel plaer de transgredir les normes.

Estava cansat de la seva vida, és a dir, de la monotonia.

Exemples: Pegar als contrincants en un partit de bàsquet, passar un semafor en vermell, fer les coses que estàn prohibides de fer normalment.

El relat inclou alguns fenòmens aparentment sobrenaturals, per bé que el narrador mai no els qualifica així.

e)Quins fets de caràcter sobrenatural succeeixen en el conte? (p. 7, 9, 11, 13 i 19)

Fets de caràcter sobrenatural: Penjar al gat, matar a la seva dóna amb un cop de destral i deixar-la que es podrís a dins d'una paret falsa del soterrani, la casa es va cremar exepte un tros de paret que va quedar de peu amb la ombra d'un gat negre pintada…

Queda clar en el relat que es tracta de fenòmens sobrenaturals?

Si, perquè hi ha coses que no poden passar, com per exemple quan fica la dona dins la paret i al caure surt el gat, quan es crema la casa surt el gat amb la corda lligada al coll...

Quina explicació `lògica' procura donar el narrador a aquests fets?

La ira, la venjança del gat respecte a l'home.

f)Comenta el significat simbòlic del gat en el conte. Rellegeix la nota 1 (p. 4-5) i el text auxiliar 3.1.

A l'edat mitjana es creia que els gats negres eren la personificació de Satan i, en conseqüència, eren uns animals que sovint es relacionaven amb la bruixeria.

En canvi, a l'Egipte antic, el gat era un animal sagrat, i matar-ne un podia ser castigat amb la pena de mort.

El personatge és conscient del bé i del mal, però comet accions molt cruels sense cap motiu fonamental i actua tot seguit amb gran fredor i intel·ligència. El protagonista també evidencia alguns trets de comportament paranoics (la paranoia és una de les variants de l'esquizofrènia), com les al·lucinacions i la mania persecutòria (vegeu el text auxiliar 2.3.

g) Analitza, amb exemples, els trets comentats.

“L'endemà de l'incendi vaig anar a veure les ruïnes.”

h) En conjunt, quina imatge rebem de la personalitat del narrador-protagonista?

Una persona cruel, que no té pietat de ningú.

Hi ha algun punt de contacte entre ell i Edgar Allan Poe?

Sí.

Una part important del relat transcorre en un espai molt significatiu: un soterrani.

i) Què pretén aconseguir Poe amb aquesta ambientació?

Donar terror als fets, intriga, una mica de por.

2·Els fets de M.Valdemar

2·1. Com s'ha dit a la <<Introducció>> (p.XXVIII) molts lectors contemporanis de Poe van creure que <<els fets del cas de M. Valdemar>> era una història real, la qual cosa va provocar una commoció molt gran entre el públic i, alhora, alguns comentaris irònics del autor.

a)Com aconsegueix Poe transmetre aquesta sensació de versemblança?

Ho aconsegueix perquè segueix un ordre cronològic explicant el relat (diu les hores de quan passa alguna cosa). També perquè ho explica com si li estigués passant a ell de veritat.

Assenyala alguns exemples i passatges del texts que contribueixin a crear aquest efecte de veracitat i realisme. Observa així mateix la precisió horària amb que relaten els fets.

Perque en la pagina 30 diu que a ell no l'importa si els lectors s'ho creuen o no, que a ell simplement explica la seva historia i el que li va ocorrer.

En el relat abunden les descripcions i els detalls desagradables (que poden arribar a ser repugnants).

b)Localitza'n alguns.

“Sobre el llit reposava una massa quasi líquida d'una repugnant i detestable putrefacció. Feia divuit mesos que el pulmó esquerre es trobava en un estat semiossi o cartilaginós, i era, per tant, completament inútil per a tota funció vital. El dret, a la part superior, estava també parcialment, si no tot, ossificat, mentre que la regió inferior era simplement una massa de tubercles purulents que penetraven els uns en els altres.”

Els visitants són tots homes de ciència.

c)No obstant això, com reaccionen davant dels fets?

Encara que els científics devien estar acostumats a veure aquestes coses, es van sorprendre i es van apartar del costat del llit on estava Valdemar.

Quin detall, en particular, sembla impressionar especialment el narrador? (p. 30-32)

La veu M.Valdemar que semblava arribar a les seves orelles des d'una gran distancia o des d'alguna profunda caverna subterrània.

El desenllaç, com és habitual en Poe, arrodoneix el conte de manera escruixidora.

d) Resulta previsible?

No.

Quin <<efecte únic>> tendeix a reforçar?

El pacient va començar a exclamar que estava mort i el va deshipnotitzar. El cos de M.Valdemar es va encongir, esmicolar i es va podrir completament sota les seves mans. Sobre el llit havia una massa quasi líquida d'una repugnant i detestable putrefacció.

2·2. Encara que els fets relatats en aquest conte són òbviament ficticis, no és menys cert que la hipnosi té avui dia -i va tenir també en època de Poe - algunes aplicacions científiques.

a)Podries concertar-ne alguna?

Sanacions, regresions, telepatia...

Hipnosi: la hipnosi no és un veritable son, com ho desmostra l'estudi del traçat electroencefal·logràfic durant el tràngul o estat de hipnosi i tampoc es cert que el hipnotitzat obeeixi cegament totes les ordres del hipnotitzador; l'obeència submisa del primer té uns límits i no arriba mai.

El progrés de la ciència entra de vegades en conflicte amb el respecte a la integritat humana i frega o sobrepassa allò que podem considerar com a moralment lícit o admissible.

b) Et sembla justificable, des d'un punt de vista ètic, l'experiment que es fa amb Valdemar?

No. Perquè les persones tenen dret a morir quan li arriba l'hora al no ser que un mateix decideixi morir.

Ha d'impedir la ciència la mort a qualsevol preu? Establiu un debat sobre l'eutanàsia.

Tots estem a favor de l'eutanàsia, perquè creiem que les persones tenen dret a decidir sobre el que volen fer amb si mateixos, i si una persona té una malaltia i vol morir per no sofrir més, l'han de deixar perquè creiem que està en el seu dret.

Vocabulari

El gat negre

Sagaç: Que té bon olfacte

Funesta: Que porta la mort o una gran desgracia

Esquerp: Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten.

Indivisible: No divisible.

Taciturn: Habitualment silenciós.

Seny: Ponderació mental.

Baula: Anella d'una cadena.

Afligit: Que sofreix aflicció.

Bocoi: Bóta d'unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bóta ordinària.

Arraulir: Ajupir, abatre.

Gernació: Munió de gent.

Ambigu: Que ofereix diferents sentits, que admet diferents interpretacions.

Aglevada: Coagular-se la sang.

Botxí: El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.

Els fets de M.Valdemar

Glutinós: Viscós, adhesiu.

Hèptic: Dit de la febre amb grans oscil·lacions diàries.

Lluïssor: Reflexos d'una cosa que lluu.

Catalèpsia: Trastorn psicomotor consistent en hipertònia rígida amb incapacitat de moviments espontanis i amb manteniment de les positures imposades, que es presenta sobretot en alguns malalts esquizofrènics i en histèrics.

Tubercles: Òrgan caulinar subterrani, engruixit i ric en substàncies de reserva.

Purulents: Que conté pus.

Aneurisme: Bossa formada per la dilatació de les parets d'una artèria en un punt delimitat i en comunicació amb la llum del vas.

Capçalera: Barana o post que hom posa al cap del llit.