El faedor de mentides; Maria Carme Roca

Literatura contemporánea del siglo XX. Literatura infantil y juvenil. Narrativa catalana. Estructura # Argument. Personatges

  • Enviado por: Pauliña
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE

Títol: El faedor de mentides

Autor: Maria Carme Roca

Il·lustrador: Òscar d'Antin

Editorial: Barcanova

Col·lecció: SOPA DE LLIBRES

Lloc i any de publicació:

2003 Barcelona

Núm. de pàgines: 126 Pàgines

CONTINGUT DEL TREBALL

0.

1. El Príncep de les maresmes...................................9

2. El follet entremaliat............................................17

3. La reina Fortuna...............................................28

4. La bruixa del somriure.......................................34

5. El rei Albatros..................................................40

6. La gata que esgarrapava....................................48

7. El faedor de mentides.........................................56

8. El fill que no tenia pare.....................................65

9. Vador, el pirata.................................................71

10. el guardià del tresor.........................................82

11. L'home que no parlava.....................................90

12. L'assistenta que n'estava tipa............................96

13. La dissenyadora de moda.................................101

14. El pare que estimava massa.............................108

15. El mariner que guardava un secret...................115

1.

Si. Perquè encara què abans de llegir el llibre t'imagines que són un altre tipus de mentides, en el fons aquest home és el que va fer, va enganyar al seu fill i a tota la gent que el coneixia i l'envoltava, encara que fos perquè estimava massa al seu fill.

2.

L'Alexandre va portar al seu pare a l'hospital. Allà, les infermeres el van interrogar i ell contestava que era el Príncep de les Maresmes i que el seu pare era el Rei Albatros, les infermeres no se'l creien i es pensaven que els estava prenent el pèl però ell no podia dir res més, era l'únic que sabia.

Com el seu pare no es recuperava de la coma i de les preguntes que li feien no treien cap informació sobre si tenia més família o no el van portar a un centre d'acollida.

Allà, va conèixer a altres nens i nenes que, pel motiu que fos no podien viure amb els seus pares.

Més endavant l'Alexandre va començar a anar a una psicòloga, la Irene. Al principi no li queia gaire bé però després li va explicar tot sobre la seva vida i li va revelar molts secrets sobre ell i el seu amic en Vador, ella el va ajudar a trobar a la seva mare i ella li va explicar que es pensava que, tan ell com el seu pare estaven morts, que és el que habia fet creure el seu pare per poder cuidar al seu fill com ell volgués allunyat de tots els perills i de totes les obligacions del mon on vivim.

3.

Novel·la realista

4.

·Alexandre: físicament és alt, ros i amb la pell molt molt morena. Té insuficiència de calci, ferro i vitamina C. Psicològicament és llest en unes coses i més fluix què en altres però, té un cor molt fort i moltes coses guardades que necessita treure a fora per desfogar-se

·Pare de l'Alexandre: és un home alt i fort amb el cabell blanc i barba. Psicològicament no estava gaire bé del cap i estimava massa al seu fill.

·Kilian: és pèl-roig què té cara de follet entremaliat amb les orelles enlairades i el nas arromangat. Psicològicament és també molt fort i sempre està burxant en els punts febles de les persones, on ell sap què, de veritat, fa mal.

5.

Perquè ell tota la vida ha viscut pensant que és un príncep, que viu en un palau, que la gent normal és dolenta que el volen fer viure pitjor, que el seu pare és un rei, etc.

Perquè el seu pare va fer creure a tothom que ells dos estaven morts i van estar vivint amagats de la gent que els envoltava, per això encara que en Kilian no ho digui en el mateix sentit, ell es creu un fantasma.

6.

Sovint feia de jardiner, i comprava el que els hi era necessari.

7.

És una relació molt càlida, com de dos amics molt íntims, l'Alexandre confia plenament amb la Irene i cap al final del llibre la Irene ajuda molt l'Alexandre i s'està molt temps amb ell i l'ajuda a buscar a la seva mare i tot.

Al principi del llibre l'anomena “la bruixa del somriure”

8.

Quan a l'hospital no el creuen ell se sent indignat.

9.

Són uns centres on hi van els nens que no poden estar amb els seus pares o no en tenen.

Són serveis residencials per a estades limitades de menors en situació de risc social. El seu objectiu és elaborar diagnòstics i prestar atenció immediata en situacions d'urgència i proposar mesures d'atenció als menors ingressats.

10.

Aprèn a conviure amb altres nens de la seva edat, a com respondre als insults, el cor fort que tenia se li va entendrint i sent alguna cosa especial per la noia més gran que ell del centre d'acollida.

11.

En Vador que li dona un sobre que tenia guardat i que el pare de l'Alexandre li havia dit que li donés quan de debò ho necessités.

Li va donar un sobre on guardava documents sobre la identitat del seu pare i de la seva mare, fotografies, cartes, etc.

12.

Doncs que l'estimava massa i no volia que sotmetre'l al món que vivim, ple d'obligacions, de perills, de preocupacions per les que no val la pena patir, i tot el que necessités aprendre li ensenyaria ell, i per portar diners a cas aniria a treballar.

13.

Els aspectes positius de no haver anat a l'escola crec que són:

-Que ha après a defensar-se físicament.

-Ha tingut molt més temps lliure.

-No ha estat sotmès a tenir un horari fix d'aixecar-se, de fer deures,...

I els aspectes negatius:

-No ha après tot el que hauria estat necessari per fer una carrera i escollir el model de tipus que a ell li agradaria seguir.

-No ha conegut gairebé cap nen de la seva edat.

-No ha madurat de manera com ho hauria d'haver fet i no ha après a relacionar-se amb la gent.

14.

Jo trobo que és un llibre molt interessant perquè ens fa obrir els ulls en molts aspectes i ens fa veure el valor de les coses i les persones i, com un nen és feliç sense totes les joguines que utilitzem nosaltres i, que, les coses que nosaltres les trobem del tot normals (anar a l'escola) aquest noi ens ho enveja.

------------------------------- EL FAEDOR DE MENTIDES -------------------------------

5