El euro

Moneda europea. UE (Unión Europea). Criterios de convergencia. Tratado de Maastricht

  • Enviado por: Solsan
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

L'"uro

PROCÈS D'UNIFICACIÓ DE LA MONEDA:

L'evolució creixent cap a una globalització de l'economia ha creat la necessitat de formar a Europa una àrea comuna de comerç que pogués competir amb el mercat nord-americà i asiàtic. Des dels anys 50 fins a l'actualitat s'han dut a terme una sèrie d'aliances entre els països europeus que culmina amb la creació de la moneda única: l'EURO.

1957 Firma del tractat de Roma. Es constitueix la Comunitat Econòmia Europea i s'inicia la construcció d'una europa unida.

1970 Presentació de l'informe Werner. Es planteja la necessitat d'harmonitzar la política econòmica, proposant la unió de les monedes de la comunitat.

1972 Constitució d'un sistema de canvis. La seva finalitat va ser la de vincular les monedes dels països de la CEE, etablint marges de fluctuació conjunta enfront el dòlar.

1979 Constitució del Sistema Monetari Europeu. S'estableix amb l'objectiu de reduir la inetibilitat monetària i controlar la inflació dels països de la CEE.

La crisi provocada per l'augment del preu del pretoli (1977) frenà les negociacions fins la dècada següent:

1987 Aprovació de l'Acta Única Europea. Es fa un nou pas en el procés de consecució de la Unió Econòmica i Monetària.

1989 Aprovació de l'informe Delors. S'estableixen 3 etapes per arribar a la UEM:

1990 Primera fase de la UEM. Liberalització de mercats i capitls.

1991 Tractat de Maastricht. Es fixen els cirteris de convergència que han de complir els Estats per a formar part de la UEM

1993 Implantació del Mercat Únic Europeu.

1994 Segona fase de la UEM. Creació de l'Institut Monetari Europeu, embrió del Banc Central Europeu.

1995 Cimera de Madrid. S'estableix el calendari definitiu. Definició de les tres etapes per a la creació de la moneda única, batejada amb el nom d'EURO.

1996 Cimera de Dublín. Firma del pacte d'Estabilitat. Els 15 països de la UE es comprometen a que els esforços realitzats per a entrar a la UEM perduraran en el temps.

1997 Data límit per assolir els criteris de convergència.

1999 Tercera fase de l'Euro. La moneda única entra en vigor

  • Data límit per a la total conversió de la moneda nacional a l'Euro.

  • "uro -2-

    Qualsevol país que formi part de la UE pot accedir a la Unió Econòmica i Monetària (UEM o UME) sempre que compleixi amb els acords firmats a Maastricht l'any 1991 que fixava una sèrie de criteris per a poder adoptar l'euro.

    CRITERIS DE CONVERGÈNCIA DE MAASTRICHT (1991)

    ------------------------------------------------------------------------------------------------

  • ESTABILITAT DE PREUS: la inflació de l'exercici del 1997, com a màxim, havia de ser un 1,5% per sobre de la mitjana aritmètica dels tres estats membres amb menor inflació.

  • TIPUS D'INTERÈS: no podia excedir més del 2% a la mitjana dels tres països amb major estabilitat de preus.

  • DÈFICIT PÚBLIC: no pot ser superior al 3% del PIB.

  • DEUTE PÚBLIC: no pot ser superior al 60% del PIB.

  • ESTABILITAT DE CANVI: la divisa del país ha de situar-se en els marges de fluctuació del 2,25% (l'any 1993 s'amplià el límit al 15%)

  • PAÏSOS DE LA UE: 1ª ONADA DE L'EURO:

    Alemanya Alemanya

    Àustria Àustria

    Bèlgica Bèlgica

    Dinamarca Espanya

    Espanya Finlàndia

    Finlàndia França

    França Holanda

    Grècia Irlanda

    Holanda Itàlia

    Irlanda Luxemburg

    Itàlia Portugal

    Luxemburg

    Portugal RENÚNCIES:

    Regne Unit

    Suècia Dinamarca

    Regne Unit

    Suècia

    NO APROVA:

    Grècia (cap criteri)

    "uro -3-

    L'EURO:

    Per què una moneda única?

    • Els països europeus per solitari no podran competir mai amb súper-potències com els EUA o Japó:

    · El PIB de la UEM serà superior al dels EUA.

    · Un terç del comerç mundial estarà en mans de la UEM.

    · El mercat únic tindrà una població de 270 milions, superior als EUA.

    • L'estabilitat macroeconòmica que assegura el procés de la UEM és un factor que garantitzarà el flux regular d'inversions i la reducció dels tipus d'interès (crèdits més barats ! més inversió).

    • S'elimina el risc de canvi entre monedes dels països de la UEM i es reduiran els costos de canvi de divises.

    I per què no?

    • La unió política monetària dels Estats membres no implica la unificació de les polítiques fiscals.

    · Si en un país, per exemple, es dona cas una catàstrofe natural i es necessiten tot un seguit d'ajudes econòmiques governamentals, moltes d'aquestes es veuran retallades per la necessitat de mantenir a ratlla el dèficit públic i l'endeutament exterior marcats pel Pacte d'Estabilitat i Creixement.

    • Els costos d'adaptació a l'euro, ja sigui en equips o programes informàtics, inversió en noves màquines registradores, formació per a empleats, retolació de preus, etcètera, seran, sens dubte, molt elevats.

    • La major transparència de preus provocarà un augment de la competència i les empreses que no hagin previst amb antelació la conversió a la moneda única i els seus efectes sobre l'estratègia empresarial les passaran magres.

    • L'euro incorporarà un nou valor de la unitat de la moneda i els cèntims i l'adaptació psicològica a la nova moneda pot ser un punt traumàtica per certes persones.

    • S'establirà un tipus de canvi fix que no permetrà aprofitar-se de les devaluacions competitives de la pesseta en temps de crisi (tot i que s'ha demostrat que la devuació de la pesseta no ha estat mai una bona solució per a sortir de la recessió econòmica).

    UEM: Unió Econòmica i Monetària, formada per Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg i Portugal i que, a partir de 1999, adoptaran l'Euro.