El espíritu de los hielos; Maite Carranza

Literatura juvenil contemporanea. Novela de aventuras. Fantasía. Expresiones. Vocabulario. Argumento

  • Enviado por: Jordi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

index

eXPLICA, DEFINEIX O SINòNIM DE: ………………………….…pg.2

EXPLICA EL SIGNIFICAT DE LES FRASES FETES….…..………PG.3

CRÍTICA I OPINIÓ PERSONAL…………………………….………PG.4

RESUM DE L´OBRA…………………………………………...PGS.5-6-7

EXPLICA, DEFINEIX O SINONIM DE:

Multitud bigarrada: Molta gent junta. (11)

Fent tentines: Fent pases bacilants com marejat. (15)

Contemplar amb frisança: Mirar de presa amb un cop de vista. (16)

Girar-se esborronada: Girar-se espantada. (19)

Fer cabòries: Pensar en el que li preocupa. (23)

Sentir basques: Tenir ànsies. (24)

Ulls fits: Ulls fixes. (26)

Políglota autodidacte:Persona que apren idiomes sense mestre. (27)

Comunicar obvietats: Dir coses certes. (30)

Pel cap baix: Més o menys. (36)

Interrompre el soliloqui:Interrompre quan un parla sol. (40)

Mirar embadalit: Mirar sorpres. (47)

Sospita intuïtiva: Sospitar sense pensar. (49)

Portar aquesta andròmina: Portar aquesta cosa. (56)

Actitud recriminatòria: Critica als demés. (71)

Apaivagar els ànims: Calmar els ànims. (77)

Conxorxat públicament: Maquinació entre dues persones dita públicament. (80)

Esclafir el riure: Riure molt fort, sec i brusc. (88)

Sortir sigilosament: Sortir-se bé i ràpid. (89)

Passar-se capcot: Paser-se per poc. (90)

Fer basarda: Sentir un sentiment depresiu de temor provocat per alguna cosa. (95)

No entendre ni un borrall: No entendre res. (110)

Academisista: Persona que treballa o estudia en una acadèmia. (113)

Comandava d'esma: Comandava a desgana. (117)

Assegut a la gatzoneta:Asegut amb les cames arronsades fins que les natges toquin al terra. (122)

Inspeccionar inquisitivament: Inspeccionar a fons. (128)

Tornaren del conciliàbul: Tornaren de discutir. (137)

Comunicar-se telepaticament: Comunicar-se amb la ment. (138)

Víctima propicidiatòria: Víctima adecuada. (139)

Somriure mefistofèricament: Somriure diabòlicament. (160)

Ser un fatu petulanit: Ser un insolent arrogant. (161)

Sensació de claustrofòbia: Sensació de malestar agobiant. (165)

Estava afamada: Tenia gana. (178)

Caure bocaterrosa: Caure de boca. (184)

EXPLICA EL SIGNIFICAT DE LES SEGÜENTS FRASES FETES Y FIGURES ESTILISTIQUES

Desemptumia el cos com un felí: S'esmunyia com un gat. (12)

Rápid com una llúdria: Molt rápid. (13)

Els llumets titil.laven com estels: Els estels brillaven intermitents. (16)

Les cames li feien figa: Estava molt cansada. (20)

Posar-se a quatre grapes: De genolls amb les mans al terra. (26)

Fer un bunyol: Fer-ho malament. (33)

Desdibuixat com una aquarel.la aigualida: Nos es veia bé, era com el fum. (37)

Fer escàpol: Escapar-se. (44)

Foradava els timpans: Cridava molt. (47)

A trec d'alba: A primera hora del matí. (48)

Embolicar la troca: Embolicar-ho tot. (50)

Fer una llambregada: Mirar ràpidament. (54)

Tenir un ben collat: Tenir ven enxampats. (60)

Posar cullerada: Intervenir. (61)

Obrir els ulls com unes taronges: Obrir molt els ulls i estar atent. (64)

Terrorista de pa sucat amb oli: Terrorista dolent en el seu treball. (68)

Bufar i fer ampolles:Facilísim. (68)

Que et bombin: Deixem tranquil. (75)

El treia de pollaguera: El posava nerviós. (81)

No badaven boca: No paraven de parlar. (86)

És un niu d'escurçons: Diu moltes paraulotes. (86)

Feien el papallona: Feien el pocasolta. (91)

No deixava de petja: No deixava de perseguir-lo. (93)

Cames de gasela: Cames ràpides. (121)

Explicar fil per randa: Explicar-ho amb tots els detalls. (122)

Ets un mil homes: Ets un xulo. (126)

Et falta un bull: Ets boig. (127)

Mirar de fit a fit: Mirar molt bé. (134)

Posar el dit a la nafra: Deixar-ho pitjor de lo que estava. (149)

Martellajava el cap: Donava cops al cap. (194)

CRITICA Y OPINIÓ PERSONAL

-Aquest llibre m'ha agradat molt perquè hi havia molta acció i aventures, també m'ha agradat totes les peripecies que li pasen a la selva.

-El vocabulari era una mica difícil però s'entenia bastant bè, no l'he vist gaire rebuscat.

-Els personatges m'han agradat molt sobretot el de en Wilfred, servicial i atent en totes les coses i després salvatge i lliure.

-El personetge que menys m'ha agradat a sigut l'Anarfiq perque encara que està present mai parla. Em sembla que és perque no a anat a l´escola i perque tambe és una mica timid.

RESUM DE L'OBRA

La història comença en una nit màgica en el solstici d'estiu en la capital de Groedlàndia: Godthab, quan un esquimal anomenat Anarfiq es troba amb un mite del pol nord: l'home dels illots que el bateja amb el nom de Iouq, espantats pel guarda de seguretat del port s'amaguen en un mercant.

A la mateixa ciutat està l'Otília una noia anglesa molt bonica que es troba d'excursió amb l'escola, i cansada del plan que porta marxa de l´hotel on estava i desideix anar a descobrir els secrets de la ciutat. Entra dins d'un bar de mala mort i els mariners la veuen, la volen enpaitar llavors ella surt correts cames ajudeu-me i s'amaga en un mercant atracat en el port on coneix l'Anarfiq i elIouq, que acaben per fer-se amics.

En un bar està en D.J. un mariner que passa les nits amborratxan-se, quan està ben borratxo va al seu mercant i es posa a dormir com un soc.

L'Otília i l´Anarfiq decideixen raptar el mercant perquè el Iouq té por de quelcom que hi ha en Godthab, tanquen en D.J. al seu camarot i se´n van mar endins.

En el viatge descobreixen que el Iouq es capaç de comunicar-se amb ells mitjançant la telepatia i pot transmetre l'alegria, la tristesa, etc... a una altra persona.

Al cap de dos dies l'Otília decideix parlar amb en D.J. perquè condueixi la embarcació i quan el veu s'enamora d'ell. Passa el temps i en D.J. aconsegueix la confiansa de l'Otília, però ell no sap que transporten un nen i un fantasma.

Una nit en D.J. li dóna un somnifer a l'Otília i se´n va a un vaixell que hi havia aprop amb un bot perquè li havia dit que eren els propietaris del que portava en el vaixell i ell pensava que eren els pares de l'Otília, però en realitat era elIouq el que buscaven.

Al vaixell hi havia un home alt que es deia Wilfred, era com un ajudant del capità.

El capità es deia Peddeckoe era un home sever i li agradava que les coses fossin com ell volia, però quan parlava amb les seves tres filles es transformava en un home bó atent, etc..

En D.J va dir-li que li canviava el que volia per diners i en Peddeckoe va captar-ho va dir que tornés al cap d´un hora per fer el canvi, però quan va tornar en Peddeckoe li va dir que si no li donava el que volia el portaria a la presó perquè va saber , a traves dels arxius de la policía, que era un perseguit per la justicia, llavors en D.J. va escapar-se.

Va enjegar el vaixell i s'en va escapar tan lluny com va poder però en Peddeckoe el perseguia.

Llavors un día en Peddeckoe va canviar de rumb sobtadament, es dirigia al sud.

En D.J. va seguir-lo tot intrigat, durant el trajcte va descobrir a en Anarfiq i l'Iouq, tots van treballar en el vaixell.

En una nit es va posar a ploure molt, tots va entrar dins el vaixell, menys l'Otília que es va quedar fora. Va caure al terra però en D.J. la va agafar i portar al seu camarot i allà es disposaren a fer l'amor però en D.J. va decidir que mijor era esperar una mica.

Llavors ella enfadada va agafar el bot i va marxar, va intentar remar cap a la costa però el corrent era massa fort i la va endur mar endins.

Al día seguent en D.J. va anar a veure com estava i es va adonar que no hi era va trucar als guardacostes perquè la busquesin i al cap de unes hores van trobar un bot sense ningú dins llabors en D.J. s'en va adonar que la havia perdut per sempre.

Però no era així la havia recollit un vaixell que anava per allà, era el vaixell d'en Peddeckoe. Va estar parlant amb en Wilfred i va descobrir el que tramava en Peddeckoe:

- segrastar un arutam que era com un mite de la cultura sud Americana.

Al cap d'uns quants dies van arribar a port de Manaus on en Peddeckoe es va anar amb una canoa riu amunt fins al poblat dels Iquitos, pero l'Otília es va quedar a port.

Unes hores mes tard va arrivar en D.J., va anar a comprar provisions i quan va tornar va trovar l'Otília dins el mercant, van agafar una avioneta i anaren a perseguir a en Peddeckoe.

L'avió estava atrotinada, al cap de tres hores de vol es va acabar el combustible i van tindre que saltar quan van tocar terra tots es van desmaiar. Quan estavan a terra uns indigenes els van agafar i portar al seu poblat. Quan es van refer es van adonar que en Iouq no hi era i que havia mort, els van donar coca-coles i els van vendre una canoa per seguir el viatge.

Van seguir riu amunt i van trovar a en Peddeckoe que havia perdut la seva canoa i se la van jugar en una partida de cartas: la canoa d'en D.J. per un sopar. Va guanyar en Peddeckoe i en D.J. va tindre que donar-li la canoa. En Wilfred el que més volia era ocupar una plaça a la universitat i quan en Peddeckoe li va dir que no volia, en Wilfred s'en va anar molt enfadat selva endins per no tornar mai més.

D.J., l'Otília i l'Anarfiq van caminar fins arribar a un clar on es posaren a dormir.

L'Otília es va espantar quan una aranya se li va posar per la camisa però quan ja estava tranquil.la es van trobar amb els Iquitos, que els van portar al seu poblat mentre els homes estavan de cacera. En el poblat es van trovar amb l'Iouq que es va posar molt content al veura a l'Anarfiq i una dona d'aspecte japones, que parlava el seu idioma els va donar menjar i lloc on descansar.

Quan van tornar els homes de caçar en D.J. i l'Otília es van dur una gran sorpresa en veure que en Wilfred anava amb els Iquitos.

Van parlar i van saber que en Wilfred es quedaria amb els Iquitos perquè estava fart de la seva vida, i es casaria amb la dona japonesa que es deia Suamak.

Van parlar i van saber que en Wifred es quedaria amb el Iquitos perquè estava fart de la seva vida, i es casaria amb la dona japonesa que es deia Suamak, que feia un temps que s´havia fet Iquita.

En D.J. els va convencer perquè s'unisin a ells per aixafar els plans d'en Peddeckoe. Van correr tot un día per arrivar a la catarata on era posible veura els arutams.

Quan van arribar van veure a en Peddeckoe amb un munt d'aparells per caçar-lo.

Un Jívaro va convocar a un arutam llabors l'Iouq va fer que en lloc d'un vingueren decenas d'ells. Tots els arutams van atacar a en Peddeckoe que al final va desapareixer amb una gran explosió, conjuntament amb l'Iouq.

Els Jívaros van dir-li a l'Anarfiq que no petis, que en Iouq s'havia convertit en un arutam i que si es feia Jívaro el seguiria per sempre.

En D.J. i l'Otília van marxar després de la boda d'en Wilfred ara anomenat Natemä i l'Anarfiq es va quedar i es va fer un Jivaro.

En Peddeckoe no era mort, mig exaust va decidir fer-se antropoleg-gàlactic.

Finalment en D.J. despres de molts anys de haver renunciat al seu nom verdader, li va dir a l´Otília el seu nom verdader despres de fer una llarga pipada a una cigarreta. Però a l´Otília no es va sorprendre.

El nom verdader de D.J. és: Demetri Joanich.

2