El discurso humano y el saber filosófico

Dialéctica. Humanos primates. Discurso interpretativo de la realidad. Religiones. Ideología. Discurso filosófico

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

TEMA 1 - Els discursos humans i el saber filosòfic

1. L’esser humà, animal que pensa i parla

Una de les senyes d’identitat de l’espècie humana es l’afany de conèixer i explicar-se allò que l’embolta. L’esser humà destaca per ser un animal pensant. A diferència del animals, els humans son capaços de pensar y utilitzar el llenguatge, es a dir, traduir simbòlicament la seva experiència.

No sabem exactament quan els nostres acampanats van començar a pensar. El llenguatge va ser un instrument molt eficaç per l’èxit d’una espècie recol·lectora i caçadora, va ser un poderós instrument de comunicació entre el membres del grup, dotada de molt poques defenses naturals. Gracies al seu pensament lingüístic, els essers humans van poder adquirir y transmetre coneixements i habilitats que els va permetre sobreviure i tenir èxit en la caça i la recol·lecció.

Nomes els essers humans son capaços de parlar, raonar i d’imaginar-se el fugir, vas ser definits com: l’animal que te logos, que te “paraula” per Aristòtil, així doncs, un animal que elabora discursos.

Els discursos del essers humans primitius

1. No racional Mite

2. Racional Científica

3. Ideológica Filosófica



Poder pensar i parlar es un gran avantatge evolutiu atès que la capacitat d’elaborar discursos es un instrument eficaç per solucionar problemes. Pot tenir usos diversos, igual que pot facilitar-nos la nostre vida també pot complicar-la inútilment. L’humà primitiu va aprendre a preguntar-se problemes com qui a fet tremolar la terra, y juntament amb aquest capacitat van aparèixer la religió, la magia, la practica del enterraments, i probablement la creença en la vida d’ultratomba.

Els discursos interpretatius de la realitat

L’esser humà elabora discursos, cal distingir diversos tipus de discurs segons el seu contingut. Aquesta classe de discursos busca la veritat, es a dir, intenta ser una descripció, explicació o predicció de la realitat o be indicar quin es el comportament correcte. Els han servir per adaptar-se cada cop millor i tenir respostes mes o menys adients, però també hi ha discursos sobre coses imaginaries (faules, llegendes, contes) que nomes intenten entretenir-nos i alliçonar-nos.

Tipus de discursos interpretatius de la realitat

El discurs mític considera que, en el orígens hi han intervingut o intervenen essers sobrenaturals (deus, esperits...). Més endavant apareix el discurs filosòfic on abunden les explicacions naturals. I per últim seguint la mateixa tasca del discurs filosòfic, hi ha el discurs cientific, que destaca per el rigor i precisió a l’hora de descriure la realitat, i la comprovació de les seves afirmacions.

Una característica d'aquests discursos es la pretensió de la realitat, les seves afirmacions intenten assolir un saber autèntic. Tant el discurs mític com el racional pretenen presentar una interpretació verdadera.

Cal indicar que tot discurs sobre la realitat esta relacionat amb el poder, amb una pretensió de domini. Han procurat cercar l’ordre de la naturalesa, les forces o lleis que la regeixen, per tal d’actuar sobre la realitat natural i transformar-la en benefici seu.

A més, utilitzat els seus diferents discursos amb la pretensió d’organitzar o controlar una societat determinada. Les relacions socials han estat presentades com a necessàries i inalterables.

Hem vist els diferents tipus de discursos, tanmateix, però, hem estat fent un discurs sobre els altres discursos, això es: un meta discurs.

El discurs mític

Els mites son relats sobre essers sobrenaturals que intervingueres en fets extraordinaris esdevinguts en un temps indeterminat, sempre fora del tems històric humà. Acostuma a relatar una historia sagrada o un esdeveniment excepcional, Adan íntimament unit a la historia dels humans y del seu destí.

Als pobles primitius s’ha donat sempre aquest tipus d’explicació de la realitat, acostumen a entrenada el mon extern mitjançant mites. Es diu que en el mite es personifiquen les forces naturals.

Els mites parlen de realitats considerades sagrades, un vegada <dit> (revelat) passa a ser una veritat indiscutible, un dogma.

El mite no es alguna cosa sense sentit sinó que pretén reaccionar fets. Es una mena de resposta imaginativa i fantasiosa

L’autoritat del mite

La veritat inqüestionable del mite el distancia d’altres discursos molt similars (faules, contes...) cada mite es presenta com un relat vertader, real i complet, amb plena i sagrada autoritat. El mite s’imposa sense cap mena de prova com una veritat que cal conservar integrament. Això contrasta amb el discurs racional (filosòfic i científic) que gradualment el substituirà.

Mite i màgia

El mite no intenta nomes explicar la realitat també intenta millorar-la controlant forces o essers sobrenaturals, la magia te una funció similar. El seu paper es exercir un poder sobre la naturalesa i les persones. Els discursos mítics son la base cultural de les practiques o rituals màgics. Diferents essers mítics (com el mag, o el xaman..) son individus que s’imaginen dotats de certs poders, de caràcter sagrat.

El seu coneixement profund del relats mítics els permets suposadament accedir al control de les forces còsmiques i en molts casos es presenten com els servidors o representants de les divinitats.

Els estudis sobre les pràctiques màgiques consideren que la magia es basa en dos principis:

  1. El principi de semblança: diu que les coses que s’assemblen són en darrer terme, la mateixa cosa. El pensament màgic creu que es pot produir l’efecte desitjat nomes imitant-lo
  1. El principi de contagi o contacte: les coses que van estar un cop en contactem continuen estant-los. La magia creu que tot allò que faci a un objecte afectarà de manera semblant a la persona amb qui aquest objecte va estar en contacte.

Discursos mítics i religions

El discurs mític te un nivell d’explicació molt senzill, ja que la seva narració acostuma a ser poc detallada i imprecisa,això es el que fa atractiu a mentalitats que volen respostes senzilles i fàcils. Es presenta sense cap mena de possibilitat de dubte ( eminentment dogmàtic). En el mite la creença i la fe és essencial. Creure-hi implica una experiència religiosa.

La veritat d’aquestes explicacions de fets sobrenaturals es impossible de contrastar o comprovar. Els discurs mític segueix influint en el mont d’avui. Es discurs mític, segueix tractant d’entendre el mon com el resultat de la voluntat d’un o diversos deus i continua afirmant que el nostre testi depèn de la nostra relació amb els deus. Les religions contenen sempre elements interpretatius de la realitat

Concepció del mon i ideologia

El discurs racional va néixer a gracia en directa oposició el discurs mític. Els primers filòsofs van començar a elaborar discursos racionals sense considerar que fos explicable l’acció voluntària d’identitats divines. Van buscar explicacions naturals dels fenòmens de la naturalesa i van inaugurar una tradició de dubte, de critica racional i de revisió de teories, que acabaria fructificant amb el naixement de la ciencia moderna.

Els primers filòsofs greges van ser també els primers cientifics. La filosa i la ciencia van començar sent la mateixa cosa. Actualment la filosofia a deixat la funció de ser una explicació de la realitat a la ciencia.

La concepció del mon

El discurs racional ha seguit proposant diverses concepcions del mon, son respostes sobre la realitat en general i el seu sentit. Trancat sobre la societat, la naturalesa, la historia, la vida i la mort, l’origen del mon, deu...

El tota concepció del mon hi ha:

1. Part teòrica: esta formada per un conjunt d’afirmacions sobre la naturalesa del mon i de la vida

2. part practica: conjunt de judicis de valor i normes de conducta. Principis que expliquen la conducta d’un subjecte.

Les dues es troben íntimament relacionades a drabes de qüestions com la vida i la mort, el sentit de la historia...

La ideologia

Els elements d’una concepció del mon concreta configuren una ideologia. Es por definir com un conjunt d’idees generals que pretenen donar una explicació raonada sobre el que hi ha i el que passa, i a partir d’aquí proposa el que cal fer. Fonamenta en elements que extrau del seus coneixement de la historia, del costums o d’autoritats eminents.

La majoria de les coldries tenen una ideologia o un grup de ideologies. De la mateixa manera, tota persona te un cos de creences ideològiques mes o menys articulat i èxplicit sobre l’esser humà i l’ordre social.

Les ideologies proporcionen una explicació sovint limitada i/o deformada de la realitat. Segons la qüestió a la qual ofereixen resposta, acostumen a ser reflex del interessos ( econòmic o politics). La ideologia predominant en un societat determinada justificarà l’ordre politicologia i l’estructura de classes.

La ideologia afirma que el que existeix en una societat es allò que és més natural i que tot ha de continuar així.

En molts casos la ideologia implícita en una determinada societat o cultura és un resultat de l’ordre social existent. Sempre que en els comentaris hi ha valoracions i generalitzacions no comprovables, hi ha ideologia.

En moltes societat la ideologia ha substituït la religió, per això podem parlar de la funció de control social de la ideologia dominant.

També hi ha ideologies reformistes i revolucionaries que busquen la transformació de l’ordre establert. Una forma que poden adoptar aquestes ideologies es:utopia. Es la concepció imaginaria d’un govern ideal i tracta la realitat futura com alternativa a la realitat present.

El discurs científic

Es la manera mes rigorosa i fiable creada per l’esser humà, per comprendre la realitat. El discurs científic modern no te mes de cinc-cents anys d’edat.

Es caracteritza formalment per la seva objectivitat, o millor dit per la intersubjectivitat, es a dir, que qualsevol persona convenientment preparada entén la seva formulació. Això fa que el discurs científic digui comunicable.

A la practica, el discurs científic es caracteritza per la seva capacitat de fer possibles explicacions i prediccions exactes basades en teories abstractes. Teories que serveixen per també de base per al disseny de tecnologies que ens permeten canviar de realitat o crear instruments per dominar-la.

Discursos pseudocientífics

El prestigi social que té el discurs cientific han fet con diferents ideologies i discursos no racionals pretenguin qualificar-se com a cientifics. ( fins i tot el mites de magia com :” ciencies ocultes”). L’astrologia la parapsicologia... con exeples de pseudociencies o falses ciencies.

Com determinar si un discurs es cientific o no es denomina problema de demarcació. La filosofia de la ciencia intenta resoldre aquest problema, establint un criteri.

El filosof de la ciencia Mario Bunge (1919) ha assenyalat algunes característiques del discurs pseudocientífics (mirar llibre pag.23)

El discurs filosòfic

La humanitat s’explicava la realitat utilitzant el discurs mític i màgic. El pas del mite (met-ho) a la raó (logos) va significar un gran canvi en el tipus de discurs. En els seus inicis, la ciència i la filosofia estaven indiferenciades i tenien el mateix objectiu. Amb el temps, les diferents ciències es van anar especialitzant i independitzant del discurs filosòfic.