El diario violeta de Carlota; Gemma Lienas

Literatura española contemporánea. Siglo XX. Narrativa. Novela infantil y juvenil. Discriminación. Mujer. Biografía. Argumento. Personajes

  • Enviado por: Dama Negra
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓ

El diari lila de la Carlota és un llibre juvenil, que toca molts temes, però està centrat en una idea principal, el sexisme. Explica que moltes persones tenen encara el pensament un poc antiquat respecte a la posició social que ocupa la dona, inclòs els nombrosos casos en que algunes dones es discriminen a si mateixa, a les dones.

La idea de l'autora és que el/la lector/a es faça una idea de com està la situació de la dona en l'actualitat, de com, encara, queden molts aspectes en que es discrimina a la dona, en el treball, en l'àmbit familiar,... també toca la situació de la dona en altres països, no tant desenvolupats, on tracten la dona com a un animal que sols està per servir a l'home, i totes les barbaritats que han de sofrir.

Pense que la finalitat d'aquest llibre es influir sobre el comportament d'el/la lector/a donant idees per a que a poc a poc puga desaparèixer per complet l'actitud masclita del món en el que vivim.

L'autora: Gemma Lienas

Nascuda el 16 de Febrer de 1951, filla d'un xicotet industrial català i d'una mestressa, des de molt xicoteta aprén el valor irrepetible d'una llengua. Comença a estudiar al Liceo Francés de Barcelona i més tard acaba en una de les escoles creades per la burgesia catalana. A més de dedicar-se a la lectura, canta en una coral i estudia pintura. Durant 1969-1978 estudia Filosofia i Lletres en la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa en un centre de psicologia i participa en la fundació de la primera escola per a xiquets borderlines, en el que treballa com a docent.

Entre 1983-1989 crea la seua primera novel·la “Cul de sac” dirigida als jóvens i que alcança un gran èxit de vendes. En 1987, guanya tres premis literaris: el Recull de Blanes, amb la narració "El gust del cafè"; l'Andròmina de València, amb la novel·la "Vol Nocturn"; i el Ramón Muntaner, amb la novel·la juvenil "Dos cavalls".

Aprofita els anys de reflexió, provocats per una enfermetat que li afecta greument els ulls per a prendre's un any sabàtic en Nova York.

En 1990 la seua novel·la juvenil "Así es la vida, Carlota" guanyà la menció d'honor de l'IBBY (International Of Books for Youth).

Anys després es trasllada a Estrasburg. Fruit d'aquest periode són las obres "Billete de ida y vuelta", que guanyà el premi Odissea 1999, "El diario violeta de Carlota" i la recent "Anoche soñé contigo".

Continua sent professora del post-grau en tècniques editorials de la Universidad de Barcelona i col·labora de forma irregular amb alguns mitjans de comunicació.

RESUM

Carlota és una xica de 14 anys a la que li regalen un diari de color rosa i lila i la seua àvia li prosposa la idea d'escriu-re un diari feminista, ja que el color lila es el color del feminisme, en el que hauria d'escriu-re tot el que veiessi al seu voltant que siga masclista, qualsevol actitud en que les dones són considerades inferiors als homes. Al principi no està molt segura de voler esciu-re el diari, però la situació en que l'entrenador insulta al Dani dient-li que és un nena, indicant que les dones són inferiors, la fa decidir-se per complet a escriu-re'l. Abans no s'havia pogut adonar ja que en sa casa ella i el seu germà Marc, més petit que ella, són tractats d'igual a igual sense distinció de sexes, ja que els seus pares tenen una ment prou oberta en aquest tema. La seua àvia li diu que per a vore les situacions masclistes ha d'utilitzar la tècinica de les ulleres liles, que consistix en mirar el món per adonar-se de les situacions injustes,de menyspreu, etc. cap a la dona, i la técnica de la inversió.

La Carlota comença a escriu-re totes les situacions que hi troba, preguntant-li abans a l'àvia Anna per asegurar-se si és una situació masclista o no. Comença a preguntar a les persones conegudes si creuen que encara hi ha discriminació cap a les dones. Trau respostes molt diferents, algunes persones pensen que no hi ha masclisme ja, com la Laura, i d'altres que pensen que si que queda masclisme en la societat actual, com la Lola. La Carlota troba moltes situacions en que es discrimina la dona, com quan li fan a la Laura baixar a comprar en volta d'en Ton, quan llegixen un article de micos a classe, quan hi ha una discusió de com el llenguatge actual encara té moltes paraules masclistes, quan un home entra a la carnisseria i l'atenen a ell primer per que, segons la carnissera, té més pressa que qualsevol dona, quan el pare de la Carlota critica que la dona haja de demanar una baixa per maternitat, quan li fan un regal d'una nina de drap al seu cosí i els seus pares comencen a queixar-se que es un joguet de xiquetes i que ell només pot jugar en pistoles, ninots d'acció, etc., encara que al xiquet li agrade la nina, i moltes altres situacions.

Per altra banda, la seua àvia Anna li envia e-mails de cartes que xiquetes d'altres països escriuen a l'organització no governamental amb la que l'àvia Anna col·labora, amb la finalitat d'ajudar les dones injustament tractades. Algunes de les cartes que rep tracten temes com: en altres països es dona més educació als xiquets que a les xiquetes, que a les xiquetes les venen a una curta edat, uns 14 o 15 anys, a altres homes i son obligades a casar-se amb ells, que quan les xiquetes arriben als 6 o 7 anys se'ls practica l'ablació, que es una antiga tradició, molt cruel, en que se'ls talla el clítoris, aquesta pot provocar moltes infeccions i de vegades la mort, entre altres de les moltes cartes que li arriben.

Arribades les vacances la Carlota se prepara il·lusionada l'arribada de la seua tia Octàvia, que els explica, a Carlota i a Marc, les tradicions de França, com que la dona adopte el cognom de l'home al casar-se i el que ha tingut que sofrir en la seua professió.

Després de les vacances de nadal, a l'arribar a classe, la tutora de la classe de la Carlota presenta el xic nou, Marcel, a la classe i el fa seure's al costat de la Carlota, que a poc a poc va agafant confiança amb ell i acaba enamorant-se d'ell. La Mireia li conta les seues vacances de nadal i que esta boja per un monitor d'esquí que va conèixer allí.

Entre la Carlota, el seu germà Marc i la Mireia creen l'ACEMI, una Associació Contra Els Models Imposats, i a poc a poc la gent de la classe de la Carlota es va apuntant a aquesta associació, tant nois com noies.

Mentres, la Carlota es decideix demanar eixir a Marcel en volta d'esperar-se a que ell li ho demanés, ja que este és un altre comportament masclista. Queden una vesprada en casa de Marcel i quan comença a calfar-se la cosa aquest li clava la mà per baix de la samarreta i ho fastidia tot, la Carlota s'enfada i se'n va.

Per tal d'atraure més gent, a l'assiciaci, convoquen un dia en que tots els membres haurán de portar un llaç lila penjat, i un altre dia en que han d'anar vestits en contra de la moda. Després de cada un dels dies aquestos fan una reunió per tal de vore els resultats, i en els dos casos tenen un gran èxit i aconsegueixen que s'apunte més gent a l'associació.

Per últim proposen la idea de fer que l'Octàvia retoque el diari lila i el publique, però abans la Carlota decideix retocar-lo per si de cas.

El llibre acaba amb que la Carlota i Marcel fan les paus i tornen a quedar.

PERSONATGES

Carlota: és la protagonista de la novel·la, una xica de 14 anys que comença a adonar-se, junt al seu gremà, de les situacions discriminatòries cap a la dona al món, abans de que li regalaren el diari lila Carlota no s'havia adonat d'equest tema, ja que en sa casa els seus pares no tenen la mentalitat masclista, encara que quan la Carlota comença a espavil·lar-se en aquest tema s'adona de que son pare, en alguna situació, pot arribar a ser masclista.

Marc: germà menut de la Carlota, que s'interessa també pel tema del feminisme mitjançant l'ajuda que li presta a la seua germana per a fer el diari lila.

Mare: és una dona, de la qual no diuen el nom, que és feminista i a la vegada femenina, i ha creat un ámbit que ni és masclista ni feminista, tots per igual.

Pare: és un home que nos és masclista, pero en algunes ocasions pot tindre pensaments masclistes.

L'àvia Isabel: és la mare del pare de la Carlota, té, en moltes ocasions, comportaments i pensaments masclistes.

L'àvia Anna: és la mare de la mare de la Carlota, feminista, és la que li proposa a la Carlota escriure un diari feminista, i la que la introduix en tot aquest tema del masclidme, també li envia articles per a q s'informe millor.

Plaf: és una rateta blanca que li regala Marc a la seua germana per el seu catorze aniversari, el seu nom no es ni masculí ni femení, es unisex.

Mireia: la millor amiga de la Carlota, que està enamorada d'un monitor de tenis, pero finalment acaba liant-se amb Joan, un company de la seua classe del qui li costarà admetre que està enamorada. La Mireia també pensa que encara hi ha maclisme en l'actualitat.

Dani: company de classe de la Carlota, una mica gras, negat a l'esport, molt bon dibuixant, molt simpàtic i conta millor que ningú les històries de por. Aquest és insultat per l'entrenador com “un nena”, insult masclista.

Laura: veïna de la Carlota, que abans havia sigut la cangur de Carlota i Marc. Té 23 anys i estudia econòmiques, molt estudiosa, no creu que hi haja masclisme en l'actualitat, encara que no reconeix el masclisme perque l'ambient en el que s'ha criat és masclista.

Ton: germà bessó de la Laura, que també estudia econòmiques, és menys estudiós i pel fet de ser un home l'agafen abans en un treball que a la Laura.

Cinta: la mare de Laura i Ton, una dona d'uns 50 anys, un poc masclista.

Lola: veïna de la Carlota, feminista a més no poder, està molt resentida amb els homes, i en volta de lliutar amb ells lluita contra ells.

Manel: l'home de la Lola, la seua dona i ell es reparteixen les faenes de la casa al 50%, sense que hi haja excepció.

Mercé: tia de la Carlota i el Marc, amb un pensament exageradament masclista.

Carles: l'home de la Mercé, també molt masclista. Mercé i ell són capaços de fer plorar el seu fill per tal de que no tinc auna jogueta que, ells creuen, que es de xiquetes.

Ramon: el fill de Carles i Mercé.

Octàvia: Tia de la Carlota i Marc, que se'n va anar a viure a França i és escriptora, va tindre que adoptar el cognom del seu home al casar-se, no li consideren la faena que fa com a dona, és a dir, ella no és una escriptora, és un escriptor, açò és fruit del llenguatge masclista.

Montserrateta: futura filla de Mercé i Carles, que es discriminada (li fiquen Monserrateta en volta de Monserrat) abans de nàixer.

Marcel: el xic nou de la classe de la Carlota. Que s'apunta a l'associació de l'ACEMI. S'enrotlla amb la Carlota.

IDEES

VALORS MASCULINS

Són els trets que la societat a atribuït als homes, com per exemple la força, la valentia, etc.

REGLA DE LA INVERSIÓ

La regla de la inversió és una técnica utilitazada per vore més clar, sense dubtes, les situacions masclistes, consistix en canviar la dona per un home per tal de vore si és una situació masclista o no, per exemple, en el llibre de la Carlota l'àvia d'aquesta se'n va al metge i aquest li diu: obri la boqueta. Si fiquem un home en la situació de l'àvia queda ridícul, aleshores es quan sabem amb certessa si es una situació masclista o no.

LLENGUATGE POLÍTICAMENT CORRECTE

El llenguatge actual encara és prou masclista, ja que quan hi ha un grup de xics i xiques, encara que hi haja més xiques que xics, lo correcte es que es diga en masculí quan deuria ser xics i xiques, o en el cas de majoria de xiques que s'hauria de dir xiques. En el cas que apareix en la novel·la de la Carlota, quan l'Octàvia es casa amb Enric ha d'adoptar el seu cognom, açò en Espanya no passa, encara que ací el que es fa és ficar primer el de l'home i després el de la dona en el moment de tenir un fill, es podria fer que es posaren els cognoms per ordre alfabètic o segons el que volgueren els pares, això és una mostra del masclisme en el llenguatge.

ROLS I ESTEREOTIPS SOCIALS

Els rols i estereotips socials són els papers o funcions que ha de complir una persona, en aquest cas les dones, segons ha establert la societat, i la societat és encara prou masclista. Un exemple de rols i estereotips socials al llarg de la història ha sigut el fet de que la dona havia de treballar a casa mentres que l'home era el que portava els diners. Açò per sort ha anat evolucionant, i ara la major part de les dones treballen fora de casa, encara que d'aquesta manera se'ls ha duplicat el treball, ja que han de treballar fora i dins de casa. En algunes families els homes ajuden en les faenes de la casa, pero jo encara no se de cap familia en la que la dona treaballe fora de casa i l'home faça les faenes domèstiques, però si que queden families en les que la dona treballe a casa i l'home fora. També están establerts uns treballs determinats per a les dones, encara que ja hi podem trobar homes, encara que pocs, treballant en la neteja de cases, de telefonista, de cangur, etc.

SEXE I AMOR

Sexe i amor són dos conceptes diferents, ja que l'amor ve determinat pels sentiments i pot dur al sexe o no, mentre que en el sexe pot haver-hi amor o no. L'amor és un valor atribuït més a la dona, ja que és una qüestió d'expressar sentiments, i açò la dona sol fero amb més facilitat, encara que açò també pot ser considerat com una característica que ha de complir la dona davnt de la societat.

En aquesta novel·la el que apareix referit a aquest tema és la relació de Carlota i Marcel. En la primera cita, mentres es donen un petó aquest li clava la mà per dintre del jersei, la Carlota s'enfada i se'n va, després li pregunta a sa mare i açò es perque ell va massa depressa o ella massa a poc a poc, la mare li contesta que en aquests temes cadascú va al seu ritme, no hi ha un ritme establert que hem de seguir. Més tard Marcel li demana disculpes i tornen a quedar.

CONCLUSIÓ

La meua valoració del llibre no és molt alta, crec que el tema que exposa està molt bé i és interessant, però ho expressa d'una manera, que a mi, em resulta aborrida i repetitiva, ja que la Carlota veu una situació masclista, li ho pregunta a l'àvia per estar-ne segura i ho posa en el diari, eixa és la continua història que explica. La part del llibre que més interessant he trobat han sigut les cartes d'altres xiquetes que li envia l'àvia a la Carlota per correu electrònic, també he de dir que el que menys m'agradat ha estat la història entre Carlota i Marcel.M'hauria agrtadat més si li haguera afegit alguna cosa més que enganxara al/la lector/a.

Aquesta és una bona manera d'introduïr en els joves aquest tema del masclisme.

He trobat coses en aquest llibre amb les que m'he sentit identificada, altres coses que ja sabia i moltes coses noves que no sabia ni que podien passar.