El curiós incident del gos a mitjanit; Mark Haddon

Literatura Inglesa. Siglo XX. Novela. Argumento. Personajes. Espacio y tiempo. Lenguaje # Argument. Personatges. Espai i temps. Llenguatge

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

Índex

Fitxa bibliogràfica 3

Argument 4

Vocabulari 5-6

Personatges 7

Preguntes generals 8

Preguntes específiques 9

Fitxa bibliogràfica

  • Autor: Mark Haddon.

  • Títol: El curiós incident del gos a mitjanit.

  • Traductor: Rosa Borràs.

  • Editorial, col·lecció: La Magrana.

  • Lloc i data de l'edició: Barcelona, novembre del 2004.

Argument

Christopher Boone, narrador i protagonista, era un noi que patia una forma lleu d'autisme. Odiava el groc i el marró, i no era capaç d'anar sol més enllà de la botiga de la cantonada de casa seva. Li agradava estar sol i no soportava estar en els llocs plens de gent. En Christopher vivia amb el seu pare, i la seva mare estava morta.

La història començà quan en Christopher descobrí la mort del gos de la seva veïna, la senyora Shears, i decidí investigar. Preguntant pel veïnat en Christopher descobrí que la seva mare era infidel al seu pare.

Tot el que en Christopher anava descobrint i fent, ho apuntava en el llibre que estava escrivint, aquest. La Siobhan era la professora d'en Christopher, qui l'ajudava a escriure ell llibre.

Un dia el pare d'en Christopher llegí el llibre d'en Christopher. El pare d'ell s'enfadà, li prengué el llibre i l'amagà. Li prohibí també continuar amb la seva “investigació”.

En Christopher buscà el llibre per tot arreu fins que el trobà en l'armari del seu pare, junt amb unes cartes de la seva mare. Les cartes anaven dirigides a ell, i eren posteriors a la mort d'ella. En Christopher estava molt confós, i cada dia llegia alguna carta. Però arribà un dia en que el seu pare el descobrí llegint les cartes i li confesà tota la veritat. El pare d'en Christopher li explicà a ell que la seva mare, en realitat, no estava morta, si no que estava vivint a Londres amb en Roger, el senyor Shears. També li explicà que ell havia sigut qui havia mort el Wellington, el gos de la senyora Shears.

En Christopher estava asustadíssim i temia que el seu pare el pogués matar com el Wellington, així que decidí anar-se'n a casa la seva mare, a Londres. Agafà un tren tot sol, i arribà a casa la seva mare. El viatge en tren havia estat la seva pitjor experència viscuda.

En Christopher visqué uns dies amb la seva mare fins que decidí parlar amb el seu pare. Ell li regalà un gos, com a mostra d'efecte. En Christopher no tenia ja tanta por al seu pare, i, poc a poc, li anava agafant més confiança.

Vocabulari

Amonestat (pàg. 30)

-Si et fiques en més problemes, veurem aquest informe i sabrem que t'havien amonestat i ens agafarem les coses més seriosament.

Definició: Advertit severament (algú) per tal que s'esmeni i es corregeixi.

Digressió (pàg. 41)

Però això és el que s'anomena una digressió, i ara tornaré al fet que era un Bon Dia.

Definició: Part d'un discurs que es desvia o s'allunya de l'assumpte principal.

Linòleum (pàg. 42)

La vaig fer a l'escola amb la senyora Peters, que ens ensenya manualitats, i és un estampat amb linòleum, que és quan fas un dibuix damunt linòleum i la senyora Peters talla el dibuix amb un tallant i llavors poses tinta damunt el linòleum i el prems contra el paper...

Definició: Estampa obtinguda per la impressió d'un gravat tallat en la superfície d'una planxa d'un material de recobriment constituït per un teixit cobert per una pasta feta d'oli de llinosa, colofònia, goma kauri, serradures, càrregues minerals i matèries colorants.

Espàtics ( pàg. 63)

La Siobhan, però, diu que hem de fer servir aquestes paraules en comptes de les que abans s'utilitzaven per anomenar aquests nens, com ara espàtics, esguerrats o mongòlics, que eren paraules abominables.

Definició: Relatiu o pertanyent a la contracció tònica involuntària i persistent d'un múscul o un grup muscular.

Basset (pàg. 78)

Fora al botiga vaig veure el basset alemany de la senyora Alexander assegut a la vorera.

Definició: Raça de gos de cos llarg i potes curtes.

Dril (pàg. 105)

I la mare portava uns pantalons curts de dril i la part de dalt d'un biquini de color blau clar i fumava uns cigarrets que es deien Consulate que tenien gust a menta.

Definició: Teixit de lli, de cotó o d'ambdós elements.

Epilèptic (pàg. 107)

I si a l'escola hi ha algú estirat al terra faig un Cerca entre els meus records fins que trobo la imatge d'algú amb un atac epilèptic i llavors comparo la imatge amb el que passa al meu davant per poder decidir si la persona està estirada a terra perquè juga, o bé perquè dorm o bé perque té un atac epilèptic.

Definició: que sofreix trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d'alteració de la consciència, de l'activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.

Implosionin (pàg. 110)

I de vegades m'agrada imaginar-me que sóc allà, en un submarí de metall esfèric amb finestres de 30 cm. de gruix per evitar que implosionin per culpa de la pressió de l'aigua.

Definició: esbotzar, trencar sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d'un recipient sotmès a una pressió exterior superior a la interior.

Sacàdics (pàg. 151)

I aquests salts s'anomenen moviments sacàdics.

Definició:

Xirivies (pàg 175)

Llavors em vaig quedar plantat sota el tendal verd i blanc d'una fruiteria on hi havia pastanagues, cebes, xirivies i bròquil en caixes arrenglerades d'amunt d'una catifa peluda de plàstic verd, i vaig traçar un pla.

Definició: herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes (Pastinaca sativa), pubescent, de fulles pinnaticompostes i flors grogues disposades en umbel·les, d'arrel comestible, emprada com a verdura i com a farratge.

Personatges

Christopher John Francis Boone: en Christopher és el protagonista i el narrador de la història. Té 15 anys, pateix una forma lleu d'autisme i no pot anar sol més enllà d'una botiga que hi ha en una cantonada prop de casa seva. Odia el groc, el marró i que el toquin. Li encanta el vermell i les noveles de Sherlock Holmes. Li agraden molt les matemàtiques i, sobretot, els números primers. No sap mentir, ni entén els acudits ni les expressions facials. Li agraden els gossos perquè són fidels.

Ed. Boone: és el pare d'en Christopher, i és qui el mentí explicant-li que la seva mare havia mort, quan en realitat s'havia anat amb un altre home. Ell fou qui matà el Wellington, el gos de la senyora Shears. Treballava amb un company reparant calderes i fent el manteniment de sistemes de calefacció.

La mare d'en Christopher: en un principi està morta, però a mesura que en Christopher investiga descobreix que en realitat no ho està, si no que tot era una mentida del seu pare. Després de separar-se del pare d'en Christopher ella visqué a Londres amb un altre home.

Wellington: era el gos falder (petit) de la senyora Shears, la veïna. És el gos que al principi de la història en Christopher troba mort amb una forca clavada. El gos el matà Ed. Boone, el pare d'en Christopher.

Siobhan: és la professora d'en Christopher, qui l'incita a escriure el llibre. És una noia amb els cabells rossos i llargs, que porta ulleres. És important perquè ajuda a en Christopher en l'ortografia del llibre, aquest.

Preguntes generals

  • Quin passatge del llibre t'ha agradat més? Per què?

  • “ El senyor Thompson va obrir la porta. Portava una samarreta que deia:

    Cervesa.

    2.000 anys

    ajudant els lletjos

    a cardar.”

    Aquest passatge, simplement, m'ha encantat. Aquest fragment, a part d'encatar-me, m'ha sorprés, ja que està en un llibre que és bastant seriós. Tot i aixó m'ha deixat bocabadat amb la soltesa amb que s'expressa l'autor en aquest llibre.

    Personalment m'agradaria saber si aquest “eslogan” existeix realment o es una invenció de l'autor.

  • Amb quin personatge del llibre t'has identificat més o quin t'hagués agradat ser? Per què?

  • En ningún moment del llibre m'he sentit identificat amb cap personatge, ara, si hagués d'elegir un dels personatges per força, elegiria en Roger o senyor Shears, ja que ell és qui té en el llibre una situació més o menys corrent.

    El que si que no m'agradaria ser mai és en Christopher. A mi ni a ningú li agradaria saber que la teva mare porta 2 anys morta, i després descobrir que realment no està morta, si no que tot és una mentida del teu pare i que la teva mare viu, en realitat a Londres, i t'envia cartes setmanalment que el teu pare t'amaga.

  • Quin és l'aspecte més destacable, bo i dolent, del llibre?

  • El llibre és interesantíssim, i molt curiós. És un llibre molt distingit i poc comú. La historia es surt de lo corrent, tot i que es molt versemblant. El vocabulari no es massa complicat. Aixó sí, la història m'ha semblant molt enrevessada, sobretot pels personatges. També m'ha agradat molt i m'ha semblat interessant aprendre coses que no sabia sobre els problemes de la gent autista.

    El que no m'ha agradat gens d'aquest llibre ha sigut el temps que li dedicaba a descriure i a informar sobre coses amb poca importància en la història. No m'ha agradat tampoc que en molts capítols, l'autor, els dedica a problemes matemàtics que jo no entenc. Aquests problemes els trobo complicadíssims, i per aixó en alguns fragments del llibre m'he aburrit, ja que llegia coses de les que no m'enterava,

    Preguntes específiques

  • Analitza l'actitud del pare del Christopher en conjunt, no només per fets concrets, sinó per tota la situació que potser el lector entén més que no pas el mateix Christopher, sabent-ne tot el que en sabem al final del llibre. Posa alguns exemples per il·lustrar la teva opinió.

  • La actitud del pare d'en Christopher es la pitjor que podria haber adoptat. Com ja se sap les mentides mai duen enlloc, i, tard o d'hora, són descobertes. Per aixó crec que ell no hauria d'haber mentit a en Christopher en ningún moment sobre la seva mare per molt difícil que fos dir-li la veritat. Tot i que el que fa el pare d'en Christopher no em sembla gens correcte, d'una manera o altra, el comprenc. Entenc que deu ser molt dur viure amb un noi autista i tant maniàtic i, que a sobre, la persona que estimes i que hauria d'afrontar amb tu aquest obstacle (la seva dona) se'n vagi amb un altre. Tot i que va mentir, el pare d'en Christopher no ho feia pas amb mala intenció.

    “I quan em van tornar a connectar, estava assegut a la moqueta amb l'esquena repenjada a la paret i tenia sang a la mà dreta i em feia mal un costat de la cara . I el pare estava dret al meu davant, a un metre d'on era jo i em mirava, i encara aguantava el llibre a la mà dreta però estava doblegat per la meitat i tenia totes les cantonades fetes un desastre, i tenia una rascada al coll i un estrip molt gros a la màniga de la seva camisa de quadres verda i blava i respirava molt fondo.”

    En aquest fragment del llibre hi explica com el pare d'en Christopher perd els estreps i pega en Christopher perquè ell l'havia desobeit.

    “-Ho vaig fer pel teu bé, Christopher. De debò que sí. No et volia mentir. És que em va semblar... Em va semblar que era millor que no sabessis que... que... Jo no volia... Te les pensava ensenyar quan fossis més gran.”

    I aquí com finalment en Christopher descobreix les mentides del seu pare i com el seu pare ho feia sense mala intenció.

  • Què et semblen les “manies” del Christopher? Tens alguna mania similar?

  • Les seves manies no em semblen gens normals. Crec que són paranoies sense cap ni peus. Encara que per mi siguin tonteries suposo que per un noi autista com ell són bastant importants. L'única mania que em sembla una mica coerent es la d'odiar un color, tot i que no tant exagerada. Ara, les que si que no em semblen gens normals són la de no deixar-se tocar, ni deixar que els aliments de diferents tipus es toquin en el plat, ni no poder anar sol més enllà de la botiga de la cantonada.

    Jo no tinc ninguna mania semblant a les seves per la simple raó de que jo no sóc autista. El que sí tinc són favoritismes i preferencies alhora de fer les coses i d'escollir-les.