El curiós incident del gos a mitjanit; Mark Haddon

Literatura actual. Siglo XX. Argumento. Personajes. Espacio y tiempo. Lenguaje # Argument. Personatges. Espai i temps. Llenguatge

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

  • Justificació del títol i de la numeració dels capítols ..... p.1

  • Resum de l'argument per parts ..................................... p.1

  • Personatges ................................................................... p.2

  • Espai i temps ................................................................. p.5

  • El llenguatge de l'obra .................................................. p.5

  • Una visió personal ........................................................ p.5

  • EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

    Mark Haddon

    1) Justificació del títol i de la numeració dels capítols:

    El títol fa reflexió al llibre, en Christopher es troba en Wellington, el gos falder de la seva veïna, la senyora Shears mort, estava al jardi i tenia una forca clavada.

    L'enumeració dels capítols estan amb números primers (2,3,5,7,11,13, etc..)

    En Christopher és un noi autista i molt llest, té moltes manies i una és aquesta, que no li agraden els números cardinals sino els primers.

    Per poder calcular els números primers, primer has d'escriure tots els números positius, llavors treus tots el múltiples de 2,3,4,5,6,7, etc.. i els números que et queden són els primers.

    2) Resum de l'argument per parts:

    Plantejament:

    Quan en Christopher descobreix que algú a matat el gos de la seva veïna decideix investigar qui a sigut, tot i que el seu pare no el deixa jugar a “detectius” ell investiga la mort d'en Wellington. Pregunta a tots el veïns si van veure o sentir alguna cosa extranya aquella nit, però tots el veïns diuen que no.

    Nus:

    Un dia abans de saber qui era l'assesí del Welligtons de la senyora Shears, va parlar amb una veïna seva, la senyora Alexandre, que li va explicar que el seu pare no es portava bé amb el senyor Shears, ja que eren algú més que amics amb la seva mare. Això va portar en Christopher a tenir curiositat pel que la senyora Shears havia volgut dir. Un dia el seu pare va trobar la llibreta d'en Christopher i li va prohibir tornar-la a escriure, i la va amar Però en Christopher no volia deixar d'escriure, i un cop el pare va ser fora de casa la va buscar, la va trobar dins l'armari del seu pare, dins d'una caixa de camises, allà també hi havien unes cartes, cartes que anaven dirigides a ell, cartes de feia molt de temps tenien dates de desprès de la suposada mort de la seva mare, i totes anaven firmades amb: la teva mare.

    En Christopher li va preguntar al seu pare que era tot allò. Es van enfedar i el seu pare el va picar.

    En Christopher es va adonar de que la seva mare seguia viva, que no s'havia mort sino que havia marxat amb el senyor Shears, per això el seu pare li tenia tanta mania i no volia sentir parlar d'ell.

    Els cartes venien de Londres, i desde aquella baralla amb el seu pare en Christopher li va agafar por, va dir que s'en volia anar a Londres amb la seva mare, però mai havia pasat mès lluny de la botiga de la cantonada ell sol.

    Va anar a veure la Siobhan, que era la seva profesora, i li va explicar que s'havia enfedat amb el seu pare.

    Llavors va tornar a casa seva a buscar la seva mascota, una rata, que es deia Toby i va anar a l'estació disposat a arribar a Londres i estar amb la seva mare.

    Ell no havia anat mai enlloc i estava perdut, però dins de l'estació un policia el va ajudar. Un cop ja era al tren el mateix policia el va anar a buscar dient-li que el seu pare l'estava buscant, però ell es va amagar i va aconseguir arribar a Londres.

    Un cop allà li va resultar una mica difícil trobar la casa de la seva mare, però ho va aconseguir, i la va veure allà amb el senyor Shears.

    En Christopher li va explicar tot, que el pare li havia estat amagant les cartes durant molts anys i que havia sigut ell qui havia mort en Wellington.

    Va pasar la nit a casa la seva mare, però a mitjanit va sentir la veu del seu pare dins el pis, i el va veure allà discutin amb la seva mare.

    La seva mare li va explicar a en Christopher que s'en tornes al llit, que ell es quedaria tota la nit a casa seva i que no patis pel pare, que no marxaria amb ell.

    Desenllaç:

    La seva mare va discutir amb el senyor Shears, llavors es va dirigir cap a en Christopher i li va dir que s'en tornaven a casa, aixì ell podria fer l'examen de matematiques avançades.

    El pare d'en Christopher s'en va anar a un hotel mentre la seva ex-dona i el seu fill estaven visquent a casa seva.

    En Christopher al final va poder realitzar l'examen i va treure matricula d'honor.

    3) Els personatges:

    Christopher: és el protagonista del llibre. És un noi de 15 anys autista. Molt intel.ligent, extremadament llest, apassionat per les matemàtiques, i pels nombres primers.

    És un noi solitari, sense amics, que no te mare, el va avandonar a ell i el seu pare quan era petit.

    Té moltes manies; odia el groc, el marró o que el toquin. Diu que 4 cotxes vermells seguits fan un bon dia, 3 cotxes vermells fan un dia força bo, i 5 cotxes vermells fan un súper bon dia, però que 4 cotxes grocs seguits fan un dia negre. No suporta barejar el menenjar, si un aliment toca un altre en el plat allò ja no s'ho menja. No li agrada que el toquin. Xiscla quan esta enfedat o desconcertat. No li agrada estar en llocs molt petits amb altres persones. Es nega a fer servir el respall de dents si l'ha tocat algú altre.. Aquestes són algunes de les moltes manies que té.

    Mai ha anat sol més lluny de la botiga de la cantonada.

    En sap molt de mates però no enten els acudit o les frases fetes.

    Mai diu mentides, sino veritats a mitges.

    Ed. Boone: És el pare d'en Christopher. Treballa reparant calderes i mantinguent sistemes de calefacció.

    És un home que té molta paciencia, sobre tot amb en Chrstopher, tot i que a vegades s'enfada facilment.

    La mare: Era una dona baixeta que feia bona olor. I a vegades portava una cotilla rosa amb una cremallera al davant que tenia una etiqueta minúscula al pit esquerre que deia Berghaus.

    En Christopher es pensa que està morta fins que un dia descobreix unes cartes seves, llavors allà Londres veu que es una dona molt carinyosa, i li explica que va marxar perquè va veure que allà ella feia nosa, perquè tot el dia s'enfedaven i s'entenia millo amb el pare que amb ella.

    Siobhan: És la tutora d'en Christopher, també és la seva única amistat.

    Té els cabells rossos i llargs i porta unes ulleres de plàstic verd.

    Té molta paciencia amb en Christopher i sempre l'ajuda.

    Senyor Jeavors: És el psicòleg de l'escola, fa olor de sabó i porta unes sabates marrons, cadascuna de les quals té, aproximadament, 60 forats circulars minúsculs.

    Al llibre no diu gaire informació sobre ell.

    Senyora Shears: Veïna d'en Christopher, i amiga del seu pare. Ara viu sola, ja que el seu marit la va abandonar.

    Porta les ungles dels peus pintades de color rosa brillant, i en el moment que la descriuen anava amb pijama i no portava calçat.

    Senyor Shears: El seu nom és Roger. Estava casat amb la senyora Shears però s'entenia amb la mare d'en Christopher, un dia li va proposar de marxar junts i ella va acceptar, desde llavors han viscut junts a Londres fins que un dia és van enfedar i la mare d'en Christopher va tornar amb en Christopher cap a Swindon.

    Pel que es veu al llibre és un home que de seguida s'enfada, i que no es poden parlar les coses amb ell.

    Senyora Alexander: veïna d'en Christopher, és una dona gran i molt amable.

    Rhodri: És amic del pare d'en Christopher i treballen junts.

    Portava una granota blanca tota plena de taques i un anell d'or al dit del mig de la mà esquerra ifeia olor d'una cosa que no s'especifica, però diu que el seu pare sovint la fa.

    A en Christopher no li agradava perquè sempre es reia d'ell pregunta-li operacions dificils.

    Senyora Forbers: És profesora de l'escola. I dona del Reverend Peters Porta pantalons de xandall perquè diu que són mès còmodes que els pantalons normals. I té una cama lleugerament més curta que l'altra perquè va tenir un accident de moto.

    Reverend Peters: És l'home de la senyora Forbers. A vegades quan pensa fa un soroll estrany amb la boca, com si fes petar la llengua. I fuma cigarrets i l'alè li fa pudor de tabac, i això a en Christopher no li agrada.

    Policies: És qui va detenir a en Chirstopher la nit que va trobar en Wellington mort al jardi de la senyora Shears.

    Hi havien dos policies: la policia tenia un foradet a les mitges, a l'alçada del turmell esquerre, i una rascada vermella al mig del forat. El policia portava una fulla taronja molt grossaenganxada a la sola de la sabata que li sobresortia per un costat.

    Inspector: És qui va deixar lliure a en Christopher un cop el va interogar, i el seu pare el va anar a buscar.

    No portava uniforme. Tenia el nas molt pelut, semblava que tingués dos ratolinets amagats a les narius.

    Agrupació dels personatges segons les relacions que s'estableixen entre ells:

    Familía:

    - Ed. Boone: pare d'en Christopher i ex-marit de “la mare”

    - La mare: va estar casada amb l'Ed. però va marxar amb el senyor Shears, tot i que quan en Christopher va anar a Londres ho van deixar estar.

    - Christopher: fill de l'Ed. i “la mare”

    Veïns:

    - Senyora Shears: viu al carrer de davant de casa en Christopher al núm. 41

    - Senyora Alexander: viu al canto de la senyora Shears, al núm. 39

    - Senyor Thompson: viu just davant de la senyora Shears, al núm 40

    Escola:

    - Shioban: és la tutora d'en Christopher

    - Senyora Forbes: és una profesora

    - Reverend Peters

    - Senyora Gascoyne: profesora de l'escola, era qui tenia que vigilar a en Christopher durant l'exament de mates.

    Comissaria:

    - El policia que va arrestar a en Christopher.

    - La policia que també el va arrestar

    - L'Inspector que el va interrogar

    - El policia que va ajudar a en Christopher a l'estació de trens.

    Evolució dels personatges principals:

    - La mare: al principi del llibre et penses que està morta, però desprès es descobreix que està viva, i està visquent amb el senyor Shears.

    Jo diria que és el personatge que veus més diferent al final del llibre.

    4) L'espai i el temps:

    Espai: Les accions principals es desenvolupen a Swindon, un petit poble del Regne Unit. Però cap al final del llibre l'escenari es Londres, i allà i pasen algunes accions abans no tornen a Swindon un altre cop.

    Els personatges jo diria que són reals, no se si es un fet real, però podria pasar que mai una familia es trobes en aquesta situació.

    Temps: És a l'epoca actual, concretament al 1997 (en una carta de les que troba en Christopher de la seva mare diu: 16-10-97)

    5) El llenguatge de l'obra:

    És un llenguatge fàcil, es comprensible, inclou símbols i dibuixos que t'ajuden a centrarte amb l'història. Hi han paraules del camp semàntic del llenguatge matematic. Hi ha alguna frase feta al principi del llibre, però són de mostra, per ensenyarte que al protegonista no li agraden aquestes coses, no les enten, ell se les pren al peu de la lletra.

    De diàleg n'hi ha força, sempre que es troba amb algun personatge començen un diàleg. La narració que s'utilitza explica el que pensa el protegonista en aquell moment.

    6) Una visió personal:

    Personalment la novel·la de Mark Haddon m'ha agradat. Tot i que tampoc no ho considero molt especial.

    A mi m'ha fet canviar el punt de vista cap als nens que tenen autisme, abans de llegir aquest llibre practicament casi no en savia res.

    Però em sembla que el cas d'en Christopher no és pas un dels més dolents, quan vaig acabar el llibre el vaig comentar amb la meva mare i em va dir que hi han nens amb autisme que estan molt més malament que en Christopher, que ell en certa manera es afortunat.