El crim de Lord Arthur Savile; Oscar Wilde

Literatura inglesa victoriana. El fantasma de Canterville. Relatos románticos. Misterio

  • Enviado por: Nuriaa 4
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

El crim de Lord Arthur Savile i altres relats

ÍNDEX
1.Resum del Quadern: Wilde, un príncep salvatge...................... pàg.3
2. Resums de l’argument.............................................................. pàg.4
-El crim de Lord Arthur Savile....................................................... pàg.4
-El fantasma de Canterville........................................................... pàg.5
-L’esfinx sense secret................................................................... pàg.6
-El milionari model....................................................................... pàg.6
3.Vocabulari................................................................................. pàg.7
4. Valoració de l’obra de teatre................................................... pàg.9
5. Opinió personal....................................................................... pàg.9
1.RESUM DEL QUADERN DOCUMENTAL: WILDE UN PRÍNCEP SALVATGE

Biografia

Oscar Wilde va néixer a Dublín l’any 1854. Als 17 anys va anar al Trinity Collage de Dublín. D’allà, al 1874, va anar a l’ universitat d’Oxford. A Oxford va ser on es va formar com a escriptor, des de llavors ja destacava per la seva imatge extravagant i la seva personalitat, que era excèntrica i li agradava ser sempre el centre d’atenció. Era un brillant conversador i en les seves obres era enginyós i irònic. Sempre va ser considerat rebel i innovador. És va adherir al moviment esteticista. Els esteticistes senten un fort rebuig cap al materialisme i la societat industrial; també defensen e culte a la bellesa. A l’any 1878, Wilde s’instal·la a Londres on comparteix pis amb un pintor, i escriu poemes i la seva primera obra de teatre. Al 1881 viatja a Estats Units per clonar a conèixer el moviment esteticista. Quan torna a Londres fa de crític literari. Al 1884 es cassa amb Constance Loyd. Entre el 1887 i el 1895 escriu totes les seves obres més importants. Al 1895 el tanquen a la presó a conseqüència del seu nou amic Alfred Douglas. Després de la presó marxa del país i se’n va a Paris, on mor al 1900.

L’ÈPOCA VICTORIANA

Wilde va viure la segona part de l’època victoriana, on Gran Bretanya experimenta un període d’esplendor econòmica i cultural. També va ser una època de contradiccions i canvis en tots els àmbits.

En aquesta època el sistema polític en el Regne Unit era una monarquia parlamentària. La reina tenia molta popularitat i liderava el país i en el parlament se succeïen governs liberals i conservadors.

EL CERCLE ÍNTIM DE WILDE

Sir William and Lady Wilde: Els pares d’Oscar Wilde, la seva mare era poetessa i defensora dels drets de les dones, mentre que el seu pare era un cirurgià amb reputació.

Robert Ross: Gran amic de Wilde i es va encarregar de les restes de Wilde després de la seva mort.

Alfred Douglas: Un jove aristòcrata egoista que es va sentir molt atret per la personalitat literària de Wilde. A causa d’una denúncia del seu pare, Wilde va acabar a la presó.

L’OBRA LITERARIA DE WILDE

Wilde va escriure poesia, narrativa teatre i assaig.

En poesia destaca la balada de la presó de Reading.

En narrativa va escriure molts relats, però només una novel·la, el retrat de Dorian Gray. Els seues relats van ser les seves obres més universals. Els seus relat es divideixen entres talesi stories. En talestrobem obres com elpríncep feliçi una casa de magranes. En storiesdestaca el crim de Lord Arthur Saville i altres relats.

Les obres de teatre de Wilde agradaven molt al públic. La seva obra més brillant és La importància de ser Franc. En assaig , Wilde va reflexionar sobre la relació entre la vida l’art i el temps que li va tocar viure.

2.RESUMS

EL CRIM DE LORD ARTHUR SAVILE

Lady Windermare celebrava una velada a casa seva quan va voler presentar a tothom el seu quiromàntic, el senyor Podgers. El senyor Podgers podia predir el futur de tothom només mirant-li la mà. A la velada, hi havia Lord Arthur Savile, un jove aristòcrata fill de la duquessa. El senyor Podgers va mirar la mà de Lord Arthur i hi va veure que Artur cometria un assassinat. Lord Arthur desesperat per la idea de cometre un crim va deambular tota la nit per Londres mig borratxo. L’endemà al matí va decidir assumir el seu destí i que cometria l’assassinat abans de casar-se amb Sybil, la seva promesa. El primer que va fer va ser ajornar el casament i després va triar a Lady Clementina per que fos la seva víctima. Va anar a la farmàcia a comprar verí, va posar-lo en una capseta i li va regalar a Lady Clementina amb l’excusa que era un medicament. Després se’n va anar a Venècia amb el seu germà i uns dies més tard es va assabentar de la mort de Lady Clementina però al cap d’una setmana es va adonar que va ser per mort natural. Després del disgust va voler tornar a enfrontar-se al seu destí i va decidir que aquesta vegada assassinaria a un oncle seu que feia de clergue a Chichester. Va aclarir que utilitzaria explosius i va anar a veure un contacte que li havia proporcionat un convidat de la velada de Lady Windermare. Aquest contacte es va encarregar de posar un rellotge amb explosius i d’enviar-lo a l’oncle, però l’explosiu no va explotar i Lord Arthur no va cometre cap assassinat. Desesperat pels seus fracassos passejava per la vora del Tamesi quan va veure al senyor Podgers, llavors Arthur va tenir una idea brillant va agafar al senyor Podgers i el va tirar al riu, va esperar a que estigues mort i se’n va anar feliç. Ningú no va trobar a faltar al senyor Podgers i Arthur es va poder casar tranquil·lament amb Sybil i van tindre dos nens, a partir de llavors s’ha pres molt seriosament la quiromància.

EL FANTASMA DE CANTERVILLE

Hiram Otis va comprar Canterville Chase per instal·lar-se amb la seva família. Lord Canterville el va avisar que en aquella casa vivia un fantasma molt terrorífic. A la família del senyor Otis també hi havia la seva dona, la senyora Otis, una dona molt guapa; el seu fill gran, Washington, un jove molt assenyat; la filla gran, Virginia, una noia encantadora i els bessons, anomenats Barres i Estrelles. Quan van arribar a la casa ja els hi esperava la senyora Umney, la majordoma de Canterville Chase. La senyora Umney els va acompanyar a la biblioteca on a hi havia una taca de sang, que Washington va netejar amb un productes de neteja americà. La senyora Umney els va avisar que en aquella casa havien passat coses espantoses a causa del fantasma, però el senyor i la senyora Otis no en van fer cas. L’endemà al matí la taca de sang va tornar a aparèixer, però Washington la va tornar a netejar, i així cada dia. Una nit el senyor Otis es va despertar per un soroll de cadenes al passadís, el senyor Otis va sortir i s’hi va trobar al fantasma, un home vell de cabells grisos i robes esparracades, i li va suggerir que engreixes els seus grillons amb un producte que li va donar i seguidament va tornar a la seva cambra. El fantasma és va quedar perplex i ofès, mai ningú l’havia tractat d’aquella manera. El fantasma va tornar a la seva estància mentre recordava els seus moments més esplendorosos i pensava una venjança per aquella família americana. L’endemà al matí el tema de conversa va girar entorn l’aparició del fantasma. El diumenge a la nit es va sentir un soroll molt fort a tota la casa, tots van anar-hi per veure que havia passat: una armadura havia caigut i el fantasma estava a la vora. Els bessons el van disparar amb les seves sarbatanes i el senyor Otis el va apuntar amb una pistola. El fantasma va aparèixer dalt de les escales i llavors va aparèixer la senyora Otis recomanant-li una ampolleta de tintura, el fantasma la va mirar amb fúria i va desaparèixer. Després d’aquella nit el fantasma va estar malalt. Va tornar a planejar un pla per a la família Otis, i ja entrada la nit i decidit a fer una de les seves millors actuacions, el fantasma es va trobar a una figura terrorífica a l’entrada del passadís i va tornar esporuguit a la seva cambra. A l cap d’un temps hi va tornar pensant-se que era un fantasma i es va trobar amb un ninot que havien fet per riures d’ell, llavors si que el fantasma estava enfadat. Després d’unes quantes bromes pesades dels bessons cap al fantasma, aquest va decidir donar-li una lliçó, en un últim esforç desesperat. A la nit, quan es disposava a entrar a la cambra dels bessons al obrir la porta li va caure una galleda d’aigua i després les riallades del bessons. Després d’aquest fet ja es va donar per vençut i es va tancar a la seva cambra. Els Otis es pensaven que el fantasma ja havia marxat, però un matí, Virginia se’l va trobar en una cambra per equivocació. Van estar conversant una bona estona, fins que el fantasma li va demanar que volia dormir, que el deixes descansar amb la mort. El fantasma li va demanar a Virginaia que plorés per ell així la mort se’l enduria i Virginia ho va fer i van desaparèixer tots dos. La família Otis estava molt preocupada per la desaparició de Virginia, la van buscar per tot arreu fins que a la nit va aparèixer anunciant amb una capsa plena de joies, que el fantasma havia mort. Virginia els va acompanyar a tots fins a una masmorra un descansaven les restes del fantasma. Després d’això el duc de Chesire, un jove enamorat de Virgínia que passava uns dies amb el Otis, la va besar. Quatre dies després es va celebrar el funeral del fantasma, on va anar-hi Lord Canterville i que després aquest i el senyor Otis van discutir sobre la possessió de la capsa de joies que havia portat la Virgínia, finalment, Lord Canterville va insistir en que se la quedes la noia. Quan Virginia va arribar a la majoria d’edat es va casar amb el duc però no va revelar a ningú el que havia fet amb el fantasma mentre estava desapareguda.

L’ESFINX SENSE SECRET

Una tarda em vaig trobar amb Lord Murchison, un gran amic de la universitat i que feia més de deu anys que no veia. Se’l veia neguitós i li vaig demanar que m’expliques que li passava, em va dir que em portaria a un restaurant i m’ho explicaria. Al restaurant va treure una foto d’una noia que semblava que amagués un secret I tenia el rostre ple de misteri. Em va començar a explicar la seva història: La primera vagada que va veure a la noia va ser passejant una tarda per Bond Street. De seguida es va sentir fascinat i una setmana més tard la va tornar a veure en una velada, es deia Lady Aroy. Se’n va enamorar i va decidir enviar-li una carta per saber si la podria vindre a veure. Va passar una temporada anant-la a veure, però sempre amb aquesta atmosfera de misteri. Un dia la va veure entrar en una casa de lloguer i se li va caure el mocador. A la tarda li va tornar el mocador i li va preguntar si havia anat a veure algú en aquella casa, ella es va tornar blanca i li va assegurar que no, però ell se’n va anar enrabiat. A la cap d’una setmana es va assabentar que Lady Aroy s’havia mort. Va anar a veure la casa on va veure a Lady Aroy i li va explicar que ella llogava un saló per anar-hi a passar una estona, llegint. Jo li vaig explicar la meva opinió a Lord Murchison, que aquella noia no tenia cap misteri sino que el creava ella mateixa.

EL MULTIMILIONARI MODEL

Hughie Erskine era un noi molt atractiu però pobre. Estava enamorat de la Laura Merton, però el seu pare no volia consentir el matrimoni fins que li portes deu mil lliures. Un dia, Hughie va anar a veure un amic seu que era pintor, Trevor. Quan va trobar a Trevor va veure que estava acabant un retrat d’un pidolaire. Trevor li va explicar que era el millor model possible i Hughie va sentir pena per l’home i pel seu pobre sou fent de model. Trevor va marxar un moment de l’estància i Hughie va donar un sobirà al pidolaire. Un altre dia, Hughie es va trobar a Trevor i aquest li va explicar que el pidolaire que li feia de model en realitat era un home multimilionari i que li havia demanat totes les dades d’en Hughie. Quan Hughie li va explicar la història a Trevor , el pintor li va agafar un atac de riure, i Hughie va marxar cap a casa. A casa, va arribar un home de part del multimilionari i li va donar un sobre amb un xec de deu mil lliures com a regal de noces de Hughie i la Laura.

3.VOCABULARI

Recepció: Reunió organitzada per a rebre invitats, amb caràcter de festa, celebrada en algunes cases particulars o entitats

Tàrtar:  Individu d’un poble de l’Àsia central. 

Ambre: Resina fòssil de diverses coníferes, amorfa, groguenca, translúcida, electritzable per fricció, d’olor característica, bona de treballar, emprada en joieria i bijuteria. 

Carei:Material de la closca de carei del qual es fan capses, pintes, etc.

Demora:Estonade més que es triga a realitzar una cosa

Espatulat:De forma semblant a la d’una espàtula.

Estereotipat:Que segueix un model preestablert, conegut i formalitzat, que s’adopta d’una manera fixa

Petulant:D’una immodèstia arrogant, insolent.

Lacai:Criat de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe.

Marquesina:Coberta de tela que es posa sobre una tenda de campanya per millor guardar-la de la pluja. 

Estintolar:Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir.

Sòrdida:Repugnantmentbrut, d’una brutícia que fa vergonya.

Guardapols:Bataque hom es posa sobre els vestits per a preservar-los de la pols. 

Esllanguit:Prim per l’alçada que té.

Fumerol:Boirina que es desprèn d’un lloc humit.

Cínic:Que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals.

Ametista:  Varietat fanerocristal·lina del quars, de color morat, que es troba en geodes i druses d’origen hidrotermal i és utilitzada com a pedra preciosa

Nitroglicerina: Líquid pesant, de color groc pàl·lid, oliós, explosiu, de fórmula CH2NO3CHNO3CH2NO3, que s’obté a partir del glicerol.

Enagos: Peça de vestir interior femenina consistent en una faldilla de roba blanca,

generalment amb farbalans.

Futilitat: Cosa de poc pes, de poca importància, perquè hom s’hi interessi.

Parapet: Mur, elevació de terra, fileres de sacs de sorra, etc., per a protecció dels soldats. 

Trivial:De poca importància

Maldar:Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa.

Eminent:Que ateny un alt grau, que excel·leix pel seu mèrit, talent, virtut, posició social, etc. 

Forassenyat-ada:Fora de seny, emportat per la ira, la ràbia. 

Feridura:Extravasació massiva de sang a l'interior de l'encèfal, provinent d'una artèria intracerebral

Reverend:Precedint els mots pare mare, tractament honorífic donat als sacerdots i a algunes religioses.

Superb:D’una magnificència, d’una bellesa que imposa

Tudó:Ocell de la família dels colúmbids, de més de 30 centímetres de llarg, de plomatge gris blavós, moradenc en el pit, que és una peça de caça apreciada (Columba palumbus).

Arranjament:Acció d’arranjar o d’arranjar-se; l’efecte. 

Dogmàtic:Que afirma, com si es tractés d’un dogma o d’un fet establert, allò que és opinable, discutible.

Oblong:Més llarg en una direcció que en l’altra.

Fajol: Herba anual de la família de les poligonàcies, de fulles triangulars sagitades, flors blanques o rosades, en raïms densos, originària de l’Àsia central i cultivada pels seus fruits, trígons i llisos, negres, que s’empren per a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i antigament també per a l’alimentació humana (Fagopyrum esculentum). 

Paorosa:Que infon por.

Empostissat:Soler, sostre, format de posts.

Calibrar :Establir una correspondència (entre unes magnituds elegides com a patrons i unes altres magnituds a avaluar), mesurar.

Vànova:Cobrellit d’abric i d’ornament, generalment fet de punt o ganxet.

Mortalla:Vestidura, llençol, etc., amb què s’embolcalla un cadàver.

Atzur:Color blau celeste. 

Màrfega:Sac gros ple de palla, espart, etc., que serveix de matalàs. 

Dosser:Ornament, generalment de forma rectangular, que es col·loca formant sostre sobre els trons, sobre els llits de gran luxe, etc. 

Clova: Embolcall de certs fruits.

Submís :Que mostra submissió.

Estofa:Matèria en què està afaiçonada alguna cosa. 

Partença:Acció de partir o anar-se’n.

Marroquineria: Indústria que fabrica articles amb pells, com cinturons, maletes, bosses, moneders, etc.

Berlina:Departament tancat, situat a la part del davant de les diligències i altres carruatges, amb una sola fila de seients. 

Dissertació:Acció de dissertar; l’efecte. 

Ínfula:Presumpció, vanitat

Prosaic:De prosa.

Filagarsa:Fils que pengen d’un tros de roba, penjarella de fils. 

Levitar:Elevar-se per damunt una superfície sense cap punt de suport ni ajuda material.

4. VALORACIÓ DE L’OBRA DE TEATRE

-Creus que l’adaptació teatral és fidel al text?No gaire, van barrejar alguns personatges com Lady Clementina i Lady Windermare. El començament es el que s’assembla més el final no té res a veure. Després es descobreix que l’actuació del senyor Podgers està manipulada per la Sybil, que això al llibre no surt; apareixen dos personatges nous: el cosí i la cosina; al final el cosí s’alia amb Arthur, Sybil s’assabenta de tots els plans d’Arthur, Al final hi ha tres morts, al llibre només dos,... H han moltes diferències.

5.OPINIÓ PERSONAL

Quina de les quatre narracions trobes més interessant i quina menys? Per què?

La narració més interessant per a mi ha sigut la del fantasma de Canterville, perquè trobo que és una narració molt divertida ja que el fantasma per molt que si esforci no pot espantar als americans. El fantasma, que està acostumat a espantar a l’aristocràcia anglesa a l’arribada dels americans es sent molt ofès en veure que no es sorprenen. També trobo que és unaobra bastant bonica, sobretot pel tros del final on s’explica com mor del fantasma.

La narració que menys m’ha agradat ha sigut la del esfinx sense secret. Perquè la he trobat molt curta i no la trobo gaire graciosa ni enginyosa com la resta de narracions del llibre.

6.BIBLIOGRAFIA

http://dlc.iec.cat/-- Per el vocabulari de l’apartat 3.