El cólera

Enfermedad epidémica # Afecció endemo-epidèmica. Vibrió colèric. Lesions anatomopatològiques. Contagi. Precaucions. Tractaments

  • Enviado por: Atlantis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

QUÈ ÉS I QUÈ PROVOCA EL CÒLERA

Afecció endemo-epidèmica, d'origen indostànic i causada per un microorganisme particular, denominat vibrió colèric. El estudi clínic del còlera, dóna, davant de tot, els diferents períodes de la malaltia. El primer d'ells, anomenat d'incubació : per el qual no hi ha símptomes apreciables, és d'una gran variació en quant als límits de temps en que es manifesta.

Alguns individus el passen en varies hores i altres en 5 o 6 dies. En quant a la malaltia declarada o a l'atac de còlera confirmat, dóna tres períodes: el de diarrees premonitòria, el d'algidesa i el de reacció.

El primer no sempre en constant, faltant en gran número de casos; es caracteritza per evacuacions fecaloides primer i líquides després verdes o de color cafè amb llet.

No hi ha dolors ni tenesme, sinó sorolls produït pel moviment dels gasos en l'intestí i laxitisme i pesament de cap.

Aquest estat pot durar varis dies i no impedeix al malalt a anar a les seves feines, el que és una causa poderosa de transmissió del mal.

L'atac de còlera, pròpiament dit es declara habitualment perla nit, sent el primer símptoma la diarrea, que es produeix cada 10 o 15 minuts, de manera el líquid evacuat pot arribar a 6 o 7 litres en 24 hores.

Les evacuacions albines tenen un aspecte característic ja que estan constituïdes per un líquid sembrant al de la llet descremada o a la bilis, tenint en suspensió cops blancs comparables a grans d'arròs. L'olor és dèbil o nul, però mai fecaloide.

Els vòmits segueixen comunment al fluix intestinal, comenánt per l'expulsió de matèries bilioses i després seroses i alcalines i tenint a vegades en suspensió cops grissacis.

Acompanyant-se a vegades de dolors singlot, rampes d'estómac, o es substitueix per nàusees o eructes.

El ventre es troba retraigut, la llengua seca i blanca, la set és ardent i insaciable, mentre l'anorexia es fa completa i l'orina rara.

Els rampes muscular no falten mai en els casos greus, apareixent amb preferència en els planxells de la cama , tornant per excessos i causant vertaderes tortures als malalts.

En el còlera, anomenat espasmòdic, es generalitza en les extremitats i al tronc interessant a vegades, el diafragma. La veu canvia de timbre, fent-s'hi dèbil i cascada.

Les fisonomies prenen una expressió hipocràtica, demacrant-se mentre el nas es presenta afilat i els ulls excavats i ullerosos.

La pell es posa seca freda a nivell de les extremitats, encara que la temperatura axil·lar es mantingui encara a 37º .

L'estat d' algidesa, denominat també de cadaverització, es caracteritza per la disminució i encara la desaparició de la diarrea. El pols es fa dèbil, filiforme i imperceptible, debilitant-se els sons cardíacs i prenent la sang un color negre i espessant-se a la vagada, el que la fa comparar amb la jalea de groselles. Una incisió a la pell no dóna una gota de sang.

La respiració adquireix una freqüència que la fa penosa i angustiosa. La pell es posa marginada i arrugada, tapant-se d'un suor fred , i viscós enganxós que dóna la sensació de pell de batraci. L'absorció per la via subcutània i digestiva se suspèn.

Declarant-se l'anuria i el malalt esposa fred, gelat a mera d'estàtua per la rigidesa que donen les seves carns a la palpació. La temperatura pot descendir a 25º. L'algidesa central pot coincidir en l'àlgida perifèrica però aquesta última pot acompanyar-se d'hipertermica central.

La duració mitja d'aquest període és de 24 hores, però pot prolongar-se fins a 4 dies. El període de reacció pot adoptar varies formes que són la regular, l'abortiva, la congestiva i la tifódica o gastrointestinal.

S'observa principalment la primera en els colèric que han presentat un període àlgid poc greu i es caracteritza majoria progressiva del quadre síndrome aixecant-se la temperatura i les forces cardíaques del malalt a la vegada que apareix l'absorció i la diuresis .

L'orina conté restes d'albúmina i cilindres epitelinles , però es pobre en urea i obrurs. La reacció absortiva o incompleta que s'observa en els vells i en individus ja contagiat o debilitant-se abans de l'atac que procedeix per crisis de falsa millora amb retorn aviat a l'algidesa.

El tronc recobra calor però les extremitats romanen gelades, el pols és dèbil, el malalt permaneix abatut l'orina és escassa. La reacció congestiva es manifesta de preferència en una víscera, ja en el pulmó on pot ser premòdica d'una pneumònia, ja en els centres nerviosos on dona lloc a un quadre sindrómic anóleg a la meningo-encefalitis. Moltes vegades és mortal i apareix amb preferència en els nens. La reacció tifoidea o còlera tifus dels alemanys es caracteritza per un conjunt de símptomes típics com la llengua fulginosa, el ventre abultat, gloc-gloc, diarrea biliosa pesadesa intel·lectual. La mort té lloc moltes vegades per hemorràgia intestinal. Quan la reacció ha segut regular i apirètica la convalencia s'estableix ràpidament, però no així quan aquella s'ha manifestat irregular i difícil, en aquest cas l'intestí conserva una susceptibilitat particular. En aquestes condicions poden aparèixer diarrees cròniques que porten al malalt a la caquèxia. Por part de l'aparell circulatori s'han senyalat degeneracions del miocardi, anèmies, trombosis i per part del sistema nerviós accessos de tetania, convulsions, contractures, paràlisis, alienació mental.

Com complicacions es descriuen l'efisema subcutani, les gangrenes, la pneumònia i bronconeumonia, la icterícia i les infeccions secundaries (linfangitis, erisipela, ferúnculs , flemons ). S'han distingit formes clíniques en el còlera com la colerina i el còlera pròpiament dits, La primera compren dues varietats: una que pot anomenar-se diarrea colèrica que apareix sense grans molèsties i duran alguns dies, i la vertadera colerina que apareix bruscament i s'acompanya de vòmits i rampes però no d'algidesa durant solament algunes hores.

D'una manera general, el còlera suspèn el curs de totes les malalties agudes o cròniques que comencen una altre vegada el seu curs quan aquest ha cesat. Pel regular, el còlera es fatal per als que els sorprèn ja malalt. El còlera ataca als tífics es causa una enorme mortalitat.

En els tuberculosos l'afecció segueix un curs més gran una vegada curat l'atac colèric.

Els vessaments serosos, ja en les cavitats viscerals, va en el teixit cel·lular es reabsorbeix ràpidament, però els malalts no triguen em estar sucumbits, agobiats per les copioses evacuacions de líquid. La etiologia del còlera morbo asiàtic no tenen misteris des del descobriment de vibrió colèric per Koch en 1884.

COM ÉS EL MIDROORGANISME

El microorganisme es representa com un bastonet gruixut i lleugerament encorbat com una coma d'escriptura quan s'examina normalment i rectilini quan el pla de curvatura és perpendicular a la superfície de la làmina. La seva mobilitat , que es duu a pestanyes vibràtils, es molt gran als 30º i paren completament als 16. Si varis vibrions colèric es reuneixen pels seus extrems originen filaments que adopta la forma de "S" o la d'espiral. En els antics cultius prenen formes d'involució, de cossos esfèrics en particular que no posseeixen major resistència que els vibrions normal.

El vibrió pot trobar-se en els copos riciformes de la evacuacions on pren l'aspecte de bancs com els peixos en l'aigua. També pot trobar-se en els talls quan penetra en la mucosa infestinal infiltrant-la.

COM QUEDA EL CADÀVER

Les lesions anatomopatològiques del còlera son diferents segon si el subjecte hagi mort en el període àlgid o en el de la reacció. En el primer cas s'ha de distingir lesions anatòmiques característiques del còlera i les lesions accessòries. Es típica la localització del procés en l'intestí prim, fins el punt que s'ha dit que el talla en dos meitats la vàlvula de Bauhin. A l'obertura de l'abdomen crida l'atenció la sequedat del peritoneu i el seu aspecte com untat de peix. Les anses intestinals apareixen aglomerades per un líquid viscós i filamentós. La mucosa apareix descamada i en un gran mesor la serosa dels altres òrgans. La superfície externa de l'intestí prim presenta una coloració, hortènsia rosa o lila que és característica i que contrasta amb la de l'intestí gros i la de l'estómac. Que permaneix normal. L'aspecte interior de l'intestí varia, segons si l'evolució hagi sigut ràpida o lenta.

En el primer cas, es a dir quan el malalt mort sense haver presentar encara la diarrea serosa trobant-se en la superfície de l'intestí. Si s'ha declarat ja el fluix intestinal s0obserba un líquid serós i opalescent. Rentat l'intestí deixa veure la mucosa vermella coberta d'arboritzacions molt fines i donant a més un puntejat hemorràgic que algunes vegades es converteix en vertader equimosis. S'observa a més la presencia de petites pàpules, formant una erupció que s'anomena psorenteria per la seva semblança amb la pell sarnosa. Les pàpules no són més que fol·licles tancats i inflamats.

Les plaques de Peyer són més sobresortides que en l'estat normal i es troben rodejats d'un cercle net de hipertemia.

Els talls practicats en l'intestí prim revelen una descamació completa del revestiment epitelial. Tot el teixit adenoide de l'intestí es troba infiltrat de cèl·lules embrionàries i el teixit conjuntiu subserós conté grans acumulacions de leucòcits. La rigidesa cadavèrica del colèric es precoç l'escleròtica dóna taques negres i els tuguments es presenten blavosos i amb taques violetes. S'observa a vegades moviments espontanis post morten, ja limitats als dits, les mans o las membres, ja extesos a tot el tronc.

Quan durant l'agonia la temperatura central ha sigut alta, pot elevar-se encara després de la mort a 42º i 42'5º. El fetge es troba reduït de volum i presenta taques grogoses, en les quals, les seves cèl·lules examinades el microscopis donen el tipus de la tumefacció transparent.

Els ronyons presenten una descamació en els glomèruls i un exulat albuminós . Es troba a més equimosis pubpericardíaques i subendocardíaques el cor esquerre contrau i el dret inguritat de sang negre .

La sang dels colèric dóna els tipus asfictic i infecciós, reduint-se a coàguls negres i tous que s'han comparat amb la jalea de grosella. La part liquida presenta una reacció neutra o àcida i mai francament alcalina. Hi ha aquimosis subpleural i congestió pulmonar. En el període de reacció es troben ulceracions intestinals, particularment en el íleum i amb freqüència plaques gangrenoses. El ronyó dóna lesions més profundes que en el període àlgid presentant el seu epiteli la degeneració túrbia. També s'ha senyalat la degeneració del miocardi.

LOCALITZACIÓ

El còlera és una malaltia endèmica regnant amb preferència en Bengala i principalment en la ciutat de Calcuta i també en Arcot, Allahabad, Madrás i Bombay. Com a malaltia endèmica apareix cada any o quasi cada any en Conjerveram, Pooree, Tripetty, Mahadeo i Trivellore. Per fi, com afecció epidèmica d'època indeterminada es troba en les províncies del N.O. de l'Indostan. L'Indostan no és l'únic focus colèric, regnant, també epidèmies continues en Birmània, Indo-Xina, Annam, Tolcín, Xina, Corea, Japó, Afganistan i Beluchistán. Pèrsia per la seva posició intermediària entre l'Indostan, l'Afganistan, Rússia i Turquia, representa en paper important en la difusió del còlera. En l'Hejaz no hi ha un focus originari de còlera encara que moltes vegades s'ha constituït en un secundari per la peregrinació de la Meca. Partint de l'Índia el mal invadeix l'Afganistan, des d'on passa a Pèrsia, i d'aquí a Rússia i Turquia. Per a la intenció d'aquestes últimes nacions la via més seguida es la de litoral del mar Caspi. La via marítima escull els ports de la costa en Malabar i particularment Bombay, seguint pel litoral del golf pèrsic i penetrant en Pèrsia per el Chat-el-Arab. La Costa aràbiga queda amenaçada per Mascate i Mokala. El mar Roig és el terme comú de totes les procedències colèriques. El port d'Egipte i els de Turquia i Rússia poden servir de nou punt de partida a l'epidèmia. Alexandria i Damiette han infestat amb freqüencia el Mediterrani, i el mateix pot dir-se de Constantinopla, Salònica, Sebastopol i Odesa. Entre les peregrinacions que van a la Meca, les més perilloses son les que partint de l'Índia creuen el mar Roig per Aden, venint després en ordre d'importància les de la conca del Mediterrani que escullen la via de Port Said i Suez, i per fi, les del litoral del mar Roig. Tots aquest grups tenen un objectiu comú que és Yedah, escala de la Meca. Per fi, les caravanes formen la de Síria o la de Damasc i la de Mesopotàmica o de Bagdad. L'extensió del còlera ha sigut matemàticament la del comerç, tant que avui dia desde Vladivostok a l'Equador, desde la península de Malaca al Golf Pèrsic, aquesta immensa extensió de costa participa del trist privilegi de ser un focus de endemnicitat colèrica en incessant activitat.

FORMES DE CONTAGI I PROPAGACIÓ

Les causes reals de la endemicitat no es coneixen encara, havent-se invocat successivament la fermentació pútrida de les aigües del Ganges. L'abandonament de grans treballs hidràulics de l'antiguitat, i la costum d'abandonar els cadàvers al riu. L'aglomeració i la falta de condicions higièniques dels habitants contribueix al desenvolupament de l'epidèmia. L'existència dels “tanks” o dipòsits d'aigua a l'aire lliure que serveixen per al consum domèstic i en els banys, a la vegada que reben els excrements i l'orina, explica en gran part la difusió del mal. L'estació càlida ha sigut sempre la més favorable per al desenvolupament de l'epidèmia. Les aglomeracions i migracions, d'homes, particularment les peregrinacions a la Meca i Medina, han obrat com propagadors de l'epidèmia.. En la seva difusió el còlera pot seguir dues vies: la terrestre i la marítima. L'obertura de ferrocarril del Hejaz modifica en part aquestes condicions. Les males condicions en que es fa el viatge, la falta d'aigua, de bona alimentació, l'amuntegament , expliquen la propagació del mal. És molt freqüent que els subjecte que han cuidat a colèric o simplement que han viscut en una localitat infectada allotgin el vibrió de Koch en el seu interior com ho demostren els anàlisis microscòpics de les seves femtes.

Aquests subjectes, sans en aparença, i que ho són clínicament parlant, es converteixen en agents de difusió del còlera com veurem al tractar de l'epidemiologia.

La alineació mental mereix una anomenació especial a causa dels estrall que han causal les epidèmies colèriques.

L'aglomeració i la falta de tota precaució higiènica de par dels subjectes exposats al contagi poden explicar també aquest fet. Els peregrins de l'Indostan disseminen el còlera en l'Hajaz, que convertir en el centre de reunió de gent de tantes procedències, és a la vegada un poderós focus secundari de l'epidèmia. Al tornar els peregrins als seus respectius països té lloc una nova explosió epidèmica. Així es transmet el còlera a les Índies Neerlandeses, les Filipines, Egipte, Turquia, Bòsnia i Hercegovina, Marroc, Afganistan, Pèrsia, Bulgària, Romania i Grècia. En una epidèmia colèrica s'ha de distingir:

  • El transport, o sigui la transmissió d'un país a un altre.

  • La propagació, que té lloc de ciutat a ciutat, de poble a poble, ...

  • La disseminació, que s'efectua en una mateixa localitat, de casa a casa i de família a família.

Ni les mercaderies ni els efectes i robes dels viatgers tenen influencia en la transmissió de l'epidèmia. L'home és, llavors, l'agent més eficaç de transmissió del còlera. Les matèries fecals de l'home són l'agent actiu en la propagació de l'epidèmia i secundàriament les robes i draps que mullen. La diarrea colèrica pot transmetre la malaltia de la mateixa forma que el còlera confirmat. S'ha discutit si els cadàvers colèrics poden transmetre el còlera. Aquesta qüestió que careix d'importància a Europa en té molta en Orient, on els perses transporten els cadàvers en les seves caravanes reforçant així l'epidèmia. La transmissió per aire és il·lusori, l'aigua és l'agent més important de difusió de l'epidèmia. La bona o mala qualitat de l'aigua no té res a veure amb la qüestió, ja que l'únic decisiu és si hi ha o no intecció per vibrió colèric. L'epidèmia descendeix el curs de les aigües d'alimentació quan procedeixen d'un riu o canal. Però les vies fluvials poden contribuir a la transmissió del còlera de mateix mètode que els camins i ferrocarrils. L'infecció per l'aigua potable és tan marcada que segueix els habitants d'un barri que es proveeixen de la mateixa font, del mateix pou o dels canals o rius. El còlera pot transmitir-se pel peix usat en alimentació i que hagi viscut en aigües contaminades. La salació en aquest cas disminueix considerablement les probabilitats de contagi. El transport del gèrmens colèrics per les mosques és un dels més efectius. Els insectes es posen sobre el malalt i les seves dejecccions contaminant després els aliments. El poder infecciós de les mosques infectaries sembla conservar-se durant deu i set hores.

S'havia supost que el còlera no arribava a les grans alçades, però, aquesta creença queda desmentida per alguns fets en els quals s'ha vist regna el còlera a alçades de 3000 i 4.000 m. L'humitat del terreny i l'existència d'aigües subterrànies, es va creure també que posseïen una acció sobre el còlera, aquesta vegada en el sentit d'afavorir-li

PRECAUCIONS

Després de tot contacte amb un colèric ui les seves dejeccions es deu practicar una rigorosa desinfecció de les mans. En general, quan regna una epidèmia, ningú es deu seure a taula sense haver rentat , ensabonar-se i raspatllat les mans. L'aigua potable serà objecte d'una vigilància especial, no devent prendre només la bullida o cuidadosament filtrada. Es desterraran de l'alimentació els aliment crus com les amanides, fruites, llet que manipulats per mans sèptiques poden transmetre l'infecció. Deuran prescriure's tots els excessos principalment els alimentaris i renunciar a l'administració de purgants. Les begudes gelades en plena digestió i els banys freds prolongats s'evitaran cuidadosament.

Declarat un cas de còlera deuran desinfectar-se immediatament les matèries evacuades que sense precaució podrien propagar l'epidèmia. Però a la desinfecció es farà usa d'una solució de sulfat de coure al 1 per 50 o bé de clorur.

TRACTAMENTS

En tota còlera la primera indicació en de cohibir tota dierra que es presenti administrant el daudan, el salicilat o subministrat de bismut o elixir paregòric. També s'ha empleat calomelans.

En el període d'àlgid del còlera ha donat lloc a moltes medicacions. Així s'ha recomanat l'antisèptia intestinal amb salol, àcid lactic o les llimonades clorhídriques i sulfúriques mètodes que ha donat pocs resultats.

El tractament simptomàtic, a més dels mètodes indicats contra la diarrea , compren l'ús de d'aigua clorofórmica, la cocaïna, la llimonada tartàric contra els vòmits i el de les friccions seques o humides contra les rampes i el de maó, bany o boles calent contra l'algidesa i el de l'èter o d'oxigen contra l'asfixia i el de l'èter o la cafeïna en injeccions contra el col·lapse cardíac.

CLASSIFICACIONS

El còlera pròpiament dit ha sigut objecte de diverses classificacions segons els símptomes dominants, i així s'ha descrit:

  • còlera entèric quan predominen les evacuacions.

  • còlera asfímic o blau, si ocupa el primer lloc la sinopsis.

La rapidesa d'evolució ha donat origen a altres classificacions com :

  • còlera ràpid o perniciosos, si el malalt sucumbeix en la fase d'algidesa.

  • Colera lent si aquest passa per ambdues fases.

Es denomina fulminant el que acaba en poques hores amb el pacient, com succeeix en algunes epidèmies.

En alguns casos mereix el mon de còlera sec per sobreviure la mort abans de tota evacuació intestinal.

CAUSES QUÈ TÉ SOBRE L'EMBARÀS

Sobre l'embaràs el còlera te una acció manifesta provocat l'avortament i la mort del fetus. En les nodrissa la secreció lacta es suprimeix. Els nens de pit , en particular els criats amb llet de pit , escapen generalment al còlera.

La vellesa es molt susceptible a la malaltia amb tendència a la forma fulminant i les reaccions irregular.

BIBLIOGRAFIA

·Enciclopèdia encarta 98.

·Enciclopèdia multimèdia de Planeta de Agostini.

·Gran Enciclopèdia Catalana

Volum X

Edicó: novembre del 1987.

Editorial: Enciclopèdia Catalana S.A.

·Enciclopèdia Universal Ilustrada

Volum XIV ( cole- Const)

Edició: ?

Editorial: Hijos de J. Espasa Editores.