El bosc # El bosque

Bosques catalanes # Medi terrestre. Sotabosc. L'alzinar. Foc. Vegetació. Tipus de bosquina

  • Enviado por: Jordi Sanchez
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 4.

EL MEDI TERRESTRE.

EL BOSC.

Nom:

Cognoms:

Àrea: Ciències Experimentals

Prof.:

EL BOSC.

El nostre país ha estat, des de molt antic, ocupat per 3/4 parts de territori de boscos. Un bosc és una agrupació natural d'éssers vius, en que hi destaquen, per la seva grandària, els arbres, però en la qual també existeix un sotabosc, és a dir, un conjunt d'arbustos, mates, lianes, plantes herbàcies, etc. Al bosc també hi han animals, però com que els arbres hi destaquen més, podem considerar que el bosc és un ecosistema natural terrestre on hi predominen els arbres.

Els nostres avantpassats s'adonaren de la importància dels boscos quan descobriren que d'ell en podien treure profit: productes medicinals, materials per abrigar-se, fusta per cremar i construir, etc. Un dels boscos o parcs naturals més important de Catalunya és el de Collserola, amb una infinitat d'espècies animals i vegetals.

L'ALZINAR

MEDITERRANI.

L'alzinar o bosc d'alzines és el bosc típic de la regió mediterrània; és molt ombríbol i hi han plantes verdes durant tot l'any. A aquest tipus de bosc hi ha una molt petita part de pins i roures, però és dominada per l'alzina.

L'alzina és un arbre de creixement lent, fusta dura i escorça rugosa. Les seves fulles són més bé petites i endurides (excepte a algunes zones humides de Catalunya, que són petites i toves), de color verd fosc i amb el revers més clar (el qual té uns pèls que fan que l'alzina no perdi tanta aigua a l'estiu: és una adaptació al clima mediterrani anomenada esclerofíl.lia). L'alzina té flors unisexuals i el seu fruit és el gla, un bon aliment per a molts animals del bosc. Normalment, a cada conjunt de dues o tres comarques properes hi predomina un tipus diferent d'alzina; per exemple: al Maresme o a la Selva hi predomina la alzina surera i al Segrià o a la Segarra hi predomina l'alzina carrasca.

A l'alzinar s'hi poden distingir tres parts o estrats:

Estrat arbustiu: com que les alzines no deixen assar gaire llum, en aquesta capa creixen nombrosos arbustos que no hi podrien viure exposats a la llum del Sol. Els marfull, l'arboç, l'aladern i el llentiscle en són bons exemplesde plantes d'aquest estrat

Estrat herbaci: aquest nivell de vegetació és força pobre, ja que no hi arriba quasi llum i hi ha poc espai. No hi falten, però, violes, falgueres, bolets...

Lianes o plantes enfiladisses: com per exemple l'heura, la roja, l'aritjol... S'enfilen als troncs del arbres o fan una catifa al terra.

La fauna dels alzinars és molt variada:

Els mamífers: hi ha abundants mamífers silvestres. Alguns, com ara el ratolí de bosc, mengen fruits i herba: són hervíbors. Altres, com el teixó, mengen animalons, però en èpoques d'escassesa es veuen obligats a menjar fruits: són carnívors. Altres, com la rata cerdalla, mengen animals i vegetals: són omnívors. Altres, com el porc senglar, han d'anar a les clarianes i conreus a buscar l'aliment.

Els ocells: són els vertebrats que es poden veure amb més facilitat, a l'alzinar. Alguns, com el pinsà, s'alimenten de grans i llavors: són moixons. Altres, com les mallerengues, mengen insectes: són insectívors. Alguns, com el mussol, l'òliba i el xoriguer, són ocells rapinyaires. Els ocells migratoris són ocells que emigren a climes més càlids a l' hivern; i els ocells sedentaris viuen durant tot l'any al bosc.

Els rèptils: els més abundants a l'alzinar són les serps, els llangardaixos i les sargantanes.

Els amfibis: com, per exemple, les granotes, els gripaus i les salamandres. Hivernen sota pedres, en amagatalls o colgats al fang.

Els invertebrats: són els organismes més abundants de l'alzinar. Molts d'ells, a l'estiu, han d'estar en fase de crisàlide o ou per a poder aguantar millor la calor

i la sequera. Aquest fenòmen s'anomena diapausa estival. Alguns invertebrats, com el pregadeu, són beneficiosos, ja que és un formidable caçador. Altres, com la processionària del pi, són perjudicials, doncs, tenen la pell recoberta d'uns pèls urticants.

LA MÀQUIA, LA BROLLA I LA GARRIGA.

Moltes vegades les terres mediterrànies no estan cobertes de bosc. Quan en una formació vegetal hi ha molts arbustos, però pocs arbres o cap, diem que és una bosquina. De bosquina hi ha tres tipus:

La

costumen a ser pins, que són els arbres més corrents al Mediterrani. Els pins es crien fàcilment, a ple sol. El més abundant al nostre país és el pi blanc o pi bord, que és un arbre no gaire dret i de capçada irregular, amb l' escorça grisa i clivellada, les fulles en forma d' agulla, primes i d'un color groguenc. Els pins es matenen verd tot l' any. Són plantes gimnospernes (tenen flors masculines i flors femenines separades). Els seus fruits són els pinyons ( que es troben agrupades en pinyes), dels quals, a més d' altres animals de l' alzinar, s´alimenten els esquirols. A Catalunya hi ha mitja docena d´espècies diferents de pins, que es diferencien per l' aspecte de les pinyes, fulles i capçada.

ELS ÉSSERS HUMANS, EL FOC I LA VEGETACIÓ.

En els estius calorosos de la Mediterrània, el foc és una causa frequënt de destrucció del bosc. Un cop cremat el bosc, a ple sol només hi viuen bé les plantes de les brolles i les garrigues; moltes d'aquestes plantes es cremen fàcilment, però, de fet, suporten bé el foc. Si aquest foc és molt freqüent, la vegetació cada cop es recupera menys i acaba sent un prat sec amb quatre pins. Per exemple, com que les alzines creixen tant lentament, a l' alzinar li costa de fer-se i llavors si és destruït, necessita molt temps per a refer-se. En aquests temps, a més de que els llamps encenin foc al bosc, també intervé l' acció humana. Per aquestes raons, és molt important evitar les accions susceptibles d´encendre el bosc, com ara fer foc, llençar cigarretes enceses, abocar-hi vidre o deixalles inflamables, etc.

ÍNDEX.

El bosc.......................................................................... pàg. 1

L'alzinar mediterrani................................................. pàg. 2-5

La màquia, la brolla i la garriga.............................. pàg. 6

Els éssers humans, el foc i la vegetació.................. pàg. 7

3