El alquimista; Paulo Coelho

Literatura hispanoamericana contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela fantástica. Fe. Amor y muerte. Sentimientos. Planteamiento. Nudo. Desenlace. Argumento

  • Enviado por: IES Del Voltreganès
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

FITXA DE LECTURA

NOM: ___________________________ CURS: 1r de Batxillerat

1. Títol: L'alquimista

2. Autor: Paulo Coelho 3. Pàgines: 148

4. Explica l'argument del llibre, tenint en compte el seu plantejament, nus i desenllaç.

PLANTEJAMENT

Un jove pastor d'Andalusia que es deia Santiago, al que li encantava viatjar, llegir i aprendre de les seves ovelles, va tenir dues nits seguides el mateix somni. Això li va semblar tan estrany que va decidir anar a una endevina perquè li interpretés el seu somni. Aquesta endevina li va dir que havia d'anar a la recerca del seu somni. Li va dir que devia arribar fins les Piràmides d'Egipte on trobaria un tresor. Santiago se sent frustrat per la resposta de la gitana endevina, però al parlar amb un vell (que era el rei de Salem), que li va donar la mateixa resposta que l'endevina, i que a més, aquest vell coneixia coses de la vida del noi que només ell coneixia, va decidir anar. Aquest vell li va regalar dues pedres (Urim i Tumim), i li va dir que les utilitzés sempre que tingués dubtes, però que no deixés que les pedres decidissin per ell, que ell prengués les seves pròpies decisions. També li va demanar que li donés 6 de les seves ovelles a canvi de la informació que ell li havia donat. La resta del ramat el va vendre per a aconseguir diners per anar a Àfrica, a la recerca de la seva Llegenda Personal.

NUS

Quan va arribar a Tànger, li van robar tot els seus diners i va haver de començar a treballar amb un venedor de vidres amb la intenció de tornar a Espanya, però el mercader per al que va treballar durant un any, li va fer veure que havia de seguir el seu somni, i així arribaria a les Piràmides. El noi va decidir encaminar-se en una caravana creuant el desert del Sàhara cap a Egipte. Durant el viatge, el noi va conèixer a un anglès que estudiava alquímia. També va conèixer a un cameller, el qual li va ensenyar que devia viure el present. Durant el seu viatge, el noi va aprendre el Llenguatge Universal i va conèixer l'Ànima del Món. Un dia la caravana es va detenir en un oasi perquè havia esclatat una guerra entre clans. En aquest oasi vivia l'alquimista que estava buscant l'anglès, però l'alquimista esperava l'arribada de el noi, no la de l'anglès. En aquest oasi, el noi es va enamorar d'una dona del desert, Fàtima. Ell sentia l'obligació d'abandonar el seu somni per quedar-se amb la Fàtima. Ella va dir que l'esperaria fins que ell trobés la seva Llegenda Personal. El noi va tenir una visió: que l'oasi seria atacat per uns guerrers. Això va resultar ser veritat i els caps de l'oasi el van nomenar Conseller de l'Oasi. El noi va començar a dubtar si seguir el seu viatge cap a les Piràmides o abandonar-lo i quedar-se en l'oasi, però l'alquimista li va fer veure que devia seguir buscant la seva Llegenda Personal. A partir d'aquest moment, el noi va reiniciar el seu camí pel desert amb l'alquimista. Quan passaven per un campament, els guerrers els van parar i els van acusar de ser espies. L'alquimista els va explicar que estaven viatjant, i que el noi era un alquimista que podia transformar-se en vent. El general del campament li deixa 3 dies per preparar-se. Al tercer dia, el noi demostra que ho pot fer. Comença a parlar amb el desert amb el Llenguatge del Món, però aquest li explica que no té poder suficient per transformar-lo en vent i que ha de parlar amb el vent. Aquest també li explica el mateix i que ha de parlar amb el sol. El sol avergonyit de no poder transformar-li, li diu que parli amb la Mà que ho va escriure tot. El noi arriba a la conclusió que ni el desert, ni el vent, ni el sol sabien el que era l'amor, perquè l'amor no és estar parat com el desert, ni recórrer el món com el vent, ni veure tot des de lluny, com el sol, sinó que “L'amor és la força que transforma i millora l'Ànima del Món”. Després d'això el noi va comprendre tot i es va submergir en l'Ànima del Món i va veure que ell podia realitzar miracles. Per això es va convertir en vent i el general li va deixar marxar al costat del seu mestre.

DESENLLAÇ

Després es van dirigir cap a un monestir, on l'alquimista va convertir plom en or. L'alquimista va repartir l'or entre el noi, el monjo i ell mateix, i l'altre tros l'hi va deixar al monjo per si li fes falta al noi. A partir d'aquí, el noi va seguir el seu viatge acompanyat només pels consells del seu cor i els senyals. Després d'una duna, va veure aparèixer les Piràmides. Mentre plorava, se li va creuar un escarabat (símbol d'Al·là) i ell ho va entendre com un senyal. Va excavar allà on queien les seves llàgrimes, però no va trobar res. Després, va ser colpejat per uns lladres que li van robar i es van burlar d'ell. El noi els va explicar la seva història i el cap del clan li va dir que ell també havia tingut un somni repetit, però que el tresor estava amagat en una capella en ruïnes d'Espanya, que va ser on Santiago va tenir aquest somni per primera vegada juntament amb les seves ovelles. Amb això, el noi va entendre que el seu tresor sempre havia estat a Espanya. Així que va tornar a l'església en ruïnes i va trobar el seu tresor. Va decidir dur-li una part a la gitana i després anar a buscar a la Fàtima.

5. Què és el que més t'ha agradat del llibre?

Crec que el llibre, en general, ha estat bé. Al principi el veia molt normal, més ben avorrit, però mentre anava llegint més cap endavant, s'anava posant més interessant (més cap a la part per on viatgen pel desert). El llibre no era complicat, s'entenia tot bastant bé. Aquest tema de que s'hauria de seguir la seva Llegenda Personal està bé, perquè té raó, cadascú hauria de fer en la vida el que més li agradi i no el que li porti el destí.

6. Escriu i busca al diccionari cinc paraules que t'hagin set difícils.

> Sicòmor: (pàg. 19) ...perquè un sicòmor grandiós creixia al lloc que abans havia ocupat la sagristia.

- Arbre semblant a la figuera.

> Gec: (pàg. 19) Va posar el gec a terra i s'hi va ajeure al damunt;...

- Peca de vestir folgada (que ve ample), amb mànigues, i llarga fins a la cintura.

> Minaret: (pàg. 53) ...els homes que pujaven als minarets i cantaven...

- Torre d'una mesquita.

> Alquímia: (pàg. 68) ...després, per les religions, i, finalment, per l'alquímia.

- Ciència medieval, barreja de tècniques químiques i d'especulacions místiques.

> Espingarda: (pàg. 105) Quan van ser prop de la gran tenda que era al centre del Faium, van treure les simitarres i les espingardes.

- Escopeta molt llarga usada als països àrabs.