Egipto en el Segundo Milenio

Historia antigua. Grandes imperios. Cultura. Dinastías. Poder político. Lengua literaria egipcia. Construcciones monumentales. Arquitectura. Religión # Egipte. Poder politic. Llengua literària. Construccions monumentals. Hicksses

  • Enviado por: Irimi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL DEL BLOC D'ORIENT

UNITAT 4: EGIPTE A LA PRIMERA MEITAT DEL II MILENI

1. INTRODUCCIÓ

La història del Egipte del rei tal com la descriuen les fonts, és una successió al temps de períodes de

  • Forta centralització política que és produiren durant els imperis antic, mitjà i noi

  • Moments on el poder central moments on aquest és va debilitar en benefici dels nomos passant açò al primer, segon i tercer període intermedi

Durant els imperis antic i mitjà Egipte va viure a la vall del Nil sense contactes amb

  • Síria

  • Palestina

  • Nubia

  • Sinaí

  • País de Punt

El llarg temps que els hicksses passaren a l'Egipte va posar de manifest que el peís no és trovava protegida de les invasions exteriors i per eixe fi ni era necessari construir fortaleses a llocs estratègics. Aquesta necessitat la comprengueren les reis del imperi nou com ho demostren les expedicions i les relacions comercials que dugueren a cap durant el anomenat imperialisme egipci pels llocs tan llunyans als que arrivaren.

Desprès del primer període intermedi la XII dinastia sobretot va dur al Egipte al esplendor de les èpoques passades arrivant la seva llangua a convertir-se en la llengua clàssica i per això sempre és va imitar i és redactaren des de llavors en el egipci clàssic les obres més importants de la literatura.

Des de la IX dinastia dinastís d'Heracliopolis que era una ciutats situada relativament prop de Menfis, al sud d'aquestra ciutats durant el primer període imtermedi els prínceps de Tebes. Aquesta ciutat diversos dies al sud del delta i no ben adaptada al comerç va anar paulatinament augmentant el seu poder fins arrivar a convertir-la la seva ciutat en la capital dels nomos del alt Egipte i participant en les lluites per la hegemonía política.

1. INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

Aquest imperi va ser el resultat de una guerra civil entre els nomarques de Tebes i Heracliopolis on va vençer el tebà Menthuotep.

La característica d'aquest imperi va ser l'apertura cap al exterior.

Els nomarques de de XI dinastia crearen una autèntica cort on le luxe era una manifestació de poder però per això feien falta objestes de luxe i controlar el comerç del sud i l'est. Per això

  • Iniciaren expedicions cap a les mines de turqueses que és situaven a Punt (Somalia) i Cush (Núbia i Sudà)

  • Establiren relacions diplomàtiques amb interès exclusivament comercial. Eren pacífiques que asseguraven un intercanvi periodic

La XII dinastia és va atrevir a navegar per primera vegada cap al nord tenint en aquiestes dates les primeres mencions d'Europa perquè establiren relacions pacífiques i de intercanvi amb Creta als que anomenaven keftiu i que foren representats a algunes tombes oferint treles i alguna cosa dins de vasos.

Al palau de Cnossos tene la mateixa representació on és reflexa la invasió micènica que foren retocats a les tomes per afegir-lis barba als keftiu.

LES OBRES PÚBLIQUES

Els reis de la XII dinastia anomenats Sesostris consideraren fonamental assegurar l'autoabastament permanent del estat. Açò tenia una raíl filosòfica que considerava que le independència derivava de l'autarquia.

Per als egipcis com per altres pobles de l'qntigüitat, la garantís de llibertat era no dependre mai del comerç pels articles de necessitat, especialment del blat. En eixe fí feren obres de canalització i dessecació del llac Moeris on gràcies a eixes obres aconseguiren una de les zones més productives del blat dle mon, fet que va canviar l'ecosistema però produint la mateixa quantitat Ucraina. El imperi romà des d'August va dependre de Egipte sent propietat del emperador Egipte estant controlada per un llegat imperial des d'època de Tulio Claudi.

LA SEVA DESAPARICIÓ

El error fonamental d'aquestes 2 dinasties fou que no previngueren invasions exteriors en cap moment perquè és consideraven més preparats que la resta. Per eixa falta de previsió, aquest imperi va desaparèixer per la invasió dels hickses que buscaven possiblement assentar-se atrets per la festilitat de la vall del Nil on és va arribar a dir que és conreava blat sense treballar la terra i per això buscaren el control de les zones més riques i treballades d'Egipte establint un sistema colonial fixe.

L'APORTACIÓ CULTURAL

Va ser la del ofici d'escribà que era un ofici de prestigi que havia ampliat la capacitat d'absorció dels individus sense que existiren barreres socials d'origen que mitjançant per un esforç major o menor aconseguia aprendre l'ofifi.

En aquesta època aconseguiren un moment de màxima difusió de l'alfabetització dins del mon antic i dins de l'escriptura jeroglífica perquè els màxims nivells foren a Grècia roma amb l'escriptura alfabètica com demostren les grafiti o inscripcions fetes amb punxons a les letrines i la ceràmica.

Apareguren tractats per l'estudi de diverses ciències en forma de vers o per memoritzar, els més famosos són els 3 papirs coneguts amb els noms dels seus traductors

  • El Papir Smith tracta de medicina parlant de la tècnica de reducció d eles fractures sent el primer text del mon on s'expliquen els punts de sutura. Es un text que conte coneixements mèdics militars

  • El Papir Evars és presenta com un tractat d'anatomia però realment és un tractat de ginecologia i d'assistència las parts

  • El Papir Rhind és un tractat degeometris per mamoritzar

Al marge és troben els textos sapiencials que reflexen la visió del mon més acceptada a eixe moment i que serveixen per conèixer la vida privada.

Destaquen

  • La sàtira dels oficis que és una críticca de totes les ocupacions excepte de l'escribà . en aquest text és veu el dia a dia dels camperols, els mercaders, els ferrers, els pastors i els llenyaters. Hi ha una descrpció de totes les possibilitats dels treball lliure que existien llavors amb una pre sència escasa de la esclavitud que per l'autor honra l'imperi mitjà

  • La cançò del artista és el primer exemple de individualisme líric de poesia. Éxposa una manera de vida al estil del carpe diem d'Horacio

  • Diàleg de un home cansat de viure amb la seva anima és condiderat com el primer text no religiós de reflexió sobre la mort on l'ànmima convenç al home de la inutilitat del suicidi.

Com a demostració de l'alfabetització, estan els contes i les receptes de pocions, tints, olis i cosmètics, no donat-se les de ciuna fins Apacio.

  • Les receptes de les pocions són considerades com el principi de la farmacia, mentre que les receptes de tints i olis és consideren com el principi de la química. Aquestos textos manifesten l'alcanç de l'alfabetització perquè aquerstes eren receptes caseres que feien els dones a les seves cases.

  • Els contes són narracions de viatges extraordinaris en la linea de la tradició àrab de Simbad, sent el més famos el de Sinhue. El conte del camperol eloqüent és un re reivindicació social on un camperol aconsegueix apel.lar fins la rei perquè dictara justícia al seu favor en un cas que varia segons la versió del conte però que generalment és el robament de mercaderies

Cxulturalment hi ha 2 aspectes molt importants que és poden remuntar a la XI dinastia

  • Incorporació d'Etiopia i Somalia al intercanvi cultural

  • Evolució històrica del mon antic que és va ablidar desprès de la època de expansió de la XIX dinastia però que és va mantenir durant l'edta mitjana i el renaixement

A Núbia durant aquest període va aparèixer la cultura meroitica per l'aculturització amb l'Egipte.

Era una cultura on

  • Els deus de la selva i la sabana foren representats segons els esquemes egipcis

  • Escriptura pìctogràfica

  • Nivell urbanístic avançat amb ciutats, temples, palaus i llocs públics de reunió

  • Sistema polític que imitava al Egipci en tots els detalls

Durant el tercer període intermedi aquesta cultura va invadir Egipte creant una dinastia pròpia.

ELS COMENÇAMENTS

Va començar segons les fonts amb la victòria militar de Nehepetre-Menthuotep sobre el de Heracliopolis Merijhare que va marcar el final del primer període intermedi, restablint o per lo ments això semble la dinastia tebana la unitat política del Egipte.

Però el prinipi és obscur. Com a fites de la història d'Egipte, les fonts ja a l'antigüitat mencionaven a Menes, Nebhepetre i Ahmosis si amb Menes és começava el imperi antic i amb Ahmosis l'imperi nou, és dedueix de Nebhepetere va començar el impri amitjà.

No hi ha coincidència en la relació del sobirans de la XI dinastia. El fet de qui hi haja 3 noms d'Horus diferents per Nebhepetre-Menthuotep va dur a pensar que és tractara de 3 reis diferents, pel que és relacionaven 5 reis amb el nom de Menthuotep en aquesta dinastia.

Altres historiadors posen primer a Manthuotep al principi de la dinastia seguits de antef II i III, considerant a Nabhapetre Menthuotep II i així successivament fins el nombre quart.

Actualment, és tendeix a pensar que després de Antef III sols reinaren 3 Menthuotep, dels que el primer va ser Nehepetre-Menthuotep amb els seus 3 noms diferenta d'Horas que corresponen a 3 etapes del seu regnat.

LA XI DINASTIA

MENTHUOTEP I (2060-2010)

Va començar segons les fonts amb la victòria militar de Nehepetre-Menthuotep sobre el de Heracliopolis Merijhare que va marcar el final del primer període intermedi, restablint o per lo ments això semble la dinastia tebana la unitat política del Egipte, però els partidaris del sobirà d'Heracliopòlis és revoltaren i la represió va conduir a la caiguda definitiva de la dinastia d'Heracliopolis amb Manthuotep I que va conduir les seves tropes a la conquesta de la part septentrional de la vall del Nil. A pesar d'això, va pacificar Egipte servint-se de la força de la diplomàcia i dels funcionaris tebans per restaurar l'autoritat del rei.

Tan prompte va unificar el país, va reanudar les relacions comercials amb Núbia, el Sinií i Libia, amb una política expansiva cap a Núbia situada al sud entre la segona i la quarta cascada, sent continuada aquesta política pels sobirans d'aquesta dinastia.

Al Siniá, aquest rei dominava les mines de turqueses el que implicava exercir el control sobre les tribus nòmades de la zona. Les expedicions cap a l'oest cap a Líbia conv¡cretament anaven dirigides a mantenir a raia a aquestos veïns que podien ser una amenaça.

La seva piràmida la va construir sobre un pedestal ebvoltada de un pòrtic.

La labor de Mentuhotep I serà continuadora de la iniciada pel seu antecessor Antef II. Des de Tebes es pretén prendre el control de tot el regne d'Egipte, acabant amb les dinasties heracleopolitanas de Jheti III. Sabem que l'any 14 del seu regnat va sufocar una revolta en la ciutat d'Abidós, continuant l'avanç cap al nord del país, encara que desconeixem com es van desenrotllar els esdeveniments. La ciutat d'Heracleópolis seria assetjada i presa, acabant així amb el regne que dirigia. Mentuhotep aconseguia la unificació de les dos Corones cap a l'any 2050 a C i iniciava un nou període en la història conegut com a Imperi Mitjà.

MENTHUOTEP II (2010-1998)

El primogènit de Menthuotrp I era Antef però va morir abans que son pare succeïnt-lo en seu fill menor que va arrivar a ser rei en una edat ja avançada. La relativa brevetat del seu regnat va poder ser le motiu de que no acabara de construir la seva tomba i el temple funerari.

Com narren les fonts, baix el seu regnat Henenu que era un lat funcionari de Manthuotep I va dirigir expedicions cap al país de Punt a la costa aràbiga de la mar rotja que que va atravassar amb embarcacions construides per eixe fi que foren arrastrades fins la costa en peces soltes. El principal motiu de la expèdició va ser l'abastament d'encens.

És coneix que hi va haver una important activitat a les mines de marbre de Hammamat i també a les mines del Sinaí.

És coneixen be les condicions de vida baix el seu regnat gràciesa la correspondència de Hekanajht amb el seu fill. Aquest terratinent tebà en possessions també a Menfis i a la delta. Les cartes dirigides al seu fill que estaba a Tebes li donava instruccions perquè administrara adequadament el seu predi però també li comunicava moltes notícies interessants sobre l'administració de les finques.

Mentuhotep II és el primer monarca al que se li atribueix el protocol real complet en l'Imperi Mig, la qual cosa ens indica que s'ha refermat la unificació definitiva aconseguida pel seu antecessor, Mentuhotep I. Per desgràcia, el regnat del quint membre de la XI Dinastia no és molt conegut, ja que les notícies que ens aporten els monuments no foren moltes. Segons els relleus d'un temple que va construir en Gebeléin, va aconseguir repel·lir els possibles atacs dels pobles fronterers, ansiosos per aprofitar la decadència d'Egipte. Mentuhotep III continuarà la labor unificadora com el seu successor.

MENTHUOTEP III (1998-1991)

Els prenoms de Mentuhotep II i Mentuhotep III foren semblants, ja que estos dos s'antecedixen amb Nebhepetre. Alguns especialistes pensen que es tractaria d'una mateixa persona. Independentment d'este conflicte, el regnat d'este monarca serà un dels més importants de l'Imperi Mig. Va governar durant quasi 40 anys, desenrotllant una crucial reforma administrativa. Mentuhotep va estendre per tot Egipte l'autoritat real, contenint les ànsies independentistes dels governadors locals. Per a això va suprimir l'herència en el càrrec de nomarca, la qual cosa no va estar exempt de dificultats. El centralisme administratiu que s'imposa des d'este moment estaria controlat per un visir, permetent un avanç econòmic i cultural destacable mercé al període de pau que s'inaugura. Els ànims guerrers s'enfocaran cap al sud, cap a la regió de Núbia, recuperant el territori de Cush i arribant fins a la segona cascada del Nil.

El pappir de Torí arreplega el llistat de reis des de la primera fins la XX i dona per acabada la dinastia XI amb el regnat de Menthuotep II, però pareix que qui la va reunir va poder saltar-se un període de 7 anys perquè hi ha una llacuna a les fonts de informació, considerant a aquest com un successor legítim i no com un usurpadsor.

És coneixen alguns detalls del seu regnat per les inscripcions del wadi Hammamat al que havia enviat una expedició per transportar blocs de pedra per al seu sarcòfag dirigida la expedició per Amenemnés qui va ser un rei de la XII dinastia.

MENTHUOTEP IV

El successor de Mentuhotep III va continuar la labor constructiva de son pare al mateix temps que s'interessa per l'explotació de les pedreres de Wadi Hammamat. L'expansió cap a l'est es manifesta per l'establiment d'una ruta entre el Nil i el Mar Rojo a fi d'accedir més fàcilment al país de Punt. Estes expedicions s'inicien com a autèntiques campanyes militars per a véncer als nòmades del desert oriental. El canceller de Mentuhotep IV, cridat Henu, es va posar al cap d'una reeixida expedició al país del Punt, carregant un barco de productes preciosos. Poc més coneixem del seu curt regnat que va finalitzar, possiblement, amb una usurpació.

MENTHUOTEP V

El regnat de Mentuhotep V va ser curt però va estar ple de projectes que no es van portar a terme. Entre ells destaca el desig del rei de continuar amb les expedicions a Wadi Hammamat, una d'elles encapçalada pel visir Amenemhat al comandament d'un grup de 10.000 hòmens, creant un oasi i fundant el port de Wadi Gasús. Pareix que l'ascens d'este rei al tro vi de la mà d'una revolta cortesana, usurpant la corona el monarca legítim. Eixa és la raó per la qual el seu nom no apareix en les llistes reals. Va ser succeït per un altre usurpador que també va regnar poc de temps, per a ocupar-lo després un dels alts funcionaris de l'administració de Mentuhotep que es cridarà Amenemhat I.

LA XII DINASTIA

Va ser una de les més prestigioses de tota la història del antic Egipte on regnaren

  • 4 Amamenemhat o amenemnés

  • 3 Sesostris

  • acabant amb Sobekneferure filla d'Amenemnés III perquè tal vegdada no existia un descendent baró a la linea.

AMENEMNÉS O AMENEMHAT (1990-1961)

La XII Dinastia és la més important de la història de l'Imperi Mig d'Egipte, sent també de les més conegudes. El seu fundador és Amenemhat I, visir de Mentuhotep V. Son pare va ser un sacerdot cridat Sesostris i sa mare una dona procedent d'Elefantina. Ammó va ser elegit com a déu protector de la dinastia i la capital de la monarquia es va establir en el nord, entre Memfis i El Fayum. El paper d'Amenemhat serà fonamental en l'aspecte administratiu, realitzant una crucial labor d'ordenació. Possiblement a l'arribar al poder va buscar el suport de les més importants famílies provincials, potenciant de nou l'estructura de nomos i refermant als nomarques en el poder. Estos havien de cobrar els impostos per a la corona, fer les partides necessàries per a l'execució de tasques, col·laborar amb el rei en cas de guerra aportant les seues tropes, cuidar dels canals i de l'explotació de les terres. També es potenciarà l'administració cortesana amb l'existència de visirs, cap d'una complexa xàrcia de funcionaris. Esta complexa -te-la administrativa estava dirigida pel rei.

Un dels grans èxits iniciats per Amenemhat com a creador de la dinastia XII és l'oasi Del Fayum, una de les zones més fèrtils d'Egipte.

Respecte a la política exterior, Amenemhat va lluitar contra els libis, va arribar fins a Korosko en el seu avanç per territori nubio i va construir una fortalesa crida el Mur del Príncep, en la frontera este del Delta.

Aquest va accedir al tro presumiblement per una operació armada però és possible que estaguera emparentat amb l'últim rei de la XI dinastia del que era visir lloc que al imperi antic era ocupats per parents més o menys propers al rei.

L'anomenada profecia de Neferty, un sacerdot-profeta de Bubastis al sud del delta que havia viscut al regnat de Snefru va predir que a la segona part que un rei del sud tornaria a posar en ordre i prosperitat tot l'Egipte revel.lant inclòs el nom del personatge Ameny que era familiar en realitat de Amenemnés. Aquesta profecia posa de manifest l'existència d'agitacions durant els últims anys del regnat de Manthuotep III per la que va desaparèixer la seva dinastia.

La informació de la que és disposa sobre aquest rei és refereix a tots els esforços per restaurar l'adiministració interna egípcia per mesures com

  • Trasllat de la capital administrativa a Menfis i de la política a Ittawi ciutat propera a Tebes. per seu emplaçament i perquè la seva família vivia a Tebes. Menfis sempre havia tingut prestigi administratiu perquè molts escrivans vivien allí i servint-se d'ells va intentar reconstruit l'adiministració estimulant les escoles d'escrivans, fet que continuaren les seus fills.

  • Posada en funcionament del aparell del estat

  • Sobmetiment del poder dels nomarques al control del rei pels inspectors reials però sense alterar l'organització del nomos i respectant sempre el càrrec hereditari del càrrec de nomarca però controlat pel inspector reial. El control efectiu del rei és feia per la hisenda que era un procediment detrminant a l'administració de els províncies, de fet és va produir una col.laboració entre els nomarques i el rei a la percepció de impostos.

  • Supervisió de la hisenda

  • Percepció dels impostos

Per la influència i la pressió dels nomarques sobre el rei, aquest va garantir la successió associant al tro el seu fill, coincidint la coregencia amb la gran activitat exterior. Ja a la primera meitat del seu regnat va haver una depuració de la població extrangera infiltrada al delta.

Al any 3o del seu regnat, fou assassinat per una confusió de uyna revolta de palau a Ittawi sense estar present Sesostris perquè estava tornant de una campanya al delta. To açò és sap gràcies a la història de Sinhué.

El seu succesor va dirigir expedicions cap a Palestina i Libia.

SESOSTRIS I (1971-1928)

Als vint anys Amenemhat I associa al seu fill Sesostris al tro com a coregent a fi d'evitar problemes successoris. Esta experiència serà molt positiva per al jovençà rei que va heretar la Doblega Corona quan sa pare va morir mentres que Sesostris participava en una campanya en Líbia.

No és coneixen els detalls al tornar de la campanya però les fonts el presenten ja al exercir el poder.

El seu regnat és molt llarg (1971-1928 a C.) i prou pacífic en l'interior, ja que va continuar la política administrativa desenrotllada per son pare, la qual cosa li va permetre realitzar importants construccions, destacant el Quiosc de Karnak. D'aquesta manera es va dedicar a la política exterior: va aconseguir la tercera cascada del Nil a fi de constituir rutes comercials i prendre les mines d'or de Wadi Allaqi, construint una fortalesa per a defendre este territori; el conflicte libi -en el que participava Sesostris quan va morir son pare- pareix conclòs durant este regnat, a l'obtindre la submissió definitiva d'eixe país; va continuar amb les expedicions comercials al país de Punt; i manté la pau aconseguida per Amenemhat en la frontera asiàtica. Seguint la pràctica iniciada per son pare d'associar l'hereu al tro, va fer el propi amb el seu primogènit, Amenemhat II.

Exteriorment va

  • Buscar or propiciant la política egípcia a Nubia

  • Alçaren fortaleses al llarg del Nil que foren els precedents de les grans fortificacions de Sesostris III

Les realcions amb l'Àsia influiren a la normalitat que és veu a la història de Sinhué perquè no parla de guerres entre Egipte i el sprincipats asiàtics de Síria i Palestina. Cal suposar que és formalitzaren aliances propiaciades pels intercanvia comercials entre els països que és basaba a la política de regals.

En aquesta època les relacions entre l'Egipte i l'Egeu degueren produir-se per intermediaris.

Internament, va continuar amb la mateixa relació amb els nomarques que havia tengut son pare. Als visirs no els va donar excassiva autoritat havent-ne'n un per l'alt i un altre pel baix Egipte.

Va haver una gran desenvolupament econòmic on és pot enquadrar l'explotació del Fayum que és una planura i un llac a l'oest del Nil a un loc on és fa ample. Un sistema de dics i canals de irrigació permeteren un òptim aprofitament de les possibilitats agrícoles. Com aprova del desenvolupament econòmic estan els momuments restaurats o construits per ell,

Va ser un dels més grans regnats de la història egípcia on la reialesa ve recuperar el prestigi i el poder de les èpoques passades.

AMENEMNÉS II O AMENEMHAT (1919-1895)

El fill major de Sesostris I va ser associat al tro dos anys abans de morir el rei, seguint la pràctica iniciada per Amenemhat I. D'aquesta manera s'evitaven les possibles lluites per la successió que s'havien produït en dinasties anteriors. El regnat d'Amenemhat II és prou llarg, mantenint-se durant més de 30 anys amb la Doble Corona, disfrutant de l'equilibri aconseguit pel seu antecessor. No coneixem moltes dades del seu regnat, però pareix que va mantindre estretes relacions amb Babilònia, segons es desprén d'un tresor trobat en Tod on apareixen objectes procedents de Biblos. No es va preocupar en excés de Núbia i va continuar amb les expedicions a les pedreres de Wadi Hammamat.

Va continuar la política amb els nomarques sense referències textuals que fagen referència a cap campanya militar.

Va mantenir relacions comercials amb Punt.

Sesostris III va ser corregent se son pare durant 3 anys sense variar la relació amb els nomarques i militarment limitant-se a inspeccionar les fortaleses de la frontera meridional amb Nubia. Aquest va continuar amb l'activitat minera a Sinaí, interessant-se pel desenvolupament del Fayum.

SESOSTRIS II (1897-1879)

No posseïm nombroses dades del regnat de Sesostris II, l'hereu d'Amenemhat II, sent el punt de partida de l'esplendor de l'Imperi Mig. Sabem que va ser un dels màxims artífexs de l'explotació de l'oasi Del Fayum, ordenant la construcció d'una resclosa en Illahún i una presa que protegia el vall del perill de crescuda. Precisament per a vigilar els treballs va establir la capital en les proximitats de la ciutat d'Illahún. Igual que el seu antecessor, Sesostris no es va ocupar de Núbia, desenrotllant una intensa labor diplomàtica amb els països asiàtics, vivint durant els 15 anys del seu regnat un període de pau.

SESOSTRIS III (1878-1843)

L'arribada al poder de Sesostris III va a suposar un important revulsiu per a Egipte, tant en l'aspecte administratiu com en la política expansionista que desenrotllarà. El successor de Sesostris II abandona la política pacifista de son pare i d'Amenemhat II per a posar en marxa un programa de campanyes encaminades a controlar Núbia.

Quatre seran les expedicions necessàries per a conquistar el territori, establint fortaleses i adoptant mesures per a evitar l'accés de pobles procedents de Sudan cap a Núbia. D'aquesta manera es permetrà l'inici d'una vertadera colonització egípcia en aquesta zona. Àsia també es va convertir en un dels seus objectius militars, llançant una campanya contra la ciutat de Siquen que va permetre la penetració fins al centre de Palestina. S'especula amb la possibilitat d'una espècie de protectorat en Fenícia, administrada per un alt funcionari egipci. Les relacions amb Siriana van continuar sent estretes i cordials.

Respecte a la política interior, Sesostris III suprimix el càrrec de nomarca de manera definitiva, consolidant la reforma administrativa iniciada per Amenemhat I a l'establir tres circumscripcions territorials -Nord, Sud i Elefantina-Baja Núbia- que depenen directament del visir, dirigint un funcionari cada una d'elles. Esta mesura estén a l'enfortiment d'una monarquia absoluta i al desenrotllament de les construccions arquitectòniques. A la seua mort li succeirà el seu hereu, Amenemhat III.

Va ser el regnat de un rei de forta personalitat sent el regnat més gloriós de la seva dinastia, duent a Egipte al apogeu durant el seu regnat.

Cal destacar 3 parts de la seva activitat política

  • La organització interior on va decidir suprimir el càrrec de nomarca. Des de llavors les províncies les administrava el palau distribuides en 3 departaments amb els waret del nord, del sud i del cap del sud on un alt funcionari ajudat per subalterns els dirigia amb l'administració provincial centralitzada baix el visir. Aquestos eren els majordoms, els caps de taller, dels exercit, del tressor, dels heraldos, dels escribans i altres funcionaris de menys rang

  • Qüestió Nubia on la va recuperar. Núbia pareix que va entrar en una etapa de prosperitat que tenia com a centre Kerma. Aquest va dirigir un mínim de 4 campanyes militars contra el sud que penetraren profundament a territori nubi sense acabar definitivament amb l'amenaça que representaven i per això el rei va donar precises ordres per evitar les infiltracions. Durant el imèri antic la frontera estavava a elefabtina a la primera cascada però al imperi mitjà la frontera és va situar més enllà de la segona cascada i l'imperi nou va va posar més enllà de la quarta cascada a Napata.

  • Política amb el Sinaí trancant les realcions d'enteniment fent expedicions mineres al Sinaí suportades per l'exercit.

Va morir quan el seu poder estava al màxim nivell estant Egipte militarment ben protegida i a un moment de bon afloriment econòmic.

AMENEMNÉS III O AMENEMHAT III (1842-1767)

El llarg regnat d'Amenemhat III es va caracteritzar pel desenvolupament de l'agricultura i l'economia d'Egipte sent un regnat pacífic. En aquesta línia és va apreciar la intensificació dels treballs en les mines del Sinaí i Wadi Hammamat conntribuiren notablement i en la depressió Del Fayum, on el rei es va construir un palau amb més de 3.000 habitacions ordenades en dos pisos, denominat el "Laberint" pels cronistes grecs que parlen d'ell. Possiblement també va realitzar alguna campanya a Àsia, ja que vam trobar un pectoral on se li representa matant beduins. La riquesa obtinguda amb aquesta política d'incentius econòmics li va permetre la construcció d'un ampli nombre de monuments, alçant dos piràmides: una en Hawara i una altra en Dahshur. Amb Amenemhat III l'absolutisme va aconseguir el seu moment culminant. Li succeirà Amenemhat IV.

Va acabar amb la cosntrucció de sistemes i canal que controlaven les aigües del Nil, acabant de revaloritzar el Fayum

AMENEMNÉS IV O AMENEMHAT IV(1798-1790)

Seguint la política iniciada pel fundador de la XII Dinastia, Amenemhat I, Amenemhat IV va ser anomenat coregent per son pare Amenemhat III en els últims anys del seu regnat. Aconseguit el tro, durant els deu anys de regnat manté les línies generals marcades per son pare, encara que a penes posseïm vestigis. Pareix que la seua mort sense descendència va permetre l'ascens al tro de la reina Sobekneferuré-Neferusobek.

Fou un regnat pròsper tenint en compter els monuments que se li atribueixen.

SOBEKNEFERURE (1789-1786)

El regnat de Sobekneferuré-Neferusobek és molt breu i posa fi a la XII Dinastia. Possiblement accedira a la Doble Corona d'Egipte al no tenir descendència Amenemhat IV, sent el seu govern una mera transició amb la XIII Dinastia iniciada per Amenemhat-Sebejhotep, suposadament el seu marit.

ASPECTES INSTITUCIONALS I CULTURALS

PODER POLÍTIC

Els grans reis de la XI dinastia havien concentrat el poder polític baix la seva persona, acabant així amb el primer període intermedi, però això no vol dir que l'autoritat s'extenguera a tots els llocs.

Durant aquesta dinastia, la situació administrativa no és va apartar considerablement del estat de les coses del període anterior.

Amb la XII dinastia, els seus sobirans s'aproparen deliveradament al esplendor i el luxe de les millors dinasties del imperi antic per tenir un interès per l'administració del territori i una vertadera feina de govern. Alguns egiptòlegs distingueixen a aquesta època entre el poder reial i l'estat, cosa que pareix prematura.

EXERCIT

Era poc nombros perquè estava format per alguns milers de soldats que en moltes expedicions serien sols centenars.

Venien dels ciutadans lliures i de tropes de lleves provincials.

Des de sempre, l'exercit egipci va tenir soldats nubis al seu exercit.

VIDA QUOTIDIANA

Hi ha fonts molt curioses sobre ella i són fonts iconogràfiques perquè les nobles del imperi mitjà tenien la costum d'acompanyar els seus aixovars funeraris amb maquetes de les vil·les i dels seus servidors.

L'obra de la sàtira dels oficis relata les misèries dels camperols egipcis que eren

  • Perjudicats per les plagues

  • Asustats pels lladres

  • Perseguits per les exaccions dels publicans o pels cobradors de impostos

Però aquesta obra també fa referència a la feina en to de queixa dels

  • Barbers buscant clients al carrer

  • Ferrers

  • Fusters

  • Canters

  • Sabaters

  • Teixidors

  • Etc.

Però aquesta imatge contrasta amb les representacions de les parets de les tombes que descriuen els treballs i les alegries de la vida rural entre la feina i el descans.

LLENGUA LITERÀRIA EGÍPCIA

Durant el imperi mitjà la llengua és va convertir en la clàssica sent el model dque seguirien i cipoarien fins la última generació d'escribans.

És va poder arribar a eixe nivell gràcies al enriquiment del vocabulari i a la prefecció de les catagories gramaticals.

És va produir durant aquest període una abundant literatura de calitat, podent-se dividir en diversos gèneres

  • Narració històrica destaca el conte de Sinuhé que va ser un membre de la cort que va viure al regnat d'Amanemnés I que conta que després del assassinat del rei, va tenir que fugir arribant fins Biblos i Kenendu on va ser acollit i va refer la seva vida. El rei Sesostris I atenent a les seves supliques li va permetre tornar a Egipte per poder ser enterrat a la seva terra natal. Però també destaca el conte del nàufrag que narra el periple de un mariner pel mar roig que va acabar en un naufragi del que sols és va salvar el protagonista que és va tirar al mar i les oles el van dur a una illa de la que el va slavar la serp maravellosa.

  • Literatura sapiencial és un gènere instructiu que comunicava proverbis, màsimes i regles de conducta on cal destacar la ensenyança de Ptah-hotep, la sàtira dels oficisque vol demostrar que tots els oficis eren inferiors al d'escrivà

  • Meditacions hi ha que destacar la disputa del home cansat de la vida amb la seva ànima, les admiracions dels sabi, la profecia de Neferty i el camperol eloqüènt

  • Literatura científica arreplega diferents textos. Molts d'aquestos duen el nom del seu descubridor, del propietari o del museu on és troba. Destaquen el papir Rhind que és un atrcata mèdic que mostra problemes com la sol.lució del àrea del triangul, el papir Smith que tracta sobre casos jurídics sent un vertader tractat de patologies del os i les ferides ensenyant als cirurjians com aliviar als malalts. Els metges egipcis foren els primers en tancar els extrems de un os trencat per punts de sutura i en apropar els extrems del os fracturats pel vendatge inmovilitzador i el papir Ebars que tracta de diferents temes sobre l'anatomia i la fisiologia humana, cor i sistema circulatori, tub digestiu i excretor, malalties de la dona i parts, etc.

CONSTRUCCIONS MONUMENTALS

arquitectura

En aquest períde perderen les dimensions gradioses, però els que feren foren imposrtants.

Els prínceps de Tebes excavaren les seves tombes a la roca. La expressió definitiva dels temple funerari és la de Menthuotep II a Tebes.

Amenemnés III va construir la piràmida seva a Al-Fayum costum que va seguir fins el final del imperi nou.

La XII dinastia va adquirir les tradicions constructives del imperi antic.

D'aquesta època és conserven pocs temples perquè desaparegueren als forns de cal egipcis o foren els seus materials reusats pels edificis religiosos del imperi nou.

L'ESTATUARIA

La estatuaris va ser la millor forma d'expressió de l'època perquè la figura va adquirir un aspecte més humà responent a la nova mentalitat sobre la natura del rei.

Un dels temes preferits durant la XII dinastia fou l'esfinx que va arribar a la seva perfecció durant el regnat de Amenemnés II.

RELIGIÓ

De la teologia d'Hermòpolis que estava a mit camí entre Tebes i Menfis destaca el deu Amón que a principis del imperi mitjà és va convertir en el deu de Tebes però ràpidament se'l va associar a Ra apropiant-se de les seves característiques.Quan Amennemnés I és va fer en el poder, va augmentar ràpidament la seva categoria i va fer que Amón-Ra és convertira en el deu familiar dels sobirans dels imperis mitjà i nou. Poc a poc va ser presentat com al pare dels reis.

Entre el poble és va imposar de religió d'Osiris que era el deu de la inundació i de la nova vida sobirà del regne del morts. El seu temple d'Abidos és va convertir en un centre de peregrinació.

A cada un dels 3 imperis correspon un text funerari diferent que fan possible fer-se a lña idea dels conceptes de la vida d'ultratomba

  • Al imperi antic correspon els textos de les piràmides que són gravats als murs de els tombes

  • Al imperi mitjà correspon els textos sagrats del sarcòfag que és troben pintats a les parets dels sarcòfags

  • Al imperi nou correspon el llibre dels morts que són rotllos de papir dipositat junt a les mòmies

El debilitament del poder del rei al final del imperi antic va dur amb ella la usurpació per part dels alts personatges de les prerrogatives funeràries del rei, seguint-se també pels simples particulars fet que va fer que s'arrivara a la democratització dels ritus funeraris que va acabar al imperi mitjà.

3. EL II PERÍODE INTERMEDI

La invasió dels hicksses va ser una de les últimes cuades de les invasions del 2300. els hickses o reis pastors segons les interpretacions tardanes com les de Maneton( II a.C.) i les de Flavio Josefo ( I d.C.). a causa de la invasió, els noms dels reis egipcis és substituiren per noms extrangers escrits en egipci. Els invasors poc a poc anaren fent-se cada vegada més egipcis.

No és troben nivells de destrucció sinó que pareix que alguns egipcis és rendiren o foren partidaris dels invasors.

Gràcies a les inscripcions és sap que durant aquesta període va haver una única capital anomenada Avaris on vivia el rei hickse que s'autodenomenaba rei sent aquest lloc on és quantificaven els impostos recaptats.

Tot açò és sap per les dades contemporànies a la invasió i les evidències històriques que de unes quantes èpoques posteriors, els egipcis s'organitzaren i crearen le imperi nou.

Dominnaren entre el 1730 i el 1580 incloent les dades de les primeres conquestes i la seva expulsió. Però des de mitjans del 1600, els reis invasors conviviren amb els reis egipcis de Tebes.

La tradició historiogràfica egipcia on sols és troben autors r¡tardans transformaren la invasió que pareix que és va limitar al delta del Nil, els va dur a una ràpida aculturització. Açò suposa que foren derrotats pels egipcis perquè eren un enemic poc nombros i poc preparats. Com açò resultava per a d'ells inacceptable, transformaren per primera vegada els fets històrics supisant una mentioda propagandística i un autèntic intent de transformar la realitat en el pasdsat pel valoir màgic que per a d'ells tenien les paraules.

La versió transformada descriu com a última descendent de la dinastia a una dona anomenada Sobekneferure que com a dona que era, li impedia fer-se'n càrrec de la direcció del exercit i per això va ser incapaç de frenar a milers i milers d¡'asiàtics ben ramats que arrasaren en tot l'Egipte. Per això sobmeteren per primera vegada als egipcis a

  • Pagar impostos

  • Fer-los treballar

  • Negar-lis el sistema polític

Segons la tradició, durant 100 anys dominaren l'Egipte fins l'aparició de un npou rei a Tbees que va dominat l'exercit i va reconquerir tot l'Egipte, tornant boig al últim rei hickse al exposar-li una paradòxa que no va poder solucionar .

Tota aquesta explicació va ser un intent de començar de nou partint de les coses com devien de ser. Per això historiadoes, narradors de llegendes i poetes exposaren els mites que foren considerats durant la major part de l'antigüitat inspirats pels deus i creadors de la veritat que és troben a la base de les lluites filosòfiques entre el ser i el parèixer ser.

Els noms dels reis no els dona tots Maneton però el papir de Torí on dona uns i amaga uns altres mentre que les llistes reials de Karnak, Abidos i Saqqarah els ignoren. Per això no hi ha dades fiables per donar una relació precisa. En aquest contexte, J. Vandier va dividir aquest període

  • L'Egipte abans dels hicksses amb les dinasties XIII i XIV

  • Els hicksses amb la XV dinastia dels grans hicksses i la XVI amb els petits hicksses

  • Tebes i la expulsió dels hicksses amb la XVII dinastia

LA XIII DINASTIA

La interpretació correcte de les fonts permet deduir que va regnar durant 150 anys entre 50 i 70 reis. Tingueren regnats efímers perquè fou una època d'anarquia on el poder efectiu estaria a mans dels visirs que com deixen entreveure els papirs, podien servir a diversos reis de manera successiva.

Els noms dels reis i els fets és succeïren ràpidament. Entre ells cal destacar a

  • Sebekemsaf I

  • Sebejhotep III

  • Neferhotep

  • Sebejhotep IV

Aquestos són coneguts per les fonts escrites i pels monuments.

Els papirs parlen de servidors asiàtics, persència que constituieix un antecedent de la infiltració posterior dels hicksses. Poc després de la pùjada al tro del últim rei anomenat abans, Avaris ciutat situada al delta va ser ocupada pels hicksses i el delta invadit pels asiàtics. Els successors d'aquest rei vegueren com la seva autoritatr al baix Egipte és va anar mermant.

LA XIV DINASTIA

Perteneix als prínceps de Xois que era una ciutat del delta occidental allunyada de ruta per in entaren les hicksses. D'ells hi ha molt poca informació tan sols uns quants noms al papir de Torí.

ELS HICKSSES

Flavio Jopsefo arreplega de Maneton que la etimologia dels hicksses és traduia com a reis pastors però realment aquesta paraula és tradueix com a cap extranger.

Maneton presenta la seva arribadacom una invasió violenta però hui dia és pensa que va ser una infiltració progressiva composada per elements ètnics que no eren de una raça única que havien segut moguts per la pressió dels indoeuropeus a Anatolia i l'alt Eufrates.

Aquesta infiltració degué de començar entre el 1720 i el 1700 sent la seva etapa inicial la pressa d'Avaris. En relació en eixa data, és disposa de l'estela del any 400 que commemora el quart centenari de la construcció del temple se Seth a Avaris que va ser com a molt tard al 1720. Aquest aniversari és va celebrar baix el regnat de Horemheb al 1320 que era un rei de la XVIII dinastia, però de la instalació a Avaris a l'arribada a Menfis padssaren 46 anys i una vegada conquerida, és consideraren prínceps d'Egipte donant pas a la XV dinastia.

Maneton diu que el primer rei hicksse va ser Salitis però el més representatiu foi Apofis I.

Aquestos no expandiren el seu poder fins Tebes, mantenint bones relacions amb els seus prínceps mentre a la baixa Nubia és formava un regne independent.

El regnat de Sekenenre va marcar el començament de la expulsió dels hicksses del territori egipci anant desplaçant-se la frontera cada vegada més cap al nord, sent finalment expulsats definitivament baix el regnat d'Ahmosis. El casius belli del trencament entre Apofis que residia a Avaris i Sekenenre que residia a Tebes fou la qüestió dels elefants. Aquesta qüestió va consistir en que Apofia va manar a Sekenenre una misiva en que deia que els hipopotams de Tebes no el deixaven dornir sent refusat aquest ultimatum per Saekenenre. Però aquesta provocació és de caràcter hipostàtic se Seth que donava a Apofis els hipopotams que els egipcia caçaven i sacrificaven ritualment en certes èpoques.

La XV dinastia la formen 6 reis mentre que de la XVI dinastia els noms són mal coneguts i pot ser que el seu domini foren petits terriotris, però també podrien ser coetanis als de la XV i ser simplement prínceps locals.

Establerts al Egipte, adoptaren moltes coses egípcies

  • Reis escrivien en l'alfabet jeroglífic

  • Adoptaren deus egipcis com Seth que va ser assimilat a Baal i adoraren a Ra

En contra de la versió de les fonts antigues, no fou una invasió violenta i organitzada superior en armes sinó que al parèixer és va tractar de una infiltració que ètnicament no eren homogenis. Com no eren nombrosos, és serviren de col.laboradoes egipcis que els ajudaren a l'administració, construint temples i edificis i fent còpies d'obres literàries i científiqwues dels egipcis.

Militarment, posaren de manifest que Egipte no estava protegida de les invasions com més tard demostrarien les conquestes assíries i perses.

Internacionalment, tingueren contactes amb els asiàtics que és prolongaren amb els reis del imperi nou en forma de

  • Campanyes

  • Tractats

  • Comerç

  • Bodes

  • Etc.

LA SEVA EXPULSIÓ

La XVII dinastiano va va tenir poder reial sobre la major part d'Egipte perquè molts foren vassalls dels reis hicksses perquè eren reis de Tebes que s'havien organitzat al voltant dels nomos de l'alt Egipte.

La llista dels seus reis és pot fer pel papir de Torí, la llista reial de Karnak i la necròpolis tebana.

Probablement aquestos sobirans governaren el territori entre l'illa d'elefantins i la ciutat d'Abidos al voltant de Tebes limitats als nord pels hicksses i els sud pels reis nubis, però en accés a les vies d'abastament.

Els últims sobirans de la dinastia foren Sekenenre I i II i Kames que va començar l'alliberació d'Egipte.

A un primer moment, part dels egipcis foren fidels pèrò la tenacitat dels sobirans tebans és va imposar.

Kames va contar amb el suport dels nubis a la lluita contra els hicksses. Quan aquest va morir, va accedir al tro Ahmosis que per alliberar totalement a Egipte va fer campanyes contra els invasors, fet que va fer que s'anara desplaçant cap al nord de frontera paulatinament.

8