Efecte hivernacle

Protocol de Kyoto. Contaminació. Diòxid de Carboni. CFC (Clorofluorocarbono). Ozó. Conseqüències

  • Enviado por: Francisco Vicens
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

1._Introducció

En el següent treball hi exposam de la manera més precisa i detellada que ens sigui possible, que és, causes que el provoquen i les possibles solucions de l'efecte hivernacle. Posant-hi especial esment en la cimera de Kyoto '97 i els efectes que tendria l'augment del nivell del mar sobre les Balears.

2._Què és l'efecte hivernacle?

L'escalfament de la Terra es produeix gràcies a l'energia solar. Quan l'esmentada energia arriba a l'atmosfera una bona part es reflexada a l'espai, una altre petita part es absorbida pels gasos i la restanat arriba a la Terra i l'escalfa. Quan la Terra la reflexa, en lloc d'atravessar l'atmosfera i perdre's a l'espai es retinguda pels gasos i mantenen calent el planeta. Aquest és el procediment habitual què es produeix sense cap tipus de risc.

Els problemes es presenten quan per culpa de la nostra intervenció, augmenten els anomenats gasos hivernacle que retenen massa el calor i provoquen grans desastres.

Aquest fenomen rep aquest nom per la versemblança amb un hivernacle humà. Peró aquests estan formats per plàstics o vidre, mentre que el fenomen es produit per gasos, dels que destaquen el CO2 i els CFCs.

3._Causes de l'efecte hivernacle.

El principal culpable de l'efecte hivernacle és el diòxid de carboni (CO2) encara que no es l'únic, l'acompanya altres culpables com el metà, l'òxid de nitrogen, l'ozó, els halocarboni i els CFCs (clorofluorocarbonis).

3.1_El CO2

A l'atmosfera, ja existeix de per si mateix (un 0,03225% del total dels gasos que componen l'atmosfera), però durant els darrers anys a augmentat un 0,4% cada any a causa de la nostra intervenció. Una de les causes és la crema de combustibles fossils (carbó, petroli i gas natural) per aconseguir energia per les nostres cases. Aquests recursos s'anomenen així perquè provenen de plantes i animals enterrats baix el sól.

També estam destruint la selva per guanyar terreny a la vegetació en benefici dels pagesos, mitjançant la crema. Aquest fenomen contribueix doblement a l'efecte hivenacle ja que la crema allibera grans quantitats de CO2 a l'atmosfera i, a més, desapareix gran quantitat d'arbres que podrien (mitjançant la fotosíntesis) haver absorbit gran part del diòxid de carboni que l'espècia humana allibera a l'atmosfera.

3.2._Altres gasos contaminants

El diòxid de carboni no és l'únic gas hivernacle, encara que és el més abundant, s'han identificat uns 30 i es deixa la porta oberta a la possibilitat de trobar-ne més.

Aquests gasos són trobats en petites quantitats, però tenen un gran poder per atrapar calor. El metà, és aproximadament 30 vegades més potent que el CO2, l'òxid de nitrogen 150 vegades i l'ozó unes 2000 vegades. Tot això no és res comparat amb les 23.000 vegades més potent que poseeix el CFC.

Per acabar d'arreglar'ho tot, aquests gasos tenen una vida llarguíssima: encara que l'ozó només dura unes setmanes, el CFC pot durar uns 100 anys, l'òxid de nitrogen pot arribar a existir uns 170 anys i altres tenen una vida de fins a 20.000 anys. Tenim problema per molts d'anys.

3.3._Un cas croncret

L'increment del tràfic aeri s'ha convertit en una amenaça ecològica que accelera l'efecte hivernacle, segons han avisat científics dels EUA.

En un informe presentat davant la Cambra de Representants i el Senat, els científics advertiren de la urgència de desenvolupar motors d'avions menys contaminants. El tràfic aeri comercial ha crescut un 9% anual des de l'any 1960, i augmentarà molt més ja que l'avió s'ha convertit en el principal medi de transport.

Segons Michael Prather, professor de química atmosfèrica a la ciutat de Califòrnia, el creixement previst suposa una amenaça a causa de gasos com l'ozó i el diòxid de carboni. La principal conclusió de l'informe ens afirma que, avui per avui, no hi ha cap solució pràctica, sinó que és vital que la indústria desenvolupi nous motors que redueixin els gasos emessos.

D'acord amb les dades facilitades per Prather, els avions utilitzen el 2,5% del petroli fòssil i produeix el 20% de l'increment de l'ozó en l'atmosfera. L'informe afegeix que els avions han millorat un 70% des de l'any 1960, això no vol dir que baixi el nivell de contaminació ja que es veu contrarestada per l'increment de trànsit. Prather va concluir amb la següent afirmació: “El nostre missatge és que l'aviació és molt important i ningú accepterà una reducció del tràfic, per la qual cosa hem de cercar tots els camins possibles per reduir l'impacte en l'efecte hivernacle”.

4._ Efectes

Aquest augment de gasos, provoca un reascalfament del planeta, que pot arribar a tenir uns resultats terribles.

Aquesta temperatura que ens proporcionarien l'efecte hivernacle seria de dos a sis graus centígrads en els próxim cent anys. Un encalantiment d'aquest tipus afectaria al clima global.

Un d'aquests afectes és el què ha demostrat un estudi recent, publicat per la revista Nature, la primavera es més llarga. Aquest estudi afirma que des de principis de 1980 la primavera s'adelanta i la vegetació creix amb major força a les latituds septrentionals, això ha afectat a Alaska, Canada i el nord d'Àsia i Europa.

Els boscos. Es preveuen canvis sustencials en la capacitat de creixament i la composició dels boscos. Es calcula que un 33% de la massa forestal pot veures afectada pels canvis de clima. Es creu que els boscos tropicals estaran afectats més a causa de la degradació del sól que per efectes directes associats als canvis del clima. Els boscos de les zones temperades estaran sotmesos a l'estrés adicional de suportar períodes amb menor quantitat d'aigua disponible. Degut a la major quantitat de diòxid de carboni atmosfèric, en els llocs on hi hagi prou disponibilitat hídrica augmentarà la producció primaria. L'impacte del canvi climàtic sobre els boscos de latituds altes és el més gran de tots els boscos del planeta. És molt probable que els boscos avancin cap al nord en regions ocupades previament per la tundra. En aquests boscos augmentarà la freqüència dels incendis i de les malalties disminuint l'edat mitjana de les poblacions vegetals. Es preveu a les muntanyes canvis en la distribució d'espècies.

L'agricultura. Les concentracions elevades de CO2, incrementaran la productivitat de les collites. D'altra banda, el canvi climàtic comportarà regionalment la perdua de matèria orgànica i la salinització i l'erosió dels sóls amb la conseqüent afectació de les collites. S'hauran aleshores d'adoptar pràctiques de rotació dels cultius per pal·liar aquests problemes. Les temperatures més altes induiran una més gran incidència d'algunes malalties i paràsits. La distribució diferent, segons les regions, dels efectes del canvi climàtic també produirà modificacions regionals del volum i la qualitat de les collites. En termes generals, els països situats a latituds baixes i amb baix nivell econòmic seran també més vulnerables a l'efecte del canvi climàtic sobre la producció agrícola.

Els deserts i les zones àrides. És probable que augmentin les zones àrides i els deserts, sobretot al llindar d'algunes zones desèrtiques actuals, degut als períodes més llargs de temperatures altes i condicions seques. Caldrà tenir especial cura de la degradació dels sòls i del conseqüent empobriment dels terrenys que pot portar a incipients avenços de les zones desèrtiques. Tanmateix, el canvi del clima no és el fenòmen fonamental en aquests processos on la degradació dels sóls degut als usos del territori és el factor més important i desencadenant de la desertització.

El gel i la neu. Es preveu que durant els propers 100 anys entre un terç i una meitat de l'actual coberta de neu i gel a les geleres i a les muntanyes desaparegui. No s'esperen grans canvis en els grans camps de glaç a Groenlàndia i a l'Antàrtida. En canvi es creu que es reduira l'extensió i el gruix de les clapes de glaç al mar. Pero d'aquí a uns 300 anys les gran glaceres i el camps de glaç es fondran. Això farà que el nivell del mar pugi uns 100 metres deixant baix terra els habitages de millons de persones en tot el món.

Els llacs, els rius i les zones humides. En les latituds altes, l'augment de la temperatura produirà un notable increment de la productivitat biològica. Una major incidència de les inundacions i de les sequeres en les latituds mitjanes induirà probablement l'empobriment de la qualitat de les aigües, la desaparició d'alguns hàbitats i la reducció de la productivitat biològica. La distribució geogràfica de les zones humides experimentarà variacions també, desplagant-se globalment vers el nord.

Els oceans i els sistemes costaners. El canvi climàtic a les zones costeres s'associa, sobretot, a les conseqüències de l'augment del nivell del mar i a la major incidencia de tempestes. Els impactes consisteixen en un augment de la salinitat als estuaris i als aqüífers, i canvis en el transport de sediments i de nutrients, entre d'altres. Les variacions en la circulació de l'oceà, si bé són possibles no estan únicament determinats i, per tant, encara són altament especulatius. Aquests canvis podran afectar, naturalment, els recursos alimentaris que s'extreuen del mar.

Les infraestructures. En general, la sensitivitat dels sectors industrial, energètic i del transport al canvi climàtic és inferior a la dels sistemes naturals, però la capacitat d'adaptació és més gran. El canvi climàtic pot fer doblar el nombre de persones vulnerables a episodis de riscos naturals com les riuades i les sequeres, per exemple. Algunes ciutats i infraestructures com dics i embassaments poden veure's influenciades negativament per l'ascens del nivell del mar i alteracions en el règim de pluviositat.

La salut humana. El canvi climàtic pot afectar de forma amplia la salut humana. L'efecte més directe és augmentar la mortaldat i les malalties associades als episodis de calor extrema, sobretot les malalties cardiorespiratories. Altres incidencies previsibles sobre la salut són l'augment d'al·lèrgies i d'algunes malalties infeccioses associades als desplaçaments vers les latituds elevades d'organismes que actualment no poden suportar el seu règim de temperatures. La quantificació d'aquests processos depèn de la velocitat de les variacions i de la capacitat d'adaptació de la població. Per exemple, un augment de la temperatura d'entre 3º i 5º C a finals del segle XXI implicaria que la població exposada a la malària passés del 45 % del total mundial al 60 %.

5._ Possibles solucions per aturar l'efecte hivernacle.

Reduir les emissions a l'atmosfera i potenciar l'absorció de gasos efecte hivemade. És tecnicament possible reduir les emissions netes de gasos que contribueixen a l'efecte hivernacle. Aquestes reduccions poden dur-se a terme usant tecnologies ja existents i potenciant noves tecnologies mitjançant mesures polítiques. Tot el sistema energètic, per exemple, des d'ara fins l'any 2100 s'haurà renovat dues vegades i, per tant, pot incorporar les millores quant al rendiment i a les emissions. Reduccions en el seder energètic. Les accions més rellevants que es poden dur a terme en el sector energètic poden resumir-se en les següents: implantació de noves tecnologies de conversió de combustibles fòssils que augmentin l'eficiència i disminueixin les emissions; ús de combustibles amb menors nivells d'emissions; potenciació de les fonts d'energia renovable. En algunes situacions s'ha proposat l'alternativa de l'energia nuclear, que si bé des del punt de vista de les emissions de gasos efecte hivernacle és neta, no s'ha resolt satisfactoriament el destí dels seus residus radiactius ni de les centrals un cop deixen de funcionar.

Reduccions en el sector agrícola. A més de l'ús del combustible biològic, que serveix de forma directa per reduir les emissions de gasos hivernacle, la gestió adequada dels boscos, dels terrenys agrícoles i de la resta del territori contribueix a reduir les emissions de CO2, CH4, i N2O i a fer créixer la seva captació. Les accions concretes són evitar la desforestació, regenerar els boscos naturals, establir plantacions d'arbres, millorar l'eficiència dels usos dels fertilitzants, recuperar el meta a partir de l'emmagatzematge de les deposicions dels animals i millorar la seva dieta.

Reduccions en el sector de les infraestructures. Com en els altres apartats, la manera de reduir l'impacte en el canvi climàtic consisteix en millorar l'eficiència energètica tant de les instal·lacions industrials i dels processos de fabricació, com dels habitatges privats i dels vehicles de transport individual i col·lectiu.

Accions polítiques. Les accions polítiques que s'haurien de dur a terme per mitigar el canvi del clima són les que facilitin l'eliminació de barreres per a la difusió i la transferència de tecnologia ambientalment més desenvolupada i la mobilització de recursos econòmics per dur a terme les transformacions que calgui, especialment als països pobres. Aquestes accions cal dur-les a terme en dos nivells: l'internacional i el nacional. Els governs han d'elaborar polítiques que facilitin la recerca i la implementació de tecnologies més eficients amb els recursos energètics i menys emissores de gasos efecte hivernacle. Entre aquestes polítiques poden citar-se: l'eloboració de polítiques fiscals sobre els preus de l'energia; la reducció dels subsidis sobre pràctiques agrícoles i industrials poc respectuoses amb el medi ambient; la gestió de permisos per comerciar amb les emissions; la creació d'incentius fiscals per al desenvolupament i la implantació de sistemes que utilitzin energies renovables; l'establiment de polítiques d'educació i difusió dels principis ambientals, i la potenciació i la participació en la cooperació internacional.

5.1._Com ho podem fer: Rio 92 i Kyoto 97

Un punt central sobre que fem, pero sobretot, com ho fem, és la dimensió internacional del problema. A la cimera de Rio de Janeiro celebrada l'estiu del 1992 nombrosos països van signar la Convenció sobre el Canvi Climatic sota els auspicis de les Nacions Unides. A l'article 2 d'aquest acord queda formulat explícitament l'esperit del conveni:

«... estabilització de les concentracions dels gasos que contribueixen a l'efecte hivernacle a unes quantitats que permetin evitar les interferencies antropogèniques perilloses amb el sístema climàtic. Aquesta situació ha d'assolir-se en una escola temporal suficient que permeti l'adaptacíó natural dels ecosistemes al canvi climàtic assegurant-se així que no perilla la producció d'aliments i que el desenvolupament econòmic es dugui a terme d'una forma sostenible.»

Durant les dues primeres setmanes de desembre de 1997, a la ciutat japonesa de Kyoto, es va reunir la tercera conferència de les parts amb l'objectiu de concretar les formes d'assolir “evitar les interferències antropogèniques perilloses amb el sistema climatic” que es mencionaven al Conveni de Rio. Abans d'analitzar el text del protocol de Kyoto el primer punt a destacar és que no hi ha un acord unànime sobre quines són les interferencies antropogèniques perilloses amb el sistema climàtic. Els diversos països difereixen sobre el propi concepte de «perill” el qual depèn de la situació social i econòmica que viuen. No és el mateix el perill ambiental que percep un ciutadà nordamericà a Califòrnia, per exemple, que el que pot percebre un habitant de l'Índia o de la Xina. En aquest context les valoracions que s'han fet dels resultats de Kyoto són molt contrastades. En general, hi ha un ampli sentiment de decepció per la manca d'acord global entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament. La decepció també ve propiciada per la constància que no ha comptat prou la urgència d'actuació respecte la situació climàtica actual i s'ha optat per un compromís de mínims. Segons aquest punt de vista les interferències antropogèniques perilloses amb el clima ja es donen i, per tant, s'hauria hagut d'actuar amb decisió i energia per tal d'evitar interferències més greus i no s'ha fet. Per tant, estem transferint il legítimament a les generacions futures un amarg llegat ambiental i climàtic.

Un altre punt de vista sobre Kyoto és més optimista. Es reconeix que no s'ha arribat a un acord complet i, per tant, s'esta lluny d'allò que seria desitjable pero s'ha donat un primer pas. Ara hi ha un text legal que obliga els països signants a uns compromisos, probablement molt modestos i no gaire efectius, pero de ben segur que serà la verga al voltant del qual s'articularan les adhesions d'aquells països que ara no han pogut signar el protocol. És important poder disposar del protocol de Kyoto ja que comparant amb altres esdeveniments anteriors es pot dir que és positiu disposar d'un primer acord, com els acords de Montreal per a la reducció de les emissions de gasos que deterioren l'ozó estratosfèric, que genera una dinàmica de millora i d'incorporació de nous països. Fer una valoració personal, aquí, en una obra que veu la llum a les poques setmanes de la conferencia de Kyoto és difícil. Encara no hi ha una concepció clara i sense embuts a nivell mundial sobre l'existència i l'importancia dels problemes ambientals. Fins i tot el subtrat de moltes formacions polítiques dels països desenvolupats tenen la percepció que els problemes ambientals són afegits, que no són esencials i que únicament han de tractar-se quan els aspectes socials i polítics ja s'han resolt. Per tot això, es pot dir que conceptualment la conferència de Kyoto ha estat un fracàs en no plasmar en un acord l'importància del problema del canvi climàtic. Tant mateix, des de un punt de vista pragmàtic, el protocol de Kyoto és un tímid pas cap endavant ja que concreta uns compromisos sobre les emisions d'uns determinats gasos en un determinat periode de temps, relaciona una sèrie de mesuresque es comprometen a aplicar als països signants, i les parts signants reconeixen el judici de l'IPCC com a àrbitre científic de l'estat del clima, que ajudaran a paliar el problema.

5.2._Protocol de Kyoto '97

El protocol de Kyoto conté 27 articles y dos annexos. L'annex A menciona els gasos que provoquen l'afecte hivernacle, els gasos acordats són:

  • El diòxid de carboni CO2

  • El metà CH4

  • L'òxid de nitrogen N2O

  • Els hicrofluorocarburs HCFC

  • Els perfluorocarburs PFC

  • L'hexaflorocarbur de sofre SF6

A l'annex B hi ha la relació dels països que iniciaran els procesos de reinicialització del protocol, són:

  • La major part dels països europeus

  • Els EUA i el Canadà d'Amèrica

  • Austràlia i Nova Zelanda d'Oceania

  • El Japó de l'Àsia

Així doncs, falten la gran major part dels asiàtics els països africans i els d'Amèrica del Sud.

L'article 2 compromet als signatàris a assolir la limitació d'emisions implementant i elaborant les següents polítiques:

  • Augmentin l'eficàcia energètica dels sectors rellevants.

  • Protegeixin i fomentin els absorbents de gasos,

  • promovent la gestió dels boscos.

  • Promoguin formes sostenibles d'agricultura.

  • Promoguin, investiguin, desenvolupin i augmentin l'ús de les noves i renovables fonts d'energia.

  • Redueixin progresivament i eliminin les imperfeccions dels sectors emissors de gasos hivernacles.

  • Fomentin les reformes en els sectors adients.

  • Limitin i/o reduesquin les emisions de gasos hivernacles en el transport.

  • Limitin i/o reduesquin l'emissió de metà.

  • Article 3 fixa la reducció global de les emisions dels països signants al 5% per sota de les emisions del 1990 durant el periode 2008-2012.

    L'article 6 pren part en la creació d'un mercat internacional d'emisions.

    L'article 10 pretén promoure el desenvolupament i la difusió d'iniciatives de recerca i millora tecnològica sobre el coneixement del canvi climàtic.

    6._ Coclusió

    Esperam que aquest treball sigui del vostre agrat. L'hem intentat fer el màxim de bé possible. Expressam la nostra queixa davant la impossibilitat de realitzar el treball al centre, en hores d'informàtica degut a l'absència del professor assignat a tal assignatura i haver estat obligats a realitzar un treball sobre el còmic, al nostre parer, pitjors dies no podien haver triat.

    Retornant al tema inicial, nosaltres pensam que la contaminació causant de l'efecte hivernacle s'hauria de controlar més i fer que els EUA, el major contaminant del món, fes reformes i acceptàs les condicions de Kyoto. Les mesures no haurien de ser voluntàries, sinó obligatòries.

    7._ Bibliografia

    • El canvi climàtic

    Rubes

    Llebot, Josep Enric

    • Atles de les illes Balears

    Cort

    Salvà i Tomàs, Pere Antoni

    • Enciclopedia Encarta 98®

    Microsoft®

    • Apunts 4t geografia assig: canvi climatic

    • www.rincondelvago.com

    • www.xtec.es

    • www.esencia-club.es