Educación social en España y Cataluña

MArco legislativo y normativo. Organización. Gestión. LEy de trasferencia. Decretos. Órdenes. Resoluciones

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

0.- INTRODUCCIÓ

DIFERENCIACIÓ ENTRE ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

L'organització és un concepte més global que la gestió.

Quan organitzem estem disposant els elements i les relacions de les institucions.

Quan gestionem estem fent referència als procediments de control i seguiment de l'execució.

Totes dues responen a dues naturaleses epistemològiques diferenciades.

Organització

Gestió

El saber organitzatiu és TECNOLÒGIC

El saber centrat en la Gestió és OPERATIU.

La gestió permet tenir un control i fer un seguiment de l'execució de la partida. Són procediments concrets, executius pel seguiment de les decisions organitzaves.

Per exemple si vull jugar al Parxís

Què necessito? Fitxes taulell, cups, daus, jugadors...

Comencem a jugar: en un paper apunto com anem, qui guanya, per quants punts...

GESTIÓ # AVALUACIÓ # DIAGNÒSTIC

L'avaluació recull informació per prendre decisions de canvi. La gestió no avalua, la informació forma part del procés, encara que també hi ha instruments de gestió de l'avaluació.

El diagnòstic elaborar una descripció de la realitat.

1.- MARC LEGISLATIU I NORMATIU SOBRE ENTITATS D'EDUCACIÓ SOCIAL A ESPANYA I CATALUNYA

Hi ha una jerarquia, unes normes que prevalen per sobre d'altres:

1.- Llei orgànica

Llei

2.- Decret llei

Decret legislatiu

3.- Decret

4.- Ordre

5.- Resolució

LLEIS ORGÀNIQUES:

  • les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques

  • les que aprovin els Estatuts d'autonomia i

  • el règim electoral general i

  • les previstes per la constitució

L'aprovació, la modificació o la derogació de les Lleis orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.

Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinària o orgànica pel Congrés de Diputats, el President d'aquest en donarà compte immediatament al President del Senat, el qual el sotmetrà a la deliberació d'aquesta darrera cambra. El senat, dins del termini de dos mesos a comptar des del dia de la recepció del text, pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes mitjançant un missatge motivat. El veto haurà de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podrà ser sotmès al Rei perquè el sancioni sense que el Congrés ratifiqui per majoria absoluta, en el cas de veto, el text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos d'ençà que fou interposat, o sense que es pronunciï sobre les esmenes, havent-les acceptades o no per majoria simple.

LLEI ORDINÀRIA

Són les que regulen totes aquelles matèries que no estan reservades a les lleis orgàniques.

1.1) Les NORNES EN RANG DE LLEI SIMPLE són les que es donen dins de les Comunitats Autònomes.

1.1.1) LLEI-MARC: Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o algunes de les Comunitats Autònomes la facultat de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens perjudici de la competència dels Tribunals, dins de cada llei-marc s'establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les Comunitats Autònomes.

1.1.2) LLEI DE TRANSFERÈNCIA: L'Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència corresponent de mitjans financers i també de les formes de control que l'Estat es reservi.

1.1.3) LLEI D'HARMONITZACIÓ: L'Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les Comunitats Autònomes, fins i tot en el cas que ho demani l'interès general. Correspon a les Corts Generals d'apreciar l'existència d'aquesta necessitat, per majoria absoluta de cada Cambra

DECRETS LLEI

En cas d'una necessitat urgent i extraordinària, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de Decrets-lleis i que no podran afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en els drets i deures fonamentals, el règim de les Comunitats Autònomes ni el Dret electoral General.

Els Decrets-lleis hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votació de la totalitat en el Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte, si no estigués reunit, dins el termini dels trenta dies següents a la promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins d'aquest termini sobre la convalidació o la derogació, per la qual cosa el Reglament establirà un procediment especial i sumari. El Tribunal Constitucional amb els recursos d'emparament i el Parlament són els que donen el vist i plau del Decrets-lleis i vigilen que el govern no es passi en les mesures preses.

DECRETS LEGISLATIUS

És un manament al Govern perquè faci d'unes normatives refoses un decret legislatiu, és a dir, les disposicions del Govern que continguin legislació delegada.

DECRETS

Són aprovats pel govern. Són propis de l'administració autonòmica. Són normes de rang inferior a les lleis que serveixen per desenvolupar-les.

ORDRES

Són reglaments d'institucions públiques. Són ordres per casos específics, com per exemple el funcionament d'una presó. A Espanya són ordres MINISTERIALS les que aprova el govern.

Mentre que el Parlament és l'encarregat de dictar lleis, l'Administració pública dicta reglaments que s'acosten a la realitat, que apropa la política als ciutadans, i per tant, és també una manifestació de la tasca executiva. El reglament una norma jurídica que vincula, és escrita -així que dóna seguretat de rang inferior a la llei dictada i aprovada pels òrgans competent d'una Administració pública -. Com a requisit essencial el reglament, ha d'estar publicat en un butlletí oficial.

Els tres tipus de reglaments:

  • REGLAMENTS EXECUTIUS: Es dicten sota una llei prèvia que executen i duen a terme materialment.

  • REGLAMENTS INDEPENDENTS: És dicten sense que hi hagi una llei prèvia que executen. Això és possible en un Estat de Dret però de forma excepcional: només quan hi ha un buit legal l'administració regularà allò que el Parlament no ha fet.

  • REGLAMENTS DE NECESSITAT: Degut a circumstàncies d'urgent necessitat o de conveniència de salvaguardar l'interès públic, aquest conté regles que contradiuen el que diu la llei que executen.

  • El reglament un abast general que no pot ser DISCRIMINATORI, i ha de respectar sempre els principis bàsics de IGUALTAT.

    RESOLUCIONS

    Estan vinculades als nomenaments de persones. Per exemple el director general de “x” està nomenat per “y” a la resolució “z”. Per les resolucions també es nomenen les escoles públiques. Això ho pot fer un conseller.

    Nosaltres com a educadors hem de saber:

    • Identificar els decrets, lleis orgàniques, ordres... saber de la seva existència

    • Saber localitzar-los.

    DECRET 337/2000, DED 24 D'OCTUBRE, DE REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS EN EL TEMPS LLIURE EN LES QUALS PARTICIPEN MENORS DE 18 ANYS.

    Aquest decret s'entén des de la perspectiva que l'oci és un VALOR DE CONSUM (paràgraf 5) i com va adreçada a iniciatives que treballin amb menors s'ha de parlar de: tutela, autoritzacions...

    ART.1

    Aquest decret obre les portes a les empreses privades com Creu Roja, Càritas...

    Parla d'usuaris menors de 18 anys en nombre superior a 6, per tant si n'hi ha 3 aquest decret no ens és vàlid. Però el fet de no estar obligat a seguir aquest decret no vol dir que no ho puguem fer, ens podem atenir a aquest decret però no estaríem obligats si no són superiors a 6 persones.

    Les famílies i escoles no han de seguir aquest decret, les escoles ja tenen un altre decret. Aquest va adreçat a activitats educatives juvenils.

    Només es desenvolupa en el territori de Catalunya, si anem a fora, haurem de consultar el decret pertinent.

    Només amb finalitat educativa, cultural, lúdica recreativa social o d'esbarjo però per exemple les esportives no es contemplen en el decret.

    Parla de dies consecutius; si volem marxar dos dies una setmana i dos dies al cap d'un mes aquest decret no ens és vàlid. Haurà de ser quatre dies consecutius.

    ART.2

    Obre les portes a empreses privades, entitats amb afany de lucre.

    Tot procés d'aquesta activitat requereix una llista oficial de participants.

    Les activitats que queden excloses són: activitats educatives en centres escolars, activitats esportives, hi tot allò que estigui vinculat al departament de justícia (residència juvenil, centre tancat de compliment de pena...)

    ART. 6

    Contempla dos nivells d'actuació:

    Monitor

    Director

    El 40% de l'equip dirigent ha de tenir una titulació (monitor o director)

    Per les activitats específiques com el piragüisme serà necessari el responsable amb la titulació específica per aquesta activitat i no només el monitor.

    ART. 7

    S'han de tenir en compte els danys personals: asseguradora mèdica i assegurança civil. Les associacions privades estan federades en una mútua, i amb les quotes dels usuaris es paguen les mútues i l'assegurança civil.

    ART.12

    Qualsevol persona d'algun poble on no hi ha secretaria, ni oficines de serveis... pot anar a qualsevol oficina de l'administració.

    Les modificacions es poden fer el dia abans de començar l'activitat

    ART. 13

    Les obligacions són pel responsable, no per l'equip dirigent.

    2.- LA GESTIÓ DELS RECURSOS

    ESTILS DE DIRECCIÓ

    L'estil ve donat pels factors contextuals de la institució: La personalitat del dirigent també influeix en l'estil; però la institució és el factor determinant.

    El lideratge de Grups: és la funció que sorgeix de les organitzacions.

    La direcció de Grups és la funció que sorgeix de forma natural en els grups.

    L'estil de direcció diu com unes organitzacions, creen una cultura de lideratge i de direcció.

    ANÀLISIS D'ESTILS DE VARIABLES

    En la direcció per instruccions participen pocs individus, té poca capacitat. És propi d'una estructura piramidal. Tot i així, es situen en una àrea a la funcional i a l'autònoma. És un estil clàssic del segle XIX i XX.

    La direcció per objectius té una autonomia més elevada. La pressa de decisions és més elaborada (complexa) ja que hi participen més persones. És un estil propi dels anys 60.

    La direcció participativa és un estil propi dels anys 80.

    La direcció per valors és un estil propi dels anys 90.

    QUI DIRIGEIX?

    En la direcció per instruccions a qui li toca dirigir té una tasca limitada en una figura, que normalment és el director. Parlem doncs, d'una estructura piramidal (cap, coordinador, director...)

    En la direcció per objectius trobem que les unitats de comandament tenen una part important de responsabilitats. Parlem d'una direcció de caràcter horitzontal.

    En la direcció per valors els que es planteja és que la direcció sigui assumida pel col·lectiu que la forma.

    La principal diferència que hi ha entre la direcció per objectius i la direcció per valors és:

    Direcció per Objectius

    Direcció per Valors

    Tot i que els processos siguin participatius hi ha un lideratge per estatus. Jo soc el director i tu un subordinat.

    Els valors estan per sobre del directiu. L'estatus no és un criteri que condicioni la presa de decisions i les unitats de comandament.

    QUIN ÉS L'OBJECTE DE TREBALL?

    En la direcció per instruccions el que es fa es treballar a partir de comportaments. Tu pretens que aquella persona reprodueixi un comportament concret. Podríem dir que la matèria prima amb que jo treballo són els comportament. Perquè quan es reprodueixin arribarem a les finalitats finals que hem plantejat. El problema que planteja aquesta direcció es que no serem capaços de preveure la totalitat dels commportaments que han de realitzar els individus de la institució. Perquè les accions són dinàmiques i l'ambient canviant. Per tant, no pot existir un comportament exacte.

    En la direcció per objectius la matèria prima és la missió de la institució, és a dir la FINALITAT. Dirigir per la institució és saber cap a on hem d'anar i quan anem hem de fer-ho tots junts.

    Des del punt de vista de la gestió hi ha un salt molt important entre aquests dos estils de direcció. En el primer dirigir significa com ho farem i en el segon dirigir significa quin camí prenem.

    En la direcció per valors la matèria prima són les actituds i per tant, el que pretén, és transforma la seva institució en un òrgan capaç d'assumir els canvis en un ambient dinàmic i flexible. En aquesta direcció el que es vol es construir una trama de significats amb la institució que permetin una ràpida adaptació als canvis. Perquè la institució funcioni no es tant important els objectiu ni la direcció dels comportaments, sinó dirigir també un entorn de organismes en el que s'imposen uns valors i unes actituds determinades. La tasca educativa es crear un sistema de valors i actitud que davant les incerteses i riscos de canvi la institució resisteixi i pugui tirar en davant.

    COM ES DIRIGEIX DES DE CADA PERSPECTIVA?

    En la direcció per instruccions és dirigeix en una línia de rigidesa i linealitat. La regulació de comportaments és:

    • Fixa (institucions preestablertes)

    • Estàtica (que no varien)

    • Invariant (que no hi ha volta en rere)

    És una visió molt mecanicista, com de línia en cadena.

    Individus 1 2 3 4 ....

    Instruccions

    Un no pot fer una cosa sense que el seu superior hi hagi donat l'ordre. Per exemple l'exercit, l'administració (govern), l'església...

    Les avantatges d'aquest tipus de direcció són:

    • La coherència

    • La seguretat (no has de pensar que has de fer)

    • El grau important de control

    Els inconvenients que porta la direcció per instruccions són:

    • És una estructura molt centralitzada i com a tal té l'inconvenient de la imprescinbilitat (si el centre falla, què?)

    • Adaptació al canvi. Gasten molts recursos pel manteniment de la pròpia estructura i no queda quasi res pes a l'adaptació al canvi.

    • Són tancades en sí mateixes, rígides.

    En la direcció per objectius la línia a seguir és la flexibilitat i la funcionalitat. És oberta, permet el joc i per tant, es pot donar el cas de que:

    6

    1 2

    3 4 5

    No importa la regulació dels comportaments sinó l'objectiu que es té, cap a on es vol anar i si cal tornar enrera en torna. No només existeix un canal, una via; no només importa la regulació dels comportaments sinó també l'objectiu. En general podem dir que hi ha un grau de complexitat molt més elevat.

    Les avantatges d'aquest model són:

    • Que es més adaptable als canvis de l'entorn, perquè les instruccions tenen un sentit en sí mateixes, hi ha unes finalitats que orienten.

    • Els individus són molt més prescindibles (si un falla hi haurà un altre que podrà perdre la decisió)

    • Què és una estructura més pluralitzada.

    Les desavantatges d'aquest model són:

    • És impermeable amb el que passa a l'entorn , tot i que la institució queda tancada en sí mateixa, això fa que no s'adapti al canvi.

    • Quan elabores un marc de direcció en el que es prima el que s'ha de aconseguir lliurament; això crea una “àrea cega” com pot ser la Tècnica Docent (cadascú utilitza una metodologia diferent). La direcció per objectius depèn dels valors i de la Tècnica Docent de l'educació.

    En la direcció per valors el que es té en compte són els principis i el context.

    6

    1 2

    3 4 5

    El Context

    Es crea un entorn en el qual s'imposen uns principis, són contextos organitzatius. El clima marca la pauta del funcionament de la organització. Prèviament s'han de tenir clars els valors, els principis a partir dels quals la organització funciona.

    Les actituds i comportaments dels individus estan en funció del context en el qual es troben. Dirigir significa influenciar i això suposa el cavi.

    La manera efectiva de dirigir és construir un entorn i una manera de fer pròpia..

    A la direcció per valors predomina l'estructura del grup informal i a la Direcció per Instruccions els aspectes de l'organigrama.

    IDEES SOBRE LA PRÀCTICA

    • Què el grup humà ha de tenir una visió compartida de valors.

        • Compartir idees comuns

        • Gestionar un espai comú de valors

    • Per construir aquest espai ho podem fer:

        • Debatre les opinions de tots els professionals

        • Cooperació entre tots per tal de guanyar ambdues parts.

    TU

    G

    P

    JO

    G

    COOPERACIÓ

    COMPETITIVITAT

    P

    EVITATIVA

    DESTRUCTIVA

    • Construcció d'un marc global:

        • Canvi d'actituds, tot tocant les tres vessants (després totes s'han d'integrar)

            • Cognitiva (fer pensar)

            • Emotives (fer sentir)

            • Conductuals (fer fer) a partir del fer s'arriba finalment al canvi d'actituds.

    Crear dinàmiques grupals és molt important per anar bé en la institució. Aquestes dinàmiques, però, s'han de connectar amb la REALITAT i vincular-lo a activitats operatives. Cosa que normalment no és té en compte.

    3.- ESTATUTS (per institucions sense afany de lucre)

    PUNTS A SEGUIR

    Uns estatuts han de tenir en compte:

  • Denominació per evitar el plagi. Per exemple, el centre de recursos Ala Delta

  • Domicili Social Quina es la seu de la organització per saber on s'han de dirigir les persones que vulguin contactar amb l'associació.

  • Duració Quan durarà. Per exemple Elcarri va néixer per durar 10 anys. Un cop hagi passat el temps faran una Assemblea per valorar el desenvolupament. Si ho han aconseguit bé i si no veure en que han fracassat.

  • Àmbit territorial A quina comarca actua? A quina província? A Catalunya? S'ha de definir l'àmbit on s'actua. En funció d'on estigui tens un abast del que pot fer. Per exemple en l'àmbit econòmic pagar o no més impostos (País Basc)

  • Finalitats i objectius que persegueix la institució estructura, sistema relaciona, objectius

  • Socis Sistema d'accés. Com pot ser de l'associació? Tipologia de socis. Per exemple l'esplai té dos socis (el monitor i el participant) ENTRADA - ESTADA - EXPULSIÓ

  • Drets i deures del Socis

  • Mecanismes de participació dels socis actius Gent implicada en el desenvolupament de l'organització. Hi hauran departaments? Punts de trobada? Assemblea? Com funciona Organigrama de funcionament.

  • Òrgan de Govern Com s'elegeix? Funcions? Com s'organitza per fer-les? Com es pot destituir?

  • Durada dels càrrecs (en educació no formal com a màxim poden estar 5 anys seguits)

  • Els professionals no poden formar part de l'equip de Govern

  • Tota associació a de tenir un mínim de tres càrrecs:

  • Director

  • Secretari

  • Tresorer

  • Forma i procediment per convocar i desenvolupar les assemblees ordinàries i/o extraordinàries La llei obliga que tinguin com a mínim una assemblea a l'any. S'ha de dir com organitzar-la (elecció de càrrecs, pressupost...)

  • Regles segons les quals es prenen les decisions Com es fan els acords: majoria absoluta? Majoria simple?

  • Preveure la seva pròpia modificació

  • Règim econòmic Si es paga quota, si es públic, si es privat

  • Constància de les causes que poden portar a la dissolució de l'Associació Qui es queda amb tot.

  • 4.- FONTS DE FINANÇAMENT

    Formes a través de les quals financen a les institucions d'educació social:

    1.- ADMINISTRACIÓ PÚBLICA:

  • TIPUS:

    • Subvencions: l'administració té uns diners que gestiones una altra institució.

    • Convenis: la base contractual és un contracte. Hi ha un acord, un conjunt de col·laboracions. Per exemple l'administració pública finançarà # diners. Ho gestiona tant l'administració com la institució.

    SUBVENCIÓ

    CONVENI

    L'administració no s'hi fica.

    No té una participació activa.

    Son anuals

    Implica un compromís polític.

    Té una participació activa

    El temps del conveni ve pactat (pot ser cinc anys)

    Donant subvenció és més fàcil justificar perquè s'han donat aquest diners. En canvi amb el conveni et mulles el cul, el que tenen de bo per la institució perquè no depens tant del temps ja que poden ser de cinc anys.

    Majoritàriament el model que dona la Administració Pública són les subvencions privades, on les institucions presentes en seu projecte.

  • NIVELLS

    • Ajuntaments i diputacions (són els que més ens convé, són més propers)

    • Unió Europea fons socials (es molt difícil accedir)

    • Generalitat (ens interessen per les àrees de serveis socials)

    • Consell comarcal

    • Estat (nivell estat ens interessa pels diners que provenen del IRPF, ja que la majoria d'espanyols prefereixen pagar actes socials que no pas a l'església.)

    2.- FUNDACIONS

    3.- INGRESOS PROPIS: Quotes de socis

    4.- ESPONSORITZACIÓ: Finançament d'empreses ja que li donen beneficis fiscals a les empreses que fan l'eponsor, i també beneficis de valors.

    • CODI DEONTOLÒGIC FINANCER: Que la institució decideixi de qui vol rebre diners i de qui no. Aquí nosaltres decidim de qui volem rebre diners.

    IMPORTÀNCIA D'INGRESSOS

    Administració pública i ingressos propis: donen importància a la estructura

    Fundacions i la esponsorització donen importància als projectes concrets.

    Hem de tenir en compte que la majoria de institucions socials volen ser apolítiques. Per això es recomanable que maximitzin els ingressos propis i minimitzin els ingressos de l'Administració. (Doble criteri de fiançament) i utilitzi el fons d'ingressos de fundacions i esponsaritzacions per finançar el projecte i amb els diners de l'administració i els nostres l'estructura.

    1

    11

    G

    O

    Direcció per instruccions

    Direcció per objectius

    Direcció participativa per objectius

    Direcció per valors

    Quantitatiu Autonomia, Organització

    Capacitat de pressa de decisions.

    Qualitat, si és flexible, qualitatiu...

    La principal diferència és el ROL que juga L'ESTATUS

    a

    d

    c

    b

    ...

    a

    f

    c

    b

    g

    e

    d

    c

    b

    d

    e

    a

    f

    g

    a vegades acaba determinant els canvis dels individus i modificant els comportaments.

    Pràctica: si jo vull treballar per valors com ho puc fer per gestionar les contradiccions internes que generen aquestes tipologies.

    En la pràctica trobem 10 maneres diferents d'estils de direcció. Hem de fer una pluja d'idees per aconseguir un consens amb tots. Ja que la dimensió directiva és molt diferents i dificulta la gestió.

    Per exemple una alternativa seria fer que el 4,5 i6 com tenen una actitud similar seria treballar ells per la seva banda. És a dir treballar en petits Grups.

    INTERES

    GRATIFICACIONES

    ACTITUDES

    1

    Practico

    Premios instrumentales

    Alejamiento

    2

    El Status

    Prestigio

    Dignidad profesional

    3

    Paternal

    Afección de parte de los alumnos

    Solicitud afectuosa

    4

    No directivo

    Autonomía del alumno

    Animador

    5

    Reformador

    Promoción de sus propios derechos

    Rebelde

    6

    Identificación con los alumnos

    Participación de igual

    a igual

    Fijación de la etapa

    7

    Obligaciones obsesivas

    Cumplimiento del

    deber

    Ordenacista

    8

    Cooperación con los superiores

    Elogios del superior

    Dependencia

    9

    Personalista

    Reconocimientos de parte de los alumnos

    Exhibicionista

    10

    Disciplina

    Obediencia de los alumnos

    Dominante