Educación física

Força muscular. Voleibol. Gimnàstica artística femenina i masculina. Equilibri estàtic i dinàmic # Deportes. Fuerza muscular máxima, explosiva y de resistencia

  • Enviado por: Rulo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Què és la força muscular i com influeix en el teu organisme?

La força muscular és la capacitat física que permet a la persona crear una tensió muscular.

Influeix en l'organisme de les següents maneres:

  • Augmenta la grandària de les fibres musculars i ,per tant, augmenta la grandària del múscul. Aquest fenomen s'anomena hipertròfia muscular.

  • També augmenta la grandària dels tendons.

  • Entren en funcionament fibres musculars que estaven inactives.

  • El múscul augmenta les seves reserves d'energia.

Classifica i defineix els diferents tipus de força

  • Força màxima. És la màxima força que una persona és capaç de realitzar. El múscul exerceix una tensió màxima per vèncer una oposició molt gran; és el cas de l'halterofilista.

  • Força explosiva. S'exerceix en realitzar un moviment de força a la màxima velocitat; és el cas de l'atleta que practica salt d'alçada.

  • Força-resistència. La utilitzem quan cal realitzar un moviment de força durant molt de temps seguit i de forma continuada.

La força-resistènsia es desenvolupa en aguantar el casament que l'exercici suposa; és el cas del remer.

Què és l'equilibri i què determina?

És la capacitat que té la persona per mantenir una posició, estàtica o en moviment, anul·la les forces que actuen sobre aquesta.

El determina...

  • L'amplitud de la base que sosté el nostre cos.

  • L'alçada a que es troba el centre de gravetat del cos

  • La complexitat de l'exercici

  • El funcionament del sistema nerviós

  • El grau d'estabilitat del terreny o superfície

  • La capacitat de concentració i nerviosisme

Diferències entre l'equilibri estàtic i l'equilibri dinàmic

Les diferencies entre aquest dos tipus d'equilibris són:

Estàtic: quan no canvia el centre de gravetat

Dinàmic quan hi ha un canvi considerable dl centre de gravetat.

Quines modalitats inclou la gimnàstica artística femenina i masculina, expliquen cadascuna de les proves

Categoria femenina:

  • Terra o mans lliures. Es realitza sobre una lona quadrada de 12 per 12m. S'ha d'utilitzar tota la superfície es diferents direccions, però sense sortir-ne. Els exercicis formen una composició coreogràfica amb música i la seva durada és entre un minut i un minut i mig

  • Barra d'equilibris. És una barra de fusta, que a vegades pot estar folrada, de 10cm d'amplària per 5m de llargària, i 1,20md'alçària.La gimnasta ha de realitzar salts, girs, equilibris, etc., damunt de la barra sense caure. Tot plegat exigeix una gran concentració i equilibri.

  • Paral·leles asimètriques. Són dues barres col·locades a diferents alçades i separades unes de les altres. La barra superior mesura 2,30m i la inferior 1,50m. Les gimnastes poden realitzar-hi voltes, girs, balanceig, canvis de barra, etc.

  • Poltre. Té una alçària de 1,20m. Es col·loca perpendicular a la cursa de la gimnasta. Les fases de salt són: correguda d'aproximació a l'aparell, un segon vol, i la caiguda a terra amb els peus junts.

Categoria masculina.

  • Terra o mans lliures. Les diferencies respecte a la modalitat femenina són: la durada de l'exercici, que oscil·la entre 50 i 70 segons, i el component musical, inexistent en la modalitat d'homes.

  • Barra fixa. És una barra d'acer que s'aguanta sobre os suports i que està fixada amb quatre tensors. Mesura 2,40 m de llargària i està situada a 2,60m de terra. Els moviments més importants que el gimnasta pot fer són: els balanceig, els molins amb una o dues mans , deixar-se anar d'una mà etc.

Abans d'iniciar l'exercici l'entrenador a pujar a la barra.

  • Cavall amb arcs. Es tracta d'un poltre que, per la seva forma, s'assembla a un cavall . Té una alçària d'1,10m i a sobre s'hi fixen dos arcs. Durant l'exercici no es pot tocar l'aparell amb cap aturada. S'hi realitzen moviments pendulars (passades laterals i tisores) i circulars(molins).

  • Poltre. És el mateix aparell que s'empra a la modalitat femenina. L'única diferència és que col·loca de llarg, és a dir, en el mateix sentit de la correguda d'impuls de l'atleta.

  • Paral·leles. Són dues barres de fusta sobre uns transversals, situades a 1,75m de terra. L'amplària entre les barres es pot graduar. El gimnasta treballa per sobre i per sota de les barres , també pot treballar solament en una. Amb aquest aparell es poden realitzar equilibris, vols, girs, tisores, etc. Un exercici de paral·leles consta d tres parts: l'entrada, els exercicis a l'aparell i la sortida.

  • Anelles. És un aparell que consta de dues anelles de fusta subjectades a dos cables i penjades a 2,65m de terra. Per agafar-s'hi, el gimnasta necessita que l'ajudin. Quan es realitzen els diferents moviments les anelles no es poden moure ; per tant, el gimnasta ha de tenir molta força i ha d'aguantar equilibris tan difícils com el famós (crist)

Explica tres exercicis per millorar la passada de dits, en voleibol

  • Es posen dos persones, una davant de l'altre, i es van passant la pilota. Així mica en mica aniran millorant la passada de dits.

  • Fent un partit

  • Una sola persona, va tirant la pilota en l'aire, fent servir la passada de dits. Quan torna a caure torna a impulsar-la cap a dalt.

Explica en que consisteix, en el voleibol, l'organització col·locador per torn.

  • Es tracta d'un sistema de rotació per repartir els torns de servei: el primer jugador, encarregat de començar el joc, és el que ocupa la posició 1. Els altres es numeren successivament. La rotació dels jugadors es fa en sentit se les agulles del rellotge. D'aquesta manera, quan el jugador de la zona 1 falla el servei, o quan l`equip no aconsegueix cap punt, el jugador que servirà la propera vegada és el de la zona 2, i la resta de jugadors es desplaçaran també una posició.

  • Amb aquest sistema d'organització tots el jugadors fan de defensors, col·locador i rematador, sense especialitzar-se en cap funció en concret