Educación física

Educación. Actividad Física. Deporte. Didáctica. Expresión corporal

  • Enviado por: Cañabate
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 33 páginas
publicidad
publicidad

EDUCACIÓ FÍSICA I LA SEVA DIDÀCTICA II

21/02/2007

RESUM 1R QUADRIMESTRE

Objectiu: Intenció educativa que l'alumne ha d'assolir en un temps determinat.

Sempre té un verb d'acció.

Mai ens diu com ho ha d'assolir l'alumne.

Contingut: Complement directe de l'acció del verb de l'objectiu.

Mitjà per arribar a assolir aquell objectiu.

1R NIVELL DE CONCRECCIÓ

Objectius generals: Capacitat que l'alumne volem que assoleixi però no diu ni com, ni quan (el podem interpretar de diferents maneres) diu les línies en les que es basa l'educació.

Objectius terminals: Concreta una mica més els objectius generals des dels quals comencem a programar. Són els objectius que s'avaluen a final d'etapa. No es poden treure però si afegir-se des de l'escola. Serveix per conèixer “les normes”, la línia a seguir per què els alumnes desenvolupin allò que es vol.

2N NIVELL DE CONCRECCIÓ

El programa l'equip docent: d'àrea o cicle

- Marca els objectius referencials: les intencions de fer en els diferents cicles.

D'un objectiu terminal en podem treure diferents objectius referencials en cada etapa.

Cada cicle tindrà els seus continguts ja que és el mitjà per què l'alumne sàpiga el què vols.

En el 2n nivell de concreció tenim el percentatge de cada bloc de contingut.

En el 3r nivell el percentatge d'unitats didàctiques destinades a cada bloc han de quadrar.

3R NIVELL DE CONCRECIÓ

Parlem de cicles i cursos. Es treballen els objectius didàctics.

Objectius didàctics: Han de ser avaluables i observables són concrets i tothom ho interpreta igual. Els objectius es desglossen a partir dels objectius referencials.

Programació: lineal i transversal (doble direcció)

És + important la qualitat i la quantitat de sessions que treballes cada objectiu didàctic.

AVALUACIÓ

ÍTEMS D'AVALUACIÓ

Objectius generals Objectius terminals Objectius referencials Objectius didàctics

Activitats d'aprenentatge

Activitats d'avaluació

Un mateix objectiu didàctic pot estar a diferents Unitats didàctiques i en diferents sessions per què l'alumne no sempre assoleix l'objectiu en una sessió. Dins una sessió una fitxa hi poden treballar molts objectius didàctics del mateix tema.

Dels objectius didàctics surten les activitats d'aprenentatge i d'aquestes les activitats d'avaluació.

Globalitat / Interdisciplinarietat

Han sorgit per canvis a nivell mundial, no del món educatiu.

Globalitat: Forma en què veig un aprenentatge, formes de viure, com capto a nivell general.

Manera de percebre inicialment una persona, objecte, emoció…

Aquesta globalitat per tenir judici de valor necessita d'altres disciplines.

Mètode (manera de definir o dir les coses que és entesa per un gran col·lectiu), forma d'aprenentatge.

Com + petits són els nens l'aprenentatge és + global (sinó és risc pels nens)

Per una bona globalització necessitem les disciplines, depenem de com es relacionen: interdisciplinarietat…

Interdisciplinarietat: No és la suma d'una o més disciplines, sinó mirar el que tenen en comú i treballar-ho conjuntament.

Intradisciplinarietat: Unitats didàctiques que engloben diferents continguts de l'àrea.

+ interdisciplinarietat + visió global + aprenentatge significatiu projecte treball globalitzador a través de diferents disciplines

TEMA 1: La Programació

Paraules relacionades amb la programació:

Organitzar, estructurar, seqüenciar, preparar, coneixement d'alumnes, planificar, anticipar, anàlisi previ, distribuir, seleccionar, temporalitzar, objectius, revisar.

Abans de la programació hi ha una fase prèvia, hem de tenir i uns coneixements previs i eines per programar.

Programar facilita reflexionar sobre el que jo crec.

Dona seguretat de què l'aprenentatge sigui adequat. Fa pensar com es transmet un contingut.

28/02/2007

Article: “Programación y Planificación”

BASES DE LA PROGRAMACIÓ

Objectiu de la programació: Donar unes directius al mestre respecte com tenen que ser distribuïts els objectius i continguts (important l'ordre)

El programa l'elabora un grup de mestres (que imparteixen la mateixa àrea). En Educació Física moltes vegades es fa sol.

Zabala: Mitjà que té el mestre per marcar-se uns límits. És a dir, per definir el seu treball , concretar-lo i marcar-lo per després poder comparar i avaluar.

Programació: Control, comparació, protecció, contracte i professionalització.

· Control: Se el que vull i m'ho preparar-ho.

· Comparació: La preparació permet comparar per posar i treure activitats d'un any

a l'altre. L'ensenyament-aprenentage millora comparant els diferents exercicis.

· Protecció: Tens el programa i els pares no es poden queixar de la matèria donada. Saps el què fas i ho tens per escrit. Protecció a nivell curricular, per centre i per inspeccions.

· Contracte: Contracte del què s'ha de fer, és un deure.

· Professionalització: Demostrar realment que el què es fa és útil, adequat i coherent.

El Programa

Ofereix informació als pares, alumnes i als propis mestres.

- A la reunió de principi de curs el mestre d'Educació Física també hi ha de ser per què és un mestre i ha d'informar als pares del què es farà a classe i per què.

- S'ha d'informar als mestres i claustres de les diferents activitats. Quan proposem sortides… els hem de raonar què i per què ho volem fer.

- Els alumnes han de saber què és el que volem d'ells. Ha d'haver-hi sentit i coherència en l'assignatura. La nostra feina és ser mestre i hem de mantenir el rol, no voler ser molt col·legues i no fer res. Això no vol dir que no els puguis ajudar, però hi ha d'haver respecte.

Programar també permet al mestre l'avaluació i facilitarà la comparació i el resultat.

PLANIFICACIÓ - PROGRAMACIÓ

Poden ser a curt o a llarg temps.

Planificar: És allò que el mestre té a la seva ment a partir d'uns coneixements (és la idea, una estratègia). És a dir, a partir d'una idea fer-ne una estratègia. Molt particular de cada mestre.

Programar: Programo a partir d'una idea i ho escric. Sóc conscient del que faré i faig una seqüenciació. És particular de cada mestre però t'has de sotmetre a uns passos concrets.

Exemples:

· Planificar: és Carnestoltes i des de l'àrea d'Educació Física vull fer una rua de la natura i fer una xocolatada (idees)

· Programar: 9-10h. disfressar-se / 10-11h. sortiran amb el mestre / 11-12h. lliure / 12-13h. Dinar / 16-18h Rua / 18-19h. xocolatada.

Tota planificació o programació ha de tenir:

  • Globalitat: El nen és un tot

  • Continuïtat: Al llarg del temps.

  • Objectivitat: Tingui un interès pels alumnes.

  • Flexibilitat: Poder pujar o baixar el nivell de l'activitat durant el procés.

  • Interdisciplinar: Començar amb una àrea i anar fent. Buscar un mestre amb el que t'hi portis bé per què resulti.

  • Eficiència: Que doni uns resultats positius, que els alumnes puguin assolir el què fan (molt difícil arribar: angoixa)

  • Universal: Que serveixi per qualsevol nen. Pensar en el grup-classe, no en uns quants nens.

S'ha de ser prudent i adaptar-se a l'escola que s'arriba.

06/03/2007

ETAPES DE LA PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ:

  • Preparació

  • - Determinar els objectius que volem treballar.

    - Planificar: objectius generals.

    - Programar: objectius didàctics.

  • Elaboració

  • - Anàlisi de les possibilitats de portar-ho a terme, de fer viables als objectius que vull portar a terme.

    - Assenyalar les prioritats dels objectius, buscar els objectius bàsics, els fonamentals segons el nostre criteri (també important en els ítems d'avaluació)

    - Buscar informació, recerca, ajuda, … a través de diferents mitjans i recursos.

    3. Execució

    - Portar a terme el pla d'acció que has elaborat per què ja tens la garantia que pot tenir èxit. Cal vetllar per què es segueixi tal com s'ha exposat i fer canvis en el moment oportú sobre la marxa per fer-ho de la millor forma per si no funciona. El nostre rol és recollir informació a través de diferents instruments per poder valorar com s'ha dut a terme. No només s'ha de fer mitjançant la observació, s'ha de fer des de diferents vies i mitjans.

  • Avaluació i Replantejament

  • - Cal valorar tant els aspectes positius com els que s'han de millorar, això serveix per què quan ho tornis a fer puguis preparar-ho diferent, modificat per millorar-ho.

    El que no podem fer mai és començar per l'execució per què aniràs malament i no serà viable pel centre i alumnes.

    La programació per què sigui bona cal que respongui a les següents preguntes:

  • Què ensenyar?

  • Continguts que estan relacionats amb els objectius que volem treballar. Aquests blocs de continguts han d'estar relacionats a nivell conceptual, procedimental i actitudinal, i això fer-ho a partir de les activitats d'aprenentatge.

    Els nens reben als blocs de continguts a partir de les activitats d'aprenentatge, però nosaltres treballem els continguts a partir dels objectius.

    Aquí també hem de pensar en la qualitat i quantitat, la seva progressió.

  • Quan ensenyar?

  • Quan fem la seqüenciació dels continguts (temporal) en % i hores.

    Exemple:

    1r Cicle

    2n Cicle

    3r Cicle

    Control i Consciència Corporal

    29h

    32,9%

    28h

    31,8%

    18h

    30,4%

    Hab. Coord.

    26h

    29%

    28h

    31%

    32h

    36%

    Cap. Condicionals

    _

    _

    2h

    2,2%

    8h

    9%

    Expressió Corporal

    18h

    20%

    15h

    16,6%

    15h

    16,6%

    Jocs

    15h

    _

    15h

    _

    15h

    _

    TOTAL

    88h

    88h

    88h

    Important les hores + justificació (2n Nivell Concreció)

    Les unitats didàctiques “ideals” són de 8 a 9 sessions però s'ha de justificar el per què del nombre de sessions.

    També al 2n Nivell de Concreció tenim escrits els objectius referencials desenvolupats per cicles i els distribuïm al llarg en els tres trimestres amb Unitats Didàctiques.

    Els objectius referencials els podem utilitzar per diferents blocs de continguts, per tant, estaran repartits en els diferents blocs. Per què són els que ha d'assolir a final de cicle.

    A partir de les hores que tens, has de repartir els blocs de contingut segons com creguis tu, tant per cicle com per curs i en els diferents trimestres.

    06/03/2007

    c) Com ensenyar?

    Com presentaré les unitats didàctiques d'aprenentatge, la metodologia. I això estarà molt lligat als objectius didàctics que tens.

    Quines activitats triaràs i com les presentaràs. Hi ha uns criteris:

  • Criteris pel què fa a la selecció i disseny d'activitats i tasques d'E-A: que siguin significatives (que tinguin relació amb coneixements previs). Que siguin adequades a les edats dels nens tant a nivell intel·lectual com maduratiu. Que puguin arribar a assolir, que tinguin un èxit. Hem de rebutjar les activitats macros, generalistes, no agafar una activitat per tot. Cal un equilibri de les activitats físiques, motrius i d'intensitat.

  • Tenir present el tipus d'activitat segons la finalitat educativa de:

    - Introducció i motivació (a la part anterior i significatives de l'anterior sessió)

    - Coneixements previs (en la primera sessió, en l'avaluació inicial)

    - Desenvolupament (lligades als objectius didàctics, en la part principal)

    - Consolidació (ja s'ha assolit l'objectiu (ja tens l'aprenentatge) però és per millorar el nivell.

    - Reforç (no s'ha acabat de consolidar l'objectiu i fem activitats de menys nivell per anar-ho consolidant)

    - Ampliació (activitats que amplien els coneixements)

    b) Formes d'intervenció i seguiment per part del mestre/a: formes d'interacció amb els alumnes, explicació,…

    c) Dinàmica i funcionament del grup classe: agrupacions, estructura de la sessió, … del grup com ho fa.

    d) Organització i estructura del grup classe: material, estructura, com col·loquem els alumnes, … què marca el professor.

    e) Ús de l'espai i del temps: saber-ho aprofitar el millor possible.

    La reforma educativa ha impulsat una metodologia cooperativa, cal tenir molt present l'aprenentatge cooperatiu, a través de tallers, projectes, racons, … per què existeixi la cooperació s'ha de donar unes eines necessàries per què la cooperació està relacionada en diferents actituds, valors i normes i s'expressa en la forma d'actuar, al seu comportament. A partir dels comportaments treballem les actituds. Aquests comportaments són la base de les habilitats socials (comunicar-se, saber escoltar, saber parlar, intercanviar coneixements, ser crític d'allò que succeeix, sap ajudar, sap estar al lloc, …) i implica el treball de cooperació, que per assolir l'objectiu necessites de l'altre gent, sempre es necessita un pacte. Intercanviar i ajudar-nos (grups ± de 4 nens/es).

    13/03/2007

    Què, com i quan avaluar?

    Tot procés d'E-A s'ha de planificar, programar i portar a terme.

    L'avaluació ha de poder permetre poder oferir recursos de millora.

    Hi ha una continuïtat, no és del tot lineal. Quan s'acaba una UD, ens serveix per la següent com a avaluació inicial, coneixements previs dels nens…

    En el procés d'E-A hi ha una reflexió, un intenció educativa.

    Criteris per avaluar el procés:

  • Selecció de les tasques a ensenyar en funció de la utilització òptima de les capacitats motrius bàsiques

  • Qualsevol tasca que jo presenti als meus alumnes ha de tenir 3 components: percepció, decisió i execució.

    Tota tasca té els 3 components, però la conduïm més en un dels 3 components depenent de l'objectiu didàctic.

  • Lligam entre els continguts d'ensenyament amb els objectius a assolir.

  • Utilització adequada a la transferència

  • Transferència: Dintre del món educatiu implica l'aplicació o utilització de tasques ja conegudes per l'aprenentatge de noves tasques o activitats. (Aprenentatge significatiu)

    Tipus de Transferència:

    • Positiva: Quan realment la tasca que nosaltres presentem al nen o nena la relacionen amb altres tasques que li han estat favorables (que han tingut èxit)

    • Negativa: Quan la tasca que nosaltres li presentem la relacionen amb records d'altres activitats que no li han estat bons.

    (Per assegurar que sigui positiva hem d'anar fent totes les tasques i garantir la seguretat)

    La Transferència pot ser:

    • Vertical: Busquem la intensificació de l'activitat, la dificultat de l tasca, l'amplitud (HME). Ex: tombarella amb més dificultat cada vegada. Augment de dificultat en les diferents activitats

    Tombarella: Objectius: Control i consciència corporal, eix transversal (rodament), flexibilitat columna vertebral (millor salut quan siguin grans)

    • Lateral: Busquem la profunditat de l'activitat, relació amb altres tipus de realització. Ex: Realitzar molts tipus de tombarella i relacionar-ho. La dificultat de les activitats és molt semblant.

    A nivell educatiu s'ha de portar la transferència espiral, i és que anem augmentant la dificultat a mesura que presentem diferents formes de realització.

    14/03/2007

  • Distribució progressiva de les tasques segons la seva complexitat

  • - A nivell de percepció, decisió i execució és alt, tasca (activitat motriu) és complexa: el nivell d'exigència en els 3 element (mecanismes).

    - El primer problema en els alumnes és el de percepció.

    - Decisió i execució van lligats, ja que per decidir has de saber el nivell d'execució.

    - Si no experimentes no pots decidir. Ex: Si no has provat de botar la pilota amb l'esquerra, no decidiràs botar-la amb aquesta mà.

  • Distribució progressiva de l'esforç físic

  • - Tenir en compte a l'avaluació i programació. Ha de ser un objectiu bàsic de la programació per què una bona condició física porta al nen una millora en la salut, uns beneficis psicològics i un millor desenvolupament en les activitats motrius.

  • La retenció de la matèria

  • Tot procés d'E-A requereix uns passos per què el nen ho assoleixi:

  • Una adquisició inicial: Presentació del nou aprenentatge. Com millor fem la transferència millor serà l'aprenentatge. Cal incidir en allò important per tal que ho retingui en la memòria.

  • Portar a terme moltes activitats que vagin reforçant el mateix aprenentatge: fer variacions, però no mecanitzar. Vivenciar l'aprenentatge a partir de diferents activitats, per una millor retenció.

  • Hi ha 2 tipus de pràctiques per retenir:

    • Concentrada: Quan presentes la UD de forma seguida i sense tenir altres aprenentatges entre mig. L'aprenentatge és seguit. Com + complex és l'aprenentatge + concentrat s'ha de fer. Amb els petits és bona aquesta manera.

    • Distribuïda: Quan entre l'aprenentatge hi ha altres aprenentatges, normalment ho fem per anar millorant un aprenentatge que ja tenen assolit. També es pot fer quan vas saltejant UD's (objectius). En els + grans com que ja tenen uns coneixements previs, es juga més amb la distribuïda.

    Ex: Dimarts treballes jocs cooperatius i dijous habilitats gimnàstiques.

  • La introducció progressiva de la competició

  • S'ha de saber portar bé, amb ella donem valors bons si ho fem bé.

    20/03/2007

    ELS OBJECTIUS DIDÀCTICS

    • Els objectius didàctics es troben en el 3r Nivell de Concreció.

    • L'objectiu didàctic és indicador del tipus i grau d'aprenentatge que té d'utilitzar l'alumne i fa referència a tot procés d'E-A.

    • Es allò que l'alumne realitzarà, ja sigui a través d'un concepte, procediment o actitud. Allò que l'alumne ha de saber fer, comportar-se...

    • L'objectiu didàctic va lligat amb els objectius referencials, l'activitat d'aprenentatge i les activitats d'educació.

    • La redacció de l'objectiu didàctic ens permet veure el bloc de continguts.

    • Quan nosaltres formulem objectius didàctics hem de tenir present que an d'estar relacionats amb els conceptes, els procediments i les actituds.

    • La qualitat dels objectius didàctics no és mesurable per la seva quantitat, sinó per la qualitat de la redacció.

    Ex: Si és la primera vegada que tractes aquell tema en una UD tindrà menys quantitat d'objectius didàctics que si es tracta d'una UD que és continuïtat d'una altra UD.

    • Tota UD ha detenir objectius didàctics de conceptes, procediments i actituds, però la que vindrà determinada per la UD que vulguis parlar.

    • Cal que els objectius didàctics estiguin plasmats a les activitats i puguin ser avaluats en els ítems d'avaluació.

    Com formulem Objectius Didàctics?

    Aspectes a tenir en compte:

      • El verb ha d'estar en infinitiu (Ex: Ha de...)

      • El verb pot estar també en forma reflexiva (Ex: Relacionar-se...)

      • El verb ha d'estar orientat a l'alumne.

      • Si no se'ns acudeix el verb adequat pensem: “Allò que el nen es capaç de “

      • L'objectiu didàctic ha d'expressar el grau de concreció.

      • Els objectius didàctics han de ser superables per l'alumne.

      • Els objectius didàctics han d'assenyalar què és l'objecte d'avaluació (convertir els objectius referencials en objectius didàctics)

    TAULA VERBS FOTOCOPIES

    Exemple:

    OBJECTIU GENERAL

    - Prendre consciència de la pròpia situació motriu en l'espai i en el temps en relació amb les altres persones, amb els objectes i els medis diversos.

    OBJECTIU TERMINAL (Etapa)

    - Interpretar les nocions de relació que s'estableixen en el propi cos, els objectes i

    l'espai exterior i utilitzar-les adequadament en l'acció motriu.

    OBJECTIU REFERENCIAL (2n i 3r NdC / Cicle: La base de la programació a l'aula)

    - Provar què poden fer les diferents parts del cos amb alguns objectes.

    OBJECTIU DIDÀCTIC (és un concepte, procediment o actitud per les act. d'aprent.)

    - Representar corporalment diferents ritmes mitjançant les HMB botant diferents tipus de pilotes.

    És important que nosaltres mateixos fem els nostres propis objectius referencials, així ens serà més fàcil fer els objectius didàctics.

    LA UNITAT DIDÀCTICA

    • La UD és l'instrument que el professor utilitza per organitzar la seva per organitzar la seva pràctica educativa i aquesta articula tots els processos d'E-A. Per aquest motiu diem que la UD és l'element principal de la programació anual.

    Exemple: Programació Anual


    1r Trimestre

    2n Trimestre

    3r Trimestre

    UD1

    UD2

    UD3

    UD4

    UD5

    UD6

    UD7

    UD8