Edad Mitjana

Literatura española de la Edad Media # Poesía trobadoresca. Épica medieval. Joglars

  • Enviado por: Mercé Gómez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

EDAT MITJANA

a)Poesía trobadoresca

476 d. C.: va caure l´imperi romà d´occident per les invasions dels pobles bàrbars (gremànics, esclaus). La força d´homogeneítzació de Roma com a fons d´irradiació.

1) Aparició de les llengües romàniques: el llatí es bareja amb les llengües invasores ! Superstrat

!Substrat: llengües abans

del llatí

2) Cristianització: el cristianisme era la religió oficial

del regne. La producció literaria clàssica (religió pagana) es deixa de banda, la producció de textos cultes es concentra amb la tecnologia i la filosofia i es fa amb el llatí.

Les llengües romàniques (s. XII-XIII) es considera- ven llengües de segona.

Gèneres menors: novela, teatre, poesia

Exepcions: goigs (peces teatrals amb acompanyament musical de temàtica religiosa)

3) Cort: A Europa s´instaurà un nou sistema d´organitzar el poder! Feudalisme.

Els nobles aparèixen en aquesta època de formació (lluites internes)

711: enemic comú amb els cristians!musulmans.

Guerrers/Cavallers que destacaven, que són els que van esdevenint els nobles.

S. X-XI: Croades (espedicions de regnes establerts encaminades a alliberar terra santa en mans dels musulmans.

Aquestes gestes són les que esdevenen els nobles. Les gestes començen a ser conegudes per la gent.

A les corts allunyades de l´amenaça reial de l´islam es desenvolupa un cert refinament i els nobles afegeixen al seu seguici uns personatges destinats a divertir a la cort (bufó)! Cort d´Occitània.

4) Característiques:

- Poesia cortesana: aparició de la cort, allunya- des del perill dels musulmans

- Classificació: 1.- Trobar lleu: lleugera, directa i emotiva.

2.- Trobar clus: hermètica i sovint moralitzadora.

3.- Rima: consonant (les paraules que rimen acaben amb el mateix so)

*POEMA:

Videyra (Cerverí de Girona)

M No.l prenatz lo fals marit (no el prengueu el fals marit)

F Jana delgada (Jana delicada)

M No.l prenatz lo fals jurat (no el prengueu per mentider)

M que pec es mal ensenyat (que és un neci i ignorant)

F Jana delgada (Jana delicada)

M No.l punatz mal marit (no el prengueu el mal marit)

M que pec es ez adormit (que és neci i adormit)

F Jana delgada (Jana delicada)

M Que pec es mal ensenyat (que és neci i ignorant)

M No sia per cos amat (no li doneu el vostre amor)

-Bon trobar: quan s´alternaven els versos mascu- lins (paraula aguda) i versos femenins (paraula plana o esdruixola)

-Gèneres: es diferencien per la temàtica.

1.- Cançó: composició que expressa amor, i que implica la lloança i la idealització de l´estimada/dama. (Tòpic: Donna angelicatta)

2.- Sirventés: implica una temàtica moral, poden ser d´atac moral o de propaganda ideològica.

3.- Plany (dolor): lloança d´un personatje mort, expressa el dolor de la mort d´un personatje.

4.- Pastorel.la: trobada d´un cavaller o del trobador amb una pastora, és una poesía dialogada.

5.- Alba: despertar dels amants que s´han de separar després d´haver passat la nit junts.

Amor cortés: amor dins la cort reflecteix l´esquema social i feudal dins la cort.

Esquema social:

TROBADOR: poeta culte, que crea les seves pròpies obres literàries i les crea a partir d´elements que formen part de la cort (amor, festeig). Llengüa romànica. Poesia trobadoresca: no escrita en grec ni llatí.

JOGLAR:transmissor oral, les seves històries anaven amb música, transmitia les obres literàries dels trobadors (analfabetisma del temps i mancança de l´imprempta)

Tipus:

-Joglars de gestes: recitaven peces extènces, batalles...

-Joglars de lírica: recitaven peces breus de personatges cultes amb una tonada molt elaborada.

b) Èpica medieval

Èpica: fets extraordinàris protagonitzats per heròis... Els poemes es diuen Cançons de gesta i es dediquen a cantar en vers l´activitat d´uns èssers superiors que tenen com a objectiu recuperar l´honor perdut i el recuperaràn mitjançant: - accions nobles

- treballs esforçats

Cançons de gesta

!Contingut: temes com l´honor, amor, fè, pàtria... són valors coneguts pel públic, aquests valors seràn defensats pels herois i atacats per l´enemic de l´heroi (bons molt bons i dolents molt dolents). El que conta està basat en un fet real o tradició admesa pel públic i acceptada com a real!cert varisme

!Oral: la més antiga és La chanson de Roland de la que es conserva un manuscrit dels segles XI-XII. Basada amb un fet real: derrota de l´exèrcit franc (778 batalla de Roncesvalles) els que van guanyar eren els gascons i bascs. Varen morir molts cavallers i un va ser Routlandus (francs).

A la cançó els enemics s´han convertit amb sarraïns s´alien amb Ganeló que és l´oncle d´en Roland. Ganaló (dolent) ofés per Rpland l´entregarà als serraïns. L´anèc-dota de la cançó i el pes de la cançó recau sobre la lluita amb els cristians i els sarrïns.

Origens de la novel.la

Comença a aparèixer quan les cançons de gesta encara són un gènere d´èxit.

S´imposa l´adaptació de noves tendències es tètiques.

Diferències:

1.- Cançó de gesta: anònima, transmissió oral,

fets coneguts, no hi ha intriga, l´heroi es sacrifica i mor.

2.- Novel.la: autor conegut, no és de transmissió oral, fets ficticis (intriga), el protagonista no es sacrifica.

L´impuls de la novel.la provè de MATÈRIA DE BRETANYA (la formen narracions relacionades amb el rei Artús, Tristany i Graal)

-Rei Artús o cicle Artúric: el personatge està basat amb un oficial romà que va morir al s. VI i que es va con- vertir amb heroi llegendari per la mitològia cèltica. Darrera aquesta història hi ha un rerafons polític i és l´exaltació de la monarquia bretona dels anglosaxons.

-Tristany: mitologia catòlica, origen a Escòcia, Irlanda i conta l´història d´un segrest. És un cavaller (Tristany)que ha d´anar a cercar l´amada (Isolda) del seu oncle Marc. Al viatge de tornada cap a casa Tristany beu una poció màgica i s´enamora d´Isolda i els dos fugen però són descoberts i Marc desterra a Tristany i es casa amb Isolda.

(Lai de Maria de França s XII: és una composició en vers d´octosólabs basades amb mites cèltics i bretons)

-Graal: objecte que suministra l´abundància. En el castell del pescedor suministra menjar a un vell invàlid i comparèix un seguici format per una llança sagnant, cana- lobres i el graal que porten uns èssers misteriosos invisibles. L´únic personatge que pot descobrir el secret és Percebal. (llegenda pagana però cristianitzada!última cena, es replega en el graal la sang de Jesús crucificat)