publicidad

Edad Mitjana

Literatura española de la Edad Media # Poesía trobadoresca. Épica medieval. Joglars



publicidad
opciones del documento


EDAT MITJANA

a)Poesía trobadoresca

476 d. C.: va caure l´imperi romà d´occident per les invasions dels pobles bàrbars (gremànics, esclaus). La força d´homogeneítzació de Roma com a fons d´irradiació.

1) Aparició de les llengües romàniques: el llatí es bareja amb les llengües invasores ! Superstrat

!Substrat: llengües abans

del llatí

2) Cristianització: el cristianisme era la religió oficial

del regne. La producció literaria clàssica (religió pagana) es deixa de banda, la producció de textos cultes es concentra amb la tecnologia i la filosofia i es fa amb el llatí.

Les llengües romàniques (s. XII-XIII) es considera- ven llengües de segona.

Gèneres menors: novela, teatre, poesia

Exepcions: goigs (peces teatrals amb acompanyament musical de temàtica religiosa)

3) Cort: A Europa s´instaurà un nou sistema d´organitzar el poder! Feudalisme.

Els nobles aparèixen en aquesta època de formació (lluites internes)

711: enemic comú amb els cristians!musulmans.

Guerrers/Cavallers que destacaven, que són els que van esdevenint els nobles.

S. X-XI: Croades (espedicions de regnes establerts encaminades a alliberar terra santa en mans dels musulmans.

Aquestes gestes són les que esdevenen els nobles. Les gestes començen a ser conegudes per la gent.

A les corts allunyades de l´amenaça reial de l´islam es desenvolupa un cert refinament i els nobles afegeixen al seu seguici uns personatges destinats a divertir a la cort (bufó)! Cort d´Occitània.

4) Característiques:

- Poesia cortesana: aparició de la cort, allunya- des del perill dels musulmans

- Classificació: 1.- Trobar lleu: lleugera, directa i emotiva.

2.- Trobar clus: hermètica i sovint moralitzadora.

3.- Rima: consonant (les paraules que rimen acaben amb el mateix so)

*POEMA:

Videyra (Cerverí de Girona)

M No.l prenatz lo fals marit (no el prengueu el fals marit)

F Jana delgada (Jana delicada)

M No.l prenatz lo fals jurat (no el prengueu per mentider)

M que pec es mal ensenyat (que és un neci i ignorant)

F Jana delgada (Jana delicada)

M No.l punatz mal marit (no el prengueu el mal marit)

M que pec es ez adormit (que és neci i adormit)

F Jana delgada (Jana delicada)

M Que pec es mal ensenyat (que és neci i ignorant)

M No sia per cos amat (no li doneu el vostre amor)

-Bon trobar: quan s´alternaven els versos mascu- lins (paraula aguda) i versos femenins (paraula plana o esdruixola)

-Gèneres: es diferencien per la temàtica.

1.- Cançó: composició que expressa amor, i que implica la lloança i la idealització de l´estimada/dama. (Tòpic: Donna angelicatta)

2.- Sirventés: implica una temàtica moral, poden ser d´atac moral o de propaganda ideològica.

3.- Plany (dolor): lloança d´un personatje mort, expressa el dolor de la mort d´un personatje.

4.- Pastorel.la: trobada d´un cavaller o del trobador amb una pastora, és una poesía dialogada.

5.- Alba: despertar dels amants que s´han de separar després d´haver passat la nit junts.

Amor cortés: amor dins la cort reflecteix l´esquema social i feudal dins la cort.

Esquema social:

TROBADOR: poeta culte, que crea les seves pròpies obres literàries i les crea a partir d´elements que formen part de la cort (amor, festeig). Llengüa romànica. Poesia trobadoresca: no escrita en grec ni llatí.

JOGLAR:transmissor oral, les seves històries anaven amb música, transmitia les obres literàries dels trobadors (analfabetisma del temps i mancança de l´imprempta)

Tipus:

-Joglars de gestes: recitaven peces extènces, batalles...

-Joglars de lírica: recitaven peces breus de personatges cultes amb una tonada molt elaborada.

b) Èpica medieval

Èpica: fets extraordinàris protagonitzats per heròis... Els poemes es diuen Cançons de gesta i es dediquen a cantar en vers l´activitat d´uns èssers superiors que tenen com a objectiu recuperar l´honor perdut i el recuperaràn mitjançant: - accions nobles

- treballs esforçats

Cançons de gesta

!Contingut: temes com l´honor, amor, fè, pàtria... són valors coneguts pel públic, aquests valors seràn defensats pels herois i atacats per l´enemic de l´heroi (bons molt bons i dolents molt dolents). El que conta està basat en un fet real o tradició admesa pel públic i acceptada com a real!cert varisme

!Oral: la més antiga és La chanson de Roland de la que es conserva un manuscrit dels segles XI-XII. Basada amb un fet real: derrota de l´exèrcit franc (778 batalla de Roncesvalles) els que van guanyar eren els gascons i bascs. Varen morir molts cavallers i un va ser Routlandus (francs).

A la cançó els enemics s´han convertit amb sarraïns s´alien amb Ganeló que és l´oncle d´en Roland. Ganaló (dolent) ofés per Rpland l´entregarà als serraïns. L´anèc-dota de la cançó i el pes de la cançó recau sobre la lluita amb els cristians i els sarrïns.

Origens de la novel.la

Comença a aparèixer quan les cançons de gesta encara són un gènere d´èxit.

S´imposa l´adaptació de noves tendències es tètiques.

Diferències:

1.- Cançó de gesta: anònima, transmissió oral,

fets coneguts, no hi ha intriga, l´heroi es sacrifica i mor.

2.- Novel.la: autor conegut, no és de transmissió oral, fets ficticis (intriga), el protagonista no es sacrifica.

L´impuls de la novel.la provè de MATÈRIA DE BRETANYA (la formen narracions relacionades amb el rei Artús, Tristany i Graal)

-Rei Artús o cicle Artúric: el personatge està basat amb un oficial romà que va morir al s. VI i que es va con- vertir amb heroi llegendari per la mitològia cèltica. Darrera aquesta història hi ha un rerafons polític i és l´exaltació de la monarquia bretona dels anglosaxons.

-Tristany: mitologia catòlica, origen a Escòcia, Irlanda i conta l´història d´un segrest. És un cavaller (Tristany)que ha d´anar a cercar l´amada (Isolda) del seu oncle Marc. Al viatge de tornada cap a casa Tristany beu una poció màgica i s´enamora d´Isolda i els dos fugen però són descoberts i Marc desterra a Tristany i es casa amb Isolda.

(Lai de Maria de França s XII: és una composició en vers d´octosólabs basades amb mites cèltics i bretons)

-Graal: objecte que suministra l´abundància. En el castell del pescedor suministra menjar a un vell invàlid i comparèix un seguici format per una llança sagnant, cana- lobres i el graal que porten uns èssers misteriosos invisibles. L´únic personatge que pot descobrir el secret és Percebal. (llegenda pagana però cristianitzada!última cena, es replega en el graal la sang de Jesús crucificat)



El Rincón del Vago, en Salamanca desde 1998 - Condiciones de Uso - Contacto