Economías preindustriales

Historia económica europea del siglo XIX. Economía internacional. Revolución industrial Británica. Consecuencias en Europa. Economías capitalistas

  • Enviado por: Titi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 31 páginas
publicidad
publicidad

1. LES ECONOMIES PREINDUSTRIALES

  • Población i Recursos naturals en la historia d'Europa

Economia -> conjunt d'activitats realitzades per l'home que tenen per finalitat cubriri les necesitats del home.hiha moltes, pero la més important es el menjar.

Les economies del primers homes era un economia depredadora, que es basa en la caça, pesca, recollir fruits... El caçador depredador ha donat quasi tota la historia, pero hi ha un canvii de home depredador a home prdouctor ( economia depredadora -> economia productora). Inici de l'agricultura i ramaderia. Aquest canvi s'anomena revolució agraria o neolitica. Es produeix a conseqüencia del creixement demografic, abans havia + aliment , una vida mes comode, +sana, xo necesitaven molt de lloc... aixo havia de canviar. Aquest canvi produeix un augment de treball -> augment del aliment i poder cobrir les necessitats de la població.

> Hipostesis del creixemnt demografic <

1 Les tribus ja coneixien l'agricultura, xo no la practicaven pk no necessitaven tan aliment.

2 Proces de canvi climatic -> la terra augmenta la temperatura (esclafament) aixó fa que hi hagues un canvi en l'ecosistema, en el recursos i per aixó sorgeix l'agricultura.

> Conseqüencies de l'agricultura <

1 Sedentarisme, a conseqëncies les ciutats.

2 Guerres, a conseqüencies de la diferencia social, haura persones q no tinguin q treballar, sino q viuren del treball dels altres.

3 Comportamnet demografic diferent.Hi ha dos tipues : comportament antic i modern.

COMPORTAMENT ANTIC

  • Natalitat molt alta, ja que no hi havia metodes anticonceptius, factors socials ( com mes fills, mes ma d'obra), factors culturals ( religio).

  • Nº naixaments en un any

    Taxa Natalitat = x 1000

    Total població

  • Taxa de fecunditat molt alta, la fecunditat es el nombre de fils q te una don aen un moment determinat. Actualment la taxa es entre 1-2 fills, abans era mes del doble, una conseqüencia era la edad de casament.

  • Nº de naixaments en un any

    Taxa de Fecunditat = x 1000

    Nº dones en edad fertil

  • Taxa de mortalitat molt alta, per raons alimentaries ( males collites..), epidemies, raons sanitaies.. La mortalistat no era molt variada en les poblacions rurals , encara que era molt mes gran en cuitats pk afectava a mes gent. Hi ha dos tipus de mortalitat:

  • Nº defuncions en un any

    Taxa de Mortalitat = x 1000

    Total població

  • Mortalita ordinaria -> es basicament la habitual, a conseqüencia de males collites, epidemies... Afecta molt els nens ( alta la mortalitat infantil).

  • Nº de defuncions (0-1anys) en un any

    Taxa de mortalitat Infantil = x 1000

    Total nens (0-1 anys) en un any

  • Mortalitat extraordinaria era aquella que trascurria en un moment determinat ( guerres, males collites...). Era molt elevada, ja que l acausa podia durar anys, per exemple La Pesta.

  • Hi ha una gran diferencia entre un mortalitat per epidemia i una mortalitat per alimentació, ja que la segona pot afecta a un sector social en concret en canvi una epidemia a tota la poblacio.

    En el s.18 l'esperança de vida era de 80 anys, a consequencies principal era la mortalitat. L'evolució de la natalitat i mortalitat era molt zigui-zaga.

    Piramide -> molts naixaments, xo alhota l'esperança

    de vida era molt baixa a conseqüencia de la mortalitat.

    En resum, la dinamica a llT del creixemnt era molt lent,

    en canvi a CT o pot ser un creixemnt molt ràpid

    (creix. Vegetatiu o natural = taxa natalitat - taxa mortalitat ),

    encara q tamb hem de tenir en compte les imigracions i migarcions.

    • Conseqüencies del creixement demografic en l'Economia

    ( visió positiva) El creixemnt demografic ha sigut positiu en l'economia pk donara metodes de produccion + desenvolupats -> + productes i aixi un augment en l'economia. Tmb gracies aquest creixemnt es pot aplicar aquest metodes, ja que sense ma d'obra ni inversio no es pot produir.

    (visió negativa) Un augment de l apoblacion produeix una disminucio de recursos per capita, que produira q la poblacio es probeixi ->> TEORIA DE MALTHUS.

    Aquest teoria es produeix quan succeix un limit de recursos q si es sobrepassa es produeix la mort. Encara q utilizem difernts metodes a LLT s'arribaria al limit de subsistencia, anomenat sostre malthusia. Quan s'arriba es posaria en marxa la llei de reanudament de creixemnt ( cultiva mes terres, encara q utilizan terres menys fertils la produccio no sera molt bona, aixi k el ritme de produccion no arribara mai al ritme de poblacio ->> mortalitat.

    Critica a Malthus -> Alguns deien q era molt pessimista pk no es donava en compte el q succeia en la seva epoca ( s.18). Altres deien q havien altres causes abans d'arribar al sostre malthusia, el mal repartiment de recursos al mon.

    Segons Malthus, quan algu arriba al sostre o estava apunt, sorgeixen el frens repressius, es a dir, una frenada del creixement i un increment en la mortalitat. Sobretot es donava en societats on tothom es casava. Solucions: un poblacion degressiva -> mortalitat alta i natalitat baixa; frens preventius q actuan augmentant la natlitat-> augmentant anys de nupcialitat ja que cm disminuia el nivell de renda doncs la gent es casava mes tard.

    El que no va tindre en compte Malthus, es que no es produeix una nova tecnica de produccio ja que com més fem, mes terres necessitem. Actualment, els malthusians defensen deien q una societat per fer tecniques millors sempre arribaran al sostre malthusia, tota produccio te un limit. Conclusio-> el proces malthusia a donat molts problemes i e smolt complicat aplicar-ho a la historia economica.

    • Dinamica de la Població Europea principalment

    En la epoca preindustrial es una mica complicat calcular el numero de l apoblació concret, ja que no existian el cens. Factors per un recompte -> establiment nous de llocs de la poblacio, desapoblament d'un territori, resgistres parroquials ( baptisme, casaments, defuncions...). Hi ha 4 fases :

    1 (650-1348) Al 650 suposa un minim demografic ( finalització del imperi roma). Augment demografic. Al 1348 espara aquest creix. a consequencia de la Pesta.

    2 ( 1348- meitat s.15) Resultat de la consequencia de la Pesta Negra.

    3 ( 1450 - 1630) La població torna a creixer. Al 1630 hi han males collites, moltes guerres, alguns diuen k arriba al sostre malthusia.. x aixo la població disminueix. A partir del s.17 comença a experimenta un millora de la natalitat ( millor tecniques agraries..), encara que poden trobar llocs on no hi ha aquest creix.

    4 ( Finals s.17 - s.18) Europa un augment considerable. A final del s.18 es produeix la rev. Industrial, on akba el comportament demografic antic i comença el modern.

    La soc. Europeas eran societats agraries k depenien de factor:

    Factor terra -> la aprofitem mes segons els mitjans q utilizem. La terra es limitada xo l apodem millorar.

    Factor treball -> Tot depen de les tecniques, sense trebal no es pot millorar.

    Factor tecniques -> la tecnologia, eines i el coneixemnts q tenim.

    Factor Capital -> No sera un factor molt important . Actualment es molt important (soc. Capitalitzadas).

    En la soc. Preindustrial es disponia de sols fertils i energia solar. Eran soc. organiques pk els recursos procedien de la biomassa vegetal q succeix gracies a l'energia solar i el sol fertil. Actualment es un ec. Inorganicas utilzem energies com per ex. gas.

    L'energia no es crea ni es destrueix, nomes es transforma. En les ec. Organiques hi ha un inconvenient, hem de tenir un demanda economiques alternatives i aixi mantenir un equilibri.

    CONDICIONS CLIMATIQUES

    Hi ha dos regims climatics en l'Europa: Mediterrani i l'Atlantic.

    Mediterrani -> Nivell humitat baix; falta d'aigua. Precipitacions es concentra a la tardor i l'hivern. Estiu hi ha manca d'aigua. Per tant hi ha cultiu que no es pot practicar. No es produeixen bons processos h'humanització a conseqüencia q quasi tots els arbres son de fulla perenne (no cau) i aixi no es produeix materia organica. Lixivització ( proces x nutrir terres) es molt lent i la producció de nutrients es molt lent xo tamb molt lent la perdua. L'agricultura ha tingut k fer practicas per acostumbrar-se aquest factors, per aixo s'han creat infraestructuras (canals). En aquest mon, l'alimentació dels animals depen de la trashumancia ( muntanya i plana). Destaca: vinya, olivera, cereals...

    Rotacio en forma bianal, una part es cultiva cereals ( 1any), l'altre guaret. Cada any l'alterna. Es cultiva cereals d'hivern. EL guaret permet q la terra recuperi els nutrients, era una forma de fertelitzar la terra. Mentrestant, el guaret servia de menjar els aliments. Feia servir eines essencials ( ara romana...)

    Cada pages ha de decidir el q havia de fer. La comunidad rurals es regulen de forma comunitaria.

    Doncs, ens trobem en un sistema agrari molt pobre, on dona poc rendiment, a causa de l'escassetat de adobs, aigua....

    Atlantica -> Hi ha un clima diferent. La pluja es divideix al llarg de tot el any. Estiu son mes curts i no tan secs, per aixo l'aigua no es tan escassa. La lexicalització es produeix mes rapid, es a dir la recuperació de mutrients es mes facil. La vegetació es caduca, es a dir, la caiguda de fulles donara mes nutrients. Hi trobem dos espais . espai forestal ( produeixen nutrients per menjar animals) i espai agrari ( consumidor nutrients q donen boscos). L'agricultura atlantica sorgeix de la mediterrania, encara q l'agricultura atlantica tindra q donar nous metodes de producció. A partir del s.8-9, sorgeix una adaptació de l'agricultura en les seves terres i curiosament es produeix al mateix moment un crei. Demografic. Es produeix un desenvolupament agrari. La rotació sera molt millor en comparació del mediterrani, sera una rotacio trienal. Les terres es divideixen en tres parts :

    La innovació es els cereals de primavera q es impossible en zona mediterrania. Ens trobem en menys guaret, es a dir, mes terres mes producció. Avantatges d'aquesta rotació: no risc de quedar-se sense menjar, si falla una collita tenim un altre. Cereals hivern -> alimentació humana, cereals primavera -> animals. L'organització trienal administrava una zona de guaret per alimentar animals, aixo s'anomena OPEN FIELDS. Hi ha manca de fertelitzants xo no es solucionara fins la aparició de fertelitzants animals.

    L'agricultura europea es situa dins del feudalisme. Aquest sistema afecta al desenvolupament agricola, ja q, el feudal recollia una part de la collita. El feudalisme sorgeix al s.11 i es desenvolupa fins s. 18-19.En el nivell politic, estat sera inexixtent pq el poder del estat no el tindra el senyor feudal sino q trobarem un conjunt de poders politics. El rei existeix xo es un feudal mes.La recollida de rendes donara un poder al senyor feudal. A nivell juridic, la caracteristica sera q no hi ha igualtat entre homes. A nivell economic, sorgeix l'esclavisme, no hi ha esclaus xo tmpoc homes lliures. Els pagesos seran serps -> cultiven unes terres pero tenen q pagar uns impostos fixos. Els diners q han de pagar s'anomenen RENDA FEUDAL. Un altre renda es DELME que era un impost de l'esglesia, el pages tenia k donar una part de la collita a l'esglesia. L'objectiu de la classe feudal era cobra el maxim pq era el poder del senyor feudal. Aquesta renda s'anomena VOLUM RENDA FEUDAL. Aixo produira un empobriment i una distincio social, els rics seran mes rics i els pobres mes pobres. La RENDA DE LA TERRA es el guany q proporciona els arrendaments de la terra.

    Dinamica econmica de la societat pre-industrial

    FACTOR PRODUCCIÓ ( INPUT) -> recursos emprats per produir bens i serveis de qualsevol tipus ( treball, capital, cap. Fixa ( conjunt de bens economics q s'utiliza de forma succesiva en la producció), cap. Circulant ( conjunt de reseves i exixtencies, stocks, bens elaborats...), recursos naturals ).

    PRODUCCIÓ -> es el conjunt de bens q han resultat d'un proces productiu determinat.

    La produccio es la relacio entre produccio obtinguda i el factors utilitzats. Hi ha tres vies de productivitat:

  • unitat de superficie en una mateixa superficie de terra tindrem major rendiment

  • unitat de treball depen de la ma d'obra, hores empleades...

  • unitat de llavor utilizar un gra mes obtindrem + rendebilitat

  • CREIXEMENT AGRARI hi ha tres maneres:

  • extensiu cultivar + terres

  • intensiu mateixa superficie cultivem +, aplicant +adobs, + ma d'obra..

  • especialització es dedica a produir els productes on te + adaptació

  • OFERTA ->quantitat de bens o producte q s'ofereixen al mercat

    DEMANDA -> quantitat de bens o producte q els individus estan disposat a comprar. Depen de dos fators; el preu i la renda dels consumidors.

      • demanda elastica son productes q s'encareixen molt o be la capcitat de compra cau molt, son productes innecesaris

      • demanda inelastica principalment aliments, productes necesaris

    SALARI -> quantitat de diners q una persona rep en funcio d'un treball realitzat

      • salari nominal -> quantitat de diners

      • salari real -> quantitats de productes o serveis q poden adquirir amb el salari nominal

    MANUFACTURES

    Resorgiment de les ciutats, que havia desaparegut amb l'imperi roma. Les manufactures sorgeixen en les ciutats on trobem classes altes urbanes, i s'exportaven cap mercats llunyans.Tmb podem trobar manufactures de mala qualitat, q es situa en zones rurals. Doncs es divideixen en dos tipus: rurals i urbanes.

    La manufactura urbana dona un poder creix. en les ciutats on produira una especialtzació . En el mon medieval, els artesants es formaren en conjunts segons la seva especialització, anomenada GREMIS que tenen la funció de controlar la produccio , asegurar la comercialtzació , tenen finalitats existencials i representació publica.

    ?Com s'organitzavem ¿

    No hi havia fabriques, ada artesa tenia el seu taller: compra recursos, fa la producció, venia..

    Canvis en Manufactures (s.15-16)

    No hi ha canvis importants. El que canvia es la manera d'organitzar el treball. No hi ha canvis tecnologics, hi ha un augment del rendiment, ja que hi ha un augment de la demanda. Un altre canvi es la localització de la producció ( rural <-> urbana) i tamb en les zones ( Flandes / Italia <-> Nord-occidental: europa, holanda, anglterra.)

    SECTOR TEXTIL

    Es la industria mes important. La roba era una necessitat molt important. Nous metodes de producció, nous teixits ( mes barats, mes lleugers -> llana amb altres teixits).. aquesta nova draperia sorgeix al s.13. Aquesta nova trobaria produira la desaparicio de la vella draperia i un guanyant en mercats. Va tinde exit gracies als sous sectors socials en el mercat q abans eren autosufuicients, com q no tenien diners suficients aixi q obtenien els draps mes barats. Per un altre banda l'exportacio en zones calides ja que eren teixits molt + lleugers.

    En la epoca medieval, les manufactures tindran un canvi de producio, principalment un canvi en forma de gremis / artesants, per aixo començaran els grans comercials a consequencia de les exportacions a llocs llunyans. Aquest comercils tindran la finlaitat de fer teixits q volem els clients. Hi h aun canvi, qui regula la producio no sera el gremi sino l'empresari manufactura, que tmb controla la comercialitzaciño. Doncs el artesa nomes sera qui produeix la manufactura er vendre el empresari, es a dir, el artesa nomes sera el transformador del producte. Aquest pas suceix mitjançant diferents fases:

    1 Putting out system empresari dona 1 materies al artesa pk produeixi, ven el empresarique es qui comercialitza.

    2 Pasar tecniques del camp a la ciutats, ja que utiliza obra urbana produeix problemes. Els gremis tmb son uns problemes, ja q volen mantenir el seu paper.Aixi els empresaris fan servir ma d'obra dels camps, que es mes barata.

    PROINDUSTRIALITZACIÓ

    En el mon medieval, el treball manufacturer era en petits grups, en canvi amb el temps, es pasa en un model q els empresaris controlan tot ( compra 1materies, paga a un artesa pq produexi i ell ven). Portar el treball a la zona rural porta molts problemes -> grans costos en transports, desplaçaments 1 materies...La solució -> FABRIQUES es a dir la concentrar el treball en en sol espai. No hi ha un canvi tecnologic, sino un canvi en l'organitzacio.

    CARACTERISTIQUES DEL COMERÇ

    En el mon pre-industrial, el comerç era molt limitat, a consequencia d'unes causes:

    El comerç no s pot desenvolupar tant com era possible. Aixo ho produeix, el cost del transport (producte + barats), comunicacions ( no estaven molt ben unides les ciutats), la por al bandarisme, fornteres duaneres. Els transport maritim era molt + barat.

    Un altre factor causant es el limit del comerç i tecniques agricoles endarredides i inseguritat juridics. Al mateix temps necesitem coneixer estrategies comercials.

    Un altre factor es l' oferta i demanda es molt limitada. Factor q afectan a la demanda= renda feudal q limitava la renda aquisitiva i l'autoproducció.

    En la edad mitjana es produexi un augment de les ciutats q dona un reforçament del comerç, tan a curt distancia com llarga distancia.

    Comerç curt distancia -> era basic x la supervivencia q relaciona tant el mon urba cm el rural.

    Comerç llarg distancia -> relaciona llocs llunyans.

    Hi havia dos llocs molt importants= Mediterrani ( la + important, xo importava pocs productes: pells, esclaus,moneda..) i Atlantic.

    S.12, revolucio del comerç a consequencia ->

      • Europa te força per controlar les rutes el mediterrani, evolucio del transport.

      • Millor qualitat en els seus productes

      • Canvis en la distribucio

      • Nova xarxa de fires i mercats, q suposa l'unio de zones de comerç.

      • Aparicio de la banca ( intercanvi de monedes, prestec..) un canvi en la comptabilitat, sorgeix les lletres de canvi ( ordre de pagament en altres monedes a llarga distancia) Aixo donara mes poder pels mediterranis, q agafarn un poder politic, es a dir els comercials cada vegada influiran+ en els sistemes monarquics, per guanyar mercats. Aixo implica k facin expedicions.

      • Mercantilisme el poder del estat (reis) sorgia de la capacitat de recaptar impostos ( + impostos -> + poder). La solucio q agafem per fer aixo es un desenvolupament del comerç ( pobl. S'enriqueix mitjançant els impostos.

    Epoca moderna s.15

    La finalitat de les expedicions era q els europeus poguesin arribar a les zones on produeixi les especies, per aixo volien arribar a les indies, xo portugal va ser els 1. Per aixo, hi havia un problema com pagar aquestes especies, la solucio era l'exportacio de monedes ( or i plata). Colom arriba america (1492) on comença a explotar ls miner d'or i plata q necesita europa per comprar especies.

    En el comerç europeus hi ha dues rutes: comerç mediterrani i comerç baltica (cereals).

    Al s.17 sorgeix un esgotament d'or i plata, per tant retornem al problema -> xom paguem especies? La solucio es la controlacio de la produccio d'asia pq sigui preus + baixos. Sorgeixen plantacions controladan, mitjançant ma d'obra <mapa> . hi haura un canvi el controlador ya no sera portugal, sino Holandes q agafa al s. 16-17 un gran poder comercial, mitjançant gras empreses comercials. Gracies aixo holanda s'enriqueix. El benefici obtingut va permetra una mobilitzacio de major capital invertit en el mateix comerç, amb gran financiacio del comerç.

    Aixo canvia amb la expandicio de Anglaterra colonialment, va fer la guerra amb holanda per agafar el poder obtenint amb aixo el poder de l'epoca.

    TEMA 2. LA REVOLUCIO INDUSTRIAL BRITANICA

    Amb la revolucio industrial s'inicia l'edad moderna. Aquesta rev. Implica un increment de la capacitat de produccio degut a :

    1 maquinitzacio de proces industrial

    2 nous materials

    3 noves formes d'energia (px. Vapor)

    La rev. Britanica (1760-1840) afecta a dos sectors -> textil i metal.lurgic. Els canvis aconsegueixen una millor organitzacio , milllor productivitat...

    Aquesta rev. Provoca que l'economia organica es trasformi en una economia inorganica. La rev. Provoca en el procesos productius q el esforç huma cada cop tingués menys importancia i a q protagonisme ho aconsegueix el capital ( maquines, instal.lacions..) Tamb es produeix una ajuda a un nou model social-> soc. industrial divideix en propietats ( maquines, naus..) i assalariats.

    Tamb hi ha un canvi politica -> govern progressista.

    Hi ha una serie de condicions q van afavorir aquest proces industrial en GB :

    1 la situacio geografica com illa -> destinen pocs recursos en des. Militars i invertir-lo en infraestructura.

    2 Riquesa mineral del subsol. Reserva + important de carbo mineral i ferro. Es va produir una serie de millores en l'agricultura anglesa, q permetia millora productivitat. Un altre factor important q contava amb una llarg passat manufacturer, es a dir, era una potencia manunfacturera, aixo permetia una millor ma d'obra preparada.

    3 Avantatges naturals de GB -> terreny pla amb molts rius. Aixo facilita transport fent-lo mes rapid i - costosos.

    4 Demanda + important. Hi ha una millor distribucio de la riquesa a la GB, q facilita la integracio al mercat de + persones. A + a +, era un pais esportador. Aixo va donar un estimul per sorgir noves tecniques de produccio, ja que, tenien q produir + barat i + rapid.

    5 GB instalara un Estat q gastara menys diners en luxes, xo militarment gastara + diners en l'educacio , tarnsport, desp. Publica, desenvolupament economic...

    TRANSFORMACIONS AGRARIES DE GB

  • Poca productiitat i rendiments

  • Rotacio bienal i trienal

  • Terra sotmesa en la llei de rendiments decreixents

  • Agricultura portada a terme per la familia pagesa

  • Sistema agrari atlantic ( podia produir + q el sistema mediterrani, xo amb limitacions)

  • A partir del s.16-17 en GB l'agricultura es trasforma en agricultura capitalista, a conseqüencia de 2factors :

  • FACTOR TECNICS canvis en el grau d'inversió

  • CANVIS NIVELLS ESTRUCTURALS canvis en l'estructura de la propietat i la forma d'organitzacio agraria

  • Per tant, sera una agricultura q produeix molt mes i aliments +barats.

    S.15, en els Paissos Baixos es produeix una agricultura mes integrada al mercat i q produira noves rotacions, noves formes de produir...Gracies a la guerra, imigarnt moltes persones cap Anglaterra, per aixo aquest canvis:

      • Eliminacio del guaret, q siginifica ampliarla zona cultivada, aixo succeix gracies a la implantacio de plantes ferratgeres i fleguminoses q donen nitrogen al sol i multiplicar els microorganismes q transforma la materia organica en nutrients. Aixo dona un augment de la productivitat per unitat de suprficie. Aquestes plantes tamb servien x alimentar al bestiar q va produir l'establitzacio ( estables) i les terres de ramaderia en terres de cultiu. Es podra disposar de +bestiar i +adobs q donan una millor fertelització (rendiment millor). Es dedicara a la cria de bestiar (especialitzacio). Doncs el bestiar sera mes barat i els pagesoso podran comprar bestiar.

      • Seleccio de plantes per cultivar, aixo fara un augment del rendiment

      • Millores en el drenatge dels camps, q donara el guany de terres en zones aiguamolls.

    L'agricultura anglesa destacara per dos aspectes:

  • Proces esoecialitzat economic regional. Comenzara a especialitzar-se en la produccio de conreus determinats i en la ramaderia on la industri arural sera molt important per la ma d'obra. Un factor q produeix aixo es l'estancament de la poblacio q va donar un estancament en l'agricultura. L'augment de mercats urbans en Londres tamb expliquen aixo. La especialitzacio es dona en dos zones= NORD-EST ANGLATERRA s'especialitza en la ramaderia, q facilita el desenvolupament de l'industria rural, SUD-OEST ANGLATERRA son molt actes x l'agricultura i molt +propera al mercat londines. S'especialitza en cultius determinats.

  • Anglaterra asolira un rendiment per unitat de treball superior a les de l'agricultura holandesa. Aixo vol dir q l'agricultura anglesa pot produir + en menys temps gracies a la especialitzacio.

  • CANVIS ESTRUCTURALS

    Transcur del s. 17-18, l'organitzacio feuda s'anira trencant i molt d'ells es quedaran sense terres. En el s.16, la monarquia no donara cap suportels nobles q tenien terres comunals, pk els pagesos son la renda de la monarquia. Aixo canvia a conseqüencia de la rev. Politica ( 1640-1688). Es produeix una guerra entre monarquia-poble, i nobles rurals (gentry) q s'enriqueixen gracies al comerç. Anglaterra pasa d'una monarquia absoluta -> monarquia controlada per poder politica, el guanyador de la guerra-> gentry. Sistema politic -> eliminacio del feudalisme, s'imposa un model politic + capitalista. Increment de les propietats dels gentry. Aquesta guerra produeix un expansio de la noblesa, increment de la pagesia ( tenen mes ingresos a conseqüencia d'eliminacio del pagament a la monarquia). La noblesa incorpora terres de la monarquia i tamb en poder comunal. El q faran es tancar les terres de cada propietat ENCLOSED. Aixo produira una nova estructura terranal. Aixo donara grans explotacions q es cultiven gracies els arrendaments i mitjançant ma d'obra assalariada q vindra d'aquesta pagesia empobrida. La rao de cultivar explotacions permet una productivitat superior a les altres terres. Aixo es una altre raó q dona una capacitat millor en l'agricultura anglesa q no la holandesa.

    En el cas de utilizar terres en ramaderia, el pages escollia el k cultivava. La gentry conreava per ser destinada al mercat, aixi k cultivava segons la demnada. En canvi, els petits pagesos feien autosuficiencia. Els pagesos no acceptaven q els gentry obtinguessin totes les terres, es a dir,el tancament de terres i l'apropiacio donaven un empobriment de la pagesia. Un tancament de terres significava x la gentry un nova organitzacio. Si la pagesia es negva , la gentry podia demanar al parlament, xo cm ells era el parlament sempre sortuen guanyant. Aixo produira un canvi en l'organitzacio, en l'estructura d'explotacions grans, q donara un desigual social.

    Abans de la rev. Industrial hi havia una gran demanda, x aixo es va estimular un canvi tecnic.

      • Pk a GB existia abans de la rev. Industrial la gran demanda de productes manufactures??

    S'ha de tenir en compte el gran creixemnet demografic q es divideix en 3 etapes:

    1 1680-1740 Poblacio britanica va començar un proces de creix. moderat, xo alhora continuat

    2 1740-1770 un periode en q el creix. demografic GB

    3 1780-1850 1 periode de boom demografic, creix. molt fort.

    CAUSES DEL CREIXEMENT

    • L'augment natalitat causes= augement de la nupcialitat i avançament en l'edat de matrimoni a conseqüencia de l'augment de l'activitat industrial, aixo permeteix complementar els ingresos, aixo fara q produeix q la nupcialitat no depengui de la propietat de la terra.

    • Disminucio de la mortalitat causes= augment de la productuvitat anglesa ( mes aliment, +barat -> + bona alimentacio -> +poblacio), millora en el camp de la sanitat i la higiene.

    CONSEQÚENCIES DEL CREIXEMNT DE GB

    • Augement de la demnada a conseqúencia de l'augment de la poblacio, i disminucio de la logica de l'autoproduccio, Factors =

      • Augment de la poblacio -> no produeix allo q consumeix a comprar al mercat

      • Proces de despossesio de la propietat del aterra q viura la pagesia -> augment d'assalariat mon rural -> tancament terres...

      • Ampliacio del mercat tindra un limits. Molts grups encara tenen pensament pre-industrial. Increment de la capacitat mitjana de consum, increment en els ingresos sobretot localitzat en les classes mitjanes.

    Quin Seria el paper del mercat inter britanic??

    Augment de la demanda de productes manufacturats.

    En la industria textil augment de la productivitat. Eliminacio del comerç indi, a conseqüencia de la colonitzacio de L'India per part de GB.

    Es un avantatge tindra mercat inter pq assegura un minim de demanda, en el moment de creixement extern era un estimul de beneficis molt gran.

    TRANSFORMACIONS TECNIQUES I CANVIS EN L'ORGANITZACIO INDUSTRIAL

    -canvis tecnics produccio -

    L'integracio de maquinari com element de produccio donara una eliminacio de quotes importants de ma d'obra (força humana). En segons lloc tindrien canvis en l'us de l'energia, es fa servir moltes energies i tamb en fa servir energies + bones. I per ultim k'utilizacio d'altres tipus de materies 1. A conseqüencia la pressio en el medi ambient sera menor. Aquest canvis -> ind. Textil, metal.lurgic i mineria. Aquest canvis son canvis molts lents i trencant amb la idea de noves onveccions, no es nomes un invent sino l'ivent i l'estudi per utilizar i que doni el seu treball. Diferencia entre INVENCIO -> decubriment d'un principi, un moviment, utillatge..) INNOVACIÓ -> aquelles petites innovacions q permetien q l'ivent sigui util.

    Les implantacions de noves tecniques donaran problemes _> PROb. Socials conflictes entre la utilitzacio de maquines, ja q, molt es veuen sense treball i altres es veuen q les maquines es un perill perl seu futur. ProB. Economics implantacio de maquinaria suposa uns costos. Els empresaris no implantan res sense veure els beneficis k li donaran.

    - innovacions en l'industria textil Britanica -

    Fases x produir teixits =

    • Preparacio de la fibra textil, per tal d'eliminar les impureses

    • Filatura, produccio filsd

    • Tissatge

    • Acabats (blanquetjats, estampaments..)

    Les 1maquines es varen en la filatura pq hi tenien q haver molt +filadors q teixedors per tal q no es quedin sense fils. Aixo s'anomena COLL d'AMPOLLA si un sector no podei creixer dificulta la produccio total, ja que, s'estanca la produccio. Aixo es veure mes afectats quan sorgeix noves tecnologies:

    TISSATGE

    Llançadora Volant (1733) introduccio en els telers i q varen permetra augment de la produccio. Es guanay una rapidesa de treball en els telers, encara q ara es necesita molts filadors, resposta exportacio de fils de l'exterior.

    Cartwright (1785) facilitan molt la produccio, no es desenvolupa fins el s.19

    Roberts (1822) iventa el primer teler mecanic, es a dir, mogut mitjançant força hidraulica o de vapor.

    FILATURA

    Jenny (1764) maquina x filar q permeteix filar diversos fils alhora i inicialment fils, q amb els temps anira augment. Anava amb la força humana.

    Water-Frame (1769) es igual k al jeny xo es moguda amb força hidraulica, aixo donara un fil amb +qualitat.

    Mule (1779) era una barreja entre la jenny i water-frame. Podia ser moguda per força hidraulica o vapor i donara fil + qualitat. La utilizacio de forçes no humanes donen tamb importancia a la localitzacio -> FABRIQUES.

    Serlf-Active mule (1825) ja no calia q la persona sapiguessi alguna cosa de mecanica, aixo dona un salari molt baix, + productivitat, beneficis...

    Aquesta innovacions afectant en altres sectors industrials per tal de mecanitzar el sector. El sector cotoner va anar guanyant mercat, per aixo va produir canvis en altres sectors textils es mecanitzaci per produir mes. Tamb es pot dir k canvis en un sector socials, produeixen altres canvis socials.

    -Innovacions en la industria del Ferro -

    Hi haver un augment de la productivitat del ferro, gracies els baixos costos del ferro. El problema es trobar alguns metodes pr produir molt mes i mes barat.

    2 tipus de ferro: FERRO COLAT s'obte fonent el mineral, o partir d'una motlles. FERRO FORJAT s'obte agafant un ferro colat i mitjançant diversossistemes es fan formes.

    Canvis=

    Darby (1750) utiliza material mineral per fabricar. Ferro molt mes economic a conseqüencia de la 1materia i mes productivitat.

    Cort (1784) produeix sense impureses. S'utiliza dos sistemes -> pudelacio i laminatge

    Apartir d'aixo, GB sera el principal exportadors de ferro ja que aconsegueixen + ferro que la seva demanda. Sera tamb una fabricant important de maquinaria. Aquesta industria sera en petits tallers, de forma individual.

    CANvis em L'us DE l'EnerGIa

    Caracteristica principal de la rev. Industria.En aquesta epoca sorgeix el vapor q s'utiliza el carbo mineral, s'utiliza x calentar les cases en zones on la havia manca de fusta o era molt cara, en canvi en la siderurgia no estava introduida, pero GB ho va pogue fer pk era una zona molt abundant de carbo. Aquesta innovacio va donar noves etcniques x l'extraccio d'aquest mineral.

    La maquina de vapor va sr fabricada per Watt (1769) no es una innovacio nova sino una adaptacio. Aquesta maquina permet canviar el caro en energia de vapor q es produira a partir de la combustio de carbo. Avantatge .-> energia amb una energia constant superior i energia segura. La maquina trencar amb els limits de la situacio geografica. La industria es posen en qualsevol lloc.Tmb van revolucionar el transport.

    Factory System es un tipus d'organitzacio en un sol espai. El treball sera un treball mecanitzat. La mecanitzacio en molts casos es necesita q s'utilizi un lloc determinat ( un sol espai). La fabrica tamb servira per tenir un +control de la ma d'obra i el treball. La frabrica es convertira es un mena de laboratori de idees(avantatge). Sonaran un empijoramnet de les condicions de treball (inconvenient). Produira un reduccio del treball, ja que era un sistema mes productiu, divisio del treball, utilitzacio de ma d'obra + barata. Hi ha van sorgir moviments contra aquesta organitzacio- >LUDISME i al s.19 sorgeix el moviment obrer contra les males condicions de treball.

    ARRENDAMENT INDUSTRIAL = CREIXEMenT ECONOMIC DESIGUAL

    Quina repercussio va donar aquest canvis a GB??

    Els canvis tecnics imposa un creixemnet economic. Els factor q influeix = FACTOR DE LA POBLACIO ( no totes les regions britaniques s'industrialitzen.

    FACTOR DE PRODUCCIO BASIC = TREBALL I CAPITAL

    Aquets dos factors han de ser adquisibles, pero tampoc abundants , la ma d'obra era baundant pero molt exagerat, ja que, tindrien un creixemnet demografic. EL que calia era que aquesta ma d'obra estigui adaptada a la carateristica de la fabrica. En general, s'imposava sistemes per acostumar a la gent al treball, ja que molts d'ells eren artesants, agricultors...

    Molts empresaris tenien q finançar el capital per tal de comprar maquines.Aquest capitals al començament son capitals escassos pk el maquinari era bastant, tenien suficient amb el seu capital. EN la 2fase, la expansio de la industria necesita +capital. Eren industries autofinançament, pero en general no necesitava un recolçament exterior.

    TEMA 3. CONSEQÚENCIES DE LA REVOLUCIO INDUSTRIAL

    CARACTERISTICA DE CREIXEMENT DE LA REVOLUCIO INDUSTRIAL

    La principal cracteristica es l'aparicio d'un tipus de creixement economic sostingut. El creixement s'enten un increment de la produccio total tan de bens com a serveis q genera una poblacio. Un creixement sostinguten referim a una dinamica de creixement a llarg termini la produccio creix de forma continua.

    Carasteristica del creix. economic preindustrial =

    • L'economia no crexia i s'hi ho feia sera molt lent. Tamb era un increment extensiu. Aquest creixement no genera millores en la vida.

    Caracteristica del creix. economic modern=

    • Es pasara d'una creix. estensiu a un intensiu, q suposa un increment de la produccio pk augmenta la productividad. Hi ha una utilitat mes eficaç dels recursos. Es caracteristiza per un augment molt important de la productivitat . la poblacio tamb creix xo mes baix. El nou creix prove de la industrialitzacio, a l'exces de factors productius, avanços i desenvolupament agrari... Aquest creix va donar una riquesa xo repartit desigualment, k va produir la divisio entre paisos rics i pobres.

    Desenvolupament economic =

    Haura desenvolupament economic quan el creix. de la produccio va acompanyat per canvis en el que s'hauria les estructures i en l'organitzacions de l'economia. Quins canvis es produeixen per tal de parlar desenvolupament?

    • Mecanitzacio

    • Organica -> inorganica

    • Industria de tipus artesa -> fadril

    • Industria tindra molta importancia

    • Renda per capita creixera de manera important

    Quines xifres i pq utilizem per calcular el desenvolupament economic? Utilizem la renda. La Renda Nacional es el valor total de bens i serveis disponibles en un oais durant el periode d'un any.Aquest be pot ananr destinat a finançament o estalvi.Pero mirant aquest renda es pot donar problemas xo aixo ens fixem en la renda nacional x capita. Indicadors de la renda:

    PRODUCTE NACIONAL BRUT (PNB) -> suma de renda total dels ciutadans i empreses independents del lloc ons trobem.

    PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB) -> suma del valor total de l'activitat economica q es du a terme dintre d'un pais, independenment si la porten a terme empreses o individus propis del pais o be extranjers.

    Indicandors del desenvolupament:

    INDEX DESENVOLUPAMENT HUMA (IDH) -> es un tipus d'indicadors per calcular el grau de desenvolupament d'una poblacio q te en compte aspectes molts diversos.

    La caracteristica principal es el creix. economic q es pot dividir en 4etapes:

  • (1815- 1914) Els primers 15anys del s.19 es una epoca d'estabilitzacio. Al 1815 comença el creixement economic. Tmn podem trobar fases de disminucio.

  • (1914-1945) 1914 comença 1a guerra mundial i 1945 acaba la 2guerra mundial, es una fase on hi ha una decadencia en la produccio total. Estara marcada per la inestabilitat monetaria, en aquesta fase trobem el crack del 29.

  • (1945 - 1973) L'economia mundial a viscut un creixement economic mes important. Aquesta s'anomena etapa daurada del capitalisme. Sera interrumpuda amb una crisi del petroli (1973), el combustible basic de l apoblacio.

  • (1973-2005) Actulament hi ha un increment moderat.

  • TRANSICIO DEMOGRAFICA

    El creixement economic es un creix. intensiu, es a dir, a mes elevat el creixement economic q no pas el creixement de la poblacio. Encara q la poblacio tamb va creixer en nivells molt importants. Tmb va haver canvis demografics, q dnaran cicle demografic modern (actualitat).

    Caracteristiques demografica antic=

    • taxa mortalitat i natalitat elevades

    • variacio molt important

    • esperança de vida molt baixa

    • Poc creixement demografic

    Caracteristiques domgrafic modern=

    • Taxa mortalitat baixa i tendencia a una estabilitat

    • Esperança de vida creix.

    • Major eficiencia demografica

    El periode q fa q la poblacio es transformi en demografia antiga -> moderna s'anomena TRANSICIO DEMOGRAFICA.

    La fase de transicio demografica s'inicia amb un augment de l ataxa de natalitat, de forma paral.lela la mortalitat comença a decaure. La fase de tasicio deomgrafica acaba quan la natalitat q es constant, tamb decau. En les fases inicials hi ha l'impacta de les altes mortalitats. Començan a disminuir pk hi haura una millora en les taxes de mortalitat infantils, millors condicions de vida i millores en la mortalitat ordinaria. Factors q expliquen la disminucio:

      • Disminuncio de les epidemies.

      • Millores en la medicina.

      • Millores en la proteccions publiques

      • Millores en la higiene personal, higiene publica

      • Disminucio de les taxes mortalitat infantil a conseqüencia de noves etcniques en el part i tamb noves formes de cuidar als infants,

      • Desaparicio de la crisis alimenatries i millores en condicions alimentaries.

      • Tamb haura millores en el começ gracies a les millores del trasnport.

      • Millora de la productivitat agricola, q donara mes aliments. Aquesta tesi es la millor en la productivitat agricola q donara mes aliments.

    La natalitat e smante estable, en fases +avançades començara 1 disminucio a consqüencies de :

      • La parella disminuira el nombre de fills. Es tindran quan la parella vulguin i dependra de dos factors: canvis en la personalitat (introduccio de la dona en la societat, mercat laboral), costos en tindrem fills, raons culturals...

    Conseqüencies del augment de poblacio en l'economia ->

    Es un creixement q no impedeix el creixement de la renda per capita, son creixement q succeix alhora. En primer lloc, aquest creixement de la poblacio es un estimul per l'augment de l'economia, causes:

      • disminucio de la matalitat i augment esperança de vida va aafectar a diversos aspectes.

      • Mortalitat femenina a conseqüencia del part principalment començan disminuint i alhora disminucio de fills, hagues permet + ma d'obra fememnina en l'economia.

      • Augment de l'espernaça de vida, va incrementar la iniciativa d'invertir en nous negocis, ja que, ajuda a planear molt mes la seva vida...

    En segon lloc, s'afirma q augment de l apoblacio fa un augment del mercat (demanda). Aquest augment va estimular l'especialitzaci, q permet augment de la productivitat. Un altre factor, es q en una poblacio mes gran hi haura un coneixements mes grans, es a dir, hauria +capital huma. Tmb s'afirma q haura un estimul cap a l'emigracio cap altres continents q va donar q aquest continents agafessin un nivell de desenvolupament. Aquestes emigracions eres conseqüencies principalment d'un exces de poblacio.

    2revolucio tecnologica, nous materials i noves formes d'energies

    S.19, es tracta d'una segona onada d'invents e innovacions q permet nous invents i noves formes d'energia. Sera possible gracies a l'aplicaio de coneixements cientifics q sera portada a terme per grups cientifics. Canvis mes importants:

      • Introduccio de nous procediments per abaratir la produccio de nous productes

      • Obtencio de nous materials, q subtitueixen productes q s'utilizen per la materia funcio. Pero q eren d'origen organics, naturals i donaran conseqüencies.

      • Nous convertidors energetics i nova energia. Nova energia -> electricitat; nou convertidor -> motor de combustio

    CANVis en l'obtencio d'acer

    La produccio va fer q la demanda augmentessi. Una caracteristica es l'obtencio de l'acer i de forma mes barata.

    L'acer es un tipus de ferro convinat amb carboni. EL ferro colat q era un material mes utilitzat en la 1 fase. La forma doncs d'obtenir acer es disminuir carboni en el ferro colar. Avantatges del acer respecte el ferro colat -> major resistencia i pesa menys.

    La tecnica q s'utilitzava era molt cara i lenta, es necesitava molt combustible i necessitava ma d'obra i donava un acer molt baix en qualitat.

    · CONVERTIDOR BESSEMER (1856) consistia en un recipient on s'introduia el ferro colar en estat liquid, una vegada esta dins, s'introduia aire q permeteix una reaccio quimica per tal d'eliminar carboni i axi obtindre acer.

    · FORN SIEMENS-MARTIN (1864) consistia en fondre el ferro colat, d'una manera + eficaç . Quan s'havia fos completament s'afegia ferro dolç i aixi s'obtenia l'acer. Era un acer amb mes bona qualitat q el q donava el convertidor Bessemer.

    Pero aun teniem un problema -> eliminar fosfor en el ferro, q provocava una qualitat inferior. Aixo es soluciona gracies a METODE GILIBRIST-THOMAS (1879) -> permeteix eliminar rl fodfor mitjançant la introduccio de calç en la barreja q amb el contacte amb el fosfor mitjançant una reaccio quimica o elimina i trasforma el fosfor en cendres. Aquestes cendres despres seria utilitzades per l'agricultura (doble funcio).

    Al 1870, la capacitat de produccio d'acer augmenta i es donava un acer mes barat. Us principal del acer e en les maquines per produir eines o maquines per la industria. El 1pais q comença aquest metodes es GB xo q al inici del s.19, Alemania traspasa a Gb, fara un salt en la industrialitzacio i es convertira es una potencia mundial, pk agafen metodes tardaris a cnseqüencies de lent industrialitzacions del pais. En aquesta revolucio, la industria quimica tindra un creixemnt important, xo sobretot en la industria quimica tradicional q aconseguira desenvolupar nous productes i avan´ç en els productes tradicionls.

    Canvis produits en la industria quimica tradicional

      • capacitat de produir productes coneguts mitjançant nous metodes

      • Capacitat de produir productes nous

      • Un dels nous productes principals q va sorgir amb els nous metodes és el SOSA, q donara una revolucio en altres productes. Els metodes principals per obtindre aquest productes son : LEBLANC (1858) pero l'inconcenient es la gran quantitat de residus q donava q va ser resolt per metode Saovay (1863)

      • Altre producte important son el fertelitzants artificials.

      • Quimica organica, principalment es desenvolupa en metodes de tints, productes nous...

    L'us de npves formes d'nergies i de nous convertidors energetics

    En la 1part, la utilizacio del carbo com nova forma d'energia. En la 2 part, sorgeix el gas i petroli xo no substitueix el carbo al prinicpi.

    La primera explotacio de petroli en Estats Units. Els primer usos van ser x iluminar ( com el gas), pero a conseqüencia de l'aparicio de la combustio interna, va cambiar la seva utilitzacio i va donar el producte basic de combustio.

    En el s.19 es produeix un canvis tecnics pe rtal de produir + electricitat i de forma mes adequada. Aq conseqüencia la sustitucio de l'energia amb l'energia de vapor . Aixo succeix per diferents factors:

      • Preu

      • L'energia electrica suposa una trasmissio q moltes industries es situem en zones on ells vulguin abans es debien situar en zones al costat del mar i rius.

      • L'electricitat permet una millor flexibitat, en dos sentits: 1) no nomes es podra utilitzar en grans fabriques sino tamb en petites industries o tallers; 2) podra utilitzar en procesos d produccio q no requereix un us d'energia constants i sempre a la mateixa potencia.

      • Transmissio d'energia i de l'electricitat mitjançants cables q son menys costosos, en canvi l'energia en vapor necesita molts diners er intal.lar la trasmissio.

    On s'aplica la electrictat:

      • Telecomunicacions (telegraf i telefon) i transport.

      • Diferents procesos productius industrials.

    Sorgeixen nous convertidors d'energies:

    MAQUINES VAPOR eren molt avançades i tenien molta mes potencia per tal de produir energia, utiliza forma de l'aigua

    TURBINA HIDRAULICA permetia una millor aprofitament de la força dels corrents d'aigua.

    CONVERTIDOR ENERGIA EXTERNA utilizava per produir el shidrocarburs ( derivats del petroli ). Rapidament s'utiliza per produir electricitat. Tenia molts avantages: volum i el combustible era liquid i produeix molta mes potencia q no utilizan el carbo

    MOTOR DE CORRENT ALTERNA utilizava electricitat com a fons d'energia sorgeix el 1888 i rapidament es aplicat en la maquinaria industrial. Aixo permetia q la maquinaria en les industries es puguessin col.locar on vulguessin.

    Tamb es produia canvis dins d l'empresa, en el nivell d'organitzacions.Hauren mes continents q es relacionin amb el mercat, es a dir, haura mes demanda -> s'haura de produir mes i mes barat pk es hi ha mes competencia.

    Aixo fara produir un creix de l'empreses i sera el gran moments del naixaments de les grans empreses industrials. Aquest model d'empreses suposa q l'activitat estigui en fabriques de grans dimensions per tal de disminuir els costos de produir, aixo succeix x dos motius -> 1) els recursos a majors quantitat mes barat; 2) a gran quantitat produida, produeix una especialitzacio i a conseqüencia una major produccio q donaran productes iguals. Aquestes economies sorgeixen en dos zones : Alemanya i EUA.

    Al mateix temps estimulen nous mecanismes de produccio i de control dels obrers. Donaran 2 modes de produccio:

    TAYLORISME -> es un metode d'analisis del treball dins de la fabrica. Primer de toto la manera de treballar dels obrers amb l'objectiu de racionalitzar el treball, eliminar moviments necessaris.

    PRODUCCIO EN CADENA -> l'obrer es troba en un lloc fix, es com si fos una peça mes en la produccio. EL q necesita aquesta produccio es q l'empresari reguli la produccio i aixi l'obrer ha de ser + eficient. El 1 pais q incorpora es EUA.

    Tmb hi haura canvis en l'organitzacio de l'empresa amb un altre empresa (cooperacio). Un 1tipus de concentracio empresarial es HORITZONTAL o FUSIO q consisteix en la funcio d'especies diverses q tenen com activitat un determinat productes. LINEAL diferents empreses q realitzen fases diverses d'un mateix tipus de productes. Un altre coses son acords entre empreses q es van donar en el s.19: CARTEL es la uni temporal de diverses empreses q son independents amb la finalitat d'evitar competencia. TRUST no es un acord entre empreses sino es quan una empresa obte accions d'altres emreses q es dediquen activitats semblants, per tal d'evitar competencies.

    Models de procesoso D'industrialitzacions

    A inicis del s.19 la potencia mes importants era GB. Hi haura paisos en el trascurs d'aquest segle li barreran el pas. ETAPES :

    • 1830-1870 GB tindra una posicio molt avantajosa en el mon. Una potencia mes gran en tot el mon.

    La hegemonia de l'industria britanica durant aquest periode es evident. El primer productor mundial amb certa diferencia era GB. Era l'unic productor de certes maquines. Politiques comercials GB -> LliureCAnvisme com els seus productes eren el s+ competitius tenien un predominis total en aquest aspecte.

    • 1870-1914 Fase de climaters-> en aquest moment hi ha un augment de PIB en alguns paisos, per tant, hauren alguns paisos q sobrepassin els GB principalment Estats Units.

    Causes de decandencia britanica :

    • Sociologia -> en el decurs del s.XIX va haver una generacio d'empresari q va pulir el patrimoni i no invertien on l'industria.

    • Educatiu -> Es produeix una certa paradoxa, era on hi havia un nivell educatiu + alt.Pero a la meitat del segle, es situa en un endararriment educatiu.

    • Economic -> el fet q GB bases la seva industria en la capacitat de vedre en els mercats esterior. Productes avans fets sols en GB, era ja es podien fer ens aquests altres.

    Encara q el seu imperi Britanic era molt ampli i profitos. El fet q altres paisos introdueixi en la maquinaria moderna i poder arribar i sobrepassar el patrimoni industrial de GB per tant, faltaren estimuls en l'inversio d'industria q eren destinats activtats no industrials.

    En la Rev. Industial es produeixen dos cercles de difusio:

  • FIRST COMERs (primers en arribar)

  • LATER COMERS

  • Aquest paisos q s'industrialitzaven tan tard agafavem com model el britanic ->

    · Existencia d'una etapa de fort creix economic

    · S'haura produït una rapidesa accio de canvi tecnic

    · En dos fases: 1) mecanitzacio de motor i ferro 2) rev. De la industria quimica, produccio d'acer...

    · Els empresaris eren gents d l'artesania. La mecanitzacio era reduida. El paper de l'estat i de GB no eren importants.

    · Demanda exercida en el mercat exterior

    FRANÇA

    França patia endarradiment?.... aixo va donar moltes falses, en realitat no era aixi era q el proces era mes lent i graduali va donar uns costos socials + baixos, es a dir, la ndustrialitzacio nova tenir l'impacte ni tan profund ni tan per la societat.

    A França es va produir un cert creix demografic lent. Pk no afecta la trasicio demografica a França? Pk disminueix la mortalitat paral·lelament amb la dismunicio de la natalitat a causa de :

    · Desaperacio de la figura del heredeu -> menys fills per tal q el patrimoni no s'haguessi de repartir entre tantes aprts

    · Rev. Franscesa -> marca un nou pensament

    Consequencies del creix. tan lent

      • no hi hagi un rasvasament de la poblacio del camp a la ciutat

      • pojecte napeolonic

      • conjunt de reformes legsilatives q varem donar les bases del capitalisme.

      • Importancia de l'agricultura com activitat economica. Per quina rao treballava la poblacio rural? Pel fet k a frança hi ha localitzacio de la ndustria en arees rurals o semirurals pq era un pais q disposava de poc carbo. A frança es pensave q si la ndustria volia utilizar carbo l'havia de comprar a l'estranger, per tant els costosaixi part de l aindustria francesa no va utilizar el carbo sino la força hidraulica -> aixo explica la industria es situava en zones rurals.

      • Costos de trasnport superiors, xo aixo donara el ferrocaril k fara disminuir els costos.

    Per tant, l'estructura francesa sera de petits tallers, petites industries. Les poques grans industries son les q s'haurien industrialitzat : sector miner, siderurgic i textil.

    França al final del s.19, nomes un 10% de la poblacio era assalariada.

    Finalment tipus d'industries resultants -> estruvtura petita dedicada a bens de comsum ( produeix aquest directament destinats al mercat) i q per tant requeria inversions menors q d'altres paisos.

    ALEMANYa

    En el cas d'Alemanya es diferent per uns factors ->

      • ritme de creixement. LA industrialitzacio sera tardana encara q molt rapida

      • condicions previes

      • estructura industrial basada en industia de grans dimensions

      • banca i estat jugara un papaer +efectiu

      • diferents sectors socials sera 1industria de bens de produccio

    Al començament del s.19, la poblacio es dedicava a l'agricultura.Tmb havia industria xo artesana, es feia servir tecniques tradicionals. A finals del s.19, augmenta la poblacio -> augmenta els recursos per capita, la industria es modernitza i agafa molta importancia, Alemnya es converteix en una potencia molt important en Europa.

    La industrialitzacio d'alemanya es defineix en tres fases=

  • 1815-1840 Acaben guerres napeolitiques. Canvis legislatius, q permeten el sistema capitalista i la eliminacio del sisitema feudal.

  • 1840-1870 Sorgeix el ferrocarril. En aquesta epoca la industrialitzacio principalment garcies a l'aparicio del ferrocarril. Unificacio dels mercats interior -> mercat comu. Descubriment deks jaciments de carbo Ruhr.

  • 1870-1914 unificacio d'Alemanya. Es converteix en una potencia molt important. Es veure beneficiada gracies a les colonies. 1914 -> 1guerra mundial començada x alemanya

  • Canvis legislatius=

      • Simplificacio del mapa politic. Al final s.18, estva dividit en 314 estats independents. Aixo donara un inconvenient -> havia molta frnteres, moltes monedes, mercat molt fragmentat... era basicament un obstacle pel desenvolupament. Despres de les guerres napoleoniques es converteix de 314 a 39 estats- > moltes millores.

      • Reforma agraria. Desaparicio de la servitud. L'alliberament de la pagesia no sera tampoc molt favorable, alguns hauren de pagar indemitzacions. Molts senyors feudal es convertiran en grans terretinents, ja que, molts pagesos donen la seves terres per tal de pagar indemitzacions.

      • Unio duanera. (zollverein -> unio duanera) significa la fixacio d'una partida aranzelandia comuna i la desaparecio de les duanes ( comercialitzacio de mercaderies lliure). Aixo permet q es faci un mercat mes horitzontal. Tmb es produeix una unio monetaria q permet comercialitzacio millor. Els estats es posen d'acord per fer un sistema de trasport comuna.

    La industrialitzacio sera un proces rapid. Sera una ndustria pesant de bens de produccio q se centra en la industria siderurgia ( +imoprtant) i quimica. El desenvolupament de la siderurgia ve gracies a la construccio del ferrocarril. Sorgiran moltes industries q produeixen els materials necessaris per construir ferrocarrils. Tmb poden trobar altres industries ( textil, minera..) xo no tenen tanta imortancia. Un element important es l'excessiu recurs mineral, carbo i ferro. No seran industries de tipus familiars, sino k sorgiren a partir de inversions de capital molt grans, seran societats capitalistes. El paper agafara un paper molt important cm accionista. Un altre agent impulsador sera l'estat, k estimulara productes nacionals i projectes d'investigacio cientifica. L'estat sera el client de la industria alemanya, els craters van ser legalitzats ( soc. de relacions temporals per guanyar quotes de mercat). L'estat sera un pioner en la proporcio exterior de productes alemanys. Alemanya estimulara un sistema educatiu de tot europa i es va millorar el alfabatisme.

    ESTATS UNITS

    Expermimenta un rapid proces d'inustrialitzacio i economic q donara la major potencia mundial. Es un territori molt poc poblat i rural. Hi ha tres factors q expliquen el pk del gran sal per industrialitzacio:

      • el fet q els estats units van poder fer a terme 1 gran ampliacio territorial

      • augment de la demografia

      • configuracio economica del propi pais. Era un pais q tenia molts recursoso infinits. El nivell de renda eran molt majors q no pas europa, a conseqüencia de la disminucio poblacio. Tenien un mercat interior gran i q va augmenta en el s.19.

      • Primera mecanitzacio del proces productiu a conseqüencia de l manca de ma d'obra. Fases d'industrialitzacio:

    1)1776-1860 hi ha una economia de productes primaris. El principal material va ser el coto. Hi haura una distincio economica -> NORD predomina economica tipus familiar, havia una estructura industrial q es dedicava a la trasformacio de productes agraris. Tmb hi podien trobar industries textils // SUD predomina explotacions de coto. Tmb podien trobar de tabac, eren de grans explotacions i treballa per esclaus // MIG-OEST l'activitat economica era ramaderia i un agricultura de tipus extensiu (cereals)

    AMÉRICA

    1776-1860 -> En el nord hi ha + presencia industrial q no pas el sud.

    1860-1914 -> les necessitats de la guerra van ser 1 estimuls x a la industrialitzacio. Durant aquesta 2a etapa, l'economia americana va experimentar un creixement molt gran.

    Factor de l'immigracio q al s.19 va creixer de forma important.

    Major ocupacio de territoris.

    Creixement industrial afavorit tan per l'abundacio de les materies de formes +rapida.

    1etapa -> agricultura = el mes important la produccio de mercat i la maquinaria agraria. Es dedica sobertot a exportar, xo el problema pels europeus d'america es k exportaven a preus mes baixos gracies a la abundancia de recursoso, la produccio en masses, incorporacio maquinaria...

    2 etapa -> el mes important es la industria. Factors q expliquen la industrialitzacio=

      • incorporaci novetats en la forma de treballs. (taylorisme, fordisme...) Industria mes importants -> acer, grans implatacions...

      • extraccio de petroli i derivats

      • industria electricitats

      • industria automovil

      • Desenvolupament de la industria de grans empreses ( semblança alemanya)

    TEMA 4 ECONOMIA INTERNACIONAL aL S.XIX

    Els principals corrents migratoris

    El s.19 va ser un segle de augment de fluxes, dels intercanvis entre diferents zones entre els factors de produccio:

    • El treball, ma d'obra portaran el treball a llocs on no hi havia

    • Moviements de capital de la inversions hi haura paisos q produiran exces de capital q seran reinvertits.

    • Augemnet important d'intercanvis de mercaderies.

    Pel q fa al comerç ha haura una diferencia respecte al q havia estat el comerç en la epoca pre-industrial, moderna o medieval.

      • Trasnport lent, en canvi en el segle 19 la industrialitzacio a permes mitjans millor, + rapid i per tant els costos finals s'han reduit aixi permet q el comerç inernacionals no s'hagi de restringir.

      • Divisio del treball, es a dir, repartiment de tasques entre diferents paisos del mon

      • Fluxos de ma d'obra . Podem diferencia tres etapes:

    1)1815-1850 sortiran d'europa uns 100.000 persones

    2)1850-1880 250.000 persones

    3)1880-1914 900.000 persones

    Causes de sortida de poblacio

    • Migracio forsosa per condicions politiques, religiosa...

    • Substitucio treball manual per mecanitzat

    • Transisio demografica i els canvis en la poblacio. Toto aixo fara al s.19 d'europa, primer lloc en q sera dificil trobar feina i els salaris seran molt baixos, per tant , les condicions economiques no seran massa bones.

    • Augmentar l'esperança de vida, es a dir, millorar les condicions de vida. Aquest desig de millorar la vida va donar molta migracio.

    BeNEFIcIS de la MigraCIo

    • EUROPA

    • Disminucio de la poblacio sobre els recursos

    • Te molta importancia

    • Salaris no tinguessin una ciaguda tan fota

    • PaISOS RECEPTORS (efectes)

    • Fort impuls al desenvolupament economic, ampliacio del mercat amb mas capacitat de consum. En alguns tamb va significar la transmissio de certs coneixements tecnics.

    • La migarcio procedent d'africa son esclaus.

    • Aquest migracio van produir k molts paisos tanquessin les seves portes i escullessin la ma d'obra.

    Expansio de l'inversio exterior

    La circulacio de capital es molt important, sobretot inversions estrangeres. Moviments internacional -> fluxos de inversions monetaries per diferents ciutadans q inverteixen en diversoso paisos per un termini de temps llarg. Aquestes inversions poden ser de diferents modes : comprant accions, instal.lan empreses en altres paisos....

    En el s.19, la circulacio del capital era molt reduida i restringida. En el transcur del sele aquest circulacio augmenta, ja que, tendeixen a desapereixa politiques economiques, per tant, +lliure circulacio.

    Pk es produeixen aquestes inversions?

    • Pk molts paissos han arribat a tindre un excedent de capital .

    • Possibilitat d'inversio fora del propi pais vern augmentar

    • Augment de la possibilitat internacional, + incentius

    • Articulacio d'un sistema financer internacional, +eficaç i +avançat

    Paisos exportador de Capital

    El principal exportador va ser GB, seguidament França. A partir de 1870, hi trobem com exortador Alemanya i EUA. Tmb podem trobar un terce grup de petit paisos: holanda, belgica, suissa.

    Paisos importadors de capital

    Basicament les inversions faren en paisos europeus. Al principi del s.19, com alemanya, espanya pero alhora q s'anaven industrialitzan ja no arribaven capital. Un altre zona es America ( sud -> brasi, mexic,argentina // nord ->EUA, canada)

    GB, FRANçA, ALEMANYA, EUA -> TRAYECTORIA Com InverSOrs

    • GB

    Es un pais q s'industrialitza, te augment de beneficis i un augment de importacio. Al s.19 inverteix en llatinomerica, europa. Amb el boom del ferrocarril en EUA fara q augmentes l'inversio de GB en America. A la segona meitat del s.19 l'inversio tindrem un canvi fonamental, sobretot a partir del 1870 q es destinen a paissos colonitzats per GB. La causa q GB deixi d'invertir en paisos europeus es q molts ja tenen capital per desenvolupar-se, a conseqüencia perdra molts mercats europeus.

    • FRANçA

    Les seves exportacions seran dirigides a paisos europeus. Pek q fa a les seves colonies, varen rebre inversions molt reduides, nomes Argelia i Indoxina van rebre inversions q donran beneficis

    • ALEMANiA

    La seva industrialitzacions va ser +tard i aixi la seva inversio. Els capitals van anar amb desti al centre europeu i l'est. Les seves inversions van anar molt reduides i les seves colonies, les quals no tenien grans importancies, no tenien quasi inversio.

    • EUA

    Comença a importar capital molt tard. Les seves inversions estan destinades a negocis miners. Fins despres de la 2guerra munial, EUA no agafa importancia com inversio

    Factors q expliquen la inversio en determinats paisos

    • Varen invertir en diverses zones pel motiu q compartim regims politics i ideologics semblants

    • Invertir dintre de les seves colonies, per tal de tindre benefici clonial

    • Inversions q es donaven a canvi de suport militar

    Aquestes inversions varen donar k nomes es produis materies primeres en certs zones del mon.

    Funcions de les inversions:

    • Invertir en deutes public exterior

    • Inversio en un negoci concret

    • Es va invertir en activitats industrials

    • Promoure activitats del sector primari.

    Conseqüencia de la inversio en l'economia mundial

      • paisos exportadors

    les inversions exterior varen permetre grans negocis, pero tmb van provocar grans perdues, no es va obtindre el resultat esperat.

      • Paisos importadors de capital

    Depenen de l'us de capital invertits de cada pais. Aquells q feien servir per desenvolupar la comunicacio, promoure la industrialitzacio. Basicament pel desen volupament del pais van tindre un resultat positiu. Aquells q volem promoure l'activitat minera, les implantacions van donar les inversions un resultat menys positiu, ja que no donen grans rendes, els beneficis al productor era molt baix. Altres paisos feien servir per finançar activitats no productiu, aquest donen resultat negatius.

    Comerç IntERnacions i PoliTIques ComerciaLs

    Que va passar amb el comerç internacionals al s. 19?

    Va augmentar i obtenir un gran volum de mercaderies i tmb van augmentar molt el nombre de paisos q es relacionen en aquest comerç.

    Caracterisiques del comerç s.19=

    • Creixement del comerç va ser mes gran q el creixement del volum i de la poblacio

    • Hi haura una etapa on el creixement del comerç sera molt important. Es una etapa on s'aplica les politiques lliurecanvistes i aixi es produeix el creixement

    • No tots els paisos surten beneficiats del comerç

    • Comerç dominat per Europa. Els paisos europeus eren encarregats de mobilitzar les mercaderies i varen obtenir major part dels beneficis

    • Comerç internacional promoura un major divisio internacional del treball

    • Tmb promoure l'extensio del sisitema economic capitalista alrreu del mon

    Podem dividir el s.19 en 4etapes fonalmental en el creix. del comerç=

    1 1815-1847 Alemnya obre les portes a la politiques lliurecanvistes. Es produira un intercanvi, gracies a la finalitzacio de les guerres napoleoniques. Les millores en el transport tmb va roduir augment

    2 1847-1868 El creix del comerç es dispara. Basicament es deu pk es dona en molts paisos, millores de trasnport i sobretoto la politiques lliurecanvistes tendeixen a imposar-lo

    3 1868-1896 la tendencia al creixement del comerç es molt +lent, comparat a les altres etapes. Es va tomar altres vegada a poltiques proteccionistes. EN aquesta etapa es produeix un esdeveniment-> arribada de productes agraris d'altres paisos molt mes barats gracies al trasnport i a conseqüencia els paisos on haguin agricultors van proporcionar politiques proteccionistes per protegir la serca produccio

    4 1896-1914 torna a creixer de maer important el comerç. S'incremeta molt les relacions entre metropolis i colonies (intercanvis)

    causes del auge del comerç=

    • industrialitzacio de les economies, ja que, va transforma les necesitats de les economies, tenint q dependre del comerç internacional

    • millora en els transport i ens els mitjans de comunicacio. En el s.19 es produira nous avanços en aquest dos limits. Aixo permetira transport +barat, comercialitzacio millor. Es millora sobretot les xarxes terrestres.

    • Sorgeixen obres d'infraestructures q milloren la comercialitzacio a llarg distancia

    • Nous tipus de mitjans de comunicacio a llarga distancia.

    • Hi hauran - regions q quedaran al marge, es a dir, estuguin fora de les fronteres de comercialitzacio. Aixo donara una especialitzacio

    • Expansio colonial obliga a molts paisos a integrar-se en la comercialitzacio

    Importancia dels diferents fluxos comercials

    Era un comerç predominant per Europa.Podem afirmar q en el segle 19 era un comerç predominant per Europa. Amercia del Nord aconseguira en el s.19, un 15% dels intercanvis. La resta de paisos tindran una importancia minima.

    GB controlava d'una forma + important dins d'europa. Aquest control de GB es va durar fins dnals del s.19 q sorgiran competidors -> alemanya. En america el competidor sera EUA i el nivell asiatic sera el Japo

    En q van consisitir les politiques economiques comercials?

    Cada pais te una politica comercial concreta. Tenim q tenir en compte aquesta politca per explicar els intercanvis. Al s.19, va haver una lluita important entre dos politiques comercials :

    • LLIURECANVISTA es una politica comercial q te total d'intercanvi entre els diversos paisos, es a dir, eliminar els obstacles q prohibeixen el lliure intercanvi. EL lliurecanvisme es el comerç liberal (no estat, el comerç en mans dels agents economics)

    • PROTECCIONISME es una politica comercial q te com finalitat protegir la produccions nacionals respecte els productes estrangers. Aixo ho fa mitjançants aranzels, encara q tamb podem trobar altres mesures. Aquest aranzels poden ser de molts tipus. Quan es parla de proteccionisme no nomes es gravar productes estarngers, sino tamb sibvenciona preu de cost de determinades mercaderies per tal d'exportar- la amb millor finalitat

    Autors q la teoritzaran

    • Lliurecanvisme -> (Adam smith i Ricardo ) partia de la creença q els paisos q especialitzaven en allo q esta millor, Adam Smith ho anomenaven AVANTATGE ABSOLUT, ja que, molts paisos tenen caracteristiques i avantatges per produir el producte. David Ricardo parlava AVANTATGE RELATIU a tot pais surt + en compte produir determinats productes q no uns altres, depenen del clima el sol... La idea principal, es q produeixen allo q doni +beneficis en cada pais i resulti + avantatjos produir-lo. Estava d'acord en l'especialitzacio, es a dir, en una economia d'escala..

    Doncs ells afirmaran q el comerç hauria de ser lliure, aixi donaran beneficis a tots, a cap perjufica.

    Aquest dos autor son britanics, es a dir, 1pais q en el s.19 es la potencia mundial q tenen molta superioritat els seus productes en el comerç. Ells eren concients q no tenien quasi competidors.

    • Proteccionisme -> sorgeixen de les teories de Hamitton, q es va complementar amb la teoria d'un alemany List. Ells afirmaren q cada pais havia d'adoptar una industrialitzacio moderna, per aixo els paisos haurien de ser autosuficients per produir la seva mercaderies.

    Aquest autors proposen q tenient q protegir els productes respecte els estarngers. Aixo ho tenia q fer l'estat. EL mercat interior es pot protegir mitjançant drets aranzelaris. La finalitat d'aquest teoria es q els paisos es pogui desenvolupar +rapidament, no hi hagin tant desigualtats. La principal critica sera q els diversos paisos no tene tots ells la mateixa capacitat productiva. Ells es defensant dien q aquesta proteccio te q ser temopralment, ha de ser un temps necesari per tal de desenvolupar-se la industria nacional i aixi sigui tan competitiva com altres, en aquest moment no caldra aquesta proteccio. Els teorics afirmen q si s'allarga molt aquesta proteccio pot ser bastant greu en el mercat interior.

    Hi ha dos factors q perjudiquen aixi o succeix en tots paisos:

  • Dintre un pais no tots els sectors economics estan d'acord amb la politica

  • Una part imortant dels ingresos totals provenien dels aranzels q imposaven en les fronteres.

  • Els paisos q imposa idees lliurecanvistes es GB. El comença eliminant algun aranzels q s'imposa en productes individuals, es a dir, deixen comercialitza productes industrials estranjers. Aixo succeix pk GB creia q era la millor i no podia tindre competidors, pero va mantenir el proteccionisme en productes agraris -> LLEIS GRANS.

    Un dels paisos q GB va fer per convertir-se en lliurecanvisme es en la decada de 1840 decideix abolir aquestes lleis agraries ( llei de grans). Els cos de la vida tenien q ser molt baixos, aixi q industries demanan l'exportacio de cereals a baix preu, aixi els salaris tenien q ser +baixos. Evidement, aixo es un incovenient pel sector agrari.

    TracTa CobDen-CheValier ente França i GB. En aquest moment nomes GB sera lliurecanvsita, ja q els altres paisos estaven endarraritd industrialitzacio per aixo havia proteccionisme. Aquest tractat va cosistir en un acord de reduccio de aranzels en certs productes = GB -> vins i conyac // França -> prod. Industrials. A+ a +, va ser el 1 tractat d'una serie amb la mateixa finalitat. Aquest tractat incorporaven una clausula oer difondra les teories lliurecanvistes -> CLAUSULA DE NACIO + AFAVORIDA consistia q un determinat pais (GB) signe un pacte amb un altre pais (frança) amb concessions mutues, una d'elles era aquesta clausula (frança si fa tractat amb altres paisos i amb concessions diferents, doncs auestes concessions tmb eren cap alemanya). Aquestes concessions eliminarien el proteccionisme.

    Al 1880, es retorna al proteccionisme a conseqüencies d'uns fenomens economics -> Despressio DE finaLs del s.19. L'arribada de productes agraris mes barats procedents d'amercia, produiran q es tindui q vendre mes barats el productes nacionals i aixi es disminueix la capacitat adquisitiva i per tant disminucio de la demanda. Nomes tres paisos tenen el lliurecanvistes .> GB, holanda i dinamarca ja que l'agricultura te molt poc pes.

    Quins efectes tinguessin cap el comerç interncional el retorn al proteccionisme?

    Va donar un nivell molt baix de desenvolupament del comerç internacional. Molts paisos desenvolupats treuen molts beneficis del comerç internacional; en canvi en els paisos no desenvolupats no va ser el mateix, molts d'ells van sortir perjudicats, encara q tmb creien un creixement economic mitjaçant tres vies:

    • Transferencia de tecnologia dels paisos desenvolupats -> paisos no desenvolupats

    • Participacio en el comerç internacional era un estimul per augmentar la productivitat

    • Renda d'aquest paisos hauren de permetre augment dels estimuls en el nivell de vida i per altre hauria de permetre poder invertir en capitals d'altres paisos amb l'objectiu de desenvolupar-se.

    Aquesta teoria noves succeix en un paisos anomenats PAISOS noUS o Nova EuropA -> primer de tot desenvolupa l'intercanvi de 1materies i despres comença un creixement gracies als processos industrialitzats. Caracteristiques de les nova europa i q expliquen l'exit=

    Paisos q es situen en zones temperades ( millor agricultura..)

    Incorporacio de poblacio origen europeu

    Son llocs on era manca de ma d'obra, pero tenien grans territoris amb abundancia de recurso. Per aquest motiu imigrant molts europeus. La necesitat de ma d'obra produira augment poder aqdquisitiu i augemnet productivitat

    Embaratiment dels transport -> augment en l'utilitzacio per comercialitzacio. Si els paisos estan ben comunicats -> augmenta el comerç

    Pk la participacio e el comerç internacional no va donar l'arribada de la tecnologia de l'orient per industrialitzar-se?

    Teoria de Bairoch -> la principal rao va ser el q ell anomena PACTE COLONIAL es a dir el conjunt de relacions entre la metropolis i la seva colonies. Pacte:

    • Les colonies staven obligades a consumir els productes manufacturats q provenen de la seva metropolis

    • Colonies esta obligada a no produir manufactures q poguessin cmpetir a nivell industrial

    • La funcio d'intercanvi de les mercaderies estaven en mans dels ciutadans de la metropoli, es a dir, els beneficis cap a la metropoli

    Pq el coemrç internacional impedeix l'inici de exportador de 1materies experimentar procesos de creixement economic?

    Hi ha dos explicacions= 1 el fet q aquest paisos hagin comercialitzat 1materies els ha podgut portat perjudicis, per diverses raons:

    - Paisos molt +vulnurables davant canvis en la demanda

    • Son productes +vulnurables davant el canvi del preu

    A mes molts d'ells s'incorporan en el comerç internacional, es a dir, augment competivitat -> disminueix el preu. Es produeixen uns intercanvis decreixents entre paisos agraris o 1materies i els paisos industrials , es a dir, amb el valor de les seves exportacions es pot produir menys perderan poder adquisitiu. Les causes q expliquen aquest decreixent hi ha varis:

    • reduccio de preus afectan molt mes als productes, pero creix la demanda de productes industrials/manufacturats

    • europa els guanys en la productivitat (augment millores tecnologia) no anaven a millora la productivitat sino a augment els beneficis dels empresaris i augment els salaris dels treballadors, en canvi en els productes industrials els beneficis anavendestinats a millorar el producte final.

    2 La clau del problema no era el producte en q s'havia especialitzat, o be, hagin participat en el comerç sino q el problema era la capacitat del sistema exportadors ha trasmeta capitals, rendes.. es a dir, creixement en la resta dels paisos. Es podia trasmete tecnologia moderna, poder adquisitiu en la poblaci. Els autors q apunten aquesta teoria, classifica els paisos de 1 materies en 3 tipus =

  • ECONOMIES EXPORTADORES PAGESES el sector exportador es l'agricultura tradicional. Exporten productes tradicionals. Les petites families decideixen l'accio d'exportar el q an produit q la incorporacio de la tecnologia, si un augment del nivell de vida. Els pagesoso no exportant, sino q venen els productes a comercials, doncs el beneficis no s'els porta el pages sino el comercial

  • ECONOMIES de PLANTACIONS cnvina la agricultura tradicional i les plantacions. El problema era q moltes vegades no eren propietaris del pages sino d'empreses estrangeres. S'utiliza ma d'obra barat i fins i tot ma d'obra de fora del pais. Per tant els beneficis van a propietaris q a la vegada son de fora del pais-

  • ECONOMIES MINERES son paisos en el sector exportador son les mines, xo tenen un problema semblant a l'economies de plantacions, els beneficis no solen ser locals. El q permet a l'arribada d'alguna tecnologia.

  • TEMA 5. CRISI i TRANSFORMACIONS DE LES ECONOMIES CAPITALISTES

    Aspectes economics de la guerra mundial

    1guerra mundial va ser un tipus de guera, es a dir, l'escala de participacio es molt gran. Va succeir a diversos paisos del mon. Els dos bandols:

    • alemanya i imperi autro-hongares q varen tindre el suport de italia i estats units

    • triple Entesa : GB, frança i russi q varen tindre el suport de estats units i italia ( guanyadors)

    CAUSES =

    • Rivalitat entre els paisos (causes economiques o politiques)

    • Conflictes de tipus colonial

    • Conflictes de tipus comercial (competivitat)

    • Conflictes dins d'europa

    CONSEQÜENCIES=

      • Destruccio del sistema economic

      • Eliminacio del predomini d'europa en l'economia continental.

      • Es restringeix l'intercanvi de ma d'obra i capital esntre paisos del mon

      • Haura un paper +actiu dels ests en l'economia. S.19 predomina lliurecanvisme, despres l'estat comnçara a interveni

      • Perdues de milers de perdones

      • Destruccio de capitals, sobretot capital fix

      • Paisos destruits.

      • Eliminacio de capital invertits. Inversions a consequencia de la guerra. Industries es van veure endarredides a conseqüencia de les poca inversio

      • Desorganitzacio monetaria. Els estats es varen endeutar mitjançat tres vies: 1)emissio de deute public( l'estat s'endeute amb els seus ciutadans) BONS DE GUERRA-> diners q es deixen a l'estat i es retornen amb interesos 2) peticio de deute a l'exterior 3) emissio de moneda -> fabricacio de mes moneda. El problema es q al haveure tanta massa monetaria la produccio tendeix a decaure (augment inflacio)

      • Gran durada de la guerra

      • Perdua del valor de la moneda (valuacio de la moneda) va provocar la estabilitzacio del sistema monetari. El sistema es basaba en el patro or -> totes les monedes tenien equivalencia fixa amb l'or. Aquesta equivalencia tendeix a desapareixa amb la guerra

      • Increment de la pervencio de l'estat en la vida economica. En el s.19, la poblacio ha intervenir en l'economia. Aixi succeix per tal d'organitza l'economia. Inicialment pensaven q seria mes corta pero no va ser aixi doncs comença una organitzacio per superar l aguerra.

      • Exces de capacitat de produccio a conseqüencia de l'inici de industrialitzacions de diverses zones fora d'espanya i pk en els paisos q varen participar van augmentar la capacitat de produccio sobretot en sector dedicats a necessitats de guerra, en canvi havia una mancancia de productes de consum.

      • Reorganitzacio de les fronteres del marc europeu. Set nous estats, q porten problemes -> noves duanes, economies viables, comerç ineficaç, separacio entre diferents sectors industrials, metodes proteccionistes...

      • Decadencia economica d'europa, estats units li treura el paper.

      • Perdua de capacitat de produccio a nivell mundial

      • Europa perdra capacitat de fer credits a l'exterior. Els paisos no europeus obtindren beneficis de la 1guerra munidal ja que, 1) la guerra a Europa va produir la incapacitat de produir, per tant, necesitat d'exportacio , d'allo q no poden produir 2) falta de comerç internacional 3) manaca de ma d'obra, solucio -> incorporacio de la dona en el treball 4) 1guerra mundial va generar conflictivitat social en diversos paisos europeus.

    Inestablilitat ecoNomiques Dels anys 20 I deutes , Reparacions i Desordre Monetari

    Podem dir, q va ser una epoca de recuperacio economica, xo no tots els paisos van recuperar-se al mateix temps.Al 1925, molts paisos europeus estan assolint els nivells de produccio i la renda x capita d'acords de l aguerra. EL tercer any restant van assolir un nou creix. economic. Pero li trobem alguns efectes q varen perjudicar aquesta recuperacio:

    • Desordre monetari

    • Deutes i reparacions de guerra, qen alguns casos eres molts grans

    • Manca de cooperacio internacional

    • Economies s'havien adaptats a les necesitats de la guerra ( produeixen prod. De guerra q no pas prod. de necesitats)

    ETAPES:

  • 1919-1920 termini de guerra. Expansio de l'economia. La capacitat de produccio es molt reduida i demanda alta -> tendencia al augment del preu. Mesures -> reduccio de despesa publica...

  • 1920-1923 fase deflacio (reduccio del preu) Aquesta fese va ser molt importanat en llo con hi ha politiques establertes, en canvi en altres llocs es produixen una hiperinflacio. Aixo produeix un canvi de moneda

  • 1924-1925. L'economia europea tendeix a una recuperacio. Ha va haver 2 elements q ajuden a la estabilitzacio:

    • Acord per reduir la quantia monetaria dels deutes i represions q havien de pagar

    • Europa occidental -central es varen dominar la dinamica d'hiperinflacio

  • 1925-1929 la 1meitat va ser en alguns paisos molt dur, en canvi l'altre meitat va ser molt estabilitzacda (feliços anys 20). Aquest anys acaben amb el crack del 29

  • Importancia dels deutes i reparacions de la guerra

    Va produir-se uns certs comflictes entre diversos paisos i a conseqüencia per poder-se recuperar, es necesitava invertir per creixer. Els deutes de guerra era els diners pendents de pagar, aquells q havien rebut credits en guerra, sobretot els paisos de la triple entesa. Per tant, trobem paisos molt endeudats amb Estats units, sobretot França. La guerra ca formar un pacte, on els paisos guanyadors rebren una mena d'indemitzacio dels paisos vençuts. El pais mes perjudiact va ser Alemanya. Al acabar la guerra, Estats units demnava tots els credits. Per solucionar aixo es va produir una reunio, per decidir...

    Al 1914-1921 es produeix els pactes per les reparacions. Fins no arriba al 1921, Alemanya paga els deutes mitjançanat especies a paisos vençedors. Tmb va donar la seva flota barquera, es va veure privada de les seves colonies, q van ser repartides. AL 1921, es posen d'acord de la quantia q devia Alemanya -> 33000 milions de $ amb un termini de 20anys. Es divideix -> un pagament inicial de 5000 milions de $; la resta es pagara en e termini establert paral.lelament amb el augment de la seva economia. Molts autors afirmaven q era impossible de pagar. Segons Keynes, a mes d'impossible era molt d'inconvenients : problemes politics, inestabilitat, socials... per ell nomes es podria pagar 1/3 part. El problema era d'on treia ela diners -.> la solucio es q haura d'explotar +del q importava. Pero aixo era perjudicial, ja q la introduccio en el comerç internacional era un inconvenient, l'altre solucio era importar + i exportar menys, ja que la seva produccio era molt baixa.

    Al 1922, Alemanya comença a pagar, i demana una nova pactacio. Aixi q al 1922 Alemanya es converteix en solvencia, no paga.França i belgica qui necesitva mes els diners s'enfadan i invesionant Ruhr. Alemanya en defensa fa vagues d etreballadors. Doncs es produeix un pacte PLA DANSES -> disminucio les exigencies, alemanya tindra mes temps x pagar, nova organitzacions per controla el finançament i comptes de alemanya i un nou credit finançat per estats units per recuperar l'economia i axi retornar els diners mes rapidment. Alemanya comernça a pagar gracies a una recuperacio 1924-1929 pero finalitza a conseqüencia del crack del 29, q no nomes no rep diners alemanay sino k estats units vol recuperar tots els diners. 1930 -> PLA YOUNG una nova flexibilitat el hora de pagar. Al 1931, els temes de recuperacio culminant i en l'anomenat MORAFORIA HOOVER on es posa q ja no li demanan + alemanya, te un temps indefinit per retonar--- pero mai retornar els diners, nomes paga ¼ part del total.

    Els anys 20 sera anys d'inestabilitat a conseqüencia d'aquest pagament. Paral.lelament hi ha problemes monetaries importants: inflacio i retorn del sistema patria d'or.

    • INFLACCIO

    En els anys 20, hi ha molts problemes d'inflacio (augment de preus, q en alguns casos es hiperinflacio. La demanda augmenta, la produccio disminueix -> augment de preus aixo succeix despres de la guerra. En el moment postguerra, hi ha inflcaio i una necessitat de despesa x recostruir els paisos aixo donara una inflacio molt gran. Els major paisos esdediquen a invertir, deixen d'una banda els problema d'inflacio. Per solucionar aixo farem una ampliacio dels diners, doncs intentant recuperar el pais, pero alhora augment inflacio a conseqüencia del endeutament. Estat fara credits a baix interessos a les families, aixo produira augment de la demanda ( mes diners -> mes compra) -> augment d'inflacio.

    Al 1923, els preus agafen un ritme ascendent i la moneda va perdre valor. Aixo succeix en Alemanya sobretot. L'estat alemany no va intervenir, hauriem tingut de fer un equilibri pressupustori. Al 1923, alemanya va fer mesures per equilibrar, va sorgir RENTENMARK (nova moneda).

    • RETORN AL PATRO D'OR

    Molts paisos canvien la moneda en or. Aixo finalitzara amb la 1guerra mundial perque les reserves d'or de molts paisos es redueixen a conseqüencies de la guerra. El problema era quin era l'intercanvi de moneda en or; una possibilitat era retorna a l'equivalencia d'abans de la guerra i l'altre era +realista retornar el patro d'or amb diferent equivalencia.

    En GB havia el problema q alguns volia la 1solucio i altres la 2, keynes deia q llibra sobreavalua tindria efectes negatius sobre clases socials, raons: reduir els billets, mitjançant dos metodes= l'estat redueix la despesa publica // no disminuir els beneficis d'aquells q tenen estalvi.

    ORIGEN de la DEPRESSIO D'ESTATS UNITS

    (1929-1932) va ser una crisi molt important. 1929- crisi economica q s'origina el crack wall street. Comença a expandir-se x Europa al 1930 pq er una zona industrialitzada. A partir d'aquesta epoca, comença una recuperacio de 20 anys. Conseqüencies=

    • caiguda de produccio

    • caiguda renda x capita

    • reduccio de la interrelacio entre paisos

    • augment d'atur

    • augment pobresa -> conflictes socials

    KEYNESIANS

    Els anys afirmen q en els nays 20 succeixen dos fenomens: exces de capital x fer inversions i augment del comsum.

    Durant la guerra augmenta la capacitat productiva d'EUA fins als 20. Aixo donara trets problemes=

  • SECTOR AGRARI sobretot conreu de cereals i coto. Els productes de blats van trobar una disminucio molt gran a conseqüencies de augment dek nivell de vida. En el mateix temps en perdia competivitat ( eren mes cars). La produccio de coto varen començar una disminucio de la produccio en el comerç internacional, ja que, altres paisos produeixn de forma +barata. Un altre problema -> deudes dels pagesos.

  • SECTOR INDUSTRIAL -> ma d'obra va disminuir, augment de la produccio i de la productivitat s'explica mitjançant la millora tecnologica= us d'electricitat i cadena de montatges. Salaris varen creixer de manera molt moderada, en canvi els beneficis augmentant, tmb la productivitat q no va afectar als consumidors, els preus no afectant sino el problema era la sobreproduccio

  • CRISI BORSARIA. Havien crescut molt la borsa (accions) paral.lelament al augment de la produccio. Aquest increment succeix a conseqüencia del exces de capital disponible q varen anar cap a la borsa. Varen establir bons de guerra-> diners q els ciutadans havien deixat a credit al estat; campanya estimul (publicitat) per tal q s'invertis a les families.

  • Aquest creixement arriba a un moment d'irrealisme. Al 1928, l'inversio es molt gran q continua fins el setembre del 29 q arriba al seu maxim i inicia un rapid decreixement ( a conseqüencia d'una disminucio de produccio). Doncs al 29, comença la reduxxio de les accions q molta gent comença a vendre x recuperar alguna cosa. Aquesta caiguda va ser questions de dies.

    Va ser tan gran pk l'estat no posa intervencions. Teoria monetaria -> a partir del crack de 29, haura trsalladat a la banca, aquesta crisi bancaria haura produit una reduccio monetaria i aixi produir una reduccio de preus i de consum.Es dona aquesta crisi a conseqüenca de moltes persones s'havien endeudats x invertir en Borsa, doncs de perdre diners no podien pagar els seus credits -> bancs en fallida -> solucio= restingir els diners q donen els clients. Aixo va provocar q la circulacio de moneda es redueixi i q quedi restringida durant un temps, la hipotesis dels monetaris es q no haguessi sigut tan greu amb la intervencio dels estat.

    Efectes q va tenir el crack en l'economia Nord-Amercicana

    A partir del 1932, comença a recuperar-se. Els ingresos dels agricultors eren pocs per cubrir les seves despeses, es va produir una caiguda de preus. Reaccio = augment produccio q provocar augment preus. Molta gent en atur, doncs el consum era reduir, aixi q x molt augment de produccio la demnada disminueix mes. A+a+, es va veure afectada x la politica.

    Economia de recuperacio de la crisi i les politiques de recuperacio

    Abans del 29, alguns paisos a donaven mostres de la crisi, a conseqüencia de =

    - Caiguda de preus en el mercat internacional de produccio primaria. Augment de produccio de primeres materies (exces d'oferta davant demnada). Aixo provoca un augment del preu i dificulta la relacio d'intercanvi. Aquest paisos varen entrar en un desiquilibri q solucionara mitjançant credits.

    Com s'expandeix la crisi Estats Units?

    Mitjançant dos mecanismes=

    1 Reduccio del comerç internacional (1929-32). Crisi del volum de mercaderies (disminucio) El problema es q les exportacions seran menor i la demnada es reduiex, per tant, els paisos on exportaven EUA es donara una crisi, no haura lloc on es comercialitzi.

    2 Reduccio de l'inversio exterior

    Quan parlem de recuperacio, parlem de tres elements:

  • major intervencio de l'estat en l'economia

  • major quotes de proteccionisme

  • abandor del sistema patro or

  • ESTATS UNITS

    (1929-1932) En aquest anys succeix eleccions. Candidats Hoover ( seguir sense intervencio del estat) i Roosevelt ( proteccio economica, fa un emblema q despres dona el nom a la decada -> NEW DEAL; es volia retornar al començament = major intervencio del Estat amb noves bases. Objectius del New deal:

    • Retornar a la confiança dels ciutadans

    • Reactivar l'economia americana mitjançant el consum

    • Reduir l'impacte de la pobresa

    Aquest programa va tindre moltes critiques, pk es creia q l'estat comença a dominar alguns sectors.

    Finalment, les eleccions van ser guanyades x Roosevolt, dons al 1932 s'estableix el New Deal. Com afecta?

    -AMB. POLITIC FINANCER. L'estat volia reformar dos parts -> bancari i borsa. EN el bancari va voler fer un estudi sobre les empreses bancaries de l'estats unist, l'objectiu era saber quins bancs estaven a punt o completament en fallida i aquells bancs viables (bons) q l'estat va ajudar a una millor recuperacio mitjançanat la compra d'accions del bancs. EL q volia a l'estat es millorar l'intercanvi dels diners. En el cas de la borsa d'accions del bancs. El q vola l'estat es millorar l'intercanvi dels diners. EN el cas e la borsa es van fer canvis pk no es retornessi a la crisi.

    -AMB. POLITIC MONETARI. Varen abandonar el patro d'or i al mateix temps es va desvaluar amb l'intencio q els produccio sigui mes facil exporta-lo.

    -AMB.POLITIC PRESSUPOSTARI. La politica va genera un augment de la despesa la estat (augment d'inversio). Tmb es volia solucionar l'atur. Es va fer millores en les infraestructures, netja boscos, plantacions finançades per l'estat. Aixo va produir un deute molt gran per l'estat xo es veia gratificades pel augment del consum. Prod. Agraria-> es volia recuperar els nivells de preus i millores la familia pagesa. Per fer aixo- > subvencions de productes agraris per tal q es produeixi diversos productes. Per tal d'obtenir els preus es feia ->

    • augment aranzels

    • proporcionar productes monetaris cap l'exterior, mitjançant el dumping -> estat es feia responsable d'una part del cost, per tal q els pagesoso no tinguessin de reduir preus

    • concessions de credits als pagesos perjudicats.

    -SECTOR INDUSTRIAL. Es va intentar un estimul en la industria xo sense tant exit com a l'agricultua. Es tenia unes finalitats -> millorar preus (augment); augmnet salaris i pretenien q les empreses arribessin a uns acords per tal de repartir-se quotes de mercats per tal de fer una millor recuperacio i aixi el comerç i l'economia.

    -PROTECCIO SOCIAL -> noves assegurançes -> treballador malalt, atur, jubilacio... van donar millores a la vida. Aquesta assegurançes nomes es donava els treballadors no a la familia i havia de ser una malatia causada pel treball.

    ALEMANYA

    En alemanya va sorgir el nazisme, va ser una crisi molt gran, sobretot una recuperacio. AL 1924, va començar a obtindre credits. Es varen produir fets semblants com Estats units -> fallides bancaries.. Per solucionar aixo primer de toto es volia implantar un sistema com Estats Units (New Deal) xo no li agrada aixi q la crisi economica provoca crisis socials -> sorgeix el partit nacionalista (nazis) =

    • Criticaven sistema monetari

    • Estat hauria controlat l'economia

    Per tant, no plantejan un nou sistema economic, sino una dominacio del Estat. El model q plantejaven el snazis era q alemanya hauria d'expandir-se en diferents territoris amb l'objectiu de apropiar-se dels recursos. Tmb afirmaven q hauria de ser una economia autarquica ( no dependre de cap pais), es tendria q produir tot allo q necesita, cap relacio amb l'exterior.

    Al 1932 es varen produir eleccions, guanyador -> partit nacionalista. Doncs el periode de recuperacio el tenim amb els nazis (hitler). Un problema del mes important era l'atur, e sva intentar imposar un sistema semblants al del New dEAl (augment despesa publica i programa d'obres publiques). En la recuperacio hi ha dos periodes=

  • 1933-1936. Reformes urbanes q eren finançades per l'estat -> augment desp publica -> augment consum.

  • 1936. La inversio del estat no anava destinada cap la infraestructura, sino cap la preparacio d'alemanya oer la guerra. Aquesta etapa va tindre molt importancia, sobre l'atur, produccio industrial, PIB.. La despesa publica ( inversio estat) es va finançar mitjançant i l'augment impostos i el deute public ( fer credit al estat). Per aconsegui l'autorquia-> reduccions de les importacions i incremnet les relacions comercials amb paisos del coltant i alguns paisos d'america llatina, xo les relacions amb frança i GB es van quasi anul.lar. L'exit q va tindre ( disminucio atur i augment produccio) es va donar confiança a la poblacio, sense veure l'amaneça.. era una recuperacio destinda cap la guerra q produir un retorn a la crisi.

  • GB

    El paper de l'estat en la recuperacio no va ser molt important, nomes va ajudar mitjançant algunes mesures indirectes:

    • Facilitar credits

    • Abandor del patro or i decadencia de la lliura

    • Desapareix el lliurecanvisme i apareix idees proteccionisme

    FRANÇA

    A conseqüencia de les exportacions, frança tmb va entrar en la crisi. Sera un pais q trigara molt a recuperar-se, a conseqüencia q l'economia va treballar poc per recuperar-se. Crisi politica i social q no va ajudar molt en la seva recuperacio.

    TEMA 6. EXPANSIO I CRIS DE L'ECONOMIA MUNDIAL

    2n guerra mundial. Els dos bandols -> potencies de l'exi (Alemanya, italia i japo) i els aliats (EUA, GB, frança i URSS). Els escenaris principals van ser europa, orient mitja i nord-africa. La causa principal -> expansionisme. La guerra la guanya els paisos aliat, ja que, tenien +riquesa i poder. El efectes van ser motl negatius. Va durar sis anys i va sorgir armament molt destructiu. En europa es podrueixen dos efectes molt importants : pobresa i divisio de dos blocs -> occidental i oriental.

    Trets fonameltals de la recuperacio economica

    Al 1945, es volia retornar a un sistema capitalista. Els canvis es produeixen en nivell extern i interns.

    INTER els paisos capitalistes, el estat regulava molt mes l'economia, tindra un pes molt gran. Al 1945, sorgeixen le steories keynesianes de les despesa publica i una regulacio +estricte. Sorgeixen les economies mixtes ( economies basades en el capitalisme, pero l'estat te un pes molt important en l'economia). Implantacio del Estat del benestar que tenia com finalitat donar uns serveis als ciutadans.

    A partir de 1945, es construeix un nou ordre economic mundial. Es comença a dissenyar una conferencia mundial a EUA al 1944, un primer element q sorgei es un nou sistema monetari internacional q tindra vigencia en els diferents decades. Elements basics:

    • Principal divisa internacional q nomes es podra convertir en or es el DOLAR pk tenia al darrera una econmia estable.

    • Canvi de moneda fix

    Despres d'aquesa conferencia sorgeix nomes dades:

    • recuperacio sera millor si els paisos cooperant junts. Es creean tres grans institucions q tenen com oobjectiu aixo:

    • F.M.I -> intenta q el seu sistema funcioni i faciliti credits aquells paisos que tenien problemes en els seus balanços comercials desafavorables.

    • BANC MUNDIAL -> tenia la finalitat de finançar la recuepracio d'europa. Actualment te la finalitat de finançar en paisos del tercer mon q presenten propostes de desenvolupament economic.

    • ITO -> (org. Comerç internacional) intentar per arribar acords per tal d'eliminar els obstacles per facilitar els intercanvis de mercaderies. Ha tingut molt exit.

    Al 1945, un problema molt important era l'administracio d'aliments medicines... Un flux d'ajut va començar a l'estiu de 1945 gracies a UNRRA q no era un ajut d diners sino de ajut material.

    Hi havia manca de primeres materies, pero el major problema es q la manca de divises per tal de comprar al exterior. Per tant la recuperacio no sorgira fins q europa no tingui las divises adequades. Un altre problema es l'avenç de les idees comunistes.

    Al marge de la situacio d'europa, havia un altre problema als EUA. Ells tenien una economia amb una produccio molt elevada, comparat amb altres llocs. Doncs es produeix un exces d'oferta. L'unica solucio era q europa es recuperes i tornes i exportar els productes.

    EUA fa un pla ( PLA MARSHALL). Es posa en marxa al 1948 i durar 4anys. L'objectiu era ajudar a Europa a la recuperaco. Primer de tot es donar mercaderies per solucionar l'exces i les necessitats d'Europa.

    (1950-1973) hi ha una recuperacio economica important -> ETAPA d'OR del CAPITALISME. EN aquesta epoca hi ha una divisio entre productes industrials i els del 3mon. Tmb es va crear una competencia entre paisos industrialitzats i els nivells de renda per capita tendeix a nivelar-se, sobretot amb EUA.

    Els EUA creixera a un ritme molt mes reduit q Europa, per aixo sorgeix aquest nivelacio. EL creixement de les economies europeas era gracies a le sinverions dels EUA, q treia beneficis d'aquest creixement.

    Tmb es va produir un augment de a produccio a nivell mundial i un augment del consum (demanda). Aquest augment es produeix a conseqüencies:

    • Augment producivitat del treball

    • Noves tecnologies k permeten una augment de la produccio i abaratir els costos finals.

    • Millores en l'agricultura q produira un augment dels rendiments q fara q una part molt petita de la poblacio alimenti a tota -> revolucio verda. El resultat sera un tecnologia mes avançada q necesiti +capital, es sustituira molts animals x maquines, reduccio i millora de les llavors.. tothom es beneficara pk es redueix els preus.

    • Augment de l'energia en la produccio ja q es pot aconseguir energia mes barata i amb majors quantitas. Subtitucio dels conbustibles basics pk el petroli es convertira en un combustible mes facil d'obtindre i mes barat

    • Difusio dels principis tyloristes en l'organitzacio del treball

    • Augment de la taxa d'inversio en mitjans de produccio, aixo s'explica gracies a les gran expectetives per obtindre beneficis. Per succeixi aixo es necesita dos requisits:

      • L'oferta i la demanda hauria de ser paral·leles

      • Els salaris s'han d'equilibrar per tal q el consum es produeixi, pero no d'una forma molt elevada. Aixo va donar un augment dels beneficis empresarials.

        • Factor del augment dela demanda:

          • Augment de la despesa del estat

          • Augment dels intercanvis i de la demandaexteriors

          • Augment del capital del consum

            • Politiques basades en principis del taylorisme i q tenien com finalitat el problema del atur

            • Augment dels salaris reals

            • Implantacio del estat del benestar, oferia serveis i estba finançada per l'estat. Va produir un reduccio de les despeses de la familia, augment del consum...-> major estalvi

            • Creixement de la demanda generada per l'estat, es a dir, augment de la despesa.

            • Augment de la demnada externa

    Al llarg d'aqust periode, els intercanvis internacionals augmenta i les empreses destinen molt mes a exportar els seus productes. Aixo es aixi gracies a les politiques fiscals establertes per l'estat, anomenats politiques progressistes ( fan tributar a les families de rendes altes, les families mes inferior o paguen menys o be reben ajuts), permetia una redistribucio de renda ( sector social + rendes elevades -> sector socials de renda baixa). Politiques fiscals anticicliques tenen com finalitat evitar el impuls de la economia en les fases de crisi economica, es a dir, mantenir l'estabilitat, mitjançant augmnet o reduccio impodtos sobre familia i empreses.

    31