Economía espanyola i mundial

Metode estructural economía. Estructures socioeconòmiques. Indùstria mundial. Terciarització. Globalització

  • Enviado por: Uri
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

TEMA1. Societat i ciencies socials: el metode i especialitzacio cientifica

Realitat objectiva: conjunt de fets, fenomens o eseveniments, q la seva existencia es aliena a la voluntat de linvestigador, q tenen existencia per si mateixos i qels cientifics deuen intentar explicar.

-tradicio subjetiva: nega k l´home pugui entendre la realitat. (idealista)

-traicio objectiva: posibilitat de coneixer la realitat a traves de la investigacio.

Metode cientific: proces intelectual ordenat, logic i coherent q sutilitza per descobrir fets de la ealitat objectiva

Ciencia: activitat intelectual dirigida a trobar lleis q regulin el comportament dun objecte a traves duna metodologia. Ha de ser un conjunt ordenat de proposicions.

Tipus metodes: 1) deductiu (primer observa l realitat i despres formula hipotesis x verificarles i crear la llei. Fases: observacio, abstraccio,concrecio i verificacio) 2) inductiu (es basa sobre lexperiencia i la experimentacio repetida) 3) analogic (traspasar de resultats obtiguts en ciencies properes a hipotesis d l nostra ciencia i contrastar)

Paradigme: conjunt de conceptes

Revolucions cientifikes: 1) es planteja el “ Q deles coses” iidentificarles (xvi-xviii) 2)”Q son les coses” i pk poden ser utils, (xviii-xix) 3) “com canvien les coses” i com evoluciones ls coses un estat a un altre (xix-xx)

Aplicacio dl metode cientific deuen aplicarse: -hipotesis -conceptualitzacio i -teoritzacio

Ciencia social: dins la ciencia social la mes important es la ECONOMICA

Ciencia economica: sorgeix dexplicar els fenomens propis de la realitat social k afecten a la creacio i la distribucio d la riquesa. Tambe e sconex am el nom de economia politca, q es la ciencia q socupa de les lleis d l producio , distribucio i consum. Intenta explikar les lleis de lacomulacio del capital.

TRAJECTORIA HISTORICA DE LS ESCOLES ECONOMIKES

1 escola.MERCANTILSTES (xvii) no son clarament una escola pk no hi ha cap centre dstudis mercantils. Volen desenvolupar leconomia del regne. El monarka el maxim posible de rikesa.

2 escola FISIOCRATES (1758) es considera una escola. No son economistes sino enginers agraris. Preocupen de problemes economics. Desenvolpen els analisis del fluxe de l renta. Tots els sectors son esterils exepte lagrari. Tecnica del cultiu

3 escola CLASICA adam smith (1778) crean un paradigme a partir dels fisocrates. La manufactureria tb crea rikesa. Llei valor-treball. Sa de distribuir el treball. Es basa en l produccion i distribucio d l rikesa ia vantatges dl lliurecanvisme. Desenvolu. Lineal

4 escola POLITICA marx (1867) corrent independent d lescola clasica. El capital fa visible lexplotacio. Explika lleis de lacumulacio de capital i evolucio capitalista. Estudi economia deixa de ser lineal.

5 escola NEOCLASICA marshall . es basa en l relacio entre medis escasos i metodes alternatius. Lliure competencia i neutralitatde lestat. Entran en crisi lany 29.

6 escola KEYNESIANISME (1936) explika pk el sistema no esta en ekilibri general i pk lestat a d regular leconomia. Keynes inagura la macroeconomia.

7 escola NEOLIBERAL diu k no existeix politica economica. Sraffa

levolucio d l ciencia economica es divideix en dos tipus:

-evolucio d les disciplines mes europees (teoria economica, politica economica i estructura economica)

-teoria ecoomica de leconomia

TEMA2.Les fonts del metode estructural en l´economia.

ESRUCUTURALISME: tipus danalisis q gravita entorn a coneixement de l´economia real, q estudien, quantifiqueni mesuren ls seus elements.

Akests analisis se caracteritzen per:

-analitzar fenomens dintre d l seva totalitat, -analitzar l totalitat a traves de ls relacions estructurals -estabilitat o permanencia dakesta relacio -carácter empiric i descriptiu del metode

akets analisis han desenvolpat instruments:

-van thumen: explikar lus del territori x els mitjans de transport, -econometria: analitzar dades intentan veure la seva evolucio, -leontieff: relacio entre INPUT-OUTPut i com afecta el consum

lecola ESTRUCTURALISTA

es una corrent metooloica q arriba a leconomia a partir del seu us en altres ciencies socials. (piaget, baussure)

estructura: es composa de la totalitat, elements, posicio, relacions i dinamica (canvi)

hi ha tres enfocs de la dinamica: -analsis sincronic (analitzar 2 societats al mateix temps i compararles) -analisis diacronic (estudia levolucio temporal de lestructura) -analisis acronic( es situa fora de levolucio dinamica d lestructura)

lescola INSTITUCIONALISTA xix-xx. Veblen

el seu analisi es basa en l concepte d´institucio. 1) analitzar la institucio com a organitzacionisme public, semipublic o privat 2) linstitucio com a habit social

Veblen fa un analisis de la societat i arriba a l conclusio k hi ha tres clases socials: -els k poden, -els k saben, -els ke fan ---- arriva a la conclusio ke els propietaris de capital (ls ke poden) no aporten res a la creacio de rikesa de la societat

Escola NEOINSTITUCIONALISTA Galbraith

-teoria dels poders conservatoris: analitzar la realitat objectiva de la societat. Planteja un nou tipus e mercat: 1) monopolis de ventes 2) multinacionals . volia k la ofera i la demanda es negociecin entre akests dos grups

-agents economics: lobjectiu duna empresa es maximixar els beneficis. Tecnoestructura

escola MARXISTA marx i hegel xix

-dialectica: listoria d el´home es pasar de ser un animal al nivell de perfeccio. Levolucio del pensament es lorigen del canvi.

-soialisme utopic: increment de l capacitat de produccio i creixement d la miseria i pobresa al voltant de les ciutats. Apareix el socialisme k diu ke el mal de la societat son les maquines. No existeixen diferencies socials.

-economia clasica: segons marx.

1)concepte treballactivitat huma k transforma recursos en objectes utils x la societat

2)concepte produccioresultat d laplicacio del treball en els recursos naturals

3)concepte distribucioforma de reparto dl producte global en l societat. Es una partimportant de lactivitat.

4)concepte consumutolitzacio dl productes i depenen d la distribucio d les necesitats humanes

5)concepte intercanviproces circulacio dl productes

de tots akests conceptes selabora la TEORIA DE LESCOLA MARXISTA

TEMA3. Les estructures socioeconomiques

Articulacions d´una societat:

-infraestructura: es la base social, q son els recursos fisics dls ke disposa una societat

-estructura economica: son ls relacions economiques

-supraestructura: institu q articulan de manera fixa ls relacions economiques

tipus relacions economiques duna societat:

-relacions d poduccio:regulen la forma especifica en q cada individuu sinserta en l proces d produccio (relacions d propietat , de divisio del treball)

-relacions de distribucio:com es distribueix l produccio final dl producte

-relacions d consum: determina a kina manera saccedeix a fer us dls productes obtinguts

estructura economica: es el conjunt d relacions economiques estables q es donen entre les persones duna societat x desenvolupar una activitat economica

forces productives: estructura d recursos materials q disposa una societat i q es possa en funcionament x la seva subsistencia.es la base material.

MODE PRODUCCO: relacions economi + forces productives

Tipus de modes d produccio:

-dominants: 1) comunitari primitiu 2) produccio tributaria (precoz: feudal, desenvolupat: asiaic i america) 3)capitalista

-subordinats: 1) esclavista 2) mercantil simple

-altres: 1)comunista 2)sovietic 3)socialista 4)domestic

Sistema economic: es un conjunt estructurat d formacions socials q mantenen entre si interrelacions fortes tals q la seva posicio en l sistema defineix la seva dinamica interna.

Com sestructutra:

-estructura dl sistema: conjun relacions entre formacions socials complees

-infraestructura dl sistema: conjun infraestructures d ls formacions socials

-superetructura dl sistema:no ve determina per la yuxtaposicio d les superestructures d ls formacions socials

TEMA4. Lestructura economico capitalista

Producte: tot akell objecte material d laplicacio del treball huma als recursos, x la seva transformacio en objectes utils. Es la suma de la ma dobra mes el be material.

-valor d´us: ve donat x ls caracteris i propietats dl producte

-utilitat: grau d satisfacio d ls necesitats dl consumidor q proporciona el valor d´us dl producte

enfocs teoria del valor:

-tº valor-treball: intentan buscar un vlaor intern dins d les mercaderies

-tº d la utilitat: explika k una mercaderia val en funcio dela utilitat q pugui tenir x a lindividuu

mercaderies: nom k reben els productes kes destinen a lintercanvi

diner: mercaderia kens serveix de referencia per totes les demes i q facilita l´intercanvi.

Funcios diner:

-mitja contable: utilitzem un unic sistema metric x mesurar el valor d ls mercaderies

-facilitacio de circulaco d mercaderies

-poder acumulable o atresorat: com reserva de valor

cicle de capital: on les mercaderies comprades seran diferents de les venudes. Es compren mitjans d produccio i força de treball.

Plusvalia: hores de treball no retribuides

Capital: relaciod propietat establerta entre el capitalista i tots akells objectes materials o serveis personals q li permetin aumentar, especialmen amb força d treball.

Es tot valor produit en condicions d proìetat privada dels medis de produccio i d força d treball lliure i assalariada.

Funcions capital:

-capital constant:mitjans d produccio

-capital variable: utilitzat per comprar força d treball

relacions estructurals economia capitalista:

-tasa plusvalia: proporcio entre masa d plusvalia (treball no pagat) i el capital variable (treball pagat) q hem utilitzat en el proces d produccio

-composicio organica dl kapital : proporcio k hiha d capital constant en el total invertit

-tasa organica: relacio entre plusvalia i capital invertit

preu de porduccio: es lexpresio del cost d produccio + la ganancia esperada x el capitalista. Es un preu anteriro al mercat.

Preu mercat: es el preu empiricament observat x els capitalistes i es el q permitira realitzar o no, les mercaderies produides

TEMA5. La diamica estrructural capitalista

Ley de sobrepoblacion productiva:

Al ser el crecimiento del capital constane superior q el capital variable, se crea una sobrepoblacion relativa o fuerza d trabjo sobrante para las necesidades de la acumulacion de capital; esta sobrepoblacion relativa se expresa como desempleo q tiene carácter estructural en l capitalismo.

Tipos desempleo:

-tecnologico: a causa del incremento de la composicion organica del capital

-ciclico. Cierre empresas

-latente

-estacionario

lleis de reproduccio ampliada del capital i a proporcionalitat

-reproducio simple: hi ha competencia perfecta (lliure movilitat d capital i forces treball). Existeixen dos clases social (cpaitalistes i obrers), existeixen dos sectors ( el k produeix makinaria i el k produeix medis d consum)

-reproduiccio ampliada d capital: els capitalistes gasten els seus ingrsos en ladquisicio de medis d produccio x efectuar l nova inversio q permetra lacumulacio

finalitat sistema capitalista: necsita anar creixent continuament. Hi ha diferencies entre oferta i demanda

llei d la tendencia decreixen d la tasa mitjana d ganancia: a mida k creix la masa de capital es cada vegada mes dificil rentabilitzar-ho a la tasa d ganancia, x lu ke akesta tendeix a decreixer

CICLE ECONOMIC: es levolucio al llarg del temps de la produccio de bens i serveis

Tipus cicles:

-llargs o kondratieu: tenen a veure am el proces dinnovacio i implantacio

-mig plaç o juglar: es deriven d lacumulacio de capital

-curt plaç o kitchin: tenen a veure am el cicle comercial

fases del cicle:

-auge: utilitzacio maxima d les forces productives

-crisis: pasem al estancament. Interrupcio dl proces d produccio

-depressio: es remoleden les forces productives i prenen posicions ls nous capital emergents

-recuperacio: fase molt breu. Nem cap el creixement

concentracio del capital: es un proces material o fisic am repercusions economikes kom lincrement d el a dimensio d ls unitats productives

centralitzacio dl capital: consisteix en k kada vegada son necessaris capitals cada vegada mes grans x invertir en algunes branques de la produccio

formes centralitzacio capital:

-societat anonimes, -bolses de valors -sistema bancari o financer

PERIODITZACIO

Son modificacions estructurals enel mode d produccio q permeten establir una periodtzacio.

Akestes fases poden ser estructurals o historikes

Fases estructurals perioditzacio:

-concurencial: refereix al funcionamen dl mode d produccio en un mercat intern individual i es dona desde linici dl capitalisme fins 1875

-monopolista nacional:

-monopolista munidal: articulacio d tots ls mercats interns formant unmercat global

fases historikes de la perioditzacio:

-escola regulacionista: ls models d desenvolupament tenen unes determinades caracteristikes i descriuen les diferents etapes del mode d produccio cpaitalista.

Elements esclola:

-mode d regulacio pot ser competitiva o monopolista

-regim acumulacio: pot ser extensiva o intensiva

TEMA9. Lagricultura i l´alimentacio mundials

La terra es el recurs basic de l´agricultura. Les zones de cultiu son conegudes i liitades.

Paper agricultura en l capitalisme

Lagricultura juga un paper important en el desenvolupament del capitalisme pk akesta economia agricola era la base economica de les societats capitalistes.

Es desenvolupa la capitalitzacio de leconomia agricola, que akesta: respecta els inputs i outputs i respects al productor

Revolucio agraria

-baixan els preus dels aliments pq es una forma de poder disminuir el salari i sera mes alt el guany de la plusvlia

-les ciutats tindran mes produccio k arriva del camp, ja k akest es privatitza

-els llocs on es van fer canvis mes profunds, el salt cap a la industrialitzacio va ser mes alt imes rapid

tipologia explotacions agraries:

-centre: 1)capitalistes ( altament mecanitzades, aportacio capital important, competitives, modernes, sobreproduccio) 2)petita explotacio mercantil (familiars, dimensio menor o suboptima, productivitat baixa, depenen dels bancs) 3) autoconsum

-periferia: 1) latifundi dexportacio ( alta concentracio de propiett tecnologicament avançada, es apropiat per burgesia i estat, sistema de colonia, explotacio moderna) 2) explotacio mercantil simple (terres cultiu de camperols pobres, poc competitives)

caracteristiq estructurals d l produccio agroalimentaria mundial:

-el centre produeix i consumeix els inputs industrials x lagricultura. Leconomia agricola periferica te unamenor productivitat. El centre es mes productor q la periferia i saseguraba la seva independencia

-el centre produeix majoritariamens aliments i sasseguraba la seva independencia alimentaria. La periferia produeix materies primes

-el model productiu agricola dl centre esta basat en un alt consum denergia i una estandaritzacio

solucions pel problema de fam al mon

-solucions estructurals : a traves d la reforma agraria

-produccio d mes aliment amb canvis tecnologics= rev VERDA

REVo VERDA presenta uns costos:

-insecticides, -fertilitzants, -traccio mecanica

consum agroalimentari mundial: mala alimentacio per:

-subalimentacio i desnutricio

-sobrealimentacio

-malnutricio

TEMA10. La industria mundial

Lactivitat industrial es la ke es dedica a transformar primeres materies en productes finals tb anomenats manufacturats. Akesta activitat creix de manara exponencial, crea objectes fisiscs ke es poden vendre, i genera plusvalia.

Akest creixemen indust a de ser proporcional, hiha de haver una proporcio entre:

-produccio bens de produccio

-produccio bens d consum

revolucions tecnologikes : es produeix kuan hi ha un canvi en els paradigmes anteriorment vigents.

concurrencial 1 rev industrial (makina vapor, industria textil) taylorisme (cronometrar les taskes productives i apartir daki asignr a kada treballador una tasca depenet dl temps de treball)

monopolista 2 rev industri (ferocarril, ind siderurgica) -> fordisme (treball en cadena)

mundialitzacio 3 evo indus (informatica, telecomunicacions) toyotisme (produccio complexa, solucioproduccio mes curta)

sistema tecnologic: es el conjunt estructurat de tecnikes i coneixements cientifics q defienixen la manera d produir per satisfer les necesitats humanes

tipologies industrials:

-segons el papaer en el proces dacumulacio y valoritzacio del capital: 1)medis de produccio 2) medis de consum

-segons l diemnsio d linversio necessaria per desenvolupar la industria: 1)lleugera 2)pesada

-si es refereix ala manera d produir o el grau d´acabat del producte: 1) indus proces continuu 2) industria d muntatge

-tenen a veure amb el grau d´adaptacio al sistema tecnologic corresponen al periode : 1) industria punta 2) indus obsoleta

-segons la dda interindustrial generada per una industria

-segons la dimensio de lempresa i nº d treballadors (<50 petita, <500 mitjana, >500 gran)

segons propietat d lempresa ; 1) privades , 2)publiq estatals 3)colectives

clasificacio genral nacions unides (NNUU)

-sec primari : agricultura

-sec secundari: mines, manufacureria, aigua, construccio

-sec terciari: comerç, transports i serveis

perfils industrials:

-homogenis: lindustrialitzacio ha afectat al conjunt dl planeta. Economies centrals

-heterogenea: les economies industrialtzades son les el centre i algunes de la periferia

tipus industrialitzacio:

-integral: significa una articulacio integrada del sector secundari am el primari i terciari. Tipic economies dl centre. Grau despecialitzacio baix.

-per substitucio d les importacions: ISI es tracta dl desenvolpament dindustries nacionals q intenten abastecer al mercat intern nacional d mercaderies abans importades

-per substitucio d les exportacions: ISE desenvolupar lindustria manufacturera per a la exportacio d tal manera q es pases dexportar productes agraris a exportar productes manufacturats

globalitzacio i mercat mundial

el progres capitalista ha permes la globalitzacio produir en kualsevol part del mon per vendre a kualsevol part del mon. La competencia intercapitalista suposa la competencia entre paisos per oferir mercats laborals i financers mes desregulats per atreure l´inversio multinacional.

Centre industrial: tendeix a configurarse com un conjunt d regions disperses entre si

Periferia industrial: hi haura zones q poden arribar a ser considerades com part dl centre ndustrial

Si adoptem el punt de vista nacional podem vincular lestructura centre/periferia a nivell dindustria am estrucura centre/periferia a nivell de sistema capitalista

Si adoptem un punt d vista mundial, lestructura centre/periferia a nivell industrial lem de vincular als espais geografics en el skuals hi haacumulacio d capitals

TEMA11. La terciaritzacio d leconomia mundial

Economia terciaria= econ de serveis. No fa productes industrials ni agraris pero genera prestacions

Akests serveis tene ls seguens caracteris:

-no poden enmagatcemarse ni incorporarse a altre produccio

-relacio directe entre productor i consumidor

-el seu valor d´us depen d la anera en k sutilitci

tipologies dactivitats terciaries:

-nacions unides: comerç, hotels , restaurants, transport , comnicacions, finnaces, segurs, serveis comunals personals i socials

-browning i sincelman: serveis distributius, produccio, socials i personal

-petit: serveis a empreses, a economies domestikes,

desenvolupament capitalista i tercialitzacio:

-desenvolpament del capital financer

-interve creixent d elestat amb l desenvolupament de serveis publics

-desenvo forces productives

pricipal subsectors:

-transports - comunicacions, -comerç -serveis d la força d treball (salut i educacio)

TEMA12. La crisi en la infraestructura sistematica

El mode de produccio capitalista funciona incentivat per buscar el maxm benefici y no per cobrir necesitats la kual cosa produiex aspectes de dinerisme. El creixement dls beneficis es soste sobre el creixement d l producio i aixo implica una necesitat dincrementar els inputs.

Hi ha problemes en la distribucio desekilibri ekologic (contmin mars, efecte hivernacle, canvi climatic..)

Les causes dakest desekilibri es ke existeix un espai limitat, el planeta.akest concepte despai limitat es desenvolupat per Bodding, k kompara la terra amb un planeta.

Es crea l´informa del club de roma : es un grup d reflexio finansat per empreses multinacionals importants dakells temps k encarreguen a un grup de cientifics lestudi del futur per saber kins seran els futurs problemes d leconomia del futur.

Sarriba a la conclusio k per estabilitzar el planeta sa darrivar al creixement cero.

Herman Daly:

-recursos renovables: el ritme d consum no hauria de superar el ritme de reproduccio

-recursos no renovables: la seva taxa dutilitzaco sostenible es akella k utilitza els ingresos de l´us d´aquestes energies en assegurar q es genera un sistema d´energia alternatiu q pugui substituir aquest recurs quan s´hagi esgotat.

Linforme de Brundtland: presenta k cal desenvolupar estrategies o idees per arriabar al desenvolupament sostenible. Diu k es necesari cooperar centre i periferia.

Problemes: -ekilibri entre poblacio i creixement =0

-disposar de suficient aliment

-asegurar fluxe energia suficien

-asegurar biodiversitat.

-resoldre problema de urbanitzacio

CONFERENCIA DE RIO: es va realitzar al 1992 i el seu objectiu explicit era aconseguir el consens mundial per afavorir la cooperacio entre els diferents paisos respecte al Medi Ambiet i el desenvolupament. Es dicten els “drets humans mediambientals”

Pero surgeixen uns problemes en el canvi climatic:

-efecte hivernacle: la terra sescalfa pk absorveis lenergia calorifica dl sol. Hi ha canvis de pluges.

-cfc: son uns gasos k es van utilitzar despres de la 2 guerra mundial, tb era el substitutiu del amoniac.aixo perjudica a la capa d´ozo..

tracta sobre la biodiversitat:

la biodiversitat del planeta sa de conservar pk es considera patrimoni d la humanitat. Akesta biodiver sesta reduint duna manera molt accelerada. A la conferencia de rio sestan posan maneres per conservar la biodiversitat:

-asegurar les existencies (mantenir espais verges)

-construir bancs d dades de la biodiversitat

aprovacio de agenda ´21

es un programe global k tracta d desenvolupar una serie d programes d compensacio ecoomica q comppensin als paisos periferics. Aixo provoca la transferencia economica del centre cap a la periferia.

La cimera o conferencia de la terra

Condicinada per lpinio publicaproblema mediambiental es serios. El problema esta en que el proces de produccio hegemonic existent es incompatible amb el creixemnt 0.el capitalisme no es compatible amb societats de carácter sostenible.

TEMA14. El centre del sistema

Son els paisos apartir del kual sa desenvolupat la revolucio industrial.

Tenen un model autocentrat de acumulacio del capital. Atraves de models diferents ells mateixos han desenvolupat el mode d produccio capitaliste

Caracteris models:

-desenvolupament autonom dl capitalisme

-formacio dun mercat interior q expresa l´articulacio sectorial

-expansio exterior

-desenvolupament socioeconomic

han articulat un mercat interior: es un mercat relativament ekilibrat q ha estat sotmes a crisis cicliques.

Akests paisos tenen una articulacio sectorial i una gran diversifcacio d la produccio.

Tenen un desenvolupament socioeconomc alt q implica:

-burgesia nivell alti treballadors es desenvolupen

-progres industrialitzacio

-alt nivell de vida

-regulacio interna regulada per lestat

GRAN CORPORACIO:

-vertical: control total d´un proces de produccio (ind. Petroleres)

-horitzontal: compañies intenten absorvir en algun proces tot el mercat

centralitzacio del capital (formes d monopolitzar)

-pacte entre caballers: acord implicit,no juridic, q porta a ke dos empresaris arribin a un acord d preus i distribucio

-cartel: acord explicit juridicament per el ke totes les empreses duna mateixa rama fan un acord de preus x repartirse el mercat

-holding: creacio duna empresa q l seva funcio es actuar en l direccio daltres emmpreses, es a dir, controlar altrs empreses

-trust: fusio de totes les empreses duna mateixa rama en una sola empresa

excedent: es la diferencia entre el valor de la produccio i el cost q ha costat aquesta produccio.

Mecanosmes per absorvir lexcedent:

-consum improductiu: sacumula una part excesiva pk a disminuit la capacitat d consum

-inversio productiva: la part dexcedent k no es consumida x els capitalistes sera invertida productivament en empreses nacionals

-despilfarrament: es l´us de recursos productius q incrementen el cost d la produccio sense incrementar el valor de les mercaderies (desfernos d lexcedent)

l´estat del benestar: interve de dos maneres:

-preceptor ingresos: procedeixen d la recaudacio fiscal, dempreses publikes, del endeutament i la emisio monetaria

-realitzador de despeses: 1) despes socials ( formacio d capital social) 2)vinculades a l produccio 3) financeres 4) militars

l´estat ha d ecmplir dos funcions:

-permetre, asegurar i facilitar l´acumulacio del capitalisme monopolista

TEMA15. La periferia del sistema

Larticulacio economica s´ha desenvolupat per efecte del colonialisme. Eren societats pobres i desiquiibrades. Nomes hi ha desenvolupament en els secotrs on hi ha produccio.

L´especialitzacio s´encamina a la Extraversio q implica una desarticulacio sectorial i social.

Aixo genera una dependencia de la periferia cap al centra

Societat dual:

-existencies d relacions capitalistes en sectors especialitzats d´explotacio d productes del centre

-sector no assalariat, informal i marginal. Periferia basat en autosufieciencia

peiferia: alta natalitat i mortalita infantil, pobresa i baixos salaris

clasificacio economies periferikes:

-dimensio: grans (brasil) i petites

-tipus dintegracio al mercat mundial : paisos primaris, exportadors d petroli

-gran desenvolpament industrial: nous paisos industrials, paisos amb baixos index d´industrialitzacio

-agrupacio institucional: paisos llatinoamericans i africans

clasificaco economica:

-4t mon: no tenen cap mena dinsercio economica en la economia mundial. Extrema pobresa.no tnene vincles comercials

-primaris exportadors: es vinculen am el centre amb exportacions d un o varis paisos

-paisos semi-periferia: est (bloc sovietic), els k tenen un mercat inteiro ke fracasa, i els paisos industrials

teories de desnvolupament:

-neoclasica: nega el problema entre unio sovietica i eeuu. S´ha d edexar k ells mateixos es desenvolupin

-tº de dependencia: apareix en llatinoamerica i plantejan q no es q les relacions estructurals siguin consequencia de la manera de desenvolupament sino ho son d´algunes situacions economiques

-tº global: desenvolupament desigual. Ha de existir un centre i una periferia.

-legitimar aquesta funcio en la conciencia social

TEMA16. La mundialitzacio capitalista i la crisis economica actual

Internacioalitzacio del capital= relacio economica expressada en diferents formes:

-capital mercaderies, capital diner, capital productiu

comerç internacional: implica una expansio del trafic de mercaderies sobretot en forma de manufactura.

Moviment internacional del capital-diner:

-necessitat dacccedir a les fonts d´aprovisionament d materies primeres

-capital diner sinvertex mes alla de les fronteres nacionals x la creacio dunitats productives en el sector manufacturer

empreses multinacionals: son propies d la globalitzacio,son corporacions mercantils, q adopten forma de societats anononimes, son d grans diensions, e intenten captar el capital local d´alla on es troben. Aprofiten les legislacions per discriminar els preus, produeixen en un lloc ivenen en un altre.

Akestes empreses paguen salaris baixos i no deixen “lliure comerç”

Tipologia emprese multinacionals:

1)respecte formes d´implantacio

-les k estableixen directamen sucursals d la matriu

-les q crean una societat en altre pais amb participacio d capital local.

-les q integren internacionalment les seves capacitats productives dins dun sector

-les k diversifiken les seves activitats en diferents sectors x atenuar els efectes ciclics

2)respecte relacions intrafirma

-centralitzada: lorganitzacio originaria pren les decisions fundamentals

-descentralitzada: les filials poseeixen unelevat grau dautonomia

-multipolar:cada filial pot desenvolupar les seves decisions

generalitzacio d la crisi economica mundial:

-crisis i depresio fins final de la Iguerra mundial

-recuperacio i auge fins 29

-crisis i depresio entre 29 i final de la Iiguerra mundial

-recuperacio i auge entre 1947 y 1967

-crisis petroli 1973 i l´actualitat

bretton woods:

-sistem monetari internacional basat en el patro-dolas i la lliure convertibilitat en or

-institucio d control monetari i financer a nivell mundial (FMI)

-institu fiancera k fomenti el desenvolupament dels paisos devastats x la guerra

TEMA17. Lestructura economica mundial i el comerç centre periferia

Tº d David ricardo: si incrementa el comerç implica el desenvolupament del creixement economic i un increment del ingresos reals de la poblacio

Relcacio real dintercanvi (RRI) es el quocient entre el preu de una unitat tipus de bens exportats i el preu duna unitat de bens importats.

Tesis Prebish-Singer: a la periferia la RRI era negativa per dos raons:

-les k tenen a veure am la demanda: la demanda d productes basics tendeix a creixer a un ritme inferior a la demanda d productes manufacturats

-tenen k veure am loferta: es produeix una serie d bens i hi ha un guany d productivitat, xt incrementa la productivitat en la periferia.

Arguments dels anys 80:

Surgeixen les gatt i akestes donen lloc a cambis en lambit financer:

-devaluacio del dólar

-canvis tipus d´interes: proces de increment del tipus dnteres als 80

teories intercanvi desigual:

-taxes de plusvalia iguals i composicio organica de capital desigual

-taxes d plusvalia desiguals i composicio organica de capital desigual

-tecnologia igual pero plusvalia desigual

teoria d´emamnuel

desde linici dl captalisme podem veure q els treballadors es traslladen a les arees on es paga un millor salari. Aixi es discuteix si es un fenomen estructural q es mante al llarg del temps, o conjuntural.

Caracteristikes nou comerç internacional

-sa lliberitzat

-a disminuit el preu unitari

-a incrementat el fluxe

-pitjor situacio de la periferia

solucions:

-politikes ISI

--politikes dintegracio q persegueixen en una via alternativa a la relacio consum-preu

-nacionalitzar els recursos naturals

-establir un control d preus

TEMA18. Lestructura economica mundial i els fluxes financers centre i periferia

Formes d transferencies financeres cap els paisos periferics:

-fluxes concesionals: son ls prestecs o contribucions realitzades en condicions financeres concesionals tant pel gobern com pels organigrames financers internacionals

-fluxes no concesionals: tenen a veure am linversio en cartera i els credits dexplotacio.tenen un origen privat.

Deuda externa: te origen en el augment de la demanda de recursos financers derivat de l crisis dl petroli. Incrementa la liquidesa d la banca privada.

Crisis de la deuta externa hi ha un proces de renegociacio:

-controlar l deuda i retornar els fluxes financers alternatius i arribar a una situacio dekilibri suau i amortitzacio tecnicca

-es fa el contrari: els paisos endeutats tenen força q es no pagar, aixi obliguen al banc mundial a actuar

pla de recesio:

-EUA vol evitar kels paisos endeutats tinguin un posicio conjunta

-es volia formar una sindicacio d bancs sotmesos a akest problema

etapes de pla:

-reajust recessiu: transfereixen la seva deuda personal al conjunt dels ciutadans del pais deutor

-l´ajust estructural o pla Baker: els paisos endeutats encara tenen recursos x pagar pero ja no poden apretar mes la balança comercial. Condicions pla BAKER ( pasar a dismiinuir el sector public, liberalitzar el comerç, liberalitzar les fiannces)

-pla Baker B: mante tot lanterior pero es torna a concedir credits comercials i saccepta condonar la deuda amb pagares, bons i obligacions d l´estat

-pla Brady: donar mes flexibilitat a aquest tipus de deuda. Rep a canvi uns credits x poder adkirir materies primes x poder produir.

Inversio estrangera: components:

-el nou capital accionari

-la reinversio de les ganancies

-els prestecs entre les empreses

programa d´ajud aal desenvolupament: ajuda multilateral

-organismes multilaterals: organitcen recursos i transmeten ajudes

  • fiancers multilaterals ( FMI, Banc mundial)

  • internacionals amb orientacio tecnico-funcional (UNICEF)

  • fons multilaterals : es dediken a la recatacio de fons x facilitar el desenvilupament

  • -ajuda d e la unio europea: es una ajuda k no es bvilateral pq participen diversos paisos, pero tampoc es multilateral pq una de le sparts k ajuda no esta present

    1)paisos ACP (africa, caribe i pacific)

    2) paisos fronteres am UE

    3)cooperacio a asia i americ allatina

    -ajuda nacional al desenvolupament bilateral:

    1)organitzacio no gubernamentals

    -ajuda oficial al desenvolupament AOD

    tipologia de l´ajuda oficial al desenvolupament

    -segons via de canalitzacio escollida x el donat: bilateral o multilateral

    -segons el tipus d reursos transferits : ajuda financera, tecnica, alimentaria

    -segons les formes darticulacio dajuda: ajuda per proyectes, per programes

    -alluda lligada a lajuda deslligada: ajuda no lligada, ajuda lligada, parcialment no lligada

    TEMA19. La integracio economica internacional

    La actual fase de mundialitzaco capitalista esta generant en l´éstructura sistematica una doble dinamica:

    -disminucio dl paper dels estats-nacio en lestabliment d eles regles generades de comportament dl sistema

    -estan divergent diversos procesos d´integracio entre els paisos

    teoria d ela integracio: es el proces de eliminacio de discriminacions economiques entre paisos

    etapes del proces:

    -esytabliment de zones de lliure comerç: liberalitzar el moviment de mercaderies entre 2 paisos

    -unio aduanera: es posen dacord per tenir el mateix arancel exterior comu (AEC)

    -mercat comu: hi ha lliure circulacio de mercaderies, de capital i del factor treball.

    -unio economica: posa en comu les politiques economiques (monetaria i fiscal)

    -unificacio politica: articulacio dun nou estat q regula akesta formacio social

    integracio economicadesde punt d vista neoclasic:

    -efectes positius: creacio duna nova politica i retirar els arancels

    -efectes negatrius: quan A i B sintegren i estableixen la liberalitzasio, hi ha una desviacio del comerç internacional

    avantatges integracio:

    -es produeixen economies d´escala entre els paisos k sintegren

    -apareixen economies externes a traves de linterdependencia de les industries en l produccio d mitjans d produccio i consum

    -efecte procompetitiu: empreses competeixen entre si i seran les mes eficients les q niran ocupan majors cotes de mercat ampliat.

    -modificacio del termes dintercanvi:

    -varietat de productes, competencia, igualacio dels preus dels factors

    integracio monetaria: es instrumentada a traves de lunificacio de la politica monetaria

    efectes positius:

    -disponibilitat duna moneda mes forta a nivell internacional

    -increment dls costos d transaccio

    -favoreix lestabilitat monetaria

    efectes negatius:

    -perdua tipus d canvi com instrument d politica economica

    Blocs economics:

    Hi ha tres grans blosc ke son Europa, EUA i Japo. Per dir k son akest els grans blocs sa de fer lanalisis: la poblacio,la producio, la renta per capita i el volum d comerç