Economia d'empresa

Administración y Dirección de Empresas # Mercat. Divisió del treball. Multinacionals. Societats. Objectius de les empreses

  • Enviado por: Àngels
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 43 páginas
publicidad

TEMA 1: CONCEPTES PRELIMINARS BÀSICS

L'economia es una ciència social que te com objectiu investigar com la societat utilitza uns recursos escassos i limitats. L'economia no esta connectada amb la realitat.

Activitat econòmica: Ens referim a uns recursos agrupats en 3 grups:

  • Terra

  • Treball

  • Capital

L'home parteix d'aquests recursos i els combina. Aquest procés s'anomena producció d'on n'obtenim uns elements agrupats en dos categories: bens i serveis

Inversions =) producció que un cop adquirit es destina a la utilització en el futur.

  • Que produïm ?

  • Com produïm?

  • Que destinem a consum i inversió?

Mercat =) Mecanisme que ajuda a decidir i a respondre aquestes preguntes.

Els recursos naturals , treball i capital són escassos xq les necessitats humanes són infinites.

COST D'OPORTUNITAT: Quan destinem uns recursos en la producció d'un producte renunciem a la producció d'un altre. Es renuncien a altres oportunitats.

10.000.000 Inversió empresa dóna 1.000.000

deute públic 5% 10%

5 % de beneficis en la inversió en l'empresa xq un 5 % el teníem assegurat si invertíssim en el deute públic

DIVISIÓ DEL TREBALL =) Adam Smith.

  • Ha permès afrontar i millorar la situació de l'home a la terra

  • Ens aporta forçosament a la necessitat d'intercanviar.

Sense divisió del treball la humanitat no hagués evolucionat tant

Divisió del treball =) l'home esta a la cerca constant del benestar que es relaciona directament amb l'augment del consum. =) divisió del treball x tal d'augmentar la producció.

PROBLEMES EN LA DIVISIÓ DEL TREBALL

  • SERRA

  • 5 persones

    feina = menjar =) animals =) fletxes

    1 animal = 2 fletxes

    jornada de 8 hores

    Persones Màx. fletxes/dia Màx anim/dia

    A 21 4.2

    B 21 5.25

    C 27 9

    D 10 5

    E 10.5 7

    A partir d'aquestes condicions obtindrem el que obtindrà cada individu actuant pel seu compte.

    Persona hores temps/fletxa temps /animal fletxes/anim animl/fletxes

    A 8 0.381 1.905 5 0.20

    B 8 0.381 1.524 4 0.25

    C 8 0.296 0.889 3 0.33

    D 8 0.8 1.6 2 0.5

    E 8 0.762 1.143 1.5 0.667

    En el cas de A

    F = nº de fletxes F= 2N F=2N

    N= nº animals F+5N=21 0.381F+1.905N=8 F=6; N=3

    S'estableix 5,25 la equivalència entre animal /fletxa ( “preu animal”) 5.25 F=)1 N

    A F Màx. F rmg N produc F prod.N

    A 3.0 6.0 21 7.0 5.25 4 Fletxes 21 -

    B 3.5 7.0 21 6.0 5.25 4 Fletxes 21 -

    C 5.4 10.8 27 5.0 5.25 5.14 Animals - 9

    D 2.5 5.0 10 4.0 5.25 1.90 Animals - 5

    E 3.0 6.0 10.5 3.5 5.25 2.0 Animals - 7

    T 17.4 34.8 42 21

    Funcionament del mercat

    Oferta F dda F Oferta N dda N N consumits

    A 21 - 4 - 4

    B 21 - 4 - 4

    C - 18 - 3.4 5.6 Treballant de manera coordinada

    D - 10 - 1.9 3.1 més animals k de forma separada

    E - 14 - 2.7 4.3

    T 42 72 8 8 21

    Mercat : Assignació de recursos tal que la situació final millora la situació inicial

    Suposem que el preu de cada animal en funció de les fletxes varia i passa a ser 4.25 i 6.5

    N F Màx F Rmg Preu N

    A 3.0 6.0 21 7.0 4.25 4.94 Fletxes

    B 3.5 7.0 21 6.0 4.25 4.94 Fletxes

    C 5.4 10.8 27 5.0 4.25 6.35 Fletxes

    D 2.5 5.0 10 4.0 4.25 2.35 Animals

    E 3.0 6.0 10.5 3.5 4.25 2.47 Animals

    N F Màx F rmg Preu N

    A 3.0 6.0 21 7.0 6.5 3.23

    B 3.5 7.0 21 6.0 6.5 3.23

    C 5.4 10.8 27 5.0 6.5 4.15

    D 2.5 5.0 10 4.0 6.5 1.53

    E 3.0 6.0 10.5 3.5 6.5 1.61

    TEORIA ECONÒMICA NEOCLÀSSICA . Finals del segle XIX

    DDA =) consumidor

    • Satisfacció de les seves necessitats. Maximitzar benestar

    OFERTA =) productor .

    • Maximitzar beneficis.

    • Preus coneguts i transparents: preus paramètrics. Tothom coneix tots els preus. Preus no alterables x cap dels agents

    • Comportament racional =) actua d'acord amb les dues premisses inicials

    • Objectiu egoista =) millor resultat possible

    • La grandària de la unitat de producció dependrà exclusivament d'un component tècnic. Si té èxit i creix entraran més competidors i tornaran al tamany inicial.

    Aquest model es criticat x diferents autors i gerents d'empresa. No es veuen clars els compliments de tots aquests supòsits.

    En el model neoclàssic l'@ es considera com una caixa negre

    ALTERNATIVES AL MERCAT

    • Països democràtics: Eleccions) representants que decideixen com gastar els recursos dels que disposen

    • Planificació econòmica: Pla general on quedava reflectit tot el que havia de passar en el país.

    • Planificació centralitzada: Models =) Interès x explicar el funcionament de la societat: Ex =) URSS. Sempre hi ha una petita part dominada pel mercat negre

    EMPRESA

    • Unitat de producció: Model neoclàssic

    Conjunt d'elements de producció (inputs) que mitjançant un procés de producció es transformen en bens i serveis ( outputs)

    • Organització : Conjunt d'elements organitzats. 2 o + persones actuen conjuntament x obtenir una fita comuna

    • Sistema : Un sistema es composa de diferents parts que interactuen entre elles.

    • Unitat generadora de valor: Empresa compleix la funció de fer apareixer valors

    • Grup de persones:

    @ és un mecanisme alternatiu d'assignació de recursos. La figura principal de l'@ es l'empresari

    @ri =) acumulador de riquesa. Segons Keyness : l'@ri el mou el diner sempre i quan millori el benestar de la societat.

    El sistema capitalista permet que qualsevol persona pugui arribar a ser empresari. X convertir-se en @ri tb cal tenir en compte les facilitats del sistema

    Factors que fan possible l'aparició d'empresaris:

    • Gustos dels individus

    • “regles del joc”

    • existència de grups que faciliten / impedeixen la creació d'empreses. (barreres d'entrada / sortida)

    Característiques o comportaments dels @ris

    • Acumulador

    • Coordinador i repetidor d'activitats i transaccions

    • Guiar-se pel principi d'exclusió-despilfarro

    • Estar alerta a les oportunitats

    • Regir-se x la màxima de “ qui ho veu s'ho queda”

    • Reductor d'incertitud

    • Promotor d'innovacions.

    No es sap on posar la frontera entre l'actitud empresarial i la riquesa.

    Actitud empresarial implica una gestió.

    @ri en general té un comportament acumulador, vol consolidar dins l'@ una quantitat de riquesa.

    Coordinador i repetidor d'activitats i transaccions : @ri vol coordinar una sèrie d'elements x obtenir els millors beneficis. Es dissenyen una sèrie d'activitats i transaccions on l'@ri busca la millor forma de fer-les

    Principi d'exclusió-“despilfarro” el comportament de l'@ri es obtimitzar beneficis. Lluita en contra del malbaratament.

    Estar alerta fa les oportunitats: Una persona que es @ri intenta veure les oportunitats

    “Qui ho descobreix s'ho queda” Regla d'actuació: Existeix un sistema que implica que el primer que arriba es el que ho agafa =) sistema de patents.( sistema que necessita la propietat)

    Reductor d'incertesa El món econòmic és un món ple d'incertesa.

    Ex: Fabricant mobles =) fabricaré mobles =) en vendré algun ? =) incertesa!

    Un cop es comença el projecte es redueix la incertesa , s'assumeix un risc al començar el projecte.

    Promotor de les innovacions: Introducció de nous mètodes, disseny , recerca. Si no existeixen @ris no existeixen innovacions.

    En certes ocasions el paper de l'@ri l'assumeixen altres persones que realitzen processos innovadors.

    J.A. Schumpeter 1950 . Afegeix el paper de l'@ri en els recursos ( treball, terra, capital..) El paper de l'empresari es tant important xq l'empresari aporta innovacions que donen lloc al progrés.

    Aquí cal redistruibuir el panorama econòmic:

    • PIMES: petita i mitjana empresa on si es reconeixen els empresaris.

    • Grans @ on el paper de l'@ri l'assumeixen els alts directius.

    J.K. Galbratth =) el món occidental i el món comunista no estan tan allunyats xq la manera de fer les coses em ambdós casos és molt semblant,

    Els que manen en les grans @s actuen i prenen decisions de la mateixa manera que ho fan els cap de govern de les nacions comunistes.

    TECNOESTRUCTURA: Associat a J.K. Galbratth, conjunt de persones que tenen coneixements tècnics i organitzatius que els permeten prendre les decisions.

    Empresari


    Iniciador

    Assegurador

    Coordinador


    Idees

    Informació

    Empenta

    • Conèixer el mercat

    • Conèixer la tecnologia

    • Descobrir noves oportunitats de negoci

    Factors psicològics

    Posició front el risc

    @ri pren les decisions que tenen que veure amb la conducció de la firma i suporta el risc del negoci que inclou la incertesa de la posada en marxa, els errors,..

    Capital

    Cobrir risc de pèrdues

    Factors econòmics

    Assignació de recursos

    • Evitar comportaments oportunistes

    • Contractar

    • Controlar rendiments

    • Aplicar correccions

    Coneixements

    Comportament oportunistes. @ri ha de minimitzar el comportament oportunista en @.

    Contractar: buscar els factors que calen pel funcionament de l'@

    Aplicar correccions: en cas que els rendiments no siguin els esperats

    X fer tot això calen coneixements

    Factors de formació


    Activitats que defineixen l'empresari

    Motivació i origen dels emprenedors

    • “autoempleo” =) ser el propi cap, no estar manat x ningú

    • prosperar econòmicament

    • Alta =) idea, projecte

    Formació - mitjana =) prosperar econòmicament

    • baixa =) assegurar futur familiar.

    Factors que ajuden a que una persona motivada es converteixi en @ri

    • relacions personals : quanta més gent es coneix + oportunitats hi ha x demanar ajuda. Es necessari establir contactes

    • Capacitat financera

    • Coneixement de l'activitat

    • Preparació i coneixements

    Naturalesa econòmica de l'@

    • Economia neoclàssica

    • H.Simon

    • Costos de transacció

    • Tecnologia d'equip

    • Receptora de capacitats i coneixements

    Economia neoclàssica =) paper @

    L'@ des del punt de vista neoclàssic és una unitat de producció on els preus dels productes no es poden negociar. Preu fix.

    Tots els agents coneixen els preus de tots els productes del mercat

    Amb aquests supòsits ens allunyem de la realitat. No ajuden a veure el vertader comportament dels agents x explicar que és una empresa. Xl model neoclàssic @ i @ri és el mateix.

    H. Simon. Està en contra del model neoclàssic. No creu en la maximització dels beneficis. Els @ris busquen obtindra un nivell de beneficis raonable.

    H.Simon =) creador de la Tª de l'organització dins de l'empresa

    Costos de transacció =) Tª desenvolupada x R. COASE 1937

    OFERTA DEMANDA

    MERCAT

    INFORMACIÓ NEGOCIACIÓ GARANTIA

    Alchian i Demsetz =) @ neix xq hi ha un problema provocat x la tecnologia d'equip. La gent té comportament oportunistes

    Pensen que el comportament humà és oportunista i una manera de reflectir el aquest comportament es quan es trobem davant d'una tecnologia d'equip.

    Aquest fa que apareixen les @s

    TEOREMA DELS CONTRACTES. JENSEN I MELKING

    Segons Jensen i Melking la manera com s'organitzen les coses es mitjançant acords anomenats Contractes. L'@ no és més que un conjunt de contractes.

    Una altre manera d'entendre el terme @ és com una entitat receptora de capacitat i coneixements. Varis autors pensen que l'@ és l'entitat que fa que la gestió del coneixement sigui més eficient.

    COSTOS DE TRANSACCIÓ.

    OFERTA DEMANDA

    MERCAT

    TRANSACCIÓ

    INFORMACIÓ NEGOCIACIÓ GARANTIA

    Les transaccions són bàsiques pel funcionament del sistema econòmic.

    Les transaccions generen uns costos que s'agrupen en 3 categories.

    • Informació

    • Negociació

    • Garantia

    INFORMACIÓ : Agents van al mercat i necessiten una informació x assegurar-se que la decisió que prenen és la millor alternativa possible. Es generen costos.

    NEGOCIACIÓ: Quan s'enfronta els diferents agents econòmics ( oferents, demandants) necessitarem discutir els termes en els que s'efectuarà la transacció. Es generen costos pel que fa al tems de la negociació.

    GARANTIA: Costs que es generen en la manera x aconseguir que es compleixin les condicions de la transacció.

    Els costos de transacció parteixen de 2 supòsits ( segons williamson)

    • Racionalitat limitada de - incertesa

    • Informació asimètrica

    • Propensió a l'oportunisme.

    EXEMPLE


    A

    Vol comprar un cotxe de segona mà .

    A. disposa de poca informació

    B

    Li ofereix un cotxe de segona mà x un milió.

    B disposa de més informació sobre l'estat del cotxe que A.

    Tb disposa de dos cotxes més.

    P.venda P.cost

    X 1.000.000 500.000

    Y 1.200.000 800.000

    Z 900.000 700.000

    Venedor ofereix com a millor cotxe el X. Ell disposa una informació que A no coneix x poder vendre el cotxe que a B li interessa =) SITUACIÓ INVERSA


    SELECCIÓ ADVERSA: Situació en la que un dels agents disposa de molta informació i l'utilitza de manera oportunista.

    RISC MORAL: Comportament que poden tenir algunes persones després d'haver formalitzat algun acord.

    EX: Contractació assegurança tot ric x cotxe. =) un cop contractada l'assegurança ja no es té tanta cura del cotxe xq assegurança ho cobreix tot.

    SERRA RAMONEDA: xq existeixen @? Xq les persones no treballen pel seu compte si mercat funciona tant bé?

    PROBLEMA !!

    Ens trobem en una @ que produeix rellotges de paret. @ treballa de la següent manera:

    • 5 persones especialistes en serrar peces de fusta que formen les capces dels rellotges

    • 2 persones es dediquen al muntatge de les capces a partir de les peces

    • 2 persones es dediquen a pintar els capces

    • 2 persones pinten les esferes

    • 4 persones es dediquen a l'acoblament de les capces amb les diferents peces

    • 2 venedors

    • 1 director general =) propietari de l'@

    Xq cadascuna d'aquestes persones no treballa autònomament? Xq són assalariats? La resposta es troba en els costos de transacció.

    Es plantegen 3 situacions:

  • 17 treballadors autònoms que treballen en llocs geogràfics diferents.

  • 17 treballadors autònoms que treballen tots al mateix lloc

  • 17 treballadors són assalariats.

  • Amb aquestes 3 situacions es planteja quins seran els costos de transacció x 3 elements en concret

    • costos de transport

    • costos de transacció xl mercat

    • costos de coordinació interna

    A

    B

    C

    Costos de transport

    Costos elevats

    Costos reduïts

    Costos reduïts

    Costos de transacció xl mercat

    Costos reduïts

    Costos elevats

    Costos reduïts

    Costos de coordinació interna

    Costos reduïts

    Costos reduïts

    Costos elevats

    Apareix una indeterminació. Que una situació sigui millor que l'altre dependrà dels costos.

    La situació 1 s'acosta molt a la situació de mercat mentre que la 3 s'acosta a una @

    COUSE =) Planteja si les transaccions són totes iguals o no. Existeixen tota una sèrie de dimensions que varien:

    • Informació

    • completa

    • parcial

    • asimètrica

    • Ús de bens i serveis

    • General ( pot utilitzar tothom)

    • Específic ( idiosincràtic =) ús restringit)

    • Freqüència

    • Ocasional

    • Recurrent

    Transaccions =) assignen costos =) quan aquests són elevats apareixen les @

    Exemples de diferents bens i serveis que poden donar lloc a diferents tipus de transaccions.

    Característiques de la informació.

    Completa

    Parcial

    Asimètrica

    Bé d'ús general

    Compra venda de productes estandarditzats

    Assegurances. Divises

    (especialitats molt marcades)

    Serveis de treball.

    (venda automòbils usats)

    Bé d'ús específic

    Materials, maquines i eines especialitzades.

    Contractes d'obres, arrendaments

    Serveis professionals, equips productius usats.

    MERCAT I ORGANITZACIÓ


    MERCAT

    Informació

    Negociació Costos del mercat

    Garantia

    ORGANITZACIÓ

    *incentius

    *risc

    * flexibilitat

    *costos flexibilitat


     TRANSACCIÓ 

    Total de costos que suposa Total de costos que suposa

    Treballar en el mercat treballar en l'empresa

    S'escollirà un sistema de producció en funció del calor de  i de .

    PROBLEMA!!

    Tenim un hospital X =) van crear departament de bugaderia dins de l'hospital

    ¿ continuar amb el departament intern o subcontractar servei exterior?

    Departament intern

    Subcontractar

    • Costos personal 10.000

    • Consums 5.000

    • Maquinaria + instal. 160.000

    • Duració maquin. 10 anys

    • Renta 30.000 Kg/any

    • 1 u.m /kg roba. Inclou recollir i tornar

    • necessita 1 persona x repassar la roba que dedica a aquesta tasca un 50 % del seu temps =) 2.000 u.m/any

    Departament de compres destina un 10 % del seu temps a buscar @s amb les que pugui fer aquesta funció. =) 12.000um/any

    Que és millor? Es poden identificar costos de transacció ?

    Departament Subcontractar

    10.000 30.000

    5.000 1.000 ( control)

    16.000 1.200 ( informació)

    TOTAL 31.000 32.200

    Si dividim

    TECNOLOGIA D'EQUIP

  • Alchian i H. Demsetz

  • La tecnologia d'equip es caracteritza x:

    • Diferents recursos

    • Output "  outputs x recursos sense cooperació

    • La propietat dels recursos pertany a diferents persones.

    Problema: mediació de l'output individual.

    @ i @ris

    Problemàtica d'incentius.

  • Alchiam i H.Demsetz =) com que existeix problema de mediació del treball individual dins d'un grup fa que existeixin les @

  • DILEMA DEL PRESONER

    A i B, dos lladres.

    • Si no confessen cap dels dos =) 2 anys de presó

    • Si confessen els 2 =) 4 anys

    • X a que confessin diuen que si un confessa i l'altre no, a l'altre li cauran 5 anys i a ell 1

    A- SI

    A-NO

    B - SI

    4 - 4

    1 - 6

    B- NO

    6 - 1

    2 - 2

    La resposta més probable es 4 - 4 sent 2 -2 la millor.

    Adam Smith =) Si l'individu actua de forma individual s'obté el màxim benefici x la societat.

    Segons el dilema del presoner, aquesta afirmació no es certa.

    Exemple

    Contractació de dos treballadors x a descarregar camions.

    Si el cap considera que el treball es

    Lo més probable es que es produeixi una situació 2000 - 2000 . Això no es un cas excepcional, es lo habitual. Existència d'individus oportunistes =) s'aprofiten d'una situació ells s'esforcen - mentre que els companys s'esforcen +

    A treballa

    A no treballa

    B treballa

    10.000 - 10.000

    6.000 - 6.000

    B no treballa

    6.000 - 6.000

    2.000 - 2.000

    Alternatives:

    • Cada participant es dediques a vigilar als altres.

    Aquesta alternativa presenta problemes xq es pot donar distància física i separació geogràfica. Tb es perd temps. Mentre es mira no es treballa

    • De manera rotatòria cada individu fes de coordinador durant un període determinat.

    Problema tècnic . Ningú s'especialitza en la feina de cap. A més poden existir represàlies.

    • El control el dugués algú de fora.

    • Tècnicament i ha especialitat.

    En aquest punt A.Alchian i H. Demsetz plantegen:

    La persona de supervisor ha de tenir més funcions. El supervisor ha de contractar les persones i quedar-se el producte de treball. En cap cas ha de ser el grup el que contracti el cap.

    La figura del cap es @ri que apareix amb el treball amb equip i amb la problemàtica de no saber medir el que s'obté en un grup.

    Problema d'incentius: =) com motivar als treballadors??

    Tota persona que dirigeix una organització s'ha de plantejar com incentivar als treballadors xq s'esforcin més.

    FALTEN APUNTS SANTI !!

    Jensen Mekcling @ és un conjunt de contractes.

    Cooperació : permet augmentar la productivitat en el treball . La producció conjunta no permet separar la productivitat individual. La millor manera de especificar el que es dóna i el que es rep es establint acords. =) contractes.

    TIPUS DE CONTRACTES

    Mercat

    Organitzacional

    Contingent

    Agencia

    Complet

    *

    Incomplet

    *

    *

    *

    Multilateral

    *

    *

    *

    Unilateral

    *

    Sense autoritat

    *

    *

    Amb autoritat

    *

    *

    CONTRACTE COMPLERT: Son aquells en els que s'especifiquen cadascuna de les prestacions que avarca l'acord.

    Ex: Intercanvi de bens estandarditzats. No hi ha possibilitat que es produeixin fets que no estan previstos.

    CONTRACTE INCOMPLET: Desconeixement sobre algunes de les parts, drets o obligacions del contracte.

    Ex: contractes de treball: És impossible dir totes les obligacions . S'estableix un acord xl qual ens comprometem a fer tot allò que sens mani.

    Els contractes eviten oportunisme , que neix de la diferent informació que tenen els agents.

    CONTRACTE MULTILATERAL: No existeixen restriccions respecte a qui pot contractar i tampoc sobre els continguts del contracte. Tothom pot accedir a aquest tipus de contracte

    CONTRACTE UNILATERAL : No pot accedir-hi tothom. Ex: contracte de treball

    CONTRACTE SENSE AUTORITAT: No creen dependència addicional alguna entre els contractants.

    http://download.cnet.com/downloads/0-10061-108-19877.html?tag=dir

    CONTRACTES AMB AUTORITAT: contracte de treball =) concedeix a una de les parts contractants

    CONTRACTE DE MERCAT: contractes de compra -venta de coses siguin bens o serveis.

    Característiques

    • Complet =) avarca totes les possibilitats

    • Multilateral

    • Sense autoritat

    CONTRACTE ORGANITZACIONAL: es desenvolupa dins de l'@ . El més representatiu es el contracte de treball.

    Característiques:

    • Incomplet

    • Unilateral

    • Amb autoritat.

    CONTRACTE CONTINGENT: Intenta contemplar les contingències ( totes les coses que poden arribar a passar )

    Ex: Constructora =) quan es signa el contracte no sap quina serà la situació meteorològica. Interessa preveure contingències.

    Hi ha dos possibilitats : MERCAT / ORGANITZACIÓ

    ORGANITZACIÓ

    • Contractes personalitzats

    • Interrelacions restringides i permanents

    • Existència d'un nexe contractactual comú amb el que els agents (propietaris i mitjans de producció) es vinculen unilateralment

    • Contractes incomplets

    • Amb relacions d'autoritat

    MERCAT

    • Contractes impersonals

    • Llibertat entrada/sortida

    • Relacions multilaterals dels agents independents

    • Contractes complerts i contingents.

    • Sense relacions d'autoritat.

    LA RELACIÓ D'AGÈNCIA

    Delega responsabilitats.

    Principal Agent

    Accepta responsabilitats

    A" B

    Interessos.

    X X < Z Z

    Informació

    COSTOS

    • negociació

    • garantia

    CONTRACTE AGÈNCIA: D'entrada es tenen dos elements

    • principal

    • agent

    En l'àmbit concret de l'empresa, la relació agència de la que més es parla és de la que s'estableix entre la propietat de l'@ i la direcció de l'@

    Els interessos de la propietat i de la direcció no són els mateixos.

    Propietat = principal direcció = agent

    • COSTOS DE NEGOCIACIÓ: costos que es generen x trobar un agent

    • COSTOS DE CONTROL: Costos x aconseguir que els interessos dels agents s'acostin als del principal.

    • Exemple: donar part als agent xq els interessos s'assemblin als del principal. Tb es poden donar comissions, retribucions, regals...

    • PÈRDUA RESIDUAL: el que perd el principal pel fet que la gent no actuï com ell actuaria

    • COSTOS DE GARANTIA: costos de l'agent x convèncer al principal que actuarà com ell desitja. Molts directius es comprometen a estar 6 mesos sense treballar un cop deixada l'@ i 2 anys sense treballar x una @ competidora.

    PROBLEMA!!

    • @ri vol fitxar un nou directiu

    • acorden contracte =) remuneració de 30.000.000 =) 3 anys

    • volum de treball anual =) 2000 h/any

    • cost agència selecció =) 500.000

    • temps dedicat a les negociacions =) 10 h

    • preu hora de l'@ri =) 10.000

    • reunió semental 2h/setmana =) no incloses en les 2000h/any

    • directiu cobrarà un 1% de les ventes que superin 1.000.000.000

    • s'estima:

    • 1.100.000.000 1r. Any

    • 1.200.000.000 2n. Any

    • 1.400.000.000 3r. Any

    • es compromet que durant 6 mesos no treballarà en cap altre @

    • COSTOS RELATIUS AGÈNCIA??

    TRANSACCIONS I CONTRACTES

    Informació completa

    Informació parcial

    Informació aritmètica

    Bé o servei d'ús general

    Contracte de mercat

    Contracte contingent

    Contracte de mercat i organitzacional

    Be o servei específic d'ús ocasional

    Contracte de mercat

    Contracte contingent

    Contracte d'agència

    Bé o servei específic d'ús recurrent

    Contracte de mercat i organitzacional

    Contracte organitzacional

    Contracte organitzacional

    Exemple de contracte d'agència: es necessita assessoria jurídica =) abocat. Si es necessita de manera ocasional s'estableix un contracte d'agència . Es delega a l'abocat la responsabilitat xq l'@ri no te suficients coneixements.

    Contracte contingent : Es preveuen totes les sortides que es poden donar en cada situació.

    Contracte organitzacional : cosa que fem dins de l'@. Cosa molt específica que s'utilitza moltes vegades Ex: servei fotocopies dins de la universitat.

    MERCAT I EMPRESES COM A MECANISMES DE COORDINACIÓ.

    Objectius

    Coincidència

    Conflictes

    Amb prioritat

    Sense prioritat

    Informació

    Plena o

    parcial

    Càlcul i decisió

    MERCAT

    Supervisió comandament

    JERARQUIES

    Incentius

    Negociació

    COALISIÓ

    Incentius

    Amb

    simetries

    EQUIPS

    Estructura i coordinació

    • Integrants de l'organització coincideixen en objectius.

    • conflictes d'interessos entre els components de l'organització

    • Algú té més poder que els altres i dóna prioritat . Capacitat d'un dels membres del grup x obligar als altres a seguir els seus objectius

    • Hi ha conflictes entre els membres de l'organització però no existeix cap persona amb més poder que els altres x dirigir-los

    • Organització en la qual l'autoritat es compartida. No es pot parlar d'un objectiu de l'organització sinó tan sols d'objectius de les diferents parts. Projectes compartits (exemple: varies @s s'ajunten x realitzar un projecte comú de recerca)

    Incentius són fonamentals en qualsevol organització ( premis , càstig ) reconeixement: fer saber que una persona ho ha fet be i reconeixeu-ho, fer-ho explícit

    Conjunt d'individus amb els mateixos objectius =) els membres de l'equip tenen diferent informació. Els problemes que han de superar els equips son els de estructuració i coordinació. Cadascuna de les parts de que cadascú és responsable s'han de coordinar x obtenir bons resultats.

    • treballa d'acord el model neoclàssic.

    En @ com a organització es parla de jerarquies, equips, coalicions, mercats ( explicats

    pel model neoclàssic)

    R. COASE ! Costos transició

  • SERRA

  • NElSON I WINTER ! element principal el coneixement

    ALLHAN / DEMSETZ

    NEOCLÀSSICA

    JENSEN / MECKLING

    J.M VALDALISO COSTOS TRANSICIÓ

    CAPACITAT I CONEIXEMENT ! veure @ com un conjunt de capacitats connectades tb amb el coneixement

    L'@ com receptora de capacitats i coneixements

    • Tª evolutiva ( R. Nelson i s. Winter)

    Rutines organitzatives resposta ( enmagatzament de coneixement)

    • Coneixement

    Factors de producció bàsica

    Font de avantatge competitiva

    • Recursos i capacitats

    NELSON I WINTER: apadrin la teoria evolutiva

    Els individus d'una organització pel fet de treballar junts desenvolupen un nivell de memòria més elevat que la suma de les memòries dels components de l'organització.

    LEARNING ORGANIZATIONS : Organitzacions amb capacitat d'aprendre. Organitzacions que es desenvolupen.

    SINÈRGIA : 2+2 " 4 =) 2+2 = 5

    CONEIXEMENT: problemes =) gestionar el coneixement.

    Les coses canvien constantment. =) cal adaptar-se a la nova situació, x fer-ho s'utilitza el coneixement. La capacitat d'emmagatzematge es un factor clau

    Les organitzacions capaces de gestionar millor el coneixement obtindrà una font d'avantatge competitiva.

    RECURSOS I CAPACITATS

    El desenvolupament i transmissió de coneixements es pot fer millor a través de l'@ en comptes del mercat

    Cal veure l'@ com un contenidor de recursos i capacitats.

    RECURSOS

    • Tangibles

    • Intangibles

    • Humans

    Capacitats organitzatives

    Estratègia

    Factors de l'èxit Avantatge

    Del sector competitiva

    Causes de l'existència d'@s

    • La seva mera existència A.Cuervo

    • Innovació J.A. Shumpeter

    Innovació o adaptació al canvi tecnològic. =) factor clau x l'existència de l'@

    • Incertesa F.H Knight

    Sense la incertesa, on cada individu tingués ple coneixement de la situació no hi haurien @s. Existeixen @ xq els individus s'arrisquen.

    • Complexitat M. Dobb

    Creixement de la complexitat amb la divisió del treball

    • Costos de transacció R. Couse i Williamson

    • Tecnologia d'equip Alchian i Demsetz

    Problemes que apareixen del treball amb equip això fa apareixi l'@ x coordinar el treball

    • Nexe de contractes Jensen i Mecking

    • Gestió del coneixement M. Saco

    El coneixement, x difondres, no pot utilitzar el mercat xq hi hauria parts on no es podria difondre , x tal, haurà d'utilitzar el mercat.

    Totes les posicions dels diferents autors aporten coneixements x definir l'existència de les empreses. Les @s existeixen x varies raons que evoquen diferents punts de vista.

    LO MÉS IMPORTANT EN LES ORGANITZACIONS SON ELS INCENTIUS

    L'EMPRESA I EL SEU ENTORN GENERAL

    • Econòmic

    • Tecnològic

    • Sociocultural

    • Politico-legal

    Entorn econòmic de l'empresa fotocopia

    POLÍTICA ECONÒMICA =) que segueix el govern.

    • Política fiscal

    • Tipus interès

    • Tipus canvi

    POLÍTICA FISCAL : Pot fer impacte dins l'@ ( x exemple : Impost societats =) 35% dels ð)

    Si no existissin aquests impostos hi hauria més capital a invertir.

    TIPUS INTERÈS: en termes generals un tipus d'interès vaig farà que els individus inverteixin més en les @, per lo contrari, un tipus d'interès alt, farà que els individus estalviïn més mitjançant dipòsits en els bancs. Això es traduirà en una baixada del nivell productiu.

    Un tipus d'interès baix farà augmentar el número d'hipoteques que es sol·licitin.

    TIPUS DE CANVI

    NIVELL D'ACTIVITAT: Relacionat amb la quantitat de treball, persones que estant treballant en un moment determinat

    Per a les empreses si hi ha menys activitat els sous són + barats però també es consumirà -. El nivell d'activitat tindrà + d'una lectura.

    nivell d'activitat <0 =) dda <0

    CREIXEMENT: Interessa créixer? A les empreses els interessa estar en la fase de creixement, però hi ha el problema dels recursos.

    PREUS : procés d'increment dels preus .

    Una inflació baixa sempre serà benvinguda en l'àmbit econòmic. Element positiu..

    Si totes les rendes evolucionessin de la mateixa manera que la inflació no passaria res.

    Si renda creix menys:

    • Produirà descens en el consum per part de la gent que rep pensions.

    • Baixa el nivell de benestar dels pensionistes

    La inflació és important pel que fa a les exportacions.

    Si inflació> inflació estranger =) de la dda.

    Un entorn favorable serà el que tingui un nivell de preus estable.

    ACCÉS ALS RECURSOS: Depèn de la dificultat/facilitat que tinguem en arribar als recursos necessaris ( treball, energia,...) en funció d'això la nostra situació serà millor/pitjor.

    INTERNACIONAL: Cal saber com està l'activitat a nivell internacional , si es preveu alguna crisi o hi han expectatives de creixement.

    L'entorn de l'empresa es fonamental, és molt important tenir-lo en compte per gestionar correctament l'empresa.

    Entorn tecnològic de l'empresa.

    • Accés a la tecnologia

    • Innovació tecnològica

    • Nivell tecnològic. =) formació del personal.

    Entorn sociocultural de l'empresa

    Societat i cultura

    • Nivell educatiu. Quant més elevat sigui el nivell educatiu dels treballadors més fàcilment s'adoptaran les noves tecnologies.

    • Demografia (envelliment, , natalitat, distribució, creixement...) Tipus de dda.

    • Distribució de la renda. A més desigualtats més conflictivitat social

    • Pautes culturals. Treballar es bo?? Diferents pensament. ( p.e Ètica protestant)

    Entorn polític i legal de l'empresa.

    • Sistema polític

    • Regulacions del govern

    • Competència

    • Registre mercantil

    • Promoció activitat empresarial

    • Mercat laboral

    • SMI

    • Vaga

    • Acomiadaments

    • Contractació temporal

    • Hores extres

    • Vacances

    • Jubilació

    • Empreses públiques

    • Preus administrats

    El fet que existeixin regulacions per part del govern fa que les empreses prenguin o no determinades decisions.

    Regulacions: una de les moltes regulacions que existeixen es la de dipositar els comptes anuals al registre mercantil. Qualsevol persona pot obtindra aquesta informació confidencial de l'empresa.

    Aquesta obligació genera una gran quantitat d'informació. Això es un element positiu per la majoria de les @s per obtenir informació.

    Promoció activitat @rial: estimulació de l'activitat empresarial

    Mercat laboral: Casos típics d'intervenció del govern. Que intenta regular el mercat laboral de manera que la gent que hi accedeixi pugui tenir unes expectatives de futur sòlides mitjançant:

    • Salaris mínim

    • Dret de vaga

    • Regula els acomiadaments i les indemnitzacions.

    Empreses públiques: empreses de les quals l'estat n'és propietari total o parcialment.

    Preus administrats: intervencions de l'estat perquè els preus estiguin en uns nivells determinats ( ex: preus dels medicaments)

    OBJECTIUS DE LES EMPRESES.

    Un dels principals objectius de les empreses es obtenir ð

    4 enfocs:

    • Tª econòmica tradicional

    • Direcció i els objectius de l'empresa

    • Tª de l'organització

    • Maximització del valor de l'empresa

    Teoria econòmica tradicional.

    L'@ unitat bàsica de producció

    Objectiu: maximitzar beneficis

    Usuari : maximitzar utilitat

    Beneficis comptables: Per arribar a aquesta xifra s'han utilitzat taxes d'amortització. Segons el tipus d'amortització s'obtindrà un ð diferent. Els ð estan subjectes a diferents possibilitats.

    El model neoclàssic espera que tothom actuï de manera racional =) actuar mirant els propis interessos.

    Maximitzar beneficis amortitzacions

    B= I-D-BDP beneficis deute públic.

    Problema que es presenta entre els objectius de la propietat i de la direcció

    Existeix problema entre els 2 grups que hi ha dins de l'empresa

    Objectius direcció " objectius propietat

    Es busca confluència d'interessos entre propietat i direcció

    Mecanismes que fan que els directius no tinguin tant de poder per respondre a la propietat (control discret)

    • Mercat de bens i serveis : en el moment en que els compradors desconfiïn des directius no compraran productes

    • Mercats dels executius/directius: hi ha oferta de gent que vol ocupar aquest lloc de treball. En el mercat corre informació dels directius

    • Mercat de capitals: veure contracte d'agència) Si els accionistes no estan d'acord amb la direcció es poden vendre la seva part de les accions. Si aquestes accions les compra totes un sol comprador tindrà més poder en l'empresa i podrà actuar sobre els directius amb més força

    Teoria de l'organització

    Tracte l'empresa com una organització. Posa enfasi en l'empresa com un conjunt de diferents individus amb diferents interessos.

    Grups de l'empresa

    Objectius

    Socioeconòmics diferents objectius dels dos grups

    Grups afectats per l'empresa

    Comunitat

    Local nacional

    Autonòmica internacional

    Treballadors: els interessa

    • Lloc de treball

    • Formació

    • Promoció

    • Condicions laborals

    • Remuneració =) objectiu més important

    • Informació =) depèn de la informació que es dongui es pot crear una situació d'alarma

    Exemple: davant la impossibilitat d'augmentar els salaris, l'empresari ha de buscar altres factors que poden equilibrar la situació dels treballadors.

    • Empresari es pot qüestionar les possibilitats de formació dels treballadors o condicions laborals.

    Directius:

    • Remuneració econòmica

    • Remuneració no econòmica

    • Vivenda

    • Col·legi fills

    • Persona feina de casa

    • Cotxe oficial de l'empresa

    • Facilitats per ser directiu

    • Importància de la imatge que es dona al pertànyer a una empresa important

    Accionistes:

    • els importen els beneficis econòmics. Demanen la liquidesa de les seves accions.

    • Els importa la imatge de l'empresa perquè això pot permetre la ràpida venda de les accions

    • La informació del funcionament de l'empresa per decidir que fer amb les accions

    • El creixement de l'empresa =) les accions són més fàcilment transformables en el mercat

    Els tres grups volen rendiments però no tant sols diners.

    Treballadors / directius / accionistes tenen alguns interessos semblants.

    Treballadors salaris

    Directius salaris =) milloren beneficis =) accionistes =) millorar beneficis.

    Formació dels treballadors, en tots els casos interessa que augmenti.

    El grup amb més poder dins de l'organització són els directius perquè es el grup que té tota la informació.

    Clients els interessa:

    • Servei post venda

    • Imatge de l'empresa. Els interessa que allò que han comprar continuï tenint el mateix prestigi que fins ara.

    Proveïdors

    • Interès clau: que l'empresa compleixi els seus compromisos.

    Grups financers:

    • Interessos que tenen a veure amb la informació de l'empresa.

    Comunitat:

    • Local i autonòmica

    • Més impostos a nivell local i nacional

    • Ofereix llocs de treball a la gent en ATUR

    • Impacte medi ambiental

    • Qüestions relatives al tipus d'indústria

    • Nacional i internacional

    Tots aquests grups tenen interessos diferents i contraposats. Depenen del poder de cadascun dels grups en sortirà un vector que arribarà a una conclusió final. El que té més poder es l'empresa. En una situació de crisi el que mana es el sector financer.

    Maximitzar ð per l'accionista

    Valor, per l'accionista es el valor que té l'empresa en el mercat.

    Amb aquest enfoc, hi ha un grup dominant. Els accionistes.

    Donada una empresa que obté diferents resultats en diferents períodes, ens referirem a valor econòmic, als diferents resultats portats al dia d'avui. Tot el que donarà l'empresa durant tota la seva vida útil.

    Per les empreses que cotitzen a borsa es pot suposar que el valor de l'empresa es ð al valor de les accions.

    ð econòmics = (valors mercat fons propis t - VMFP t-1 ) + dividends t

    ð comptables = ( FP t - FP t-1 ) DIV t

    la cotització a borsa depèn de :

    • Del sector en que es desenvolupi l'activitat. Hi ha sectors més rendibles que altres

    • Capacitat de l'empresa per desenvolupar nous avantatges competitius

    • Clima econòmic. Es un element subjectiu però fonamental.

    • Clima d'eufòria

    • Clima de recessió

    RESPONSABILITAT SOCIAL DE L'EMPRESA

    Hi ha dos grups analistes


    A

    Pensen que l'empresa ha de complir de la millor manera la seva funció econòmica.

    L'empresa existeix per produir bens i beneficis.

    Milkton Friedeman

    • @ cal que es dediqui a allò que sap fer

    • Maximitzar ð

    • solventar els problemes de la societat no correspon a l'@ sinó a altres òrgans de la societat

    • els clients en resultaran perjudicats si empresa es dediques a altres coses a part de produir B i S. Això tb suposaria incrementar els costos que els haurien de pagar els clients.

    • @s ja tenen prou poder. Si fan altres coses poden arribar a tenir més poder i invadir altres camps i arribar a tenir poder polític i social. Això pot no interessar.

    La responsabilitat social de l'empresa en aquest tipus d'enfoc es limita a la producció de B i S

    B

    L'empresa rep avantatges pel fet de trobar-se inserida en una societat. Per tant cal que sigui capaç de tornar a la societat part del que ha rebut.

    • L'@ forma part de la societat, per tant han de ser responsables dels seus actes

    • L'@ esta relacionada amb molts agents i cal que compensi a tots aquests agents

    • Les @ que accepten ser responsables socialment a llarg termini tindran ð

    • @s tenen gran quantitat de recursos per resoldre problemes que afecten a la societat.


    Exemple empresa productora de paper.


    Segons el pensament A l'únic que importa es produir bon paper i cartó =) produir bens i serveis.

    No importen els residus contaminants

    Els residus contaminants produeixen danys a la societat. @ n'és responsable.

    Aquesta postura ecològica apareix a partir de la 2GM amb una


    Actualment la postura dominant es la A ( puignerò). En el futur aquesta postura canviarà, decantant-se cap a la postura B. Aquesta postura produirà costos addicionals per a les empreses que l'adoptin.

    COSTOS

    Qualsevol millora que s'introdueix té un cost. El paper dels consumidors tb influeix perquè marca fins a quin paper l'empresa ha de seguir determinants camins.

    Si l'individu fos racional actuaria a favor de la societat. Estaria disposat a consumir productes d'aquelles empreses que actuessin a favor de la societat encara que el producte fos més card ( @ que contaminin menys)

    Les empreses que actuen a favor de la societat tindran uns costos més elevats i les recompenses que tindrà l'empresa no seran les esperades. Això es deu al comportament irracional dels compradors.

    TAMANY

    Les empreses grans tenen recursos suficients per preocupar-se pel medi ambient, cosa que les PYMES no poden.

    En les PYMES, la propietat està molt vinculada a la direcció que normalment és molt reacia a adoptar postures del grup B

    HORITZÓ TEMPORAL

    Totes les coses són relatives. El que abans era acceptat , ara ja no.

    Condicions de treball antigues /actuals.

    COMPETÈNCIA

    Depenent de la postura que prengui la competència respecte als problemes socials, l'empresa es veurà a prendre determinades mesures.

    Tb influeix la posició racional/irracional dels compradors.

    AGRUPACIÓ DE LES EMPRESES

    Les empreses es poden agrupar segons diferents criteris:

    • criteris econòmics

    • sector industrial

    • primari

    • secundari

    • terciari

    • tamany

    • grans

    • mitjanes

    • petites

    • sistema

    • empreses monoproducte

    • empreses multiproducte

    • producció en sèrie

    • producció per comanda

    • Àmbit

    • Empreses nacionals

    • Empreses multinacionals

    • Criteris jurídics

    • Empresa privada

    • Individual

    • Societat mercantil

    • Empresa pública

    CRITERIS ECONÒMICS

    Segons sector.

    Si ens plantegem la distribució per sectors:

    • Sector primari =) 3-4 % PIB

    • Sector secundari =) 26 % del PIB

    • Sector terciari =) 70 % del PIB

    S'ha aconseguit un alt grau de productivitat en l'activitat del sector primari. A mesura que augmenta la productivitat del sector primari es desplaça mà d'obra cap a altres sectors.

    S. XX comença a créixer el sector terciari on es difícil incrementar la producció.

    Aquestes tres agrupacions són molt generals i es poden desglaçar en altres grups més petits. Segons el sector en que es trobi una empresa s'obtenen diferents nivells de rendibilitat.

    L'agrupació per sectors té sentit en funció de l'organització. Cada sector té particularitats.

    Segons tamany

    Nº persones

    Actiu net

    Vendes

    Petita

    <50

    <250 milions

    <900 milions

    Mitjana

    50-250

    250-500 milions

    900-1900 milions

    Gran

    >250

    >500 milions

    >1900 milions

    La complexitat organitzativa de les empreses petites es menor que la de les empreses grans.

    Els problemes de les empreses van lligats al tamany. No es pot establir el nivell de rendibilitat en funció del tamany de l'empresa. Tot i això, les empreses petites tenen un pes important , perquè són les empreses més abundants.



    ð abans d'impostos (BAI) 1998


    @ petita 4.89%

    @ mitjana 6.20%

    @gran 5.35%

    ð mitjans 5.66%

    Els inconvenients de les empreses petites són els problemes de financiació.

    Dimensió òptima de l'empresa??

    CREIXEMENT DE L'EMPRESA

    Hi ha una sèrie d'elements que poden il·lustrar l'interès pel creixement.

    • Factors tècnics. =) òptim tècnic.

    Ens interessa créixer per poder-nos acostar a l'òptim tècnic.

    El creixement és un terme relatiu. No sempre serà positiu per l'empresa

    • Factors de direcció

    Problemes associats al creixement de l'empresa en termes de la seva gestió.

    El creixement implica canvis qualitatius. Caldrà adaptar-se . L'adaptació comportarà diferents problemes que seran els factors de direcció.

    • Factors comercials:

    La dda també juga un paper important. Si la dda esta està estancada no té sentit créixer. El creixement està condicionat als elements comercials.

    Dda creixen o mercant amb competidors decaient =) @ es veurà obliga a créixer.

    Dda estancada amb competidors forts difícilment l'empresa es veurà obligada a créixer.

    • Factors financer:

    El creixement implica la necessitat de diners. ( sector financer)

    • Factors de risc

    Velocitat de resposta. Facilitat d'adaptació que no es mantindrà quant l'empresa sigui més gran.

    Si l'empresa creix és menys flexible i té menys capacitat d'adaptació.

    Depenent d'aquests factors es donarà o no el creixement de l'empresa.

    SUPÒSIT DE CREIXEMENT . Estratègia des del punt de vista de mercat i productes

    Si una empresa decideix créixer pot optar per diferents estratègies.

    • Expansió: Produir més productes que es produeixen normalment. No cal introduir nous productes ni buscar nous mercats

    • Diversificació: introducció de nous productes i buscar nous mercats.

    Entre les dues posicions poden haver-hi posicions intermitges. Es pot crear el mateix producte en nous mercats.

    Quan es parla de creixement hi ha un altre element a tenir en compte:

    Estratègies des del punt de vista de l'organització.

    • Creixement intern =) incrementar les inversions en l'organització

    • Creixement extern =) adquirir organitzacions que estan fora del sector de l'empresa.

    COMPTE D'EXPLOTACIÓ

    VENTES NETES

    - despeses de fabricació

    • despeses de comercialització

    = MARGE BRUT

    • Amortitzacions

    • Despeses d'estructura

    • Altres ingressos/despeses

    = BENEFICIS B.I.I

    + ingressos financer

    • Despeses financeres

    = BENEFICIS ORDINARIS

    + ingressos extraordinaris

    - despeses extraordinàries

    = BENEFICIS ABANS D'IMPOSTOS

    • Impost de societats

    = BENEFICI NET.

    DESPESES FIXES I DESPESES VARIABLES.

    Despesa fixe: No varia amb el volum de vendes

    Despesa variable: varia amb el volum de vendes

    Despesa fixa Despesa variable.

    Exemple:

    Hotel : - subcontractar per rentar roba. Normalment es pacta per peça de roba o per quilo.

    Despesa variable

    - Servei de rentat dins de l'organització : Despesa fixa.

    x

    A partir del nivell X ens interessarà un servei de rentat propi. Per sota de X interessarà subcontractar.

    Per que interessa conèixer els costos si ja disposem de la conta d'explotació per conèixer els resultats?

    • Per millorar el resultat, ja que el compte d'explotació és un promig dels productes rentables i dels que no ho son.

    • Per assignar responsabilitats

    En el punt d'equilibri el marge de contribució unitari iguala als costos fixes.

    IT= P·Q

    CT=CF + CV·Q

    P·Q = CF + CV·Q

    Quantitat que fa que el benefici sigui = 0. El denominador es el marge de contribució

    Punt mort: És un volum d'activitat en el que s'igualen els ingressos totals amb les despeses totals. Volum activitat on ð=0'

    EMPRESES MULTINACIONALS

    Internacionalització =) vendre a altres mercats. No està reservat a cap tipus d'empresa.

    Multinacional =) empresa que té establiments productius a més d'un país.

    Una de les característiques de les multinacionals implica nous problemes:

    • No es poden tractar totes les empreses de la mateixa manera.

    • S'ha de tractar diferent a les persones que treballen en ella i al govern de cada país.

    Cal adaptar-se als calors, condicions i tot el que envolti l'activitat econòmica del país on s'estableix l'empresa.

    FILTRE JURÍDIC.

    Les @ es poden agrupar majoritàriament entre :

    @ pública

    • @ individual

    • societat mercantil

    • societat col·lectiva (SRC)

    • comanditària

    • limitada ( S.L)

    • Anònima (S.A)

    • Societat mercantil especialitzada

    • Societat anònima laboral ( S.A.L)

    • Capital risc

    • Garantia recíproca

    • D'inversió mobiliària

    • Societat cooperativa

    @ Individual:

    Pertany a una persona física. @ individual respon totalment. Es fa càrrec de tot el que danya l'empresa. Responsabilitat il·limitada.

    Per lo general és una empresa de dimensió reduïda. Com a avantatge fa que l'empresa individual sigui una empresa amb un frau de flexibilitat elevat per adaptar-se als canvis.

    Com a inconvenients, una empresa individual, difícilment es podrà fer càrrec d'un gran projecte que impliqui grans inversions.

    Un empresari sol buscar altres formes per poder créixer com per exemple:

    • Societats mercantils.

    • Societats mercantils especialitzades

    • Societats cooperatives.

    Societats mercantils.

    Societat col·lectiva

    Agrupació de persones amb la qual tots els seus participans es comprometen a participar en la mateixa proporció en els drets i en les obligacions.

    Responsabilitat il·limitada.

    Aquest tipus de societats les formen normalment professionals d'un cert nivell :

    • Advocats

    • Metges

    • Auditors

    Els socis aporten treball i capital.

    Societat comanditària:

    En la societat comanditària hi ha dos tipus de socis:

    • Socis col·lectius =) responsabilitat il·limitada

    • Socis comanditaris =) només aporten capital .=) responsabilitat limitada

    Societat anònima ( S.A)

    Sèrie de persones , accionistes, que són els propietaris de l'empresa. Tant en la S.A com en la S.L, la responsabilitat es limitada.

    Un element important és el capital mínim.

    SL =) 500.000

    S.A =)10.000.000

    La diferència bàsica entre S.A i S.L radica en la transmissió dels títols:

    S.A =) accions =) poden vendre's lliurament.

    S.L =) participacions =) Limitacions per vendre-les , primer comunicar-ho a la resta de socis

    La S.A permet que es puguin fer projectes que d'altre manera no es podrien fer. Permet agrupar grans quantitats de capital i esforços. Els accionistes només arrisquen el que han invertit.

    Societat mercantil especialitzada,

    Es creen per qüestions molt concretes.

    Capital risc

    Tenen com a objectius ajudar a empreses que pugui ser interessant el seu creixement.

    Societat cooperativa

    Manera de recuperar la forma capitalista en que està organitzada la societat. La funció d'empresari es farà entre tots.

    Agrupació de persones que s'organitza per ser ells el propi empresari.

    En principi les cooperatives representaven una certa possibilitat de fer les coses d'una determinada manera. S'establia que tothom havia de treballar de la mateixa manera.

    En el moment en que apareixen discrepàncies en la repartició envers a la quantitat de treball apareixen problemes.

    Estan enfocades a la formació dels treballadors.

    Les participacions passen via herència

    Hi han greus problemes de gestió.

    @ pública

    El capital pertany a l'administració pública. Sigui quina sigui l'administració.

    Model neoclàssic.

    • Entén que l'empresa pública ser conseqüència d'un monopoli natural.

    • Bens públics.

    Hi ha bens que consumeix tothom independentment de si vol o no.

    • Policia

    • Exercit

    • Externalitat

    Efectes que reben tercers sense que hagin fet res.

    • Externalitat negativa: @ que contamina riu. La població que envolta aquell medi rep un efecte provocat per l'empresa.

    • Externalitat positiva : persones que es vacuna en contra d'una malaltia Hi ha menys probabilitat d'agafar la malaltia i contagiar-la a la resta de persones.

    Les externalitats van lligades a les empreses públiques.

    Política econòmica:

    Enfoc connectat amb la realitat.

    • Falta de rendibilitat de l'activitat.

    • Control de preus. Pot pretendre dominar els preus en un sector determinat. Es pot cret una empresa pública que competeixi amb la resta perque aquestes s'adaptin a un nivell de preus determinat.

    • Grans inversions. Des del punt de vista privat es córrer un gran risc. Autoritat pública pot crear una empresa pública que rebi aquesta inversió

    • Combatre el monopoli.

    • Promoció social o industrial

    Política social

    • Evitar que interessos privats s'imposin als interessos col·lectius en sectors que es consideren fonamentals.

    • Interès militar-defensa

    • Prestigi

    Empreses públiques =) falta d'incentius al personal.

    • Resultats comptables @privada > @ pública =) es deu als objectius de l'@ pública

    • En sectors competitius els resultats són favorables per les empreses privades

    • En sectors no competitius les empreses públiques obtenen resultats similars o superiors als de les empreses privades

    • La privatització no millorarà necessàriament la productivitat.

    Economia d'empresa

    Economia d'empresa - 9 -

    • Recursos naturals

    • Treball

    • Capital

    producció

    Bens i serveis

    consum

    inversió

    Tot allò que s'ha produït en el passat i podem continuar utilitzant en el futur.

    Sempre que fem una elecció renunciem a una altre cosa

    Divisió del treball (=) intercanvi

    habilitat i destresa dels treballadors

    pèrdua de temps

    Facilita - invenció

    - ús de grans màquines

    La divisió del treball és el resultat de la cerca x part dels humans d'un increment de benestar.

    • Benestar

    • Consum

    • Producció

    Divisió del treball

    especialització

    Coordinació

    informació

    Organització

    Mercat

    La coordinació es pot dur a terme des de dos punts de vista diferents, mitjançant:

    • Mercat

    • organització

    Instruments x coordinació

    Fa que el consumidor i comprador actuïn de manera racional

    Element tancat del qual no se'n sap res del que passa a dins.

    Fora dels circuits oficials

    Entenen que l'@ és una plataforma on es poden formalitzar contractes entre els posseïdors dels mitjans de producció i tb entre els consumidors.

    Establir penalitzacions x cada dia que passi de la data que s'havia d'acabar . La constructora tb pot posar les seves condicions.

    S'introdueixen tota una sèrie d'elements en el contracte x eliminar les possibles contingències.

    Característiques dels contractes que s'estableixen en els diferents àmbits.

    A

    B

    COSTOS

    • Negociació

    • Control

    • Pèrdua residual

    D'entrada cal tenir una diferencia

    d'informació. =) asimètrica.

    EX: relació metge-pàcient. Pacient delega responsabilitats en el metge.

    Es dóna quan es contracte personal especialitzat.

    @ creixi i millorar-ne la seva imatge

    Mantindre solidesa i generar beneficis.

    De quina manera podria aconseguir que els interessos de la gent s'acostessin als del principal

    al fer això es comencen a generar costos.

    Cosa que s'utilitza més d'una vegada. Ens plantegem que pot a ser millor si realitzar transaccions en el mercat o introduir-lo dins de l'@

    Solucions organitzatives

    Solucions organitzatives

    Les @ són organitzacions capaces d'emmagatzemar coneixements que li permeten desenvolupar rutines organitzatives.

    Respostes a determinats estímuls que rep l'organització

    Un efecte sinèrgic es aquell que fa que la suma de dos o més elements produeixi algo més que la suma dels elements.

    Fer una cosa millor que competidors.

    Condicionen les capacitats organitzatives

    Les capacitats organitzatives interactuen amb els recursos.. Les capacitats organitzatives condicionen l'estratègia

    Factors d'èxit + capacitats organitzatives = avantatge competitiva

    Possibilitat de realitzar un negoci beneficiós x l'@.

    Les noves situacions generen oportunitats. Si realment era una oportunitat i ha coordinat adequadament els elements obtindrà beneficis. En cas contrari, obtindrà pèrdues.

    Producció . No analitza el funcionament intern dins @. Li importa més analitzar el mercat

    Les @s existeixen xq el mercat quan funciona produeix uns costos que fan que a vegades sigui més barat treballar amb l'organització de l'@ que en el mercat. Aquestes idees de COASE, tb foren desenvolupades x Oliver Williamson.

    Persona que s'aprofita de l'existència d'una asimetria en la informació.

    Procés productiu on l'output no es pot atribuir a cap dels components de l'equip.

    Acord entre 2 o més parts on s'estableixen drets i obligacions de cadascuna de les parts.

    Costos de transacció

    Intercanvi d'elements entre diferents agents econòmics.

    Quan aquests costos són molt elevats aquesta transacció no es du a terme en el mercat sinó en l'@

    L'@ existeix xq moltes vegades els bens i serveis es produeixen mitjançant tecnologia d'equip.

    • Correcte =) 6.000

    • Excel·lent =) 10.000

    • Negativa =) 2.000

    Escassos =) pot fer que els preus dels recursos augmentin =) inflació

    • Treballadors

    • Directius

    • Accionistes/propietaris

    • Grups financers

    • Proveïdors

    • Clients

    A la borsa, el valor de les accions, varia en funció de les expectatives de les accions en augmentar el seu valor degut a l'augment de les compres.

    Cotització de les accions. Element extern. ( que pensen els compradors d'accions de borsa.) Moltes decisions es prenen en funció d'aquest valor.

    Part que reben els accionistes dels beneficis.

    Fons propis

    La idea d'agrupar per sectors es intentar agrupar les empreses en grups on els tipus de problemes que tinguin siguin similars

    Manera com està organitzada la producció de l'empresa

    Empresa individual respon de les deutes amb el seu patrimoni, en canvi, la responsabilitat de les societats només ve donada pel capital aportat

    Nº empreses

    Sense assalariats 268.524

    -50 216.549

  • 3691

  • +200 892

    subcontractar

    Servei de rentat propi

    C

    K

    Economia d'empresa

    I

    C

    X

    I

    CV

    CF

    Suposem empresa que produeix un sol be

    • @ públiques

    • @ privades

    Sector en el que existeixen unes economies d'escala que fa que qualsevol increment de la capacitat produeixi un descens en el cos unitari d'output L'eficiència fa que hi hagi una única empresa.

    Hi ha empreses que es dediquen a produir aquests bens.